Time  6 hours 26 minutes

Coordinates 1427

Uploaded March 30, 2017

Recorded March 2017

-
-
4,146 f
1,350 f
0
2.7
5.3
10.63 mi

Viewed 512 times, downloaded 11 times

near Cànoves i Samalús, Catalunya (España)

Excursió que sortint i acabant a l'aparcament que hi ha a prop del Pantà de Vallfornès de pagament sols festius i caps de setmana ( 3 Euros) fa camí cap al Castanyer de can Cuc , Pou d'en Besa , actualment en arranjament , Turó de Pinovell , Turó del Samon , punt més elevat de l'excursió, baixada pel Coll del Tascó, Ermita de Sant Salvador de Terrades i novament a l'aparcament.

Llocs destacats del recorregut

Pantà de Vallforners
El pantà de Vallforners és un embassament que pertany a la riera de Vallforners (conca del riu Besòs), creat per una presa situada al municipi de Cànoves i Samalús, a la comarca del Vallès Oriental. Fou construït entre el 1985 i el 1989 i té com a característica especial el fet que fou el primer pantà de Catalunya la presa del qual està formada per pedra i terra compactada.

L'embassament pot acumular 2.300.000 m³ d'aigua, la qual permet regar 500 ha de conreus i, fins i tot, consums extraordinaris de les poblacions de Cànoves i Samalús i Cardedeu. És per això que els ajuntaments de les dues viles són dos socis més dins de la Comunitat de Regants.

Està format per un cinyell de muntanyes, de turons i serrats des del Pla de la Calma a l'obaga d'en Cuch, entre els quals hi ha Roca Centella, el Mojó, el Turó Monner, el Puig del Sui (el punt culminant amb 1322 m. d'altitud), el Turó d'en Cuch (en el que confronten els termes de Cànoves i Samalús, Tagamanent, Montseny i Sant Pere de Vilamajor.

Castanyer de can Cuch
El Castanyer de Can Cuc o Castanyer Gros de la Casa del Bosc (Castanea sativa) és un arbre monumental situat a l'indret de la Baga d'en Cuc (a 780 msnm) en el terme municipal de Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental), el qual és l'arbre més gruixut de tot Catalunya amb diferència.
L'estat general del brancatge i el fullatge és regular. Presenta una gran cavorca, que amb el pas dels anys s'ha anat buidant (amb l'ajuda d'alguna llampada, d'un incendi accidental esdevingut el 1936 -que va cremar-ne el tronc principal durant tres dies i tres nits- i d'un altre provocat els anys vuitanta). A més, sembla que el castanyer no gaudeix de les aportacions hídriques que necessita. L'entorn, tot i estar ben mantingut per la família propietària, pateix el trepig continuat de corrues de curiosos que al llarg de l'any hi desfilen. Algun any la producció de castanyes ha fracassat, cosa que preocupa per si es tracta de la manifestació d'alguna fitopatologia no identificada.
L'any 1960, un carboner va aprofitar la seua cavorca per instal·lar-s'hi durant un any i mig, la qual cosa dóna una idea de la magnitud de l'interior de l'arbre. Aquest tipus de castanyer de tanta envergadura de soca pertany al grup dels arbres llavorers, la funció dels quals ha estat la producció de castanyes. És considerat per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental.

El Pou d'en Besa.
El pou d'en Besa, ara en obres d'arranjament , és un pou de glaç circular de grans dimensions i que, malgrat no està cobert, es troba en molt bon estat de conservació. Antigament, s'hi emmagatzemava neu i gel de la muntanya per ser transportat a la plana en èpoques de calor.

La llegenda.
El Pou d'en Besa és conegut també com a "Pou del Diable". S'acostava l'hivern i no hi havia temps per poder fer un pou i emmagatzemar-hi el gel. Per no perdre la "collita" d'aquell any, l'antic propietari de can Besa demanà al diable que n'hi construís un en tan sols una nit. Així ho féu. Per això el Pou d'en Besa també es coneix com a "Pou del Diable". Però és clar que tot té un preu i periòdicament el diable atreia ovelles, vaques i fins i tot persones a dins el pou i les devorava. Aneu en compte, doncs! (Vilamajor.cat)

Turó del Samont
El turó del Samont o del Samon és una muntanya del massís del Montseny que té una altura sobre el nivell del mar de 1.272 m. Té un doble cim, molt propers entre si. Al cim més alt (1.272m), podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 294109001). El cim més baix es coneix com a la Pleta del Samon.

El seu nom prové del nom del mas proper, el Samon, documentat almenys des del segle XIV. Hi ha un Vèrtex geodèsic al cim del turó del Samon.
És el punt més alt del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor, erròniament atribuït al turó del Pi Novell. Està situat a la part nord del terme municipal, sota els contraforts llevantins de la Calma i en una graonada sobre la vall de la Tordera, de manera que és molt més abrupte que la zona sud.

Sant Salvador de Terrades
Sant Salvador de Terrades és una ermita situada al veïnat de muntanya de Cànoves, al terme municipal de Cànoves i Samalús (Vallès Oriental). L'edifici actual data del 1930 i fou construït sota la direcció de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. Aquesta està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'hi celebra un aplec el primer diumenge d'agost.
Edifici d'una sola nau amb creuer i absis pentagonal. La coberta és composta: el tros de la nau i el creuer és a doble vessant, una en sentit longitudinal i l'altre transversal, i l'absis té cinc vessants que concorren en un sol punt. La façana està emmarcada per una mena de pilastres que acaben en arquets cecs. En el centre hi ha un gran arc apuntat i en el seu interior la porta allindana i tres finestres d'arc apuntat. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc rodó. El capcer és un gran arc parabòlic rematat per una creu de pedra. A la dreta, damunt el creuer, hi ha el campanar d'espadanya amb tres obertures d'arc de mig punt. En el creuer i en el centre de l'absis s'obren grans finestres d'arc apuntat.

L'ermita forma part d'un veïnat de masies cap al vessant meridional del turó del pi novell. Es té constància de l'existència d'una ermita en aquest lloc des de l'any 1226, possiblement fundada pels sentors del castell de Cànoves. L'edifici actual es va aixecar de nou l'any 1930 sota la direcció de l'arquitecte Josep Maria Pericas i Morros. Està dintre d'un estil neogòtic amb alguns elements del romànic.

Informació de Viquipèdia .
Waypoint

Can Morera

Waypoint

Castanyer Gros de can Cuc

Waypoint

Coll del Pou d'en Bessa

Waypoint

Coll del Tascó

Waypoint

El Sui

Waypoint

Els Setis

Waypoint

Ermita de Sant Salvador de Terrades

Waypoint

Font d'en Sotracs

Waypoint

Font de les Acàcies

Waypoint

La Casa Del Bosc

Waypoint

Pantà de Vallforners

Waypoint

Pou d'en Besa

Waypoint

Sortida i arribada - Aparcament de Vallforners

Waypoint

Turó de Pinovell

Waypoint

Turó del Samon o de la Pleta

Comments

    You can or this trail