Time  9 hours 37 minutes

Coordinates 1327

Uploaded July 10, 2019

Recorded June 2009

-
-
8,215 f
5,118 f
0
1.1
2.2
4.49 mi

Viewed 30 times, downloaded 1 times

near Saldes, Catalunya (España)

Si et posiciones sobre " Veure més " (color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, podràs veure tot el àlbum de fotografies d'aquesta sortida...
Ruta feta amb els companys del hh. el 3-Juny-2009
El Pedraforca és una emblemàtica muntanya de Catalunya, situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà. Té una forma molt peculiar, formada per dues carenes paral·leles (els pollegons) unides per un coll (l'Enforcadura). El Pollegó Superior té una altitud de 2.506,4 metres (amb un cim secundari, el Calderer de 2.496,7 metres) i el Pollegó Inferior de 2444,8 m. L'Enforcadura se situa a 2.356,2 m i té una tartera a cada banda. La singularitat de la seva forma, junt amb el fet que el massís no forma part d'una serralada pròpiament dita han convertit la muntanya en una de les més famoses del territori català. És dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró i, a més, els voltants del Pedraforca han estat declarats paratge natural d'interès nacional.
Els pobles del voltant són Gósol (a l'oest) i Saldes (a l'est); el Pedraforca fa de límit entre els seus dos termes i també, per tant, entre la província de Barcelona i la de Lleida malgrat que ambdues poblacions es trobin a la comarca del Berguedà.
Per realitzar aquesta pujada amb garanties d’èxit, vàrem pujar a Saldes el dia anterior, dormint al càmping, Mirador al Pedraforca. Càmping que fa honor al seu nom amb unes vistes impressionant de la muntanya.
La ruta clàssica comença al Mirador del Gresolet. Per tal d’arribar-hi hem de seguir la carretera de Saldes a Gòsol i girar a la dreta al primer trencant passat el poble de Saldes, seguim la carretera fins a la seva finalització a uns 6 km aproximadament. Nosaltres vàrem seguir la pista que continua on finalitza la carretera fins una petita caseta destinada a guardar llenya.
Des d’aquest punt surt a la nostra esquerra un corriol, (senyalitzat) que ens permet pujar fins el refugi Lluís Estasen en poca estona. Un cop a l’esplanada del refugi, un rètol ens indica que hi ha dos camins per pujar al Pedraforca: per la tartera (no gaire recomanable) o pel Coll del Verdet. Nosaltres seguirem el del Coll del Verdet. El camí no té cap problema d’orientació indicat amb senyals grocs i blancs i l’iniciem deixant el refugi a la nostra dreta.
El camí continua pel bosc de pins tot apropant-se a la Canal de Riambau. Una vegada travessada la canal i un parell de canals secundàries, comença a pujar decididament.
El camí passa després per una zona de penya-segats, des d’on tenim una bona vista de la vall formada per la riera de Gresolet i dels cingles del mateix nom. Tot seguit, el camí arriba a la Canal del Coll de Verdet i s’enfila muntanya amunt tot seguint-la, sortint del bosc.
Ara la pujada es fa més forta, però en pocs minuts assolim una zona més planera on podem distingir la cara sud de la serralada del Cadí (el Comabona és visible). Passat aquest tram el camí torna a guanyar alçada, ara ja fortament i ens enfila cap el Coll del Verdet.
En pocs metres sortim ja definitivament del bosc i el camí transcorre per una zona força aèria. Cal dir que el camí en els últims metres abans d’arribar al Coll del Verdet està format per una tartera de difícil avançar, cal mirar bé on es posen els peus.
En arribar al Coll del Verdet, podem veure Gósol als nostres peus i també la cara sud de la Serralada del Cadí. Seguim el camí a l’esquerra i pugem ja en direcció a la roca nua que es presenta al davant. En pocs minuts arribem a la paret que hem de grimpar. La grimpada no té cap mena de dificultat si la pedra és seca. Cal tenir en compte que es tracta de la cara nord i que en algunes èpoques de l’any no hi toca el sol en tot el dia. Es una grimpada llarga però que es fa bé.
En finalitzar-la veurem la carena que cal seguir durant uns metres (ja sense pendent) fins la base de cim. Aquí tenim la segona grimpada i la possibilitat de diferents vies de pujada. Tot i això, està senyalitzada i no hem de tenir problemes.
En arribar a l’avantcim veiem una gran fita i el Pollegó superior és ja a tocar, el camí fins a ell ja només comporta petites grimpades fins assolir-lo.
La vista des del cim és realment impressionant, aprofitem per esmorzar, i ens preparem per la baixada.
Iniciem el descens dirigint-nos cap a la l’Enforcadura només cal seguir els senyals grocs que hem seguit des del Coll de Verdet. El descens també es fa per roca, però no arribem a patir massa, doncs és un corriol molt ben marcat excepte potser en alguns punts molt específics que sí ens obliguem a posar mans i cul a terra.
Una cop arribats a l’Enforcadura veiem gent que puja direcció oest (a la nostra dreta). Aquest és el camí de Gósol, nosaltres hem de baixar cap a l’est (a la nostra esquerra) tot anant a cercar la immensa tartera que hi ha entre el Pollegó Superior i l’Inferior.
Pocs metres després de passar l’Enforcadura s’inicia la tartera. El començament pot ser la part més delicada ja que està composta de pedres molt petites i amb poca quantitat el que fa que sigui molt fàcil relliscar.
Mes avall el gruix de pedres es més gran. Una vegada sobre d’aquest “coixí” podem baixar corrent, en tot cas sempre amb passes llargues que ens permeten tenir el cos inclinat enrere per evitar caigudes. Aquesta forma de descens és la més pràctica ja que descendir poc a poc per aquesta tartera pot ser totalment esgotador, doncs la tartera té més de 500 m de desnivell i 1.5 km de llargària.
Una vegada finalitzada la tartera, seguim un corriol que s’endinsa al bosc i que ens deixa, en uns 15 minuts, al refugi Lluís Estasen, on fem un merescut descans, després del esgotador descens de la tartera, tot esperant els companys que hem pujat i que poc a poc van arribant al refugi, des d’on donem aquesta impressionant sortida per finalitzada.
Salut i bones caminades!!

View more external

Comments

    You can or this trail