Moving time  2 hours 10 minutes

Time  2 hours 38 minutes

Coordinates 1878

Uploaded May 6, 2019

Recorded May 2019

-
-
1,050 f
40 f
0
1.7
3.4
6.75 mi

Viewed 351 times, downloaded 24 times

near Canet de Mar, Catalunya (España)

Canet de Mar està considerat un dels municipis catalans a on hi ha més presència del Modernisme català. A prop del centre de Canet també hi ha un dels cims que integren la llista dels 100 Cims i com que a mí m’agrada el Modernisme i també el senderisme m’he volgut acostar a Canet. Ho he fet en tren ja que cada cop em costa més de fer servir el cotxe particular per anar a caminar ( començo a sentir una contradicció entre gaudir de la natura i fer servir un artefacte contaminant com ho és un cotxe). La sortida comença i acaba doncs a l’estació de Rodalies de Canet de Mar.
Es tracta d’un trajecte bastant senzill de fer ja que una bona part del mateix es fa per dintre del municipi i la resta per pistes en molt bon estat, per les que es facilissim caminar. en tot el trajecte només hi ha dos trams de dificultat moderada que son els que van des de la sortida de Canet fins al cim del Pedracastell, ja que cal superar un bon desnivell en poc troç, i el tram de baixada del Pedracastell cap a la Creu, en el que el camí es irregular, amb arrels que el creuen, un terra relliscós i amb una bona pendent de baixada. Tots dos trams es poden superar sense problemes només reduint el ritme de la caminada.

M’ho he passat bé. El Canet Modernista es força bonic i la Creu de Pedracastell també es un indret que fa patxoca ( en canvi el pedracastell no té cap atractiu) Es una sortida curteta i senzilla per fer en aquesta época en que la temperatura es adequada .
Building of interest

Casa Roura

Obra modernista de Lluis Doménech i Montaner. Es una de les més destacades de Canet “gaudiallgaudi.com” Construcció projectada per un jove Lluís Domènech i Montaner per encàrrec de Ricard de Capmany, gendre de Ramon Montaner i primer comte de la vall de Canet i Francesca Roura Carnesoltes, germana de la seva dona. Es va acabar l'any 1889 i era utilitzada com a residència d'estiueig. Edifici més aviat eclèctic, d'aires medievals, a quatre vents. Aquesta disposició va permetre a l'arquitecte idear quatre façanes amb maó vist com a element comú. És una de les construccions més espectaculars de Canet, però malauradament està en un estat de conservació força deplorable, encara que últimament s'han iniciat unes obres de reconstrucció. L'exterior de la casa: Edifici d'aspecte sumptuós amb una façana amb frontó esglaonat dins de l'estil neerlandès i una important torre adossada. Obra de maó vist, mostra un repertori de recursos constructius que ens permet fer-nos càrrec de l'extraordinària capacitat de Domènech i Montaner per extreure el màxim rendiment dels materials i tècniques usades. Les finestres típicament modernistes, sense ornamentació, i la porta d'entrada amb un enquadrament del mateix tipus, són uniformes en tota la construcció, l'excepció es l'imponent torre que s'alça a la part sud-est de l'edifici i que contrasta amb la resta al presentar una aparença de castell medieval, amb les seves gàrgoles ceràmiques. Els motius decoratius no són gaire abundants, es limiten a unes importants mènsules que tenen una funció de suport de la balconada principal a més de la decorativa. La barana del balcó, que recorre bona part del primer pis, és de ferro forjat i presenta una decoració floral. La ceràmica és també present en l'edifici, especialment en la teulada de la torre - actualment quasi bé totalment desapareguda. Es tractava d'una ceràmica vidriada amb dibuixos geomètrics de gran bellesa. A més, uns dracs surten de sota el ràfec ajudant a l'espectacularitat del conjunt. Alguns detalls de ferro forjat al voltant de les obertures de la torre son d'estil Sezession. La porta principal de fusta té uns interessants reforços que també realitzen una funció decorativa. L'exterior es troba en unes condicions de conservació molt precàries, en especial es destacable la caiguda de les teules de porcellana vidriada multicolor de la torre. Això l'ha deixat desprotegida i a més cal mencionar diverses intervencions que n'han modificat aspectes importants.
Building of interest

Ajuntament de Canet i altres cases al carrer Ample

Estic al Carrer Ample. Aquest carrer està plé de cases interessants. Jo m’he limitat a fotografiar-ne tres.
A continuació copio el que surt a “ gaudiallgaudi.com” sobre l’ajuntament de Canet de Mar ( fotografia 1 adjunta)
Edifici projectat per l'arquitecte Emili Cabanyes i Rabassa. Les obres de construcció van anar a càrrec del mestre de cases Joan Dotras i Manyà i van ser finançades pel llegat d'Eusebi Golart i Teresa de Palau. La primera pedra es va posar el sis de setembre de 1903 i l'edifici es va inaugurar el mes de juny de l'any 1906. És la primera vegada que la població comptava amb un edifici per l'Ajuntament, ja que fins aleshores era itinerant, ubicant-se a casa d'algun dels regidors. Inicialment, la planta baixa estava dedicada a l'oficina del jutjat i a vivenda de l'agutzil. La construcció s'acosta més a una estètica eclèctica que Modernista, malgrat que alguns elements decoratius de la façana poden fer pensar en aquest estil. Ens referim especialment al cos central de l'edifici amb un coronament culminat amb uns falsos merlets de gran fantasia que incorporen a la seva base quatre escuts heràldics catalans amb les quatre barres i la creu de Sant Jordi. Les finestres exteriors estan decorades amb vidrieres de gran bellesa amb un dibuix de temes vegetals i florals d'estil Art Nouveau. L'interior va estar des d'un principi equipat amb mobiliari de molt bona qualitat, encara que avui en dia està lògicament adaptat a les necessitats presents de la institució municipal.
A “ gaudiallgaudi.com” hi surt això sobre la Can Floris ( tercera fotografia adjunta):
Casa a mig camí entre el Modernisme i el Noucentisme, és una de les millors mostres d'habitatge de qualitat a Canet de Mar. La casa va ser projectada i dirigida per l'arquitecte Pere Domènech i Roura entre els anys 1918 i 1920 (segons O. Bohigas). El contractista va ser Josep Cabruja. Casa de notable factura, de dos cossos ben diferenciats amb un cos principal i una torre annexa amb una planta baixa i tres alçades addicionals, comptant-hi unes golfes La façana presenta notables esgrafiats, actualment molt degradats, amb pèrdua quasi total dels colors originals. La planta primera amb tres obertures, té dos balcons bastant diferenciats, el del cos central donant sortida a dues obertures i amb suport central. El segon balcó, a la torre, amb una sola obertura. L'últim pis té una galeria d'estil amb finestres arquejades de maó vist separades per columnes salomòniques del mateix material, típiques del gòtic tardà. El ràfec que corona la casa és també de maó vist i té un sortint considerable. Pel cantó de la torre, el tercer pis presenta una sola finestra rectangular amb maó vist i flanquejada en la seva part superior per uns plafons ceràmics. Les golfes conserven petites típiques finestres esglaonades modernistes al nivell superior. També és destaca la utilització de la ceràmica vidriada en la construcció. En ser de propietat particular, l'interior de la casa no es pot visitar.
La segona fotografia que adjunto mostra Can Mir. Es una obra amb elements gòtics de Canet de Mar (Maresme) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Building of interest

Ateneu Canetenc

El text que segueix ha estat copiat de “ gaudiallgaudi.com” :
Aquest edifici és en certa manera, conseqüència de les lluites politiques dels temps de la Restauració monàrquica de finals del segle XIX. L'any 1883, els socis del Casino Canetenc van decidir construir a la població un teatre. L'entitat lliberal que s'hi oposava, que en aquell moment tenia la majoria a l'Ajuntament i per mantenir la cohesió dels seus partidaris, va optar per aixecar una societat recreativa, l'Ateneu Canetenc, i per fer-la visible, va encarregar l'edifici a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Domènech va aprofitar l'estructura d'una antiga casa que hi havia en l'emplaçament i va transformar tot el pis superior. Les obres es van anar realitzant fins a preveure'n l'inauguració el 2 d'agost de 1885. Malauradament, un accident fortuït durant les proves d'il·luminació, que anava amb gas produït amb benzina, va originar un incendi que no va produir grans desperfectes, però va fumejar les parets. Això obligà a retardar l'inauguració, que es va fer a finals d'aquest mateix any. En el moment de la seva inauguració l'edifici disposava d'una sala de cafè, biblioteca, a més de l'annexa del Teatre Principal que estava al costat de l'edifici originari i que competia amb el Teatre Canetenc que es trobava al carrer Castanyer. L'ateneu Canetenc va tenir, però, una vida curta, ja que l'any 1893, es va dissoldre per falta de socis. L'edifici va anar passant per per diverses institucions sempre lligades amb la cultura i l'entreteniment i va anar adoptant denominacions diverses: Foment, Foment Catalanista - molt en la línia de la Solidaritat Catalana i la Lliga Regionalista. L'any 1924 el nou govern dictatorial i profundament anticatalà de Primo de Rivera en va tancar les portes. Posteriorment va ser llogat per l'Ateneu Obrer, que era tolerat per la dictadura. L'any 1939, ja amb la dictadura del general Franco, es va dissoldre l'associació i l'edifici va ser ocupat llavors per l'organització del règim Educación y Descanso. Un cop superada la dictadura, l'any 1984 l'edifici, que estava bastant degradat, va ser adquirit per l'Ajuntament de Canet. L'any 1999 s'hi va instal·lar la biblioteca popular que fins aleshores havia estat al passeig de la Mare de Deu i que segueix ocupant actualment l'edifici. És un dels primers edificis Modernistes que es van construir a Catalunya.
Building of interest

Casa Museu Lluis Domènech i Montaner

El text que segueix ha estat copiat de “gaudiallgaudi.com” :
Aquest conjunt, situat a la confluència de les rieres Buscarons i Gavarra amb la Sant Domènec, al centre neuràlgic de la població, comprèn dos edificis ben diferenciats. Per una banda l'antiga masia Rocosa, edificada el segle XVI i rehabilitada l'any 1991 per formar part del conjunt museístic i d'una altra la Casa Domènech projectada per Lluís Domènech i Montaner i construïda entre els anys 1908-1910 com a casa d'estiueig per a la seva família a la població de la que era filla la seva dona. Lluís Domènech no era nascut a Canet, però allà també tenia els seus orígens familiars. La decoració interior és molt espectacular i inclou sòcols de fusta, parets de ceràmica, dues xemeneies de considerables proporcions amb escuts heràldic. El mobiliari, es també dissenyat per Lluís Domènech i Montaner i combina la riquesa decorativa amb una gran sobrietat en les línees. Cal destacar l'entrada de llum zenital a través d'un lluernari situat a la primera planta. En la construcció de la casa, que es va fer reformant una antiga edificació, van col·laborar el fill de Lluís Domènech, en Pere Domènech i Roure i el seu gendre Francesc Guàrdia. L'edifici i el seu annexe la masia Rocosa acullen un interessantíssim museu molt expressiu de l'obra de Lluís Domènech i Montaner en el seu interior s'hi poden contemplar fotografies, mobiliari, escultures, elements de treball, mosaics, els quals permeten fer-se una amplia visió de l'obra del gran arquitecte i la seva família.
Building of interest

Restes de la Torre de Can macia i Esglèsia de Sant Pau i Sant Pere

La primera i tercera fotografia mostren les restes de la Torre de Can Macià. De fet la primera n’explica l’història
De l’esglèsia “ poblesdecatalunya.cat” en diu el següent:
Edifici d'estil gòtic tardà, construït a partir de 1579 i consagrat l'any 1591 per l'abat de Montserrat, Benet de Tocó. Té una sola nau, amb creuer, absis i capelles laterals, una de les quals, més destacada, és la dedicada al Santíssim. La façana, esgrafiada, té portal rectangular amb una fornícula al seu damunt. A la dreta s'alça el campanar quadrat, de tres pisos, alçat entre 1793 i 1805. El seu arquitecte va ser Joan Garrido, de Barcelona. El 1936 l'església va ser incendiada. Es va perdre el retaule major (obra del 1630) i va caure el creuer. La reconstrucció va ser realitzada per Josep Danés Torras entre els anys 1939/46
Building of interest

Colegio Yglesias

El que segueix ha estat copiat de “Coleyglesias.com” :
La senyora Leonor Yglesias Horta, (Canet de Mar , 8 de Juny de 1851 + Barcelona , 2 de Febrer de 1928), hereva de la fortuna familiar, no es va casar, i quant l’any 1905 li diagnostiquen una malaltia de difícil curació , a instàncies del pare Bernat de Sarrià, el seu capellà de confiança i mà dreta, juntament amb el rector de Canet li van aconsellar de prometre – que fins i tot ho signa davant de notari – que si es cura farà construir una escola pels nens pobres de Canet, el Canet de l’època amb poc més de 3.400 habitants. Curada de la malaltia, el Juny l’any 1909, comunica a l’Ajuntament de la seva intenció de construir l’escola. És llavors que fa efectiva la compra dels terrenys que ocupava la finca de can Cirés al carrer Rectoria Vella, avui Eusebi Golart, al costat de l’església parroquial i després de dos anys d’obres I’edifici va ser inaugurat. La Diòcesi de Girona i la Parròquia de Canet han concedit l’usdefruit de l’edifici del col·legi fins el 2056 De seguida es fan les gestions per aconseguir que els Germans Maristes siguin els que portin l’escola. Els primers contactes amb els Maristes no van anar gaire bé doncs es van negar, en varies ocasions, d’acceptar l’oferiment. Va esser llavors quan el bon amic de la senyora Yglesias i el pare Bernat, el Pvre. Ferran Roig, va intervenir en el seu nom davant dels Maristes aconseguint l’acceptació del oferiment. El 18 de Setembre del 1911 arriben de Barcelona els Maristes Grimoaldo, Aniceto, Raimundo i Higinio Luís que es faran càrrec de l’escola. Grimoaldo, que era conegut com Hermano Pedro, serà el primer director de l’escola. Va esser molt estimat i deixà una gran empremta entre els seus alumnes i a Canet. La gran inauguració fou el 24 de Setembre del 1911. El poble es va bolcar en la festa acudint a l’estació per a rebre el Bisbe de Girona, Francisco de Pol, i el germà Hipòlito, principal dels Maristes. Els varen rebre els tres fundadors i les autoritats del poble amb l’alcalde José García al cap davant. De l’estació es va anar cap a l’escola en una desfilada amanitzada per la banda militar del “Regimiento Alcántara de Barcelona”. Els cursos varen començar el 2 d’Octubre amb 32 alumnes i els fundadors assistiren a l’entrada dels primers alumnes. Així mateix el 3 de Novembre va començar la classe nocturna amb 75 alumnes, la majoria de classe obrera. El Novembre del 1913 es compra la finca que hi ha al costat i s’amplia el pati i es construeix un nou edifici que servirà de sala d’actes i de teatre. A l’Agost de 1914 s’inaugura. A l’esclat de la guerra civil espanyola l’escola es veu obligada a tancar , per un temps, perquè els germans Maristes marxen. Dos són afusellats a Calella. Durant aquest període l’escola funciona amb el nom de “Escuela Nueva Unificada”. Cap al final de la guerra i amb l’entrada dels nacionals al poble l’escola esdevé el quarter de tropes italianes i presó. A 1 d’Abril del 1939 els germans Ismier i Damaso, en nom dels Maristes, tornen a agafar la direcció de l’escola. Durant trenta-i-cinc anys tot transcorre amb normalitat fins que en el curs 1972-1973 la direcció comunica als pares que al acabar el curs es tanca l’escola. Es pares sorpresos per la notícia es reuneixen amb la direcció i demanen un curs més per a poder tenir ells temps de salvar l’escola. El 30 de novembre de 1974 es funda la Cooperativa que fins avui administra l’escola juntament amb l’equip directiu.
Building of interest

Sala Odeón

EL que segueix ha estat copiat de “institutdelteatre.cat” :
Teatre de Canet de Mar ubicat a l'edifici de l'antiga cooperativa La Canetenca, projectat per l'arquitecte Rafael Masó i inaugurat el 1923. L'Odeon és part del Patrimoni Municipal, però es troba en estat ruïnós i ha estat immers en un procés legal, després d'un accident mortal esdevingut al llarg de les obres de rehabilitació i consolidació l'any 2007. Veïns de Canet, organitzats en l'Associació Cultural Plataforma Odeon (ACPO), creada el 2000, mantenen activitats culturals al poble i reivindiquen la recuperació d'aquest edifici. A l'Odeon i en altres projectes de l'època, Masó reorienta el seu estil cap a un llenguatge formalment més moderat i auster, amb trets noucentistes que inclouen elements de la tradició popular i semblen albirar el racionalisme. Situat en uns terrenys rere l'església del poble, l'obra s'inicià a partir del 1920. L'edifici tenia dues plantes, amb dues entrades i façanes a cotes diferents, una de les quals a la plaça de Colomer. Era un volum senzill, enriquit per les decoracions en ceràmica verda i pels volums i espais secundaris de la galeria i el porxo triangular, amb columnes treballades. L'estructura a la planta baixa es basava en pilars de maó i voltes a la catalana, i la construcció tenia dos elements compositius bàsics: el sòcol amb carreus de pedra de Girona i una part superior del cos, de color blanc, amb finestres d'arc de mig punt a la façana a la plaça i de formes més variades a l'altra, al carrer Gran. A la primera planta, l'espai principal era la sala d'actes, molt senzilla i originalment pintada de blanc amb decoracions de guix. Tenia planta rectangular i terra pla, amb un petit escenari amb boca i tarima, i obertures distribuïdes de forma asimètrica i segons el ritme marcat per les pilastres dels murs laterals. A la dècada del 1970, la recaptació obtinguda per les Sis Hores de Cançó va permetre la rehabilitació de l'Odeon. L'any 2007 van començar les obres de reforma i rehabilitació, segons el projecte del despatx d'arquitectura Valeri Associats, guanyadors del concurs convocat per l'Ajuntament. Les obres, que es van veure interrompudes tràgicament aquell mateix any, preveien encabir al Teatre Municipal de l'Odeon dues sales (de 375 i 72 espectadors) i un cafè. Activitat Al llarg de la seva història l'edifici va ser la seu d'una cooperativa de consum, amb la sala d'actes i el cafè al pis de dalt. Després de la Guerra Civil, a inicis dels anys quaranta, l'edifici de Rafael Masó es va usar com a temple religiós mentre l'església es reconstruïa. El 1950 es va reprendre l'activitat de cinema. –l'Odeon era conegut popularment com «el cinema de dalt»–, que ja havia tingut a la dècada dels anys trenta i que continuaria fins al 1970. El 1977, el grup de joves cooperativistes que formaven El Canyer, amb la col·laboració de la companyia Comediants, van reinaugurar el cafè i el teatre. L'edifici de la cooperativa va acollir, primer, el local d'assaig de Comediants, i després va esdevenir l'espai de creació, exhibició i programació de la companyia. Comediants s'hi va estar del 1977 al 1988, any en què es va traslladar al complex de La Vinya, als afores del poble. A l'Odeon hi van actuar, també, Els Joglars, el Ballet Contemporani de Barcelona i la Companyia Núria Espert, entre molts altres, i hi va haver molta programació musical en viu. Des de l'Odeon, Comediants organitzaren molts esdeveniments i celebracions, com la recuperació dels carnavals, i convidaren a actuar al municipi companyies com l’Odin Teatret, El Teatro Tascabile de Bèrgam o Bread and Puppet.
Building of interest

Mercat municipal

El que segueix ha estat copiat de “canetsemar.cat” :
En 1933 se empezó a construir la plaza Mercado, una de las grandes reivindicaciones de los comerciantes en los primeros años del siglo XX. La plaza se levantó siguiendo los planos de diseño sobrio y clásico de Pere Doménech i Roura. Esto se puede ver en las ventanas rectangulares y las columnas dóricas. El mercado abre cada mañana, de lunes a sábado, pero el día principal es el miércoles.
Building of interest

Fàbrica Jover

El que segueix ha estat copiat de “gaudiallgaudi.com” :
Nau industrial dedicada a la fabricació d'articles de gènere de punt, projectada per l'arquitecte Pere Domènech i Roura, se suposa que amb l'ajuda del seu pare Lluís Domènech i Montaner. L'any de construcció se situa als voltants de 1910. Els responsables de la construcció van ser els mestres de cases Salvador Torrus i Josep Cabruja i Feliu. Edifici d'estètica modernista construït bàsicament amb maó vist, amb una considerable projecció vertical que el dota d'una elegància desgraciadament poc habitual en una construcció d'aquest tipus. La façana principal amb tres nivells té una gran rosassa central ceràmica amb el nom de l'empresa en el seu nivell inferior. Al nivell superior s'utilitza abundantment el maó vist i té un cos central amb tres finestres esglaonades típicament modernistes amb persianes que es van empetitint, a banda i banda, en els cossos laterals per seguir la pendent de la teulada. Segueix mantenint-se en força bones condicions. A prop seu s'hi troben edificis de la mateixa època com el Mercat de Canet, obra també de Pere Domènech i Roura, encara que d'estètica Noucentista i la Casa Alsina Roig, també Modernista.
Building of interest

Fàbrica Carbonell

El que segueix ha estat copiat de “poblesdecatalunya.cat” :
La fàbrica de gèneres de punt es deia originalment Susagna Carbonell i va ser promoguda pels industrials Frederic Susagna i Joan Carbonell Paloma. El fet que hi hagi ara esgrafiat el nom de Joan Carbonell Reverter és perquè posteriorment va passar al fill de Joan Carbonell. Va ser projectada l'any 1897-98 per Puig i Cadafalch. En resta només el mòdul d'entrada, on hi havia la maquinària de vapor, de maó vist. D'un article signat per l'historiador Carles Sàiz i Xiqués, publicat a la revista El Sot de l'Aubó i que ens ha fet arribar el seu autor, n'hem extret la següent informació: Joan Carbonell Paloma, que residia a Barcelona -malgrat ser de Canet i tenir-hi la fàbrica-, va entrar en contacte amb l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch -que feia poc que s’havia traslladat a viure a la ciutat comtal- i li encarregà el projecte de la nova fàbrica. Certament, en aquell moment, Puig i Cadafalch no havia projectat mai un edifici industrial, malgrat la força de la indústria tèxtil a Catalunya. Per tant, en aquell projecte l’arquitecte partia de zero si bé ja comptava al darrere amb l’experiència de les grans naus dels Cellers Codorniu, a Vilafranca del Penedès. De fet, si mirem els esbossos a llapis de la fàbrica Carbonell, alguns fins i tot tenen més l’aire de les Caves de Sant Sadurní que no pas d’un edifici destinat a la producció del gènere de punt. El nou complex fabril es va anar projectant durant el 1897 i a finals d’any es va fer la subhasta de les obres que van anar a càrrec dels mestres de cases Martí Isern i Joan Solà. Les obres van començar a inicis de 1898 i van durar tot l’any fins que a principi de 1899 es va poder engegar la fàbrica.
fountain

Font pública

El que segueix ha estat copiat de “gaudiallgaudi.com” :
Enderrocada durant els anys 60 i reconstruïda als 80. El projecte es deu a l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Es similar a la que s'aixeca a la Plaça Barris, al costat de la carretera N-II. És una font pública amb dos dolls d'aigua oposades en el sentit transversal a l'eix del Passeig, amb decoració ceràmica i estructura de maó vist.
Building of interest

Biblioteca Popular P. Gual i Pujadas

La biblioteca de Canet va tenir el seu primer emplaçament al passeig de la Misericòrdia, 13, en un edifici inaugurat el 8 de desembre de 1919 . Aquest va ser un edifici construït per Lluís Planas i Calvet quan la Mancomunitat es va proposar crear una Xarxa de Biblioteques Populars als pobles de Catalunya. Des del 1999 la Biblioteca està a l’Ateneu Canetenc
Building of interest

Can Carbonell

Can Carbonell és una obra modernista de Canet de Mar (Maresme) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
El que segueix ha estat copiat de “gaudiallgaudi.com” :
Un dels primers estudis sobre el Modernisme a Catalunya Reseña y Catálogo del modernismo en Catalunya obra d'Oriol Bohigas, cita "Forns" com arquitecte. Actualment aquest punt segueix sense aclarir, havent-hi qui l'atribueix a Puig i Cadafalch i qui a Manel Raspall i Mayol. En tot cas, es tracta d'una casa típicament Modernista, la primera que es va construir - als voltats de 1912 - després de l'obertura del Passeig de la Misericòrdia, on està situada. La família Flor, constructors de la casa, era una família de mariners coneguda a la població des del segle XVI. A més d'aquesta casa, al segle XVIII van construir la casa de Can Pou també a Canet. Es calcula que la construcció es va realitzar entre 1909 i 1910. Ara rep el nom dels seus actuals propietaris, la família Carbonell. Es tracta, tal com ja hem dit més amunt, d'una casa amb trets indiscutiblement modernistes, tant en l'estructura com en la decoració de les façanes, amb les típiques finestres esglaonades, elements estructurals d'obra vista i sòbria decoració ceràmica. És una torre unifamiliar d'unes dimensions relativament importants que es troba en un acceptable estat de conservació i que s'aixeca en una zona noble de la població, l'avinguda que porta al Santuari de la Misericòrdia, que contribueix a dignificar. La distribució allargada és gairebé la d'un edifici industrial en què a través d'un passadís central es dona accés a banda i banda a les diverses dependències.
Sacred architecture

Santuari de la Misericòrdia

El que segueix ha estat copiat del llistat de monuments de Canet de Mar de “ ca.m.wikipèdia.org”
El Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia és una ermita promoguda santuari el 1907 que està dedicada a la patrona del Maresme. Està situada en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. És un dels primers edificis importants fets a Catalunya en estil medievalitzant neogòtic.És llistat com bé cultural d'interès local (BCIL). Arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó Consagració 1857 Característiques Estat d'ús bo Estil arquitectònic neogòtic Construcció 1853-1857 Aquest Santuari s'alça al nord de la vila, unit a aquesta per un passeig. Des del 1520 és documentada la devoció en aquesta església d'una imatge mariana. Quan fou bastida la nova església de la vila, al 1591, esdevingué santuari i ermita. La Misericòrdia és patrona de la vila des del 1703; el 1732 s'entronitzà una nova imatge i el 1857 es beneí un nou santuari, de l'arquitecte Daniel Molina. El 1853 es col·locà la primera pedra. El temple va patir un incendi l'any 1936 i la imatge es destruí i fou reproduïda a la postguerra
Building of interest

Parc del Santuari de la Misericòrdia

Obra de Josep Puig i Cadafalch, un altre dels grans del Modernisme. El cartell que hi ha a l’entrada del Parc ( primera fotografia) n’explica l’història
Information

He sortit de Canet però encara camino sobre asfalt

Information

He deixat l’asfalt. Des d’aquí tinc una bona vista de Canet de Mar

Intersection

Segueixo per la pista de la dreta

Intersection

Esquerra

Information

He deixat la pista per entrar en aquest corriol

Summit

Cim del Pedracastell

El punt geodésic està a quatre o cins metres d’altura. Hi ha unes grapes per pujar-hi però la primera, la més baixa, ha desaparegut i això complica molt la grimpada a gent baixeta com jo. Des de baix no hi ha grans vistes. Com que no vaig pujar a dalt de tot no puc dir que s’hi pot veure des d’allà
Information

Baixada molt dreta

La baixada des del Pedracastell es curta però molt dreta i amb terreny que obliga a anar amb compte
Information

Entro a pista

Aquesta pista em portarà en pocs minuts a la Creu de Pedracastell
Sacred architecture

Creu de Pedracastell

Molt maca però no es l’original. A continuació reprodueixo el que hi ha escrit a “gaudiallgaudi.com” sobre la seva història
Durant el pontificat de Lleó XIII, a finals del segle XIX, es va demanar als pobles que erigissin creus per commemorar l'entrada al segle XX. A Canet, el Doctor Marià Serra i Font es va encarregar de la promoció i va cedir els terrenys per poder portar a terme l'iniciativa. S'encarregà el projecte a Lluís Domènech i Montaner i la primera pedra es va posar l'1 de gener de l'any 1901. Les obres van acabar-se un any més tard i el quatre de maig de 1902 es va beneir. Era una creu de dimensions notables, ja que l'alçada total arribava a 30 metres. Només la podem contemplar en les fotografies que se li van fer, ja que va ser destruïda la nit de Sant Esteve - 26 de Desembre de 1926 - per una important tempesta de vent que va assolar el municipi. La segona creu es va reconstruir l'any 1926 i era una copia de la primera, ja que l'arquitecte Pere Domènech i Roura, fill de Lluís Domènech i Montaner, es va basar en els plànols del seu pare. Aquesta segona creu va ser beneïda el 30 d'octubre de 1927. Al començar la guerra 1936-1939, grups anticlericals van destruir molts elements del patrimoni religiós. En aquestes circumstàncies, el 24 de juliol de 1936, la creu de Pedracastell va ser novament destruïda. L'any 1940, acabada la guerra, es va instal·lar una creu de fusta per substituir la destruïda i, finalment l'any 1954 es va aixecar una nova creu amb una estètica gaudiniana molt diferent de l'original de Domènech. L'arquitecte va ser Isidre Puig Boada. Aquesta és la creu avui existent. Algunes de les pedres de la segona creu, construïda per Pere Domènech i Roura, es conserven a l'església de Sant Pere i Sant Pau i formen part de dos altars laterals.
panorama

Vista des de la Creu de Pedracastell

Les vistes de Canet i de la costa en general des de la Creu son magnífiques.
Information

Baixo cap a Canet per una pista en molt bon estat

Information

Dreta

He agafat el camí que surt a la fotografia amb l’ intenció de poguer veure des de la distància el Castell de Santa Florentina, però al veure que m’anava allunyant del lloc en que està situat i que no era possible d’observar-lo, he decidit recular
Castle

Castell de Santa Florentina

No es se lliure accés. S’hi fan visites guiades. Des de fora a penes es poden veure les construccions del castell i anexes. He fet una fotografia del castell ( la segona) però ha sortit molt malament. El que aegueix sobre l’història d’aquest castell ha estat copiat de “ castelldesantaflorentina.com” :
Castillo de Santa Florentina, está construido sobre una antigua villa de la época romana – “Domus”, que fue como un núcleo urbano y zona de producción vinícola. En el siglo XI el edificio se convirtió en una masía fortificada para combatir las incursiones piratas de la época y hoy todavía presente en el conjunto arquitectónico del Castillo de Santa Florentina. Las fuentes documentales nos aportan noticias desde el siglo XI como antigua “Domus”, y registran los nombres de Guadamir de Canet (1024) y de Gilabert de Canet (1041). Pero, serà en el siglo XIV bajo el patrocinio de Ferrer de Canet, bisnieto de Gilabert, que la Domus alcanzará su máximo esplendor. Ferrer de Canet, caballero noble fue consejero de Alfonso el Magnánimo y embajador de Pedro el Ceremonioso. Es Ferrer de Canet quien obtiene el permiso de fortificar la casa con las dos torres de bella factura del portal medieval y que protegieron la casa de los asaltos e invasiones de piratas desde el litoral mediterráneo. Su hijo Arnau incorpora por matrimonio los dominios de Besora i Montesquiu. En esta etapa medieval la Domus está bajo la advocación y denominación de Santa Maria a quien también estaba dedicada la capilla que se solicitó construir en su interior. Las propiedades de la Domus se verán aumentadas mediante el matrimonio de la hija de Arnau, Antonia de Canet con Guillem de Peguera. A principios del siglo XVI Juan de Peguera cede sus derechos a Miquel Spano, cuya hija, Ana, se casa a finales del siglo XVI con Felipe Dimas de Montaner abogado y Consejero de la ciudad de Barcelona, incorporando el linaje de Montaner a la Domus, descendencia que perdura hasta la actualidad. Fue a finales del siglo XIX cuando Ramón de Montaner i Vila, propietario de la Domus e importante empresario del mundo editorial barcelonés, la editorial Montaner i Simón (hoy sede de la Fundació Antoni Tàpias) encarga a su sobrino el arquitecto modernista Lluís Domènech i Montaner la restauración de la Domus y su ampliación. Luis Domènech i Montaner, uno de los máximos exponentes del Modernismo, diseñó uno a uno los 3.000 metros cuadrados habitables de Santa Florentina. Con su equipo de los mejores artistas de la época introdujo vitrales coloreados con símbolos religiosos, grandes piezas de mármol con artesanado para los suelos, maderas talladas para los techos, vidrieras, cerámicas, hierro forjado, esculturas que armonizan un equilibrado espacio lleno de color, luz, formas y volúmenes. El proyecto final se define como una residencia palacio con toques medievalizantes y románticos de castillo en armonía con un estético y creativo lenguaje modernista. Esta reforma inspirada en elementos medievales, modernistas y neogóticos le dio mayor renombre al Castillo de Santa Florentina. La denominación Castell de Santa Florentina reúne la herencia de la reliquia traída desde Roma por Ferrer de Canet como presente y protección entregada por el Papa Benedicto XII y el recuerdo de la esposa de Ramón de Montaner, Florentina Malatto Suriñach.
Building of interest

Can Gallina

Això es el que hi ha a l’inventari del modernisme de Canet de Mar publicat a la Wikipèdia. Org:
Aquest edifici és una vil·la agrícola de finals del segle XIX de major importància. Està format per un cos principal i una torre, units a través d'una terrassa a nivell de primera planta. La composició de la façana de l'edifici principal és simètrica respecte d'un eix central on se situa l'accés i el balcó més important. La tipologia de les obertures i balcons recull algunes de les característiques de l'edificació del segle XVIII. La coberta és a quatre aigües sobre una planta superior totalment calada. La torre mirador, de planta quadrada, té una escala de cargol adossada i concentra tot l'esforç ornamental a la part superior a partir de l'ús d'elements industrialitzats com la balustrada i els gerros. Cal fer una menció especial, també, al valor complementari de l'arbrat que se situa a l'era davantera.
Information

Entro a la zona habitada i asfaltada de Canet de Mar

Building of interest

Cementiri de Canet de Mar

El seu interior guarda obres modernsitesl tal com diu el cartell infirmatiu que surt a la primera de les fotografies que adjunto. No hi he entrat ja que hi he passat fora se les hores d’apertura
Building of interest

Villa Soledad

Una finca que sembla inmensa però molt ben protegida de la vista dels que passen pels seus límits. Des del carrer no es pot veure que hi ha a dins. Des de la porta d’accés he intentat fer una fotografia de la vivenda però entre el sol que venia de cara i el poc que deixa veure la porta, m’ha sortit una imatge dorça dolenta.
El que segueix es el que he trobat a la viquipedia sobre aquesta casa,
Aquesta casa forma part de les vil·les agrícoles de finals del segle XIX i principis del XX que com villa Paquita, can Gallina, cal Doctor Manresa, can Goday, can Grau, etc... se situen al voltant de la població. Originalment, l'edifici era molt menor, però en successives reformes es va anar ampliant fins a conformar-se tal i com el veiem avui, que ha esdevingut residència del grup de teatre els Comediants. La casa té un magnífic jardí al voltant
Information

Indcador que ens marca el camí a seguir per anar cao a les platges de Canet

Information

Pas subterrani

Aquest es el pas per sota la carretera que he hagut de passar per accedir a les platges de Canet. Al arribar a l’estació de rodalies n’hauré de passar un altre per accedir-hi. No semblen massa recomanables si s’hi passa en hores en que hi ha poc moviment al municipi
Beach

Platja

Canet es un municipi amb platja, calia per tant passejar-hi una miqueta

Comments

    You can or this trail