Pic Gran Vignemale (Pique-Longue) per la Vall d'Ossoue

Sortim del Barrage d'Ossoue, on hem arribat la nit anterior.

Vàrem acampar i el dia de l'ascensió, ben dora un cop plegades les tendes i esmorçat, pujem per la vall d'Ossoue amb llanternes frontals.

A la fi de la vall el cami ja comença a pujar superant importants desnivells.

Rius, rierols, cascades i .... a la sortida del sol un magnific paisatge de vessants verdoses ens mostren que estem en un entorn privilegiat.

El cami està força ben senyalitzat en aquesta "gola" fins que arribem a la bifurcació per anar al refugi de Baysaellance. Nosaltres, però, continuem enfilant més amunt en "ziga zaga", ací ja reseguint diferents fites i que ens portaràn per terreny més pedregos i amb forçes rocalles compactes fins els peus de la glaçera.

Ací ens posem els crampons.
Amb pals, bastons i crampons minimalistes em varem tenir prou per enfilar la pendent, primer una mica més empinada, però després ja més suau.

Alguns grups portaven piulets i/o es van encordar.
En tot cas, a primera hora la glacera estava força gelada i "sempre" cal tenir cura de les moltes esquerdes existents.

Un fàcil accés final en diagonal ens porta a la base del Gran Vignemale.

Ens treiem el grampons i ens posem el més que necesari casc, per protegir-nos de la caiguda de les pedres, sobre tot quan siguí més tard i hi hagi gent que estigui pujant, quan nosaltres ja estiguem abaix.
Per la grimpada final, seguir les indicacions, algunes fites marcades i el sentit comú (en el cas del que ho escriu, mirar on estaven els dos companys d'excursió que tenia davant i que saben orientar-se molt bé).

Despres de 10-15 minuts i ja al cim podem disfrutar de magnifiques vistes. Des d'el Cirque de Gavarnie, amb el Marboré, El Taillon, el Mont Perdut darrera i la bretxa de Roland.... fins el Midi d'Ossau al altre cantó oposat (nord).

Baixem el Pic, desfent el que hem pujat. Màxima cura en alguns pasos. Ja als peus posem grampons i treurem el casc al cap d'una estona, no sigui el cas de que ens caigui una pedra al últim instant.

És el moment de poder veure algunes de les 7 "coves-refugi" excavades en temps de Henry Rusell i que ens donen una idea de la diferent alçada que tenia llavors la glacera.

Baixem per mateix lloc on hem pujat, creuant-nos amb diferents grups que tenien un horari d'ascensió diferent.

La neu ja és més tova i ens trobem verdaders rierols i rius d'aigua, que desemboquen alguns, a les esquerdes.

Arribem al cotxe després de 9h i 43 minuts, encara que més de 3 hores han estat per disfrutar del paistage, menjar-veure, fer fotos i posar-treure grampons.

Disfruteu. Esperem que pugueu tenir un magnífic dia, com nosaltres.