Coordinates 362

Uploaded December 12, 2018

-
-
701 ft
309 ft
0
1.6
3.2
6.46 mi

Viewed 247 times, downloaded 5 times

near el Putxet i el Farró, Catalunya (España)

Una nova caminada per Barcelona. Aquesta vegada tenía interés en visitar tres indrets en els que no hi havia estat abans: la Casa Marsans situada al Passeig de la Mare de Déu del Coll, el Parc de les Heures i el Parc del Laberint d’Horta. Com que els tres destins estàn bastant allunyats i a més volia fer servir el metro com a mitjar de transport, vaig optar per començar a caminar a partir de la parada de la L3 a la Plaça Lesseps. No es tractava de caminar entre edificis, cotxes i soroll tota l’estona pel que vaig dirigir-me cap al Park Güell per travessar-lo i anar a sortir al Passeig de la Mare de Déu del Coll per acostar-me a la Casa Marsans, avui l’Alberg de la Mare de Déu de Montserrat de la xarxa Xanescat de la Generalitat de Catalunya. No hi ha cap problema per entrar-hi i gaudir de l’exterior de l’edifici i de la seva bonica entrada. Un cop visitada la casa vaig anar cap al Parc de la Creueta del Coll, per travessar-lo i tornar cap al Passeig de la Nare de Déu del Coll i passar per devant de la Casa Santsalvador ( no hi vaig entrar). Després vaig caminar un bon tram sense res a destacar fins arribar a la bonica Esglèsis de Sant Genís dels Agudells. Des d’aquest punt un altre tram sense massa interés fins arribar a l’entrada del Parc de les Heures i posteriorment al Parc del Laberint. Des d’aqui ja només van caldre uns centenars de metres per arribar a l’estació de la L3 que em va portar a casa.
La ruta es dibuixada , doncs m’he trobat que l’original donava 1000 metres de desnivell!!!. Ignoro els motius però a vegades passen aquestes coses amb el Wikiloc.
World Heritage Site

Park Güell

Informació copiada de “barcelona.cat “ Més que un parc, és un símbol de Barcelona. El Park Güell, una de les obres més emblemàtiques d’Antoni Gaudí, és únic al món perquè va ser concebut com un recinte monumental on l’entorn natural és inseparable dels elements arquitectònics. La seva singularitat va ser reconeguda l’any 1969, quan va ser declarat monument historicoartístic d’interès nacional i, sobretot, el 1984, en ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. La seva consideració com a espai monumental de reconeixement internacional no li resta importància com a parc públic, equipat amb totes les instal·lacions i els serveis que el fan adequat per a l’esbarjo del veïnat i de tots els visitants en general.
Building of interest

Torre Marsans

Copiat de “ca.m.wikipedia.org” Torre Marsans està ubicada a l'illa del districte de Gràcia delimitada pel passeig de Mare de deu del Coll, el carrer Castellterçol i el passatge Tona. La finca afronta al Passeig Mare de Déu del Coll on té l'accés principal.[1] És una torre aïllada, situada al mig d'un l'ampli jardí de forta pendent. La finca disposa també d'una casa pel guarda, d'estil neogòtic, a sobre d'un pont que, aprofitant el desnivell, marca l'accés des del carrer.[1] La torre és un palau d'estiueig organitzat al voltant d'un pati d'estil mossàrab. De planta quadrada, consta de planta baixa i tres plantes pis. Al darrere té una important ampliació realitzada com un volum separat i unit per dues passarel·les a nivell de la primera i segona planta. Aquesta ampliació té un estil contemporani que no interfereix amb l'edifici original.[1] La façana principal, a sud, té una composició simètrica de tres eixos verticals. El central marca l'entrada, que queda emfatitzada per un balcó de grans dimensions recolzat per dues columnes. A sota del balcó es genera un porxo d'aixopluc al que arriba l'escalinata que salva el desnivell de la planta baixa amb el terreny. L'última planta triplica el número de finestres per donar un final formal a la composició.[1] La façana lateral est repeteix el mateix esquema, però perdent la simetria. Manté la composició d'obertures però varia algunes d'elles per equilibrar l'escurçament de la planta tercera respecte les altres dues, ja que aquesta no arriba a la cantonada nord.[1] La façana lateral oest repeteix el mateix esquema que la est i introdueix una tribuna al seu eix central a nivell de planta baixa. Aquesta està feta de pedra i disposa de columnes de ferro colat d'estètica noucentista a la zona de les fusteries.[1] La teulada dels cossos que envolten el pati és a quatre vents amb el carener paral·lel al carrer. El cos del darrere té coberta plana.[1] La cornisa, de pedra com la resta de les façanes, és de perfil classicista amb dentell.[1] A l'interior és remarcable el pati cobert de grans dimensions amb passadissos que aboquen sobre l'espai central a mode de claustre. La decoració d'aquesta zona central de l'interior és mossàrab amb profusió de materials, colors i formes representatives d'aquest corrent arquitectònic. Destaquen els arcs fistonats còncaus sobre columnes de marbre i revestits de textures en baix relleu de vius colors.[1] Artísticament cal destacar el curós treball de la pedra que s'utilitza en els elements de façana, especialment les baranes calades, les columnes i els frontons. En aquests detalls dominen les formes neoclàssiques combinades amb d'altres més carregades de motius florals.[1] També són notables les columnes de ferro colat de la tribuna.[1] L'edifici es considera eclecticiste a jutjar per la combinació d'influències estilístiques que es troben en els elements arquitectònics i el seu ornament.[1] Estilísticament s'evidencia la convivència de diferents corrents arquitectònics, en aquest cas, eclecticísme a l'exterior i neomossàrab a l'interior.[1
Building of interest

Escultura “ Elogio del Agua” de Eduardo Chillida al Parc de la Creueta del Coll

Espectacular escultura de formigo de 54 tm, feta per Eduardo Chillida. Està penjada i subjectada per 4 cables d’acer.
Building of interest

Casa Sansalvador

Obra de Josep Maria Jujol, es va començar a construir el 1909. El que segueix ha estat copiat de poblesdecatalunya.cat La construcció d'aquest xalet va iniciar-se l'any 1909. El projecte de Jujol preveia l'edificació de la casa del porter, els jardins i la torre a la part més alta. Però les obres es van aturar en descobrir-se una mina d'aigua que el propietari va voler explotar. Va ser embotellada amb el nom d'Aigua Radial, perquè tenia traces radioactives, propietat que aleshores es considerava bona. Jujol va construir les galeries subterrànies de la planta embotelladora així com gran part de l'habitatge del porter i els murs de tancament, però el xalet no es va acabar mai. El conjunt, restaurat modernament, està decorat amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. Cal destacar la porta d'accés a les grutes, d'arc parabòl·lic fet amb maó vist.
Sacred architecture

Esglèsia de Sant Genís dels Agudells

El que segueix es ina descripció del barri on es troba aquesta esglèsia. Tota la informació ha estat copiada de “ ca.m.wikipedia.org “ Sant Genís dels Agudells és un barri del districte d'Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona. Actualment queda limitat per la Ronda de Dalt, la carretera de l'Arrabassada i la ciutat sanitària de la Seguretat Social de la Vall d'Hebron. El mot «Agudells» apareix per primera vegada en documents del segle X, d'origen carolingi i sembla que prové del diminutiu plural d'«agulla» i fa referència a la qualitat d'afilat, agut o punxegut.[1] L'origen del poblament i després barri de Barcelona, és en l'església de Sant Genís dels Agudells,[1] als vessants de la serra de Collserola, una de les parròquies inicials del pla de Barcelona. Es diu que va ser consagrada en temps del comte Sunyer (931) pel bisbe Teodoric de Barcelona. En l'acta de donació, del 4 de juliol del 931, es registre l'existència de 55 llars de foc, lligades a les cinc masies del nucli rural.[1] El lloc sempre havia estat un espai rural amb diverses masies que vivien del conreu, gràcies a la gran quantitat d'aigua de què disposaven.[1] A partir del 1359 passà a dependre del monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron. Al barri de Sant Genís del segle XIX, han sorgit diversos nuclis de població al llarg del XX, la separació entre els quals accentua ara el traçat de la Ronda de Dalt: La Font del Gos, a l'extrem més pròxim al districte de Sant Andreu. El Parc de la Vall d'Hebron, a l'extrem més pròxim al casc urbà del barri d'Horta. Sant Genís, a l'entorn de la primitiva església, amb els sectors diferenciats del Lledoner i can Figuerola. Montbau, entre Sant Genís i la Font del Gos. Can Papanaps i la Font de la Llet, petits i precaris nuclis de població de característiques molt especials. La Clota, que si bé té com a únic accés per a vehicles la banda del Carmel, té una entrada de vianant pel camí de la Granja Vella i està prou vinculat històricament al territori de què parlem aquí. La Teixonera, entre el Coll i la Ronda de Dalt. A partir de la segona meitat del segle XX la zona a l'entorn de la fondalada de Sant Genís va patir una transformació urbanística per sobre de les possibilitats del terreny on es va assentar.
Tree

Jardins del Palau de les Heures

El que segueix ha estar copiar de “ meet. barcelona.cat” Jardins d’estil renaixentista que envolten l’antic palau, avui dia convertit en fundació universitària. Ple d’escultures, brolladors i estanys, el seu valor i bellesa fan d’aquest racó un dels millors indrets de descans i pau del districte d’Horta-Guinardó. JARDINS ROMÀNTICS Molt a prop del Laberint d’Horta es troben els jardins del Palau de les Heures, no tan coneguts com el primer, però sí que tenen una bellesa igualment destacable. Construïts juntament amb el palau a la fi del segle XIX per l’arquitecte August Font i Carreras per encàrrec de l’industrial Josep Gallart Forgas, els jardins estan presidits per unes palmeres de gran alçada i altres arbres, com ara magnòlies, acàcies, cedres, tarongers, alzines, etcètera. La visió de tota la seva esplendor a la primavera és un espectacle per als sentits. El jardí, d’estil francès i italià renaixentista i dissenyat per Adrià Piera, s’estructura en tres terrasses: la més alta és ocupada pel palau i uns primers jardins. La segona i la tercera —que és la més gran— són les que tenen més valor paisatgístic gràcies a la frondositat dels arbres i als nombrosos parterres. UN PALAU AMAGAT Des de l’entrada del parc, el palau es veu al final, perdut entre les palmeres amb dues escalinates que descendeixen fins al jardí. Construït a l’estil d’un châteaux francès, té quatre torres cilíndriques rematades en quatre pics cònics. La façana està presidida per un grup escultòric que és una al·legoria de les heures de Josep Campeny. Residència dels Gallart fins a la Guerra Civil, el palau va acollir durant un temps el president de la Generalitat Lluís Companys i més tard va passar a ser propietat de la Diputació de Barcelona i d’ús públic fins que va esdevenir la Fundació Universitària Bosch Gimpera, relacionada amb la Universitat de Barcelona.
Building of interest

Palau de les Heures

Tree

Palau Desvalls a l’entrada del Parc del laberint d’Horta

El que segueix ha estat copiat de “ ca.m. Wikipedia.org “ El parc del Laberint d'Horta és un jardí històric situat en el districte d'Horta-Guinardó de Barcelona, el més antic que es conserva a la ciutat. Es troba en l'antiga finca de la família Desvalls, en una vessant de la serra de Collserola. Iniciat el 1794 i acabat en la seva primera fase el 1808, va ser obra de l'arquitecte italià Domenico Bagutti. El parc inclou un jardí neoclàssic del segle xviii i un jardí romàntic del segle xix.[1] Va ser obert com a parc públic el 1971. Aquest espai compta amb nombroses obres d'art —principalment escultures—, així com diversos estanys, cascades, fonts i un canal que recorre el recinte superior. En la jardineria destaca especialment el laberint, realitzat amb xiprers retallats, així com diversos ambients de diferents estils, des del neoclàssic fins al romàntic; també hi ha mostres d'art topiària. El recinte ha comptat al llarg de la seva història amb la visita de diversos monarques, com Carles IV, Ferran VII i Alfons XIII, i ha estat escenari de representacions teatrals i diversos actes culturals. En l'actualitat és un jardí-museu que compta amb un institut municipal per a la formació en jardineria. Aquest parc és considerat com a bé cultural d'interès local (BCIL) en
Tree

Laberint d’Horta. Vistes del laberint, el canal romàntic i altres indrets

Ja estic dintre de la zona de jardins. Aquestes son algunes de les vistes que es tenen des del punt a on estem
Lake

Laberint d’Horta. Vistes de l’estany

Tree

Parc del laberint d’Horta. Dintre del laberint

Tree

Parc del laberint d’Horta. Vistes jardins Palau Desvalls

He sortit fek
Tree

Parc del Laberint d’Horta. Porta xinesa

Tree

Parc del Laberint d’Horta. Jardins que hi ha darrera la porta xinesa

Tree

Parc del Laberint d’Horta. Palau Desvalls

Imatges de la zona d’accés

Comments

    You can or this trail