Time  8 hours 19 minutes

Coordinates 5181

Uploaded April 28, 2019

Recorded December 2018

-
-
3,503 f
1,318 f
0
3.2
6.4
12.84 mi

Viewed 172 times, downloaded 13 times

near Oix, Catalunya (España)

RECORDA si et posiciones sobre " Veure més " (de color blau) que es troba al final de la descripció del recorregut, enllaçaràs amb el programa Google Fotos que té les fotografies de l' excursió.

Sortida - arribada: Oix. Aquesta excursió va ser la XLII Embardissada del Centre Excursionista d' Olot i es va fer el dia 28-04-19. Las fotos i el track con del dia 15-12-18.

Creuarem el poble en direcció nord, fins que trobem una cruïlla (pal indicatiu). Aquí seguirem el camí que marxa a ponent. Aquest camí, és el de GR1 (senyals de pintura vermella i blanca). Quan arribem a la carretera, deixarem el GR i anirem per la carretera en direcció sud, fins a trobar una cruïlla a sota del cementiri. Deixarem la carretera i agafarem la pista que baixa a creuar la Riera d'Oix (senyals de pintura groga) i puja a trobar la casa de la Pineda. Durant la pujada passarem pel costat de les cases de l'Alou i la de la Ferreria. Més amunt de la casa de la Ferreria trobem una cruïlla de pistes. Deixarem la pista principal i seguirem una de secundària fins trobar novament la principal, que en el seu recorregut fa una llarga llaçada. En trobar la principal, seguirem pujant fins a la casa de la Pineda. Aquí deixarem la pista principal i agafarem un antic camí de carretes que tot planejant ens portarà en direcció sud a trobar una tanca. La creuarem (cal tancar-la ja que els xais hi pasturen lliurament) i començarem a pujar, seguint sempre un camí fressat (pintura groga) que ens portarà al Coll Sapell. Aquí deixem la senyalització groga i agafem un camí que puja en direcció a ponent per portar-nos al cim del Montpetit. En la pujada passarem pel costat d'un forn de calç i més amunt d'una plaça carbonera. En arribar a dalt gaudirem de molt bones vistes. Per la cara nord tenim el Massís del Canigó amb el Tretze Vents, el Pic Rojà, el Set Homes. També les esquerdes de Rojà i el Costabona. Una mica més a l'oest el Roca Colom, el Pic de la Llosa, el Pic de la Dona, Bastiments i el Gra de Fajol. Més a l’oest destaquen Serra Cavallera, Puig Estela, el Taga i Sant Amant i davant nostre el Montmajor. Per la cara sud tenim el Puig Cubell, el Puigsacalm, Cabrera, Aiats, el Far, el Castell de Finestres i el Rocacorba. Més a la llunyania destaquen el Matagalls i el puig de les Agudes. La baixada la farem per la cara sud per anar a trobar el petit turó, on tenim les restes del Castell del Montpetit que ens permet observar unes bones vistes sobre la Vall del Bac amb la Collada de Sant Pau de Segúries. I també sobre la Vall de Carrera.
El Castell de Montpetit és un edifici situat al terme municipal de Montagut i Oix (Garrotxa) declarat bé cultural d'interès nacional. Consultant les publicacions de Francesc Montsalvatge fetes a principis de segle XX trobem ubicat dalt del Montpetit el "castrum de Toraies", documentat en el s. XI. Cèsar August Torras, basant-se en l'historiador esmentat, escriu: "en un indret derivat del Montpetit, s'hi trobem les restes d'un castell senyorial, citat en documents medievals, conegut amb el nom de Torre de Castellar i pertanyent als comtes de Besalú. Segons la tradició hi havia existit un convent de monges". Ramon Grabolosa l’any 1973 el defineix com un castell, bastant modest -que hi havia al cim del Montpetit- és una ruïna deplorable i insignificant.1 Un cop visitat agafarem un petit camí que marxa, tot baixant, en direcció nord fins trobar una cruïlla de camins. Aquí agafarem el que baixa en direcció sud per portar-nos a l'entrada de la casa del Mercer on trobem l'Església romànica de Sant Martí de Toralles. L’església de Sant Martí de Toralles, és una construcció romànica d'una sola nau, volta de canó apuntada i porta a migdia, que conserva part de la ferramenta i el forrellat romànic. L'bsis és a llevant, semicircular i té cornisa amb fris sostingut per cartel·les. La primera notícia documental és dels anys 1279 i 1280, recollida a les "Rationes Decimarum Hispaniae", anomenant-la "...ecclesia de Torrayles...". Consta citada el 1362 com a "Sancti Martini de Thoraliis" en el llibre verd del Capítol de Girona. Encara que al llarg del s. XIV, els nomenclàtors l'esmenten com "...ecclesia parrochialis sancti Martini de Torayes...". A finals del s.XVI consta com a depenent de la parròquia d'Oix, tot i que a partir de finals del s.XVII o començaments del XVIII passà a dependre de la de Santa Maria de Castellar de la Muntanya.2
Continuarem baixant per la pista en direcció nord, tot passant pel costat de les quadres del Pla de la Costa i la coma Ermada. En arribar a baix, creuarem la Riera d'Oix i per continuar per la pista, fins trobar per la cara nord un camí que seguirem per pujar al veïnat de Pera.
El primer tros d'aquest camí és un camí comú, ben fressat. Més amunt el deixem i seguirem un rastre que ens portarà a trobar el vell camí de la casa del Vilar, que ens pujarà al camí vell de Pera a Oix. El seguirem tot pujant, passant
per la font de Pera per arribar a la cruïlla del veïnat de Pera on tenim l'església romànica de Sant Miquel de Pera.
L'antiga església parroquial del poble de Pera és una construcció romànica del segle XII, modificada en gran part en època més avançada. La volta de la seva nau és apuntada i l'absis, a llevant, es va suprimir al segle XVII o XVIII i en el seu lloc es bastí la sagristia. Ve esmentada en un document de l'any 1228, on consta que Alemanda de Sales prestà homenatge a favor de Guillem, bisbe de Girona, pels feus que tenia en la parròquia per compte de l'església gironina. Se la cita en el testimoniatge com a "Sancti Michaelis de Piru", denominació que es manté durant el segle XIV, segons consta en documents dels anys 1348 i 1362. Ve anotada com a "Sancti Michaelis de Pera" en les sinodals de la diòcesi gironina de l'any 1691.3
La baronia de Sant Miquel de Pera es creà per concessió del rei Carles III, per Real Decret de 1764, anteriorment fou una baronia jurisdiccional. El dia 1 d’octubre de 1626, per tant, abans d’aquesta data, i en un llibre de baptismes de Camprodon, consta el naixement de Maria Sivilla, filla de Joan Sivilla, baró de Pera. Més tard, el 26 de desembre de 1652, en una escriptura signada davant Josep Campà, notari de Camprodon, surt Josep Sivilla, fill de l’anterior Joan Sivilla, com a mercader, barò del castell i terme de Sant Miquel de Pera. També trobem a Antoni de Alentorn i Sivilla, casat amb Josepa de Alentorn i de Clarasvalls, com a barò de Pera el 2 de febrer de1761, dia del seu òbit a Sant Miquel de Pera, on va ser enterrat el dia 4 dins l’església al vas del seus pares Onofre de Alentorn i Maria Magdalena de Alentorn. Durant el segle XIX, la baronia va passar a la família Bru de Sala, actuals propietaris de l’antic castell. Actualment no té posseïdor oficial del títol4.
Després de visitar l’església romànica de Sant Miquel de Pera, seguirem pujant per la pista asfaltada fins el Coll de Pera on trobem la carretera d' Oix a Beget. La seguirem un petit tram en direcció a Llevant fins trobar una cruïlla per la cara nord (pal indicatiu). Deixarem la carrera i seguirem el camí (pintura groga) que puja en direcció al nord-oest per portar-nos a trobar de nou la carretera de Beget, que seguirem un petit tram tot baixant fins trobar una pista que marxa en direcció nord i que seguirem.
Un tram més endavant trobem una cruïlla, anirem per la que marxa força planejant en direcció a la Collada de Rabassa . La creuarem i seguirem per la vella pista fins el Coll de Bestracà, on deixarem la pintura groga, i agafarem un camí que marxa tot pujant en direcció al nord-oest a trobar la font de Bestracà, passant per sobre d'un gran dipòsit d'aigua.
Creuarem la font i seguirem pujant fins trobar la cruïlla de la Portella, on seguirem pujant pel camí que marxa al nord per voltar i pujar a sobre el Puig de Bestracà on trobem les runes del castell de Bestracà i de l'església de Sant Julià.
L'estat actual del castell de Bestracà és de ruïna. Tan sols s'endevinen les restes de l'antiga església de Sant Julià, que fou capella del castell, envoltada de munts de pedres que n'oculten les parets. Sembla que aquest castell mai va tenir una excessiva importància i la seva jurisdicció era molt petita, tan sols comprenia part de les terres que avui formen els municipis de Beget i Oix. El castell possiblement fou bastit durant el segle XI. El lloc és documentat el 977. A partir de l'any 1000 apareix Bernat de Bestracà que pot ésser uns dels primers castlans. Se l'esmenta en una sentència del «Liber feudorum maior». Bernat de Bestracà (1010) va prendre part en una expedició catalana a Còrdova, juntament amb el comte Bernat Tallaferro del Besalú. A partir del segle XII es pot establir ja una llista dels senyors de Bestracà. Alguns autors creuen que les construccions de la muntanya de Bestracà foren abandonades degut al terratrèmol de l'any 1428. No obstant, sembla més probable que l'abandonament es produís després de l'atac remença de 1462. Es creu que els Barutell decidiren edificar a Oix la seva nova residència, on hi havia més seguretat i les condicions de vida no eren tan feixugues. Montsalvatge transcriu l'assalt dels remences descrit per Beatriu de Cruïlles:
...los dits pagesos en nombre de vint o vint-i-cinc, són anats a la casa de mossèn Berenguer Barutell, senyor de la Baronia de Bestracà e li son entrats en la casa prenent lo dit mossen Barutell, maten-li una cadena per lo coll, stacant-lo aquí axí com un presoner dins la sua casa mateixa. /.../ li son entrats en la cambra hora que la senyora sa muller no era levada fahents en la dita cambra moltes arramiments (reptes) contra ella de ballestes parades e altres diverses armes e la faheren exir de la cambra ella e tots sos enfants. E après li
han portat tots los béns que tenia en la casa, axí robes de vestir com mobles de la casa que portar-se han pogut...5
El Puig de Bestracà és un bon mirador: per la cara nord tenim el Comanegra, el Puig de les Bruixes, Sant Marc. Més al fons surt el Massís del Canigó, Monfalgar, les Esquerdes de Rojà, el Costabona; més a Llevant tenim el Ferran, Talaixà, el Bassegoda, el Santuari de la Mare de Déu del Mont. Davant nostre la Vall de Beget i la de Hortmoier.
La baixada la farem resseguint la carena per la cara de Llevant, per més avall baixar en direcció a migjorn on trobem l'església romànica de Sant Andreu de Bestracà .
Sant Andreu de Bestracà, església romànica del segle XII tot i que està documentada l'any 977 en el testament del comte de Besalú, Miró. Ubicada prop del coll de Bestracà, a la falda de la muntanya del mateix nom i al costat de l'antic camí d'Oix a Beget. És un edifici de planta rectangular, àbsis semicircular a l'est i campanar d'espadanya no acabat. Les primeres notícies documentals conegudes del temple de Sant Andreu corresponen a l'any 977. Es cita a "Sancti Andree et Juliani et loco bestracano et ventano" en el llegat testamentari que feu el comte de Besalú, Miró, en favor del monestir de Sant Llorenç de Bagà. Pel 983, Sal·la, bisbe d'Urgell, consagrà l'església de Sant Llorenç prop de Bagà. En aquell moment el comte de Besalú, Oliba Cabreta, cedeix al predit monestir diversos béns, entre els quals se citen Sant Andreu i Sant Julià de Bestracà, Bestracanell i la vil·la Adano. A les "Rationes Decimarum Hispaniae" s'anomena "ecclesia de Bestrecano", l'any 1279 i "ecclesia de Bestrerrano" pel 1280. En els nomenclàtors de la diòcesi corresponents al segle XIV hi figura com "ecclesia parrochialis Sancti Andree de Bestrachano". El temple va ser parròquia fins a l'any 1608, moment en què va passar a dependre de Sant Miquel de Pera.6
La baixada la farem per la cara de Llevant tot seguint la pista forestal (pintura groga fins a Oix) que ens portarà al Coll de Bestracà on agafarem la pista que marxa tot baixant en direcció al sud-est. Passarem pel costat de la casa del Peirer, (on s’hi va filmar una part de la pel·lícula “La Punyalada”, basada en l'obra de Marià Vayreda Vila), i arribarem a la carretera de Beget.
La creuarem i seguirem baixant per la vella pista fins trobar una cruïlla on agafarem el camí que ens estalvia les llaçades de la pista que trobarem més avall i que ens baixarà al poble d'Oix, on trobem l'església romànica de Sant Llorenç.
L'església de Sant Llorenç s'emplaça a l'extrem sud de la població amb la façana nord formant mitgera amb altres edificacions. És una construcció romànica, existent ja al segle X, que va ser modificada en èpoques posteriors per necessitats d'ordre defensiu. L'escut d'armes de la noble família de Barutell, es conserva a l'interior del temple. La família, en el decurs del segle XV, va deixar el castell de Bestrecà i es traslladà al poble d'Oix. L'escut fou descobert per Miquel Oliva i Prat, en ocasió dels treballs portats a terme a l'església de Sant Andreu de Bestrecà l'any 1957. L'escut presenta una barra en diagonal, damunt la qual hi ha un gos amb la cua dreta i collar al coll. Tot està envoltat per elements vegetals estilitzats i un casc.
La notícia documental més antiga que tenim és de l'any 937 esmentant el temple com el de "Sancti Laurentii de Evo". La toponímia passà a convertir-se posteriorment en "Evol" (1017), "Uxo" (1213) i "Uxio" (1362). 7

1 Vg https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montpetit 2 Vigué, Jordi (dir.): Catalunya Romànica, La Garrotxa, volum IV, 1990, Enciclopèdia Catalana, pàg 263. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Toralles 3 Vigué, Jordi (dir.): Catalunya Romànica, La Garrotxa, volum IV, 1990, Enciclopèdia Catalana, pàg 269. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Miquel_de_Pera 4La informació sobre la Baronia de Pera ha estat facilitada pel senyor Gerard Soler Parramon. 5Vigué, Jordi (dir.): Catalunya Romànica, La Garrotxa, volum IV, 1990, Enciclopèdia Catalana, pàg 155. wikipedia 6 https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Andreu_de_Bestrac%C3%A0 7 https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_d%27Oix

View more external

Waypoint

Cruïlla

Waypoint

Carretera

Waypoint

Cruïlla

Waypoint

Cruïlla Cementiri

Waypoint

l' Alou

Waypoint

Deixar Pista

Waypoint

Vistes

Waypoint

la Pineda

Waypoint

Tanca

Waypoint

Coll Sapell

Waypoint

Forn de Calç

Waypoint

Cruïlla Coll

Waypoint

Plaça Carbonera

Waypoint

Montpetit

Waypoint

Plaça Carbonera

Waypoint

Castell de Montpetit

Waypoint

Cruïlla Coll

Waypoint

Toralles

Waypoint

Cuadres del Pla de la Costa

Waypoint

Deixar Pista

Waypoint

Cal Quic

Waypoint

Agafar camí

Waypoint

Roura Monumental

Waypoint

Cruïlla

Waypoint

Deixar Camí

Waypoint

Seguir pista

Waypoint

Font de Pera

Waypoint

Cruïlla Pera

Waypoint

Coll de Pera

Waypoint

Deixar Carretera

Waypoint

Seguir Pista

Waypoint

Cruïlla pistes

Waypoint

Coll de la Rabassa

Waypoint

Coll de Bestracà

Waypoint

Diposit d'aigua

Waypoint

Font de Bestracà

Waypoint

Cruïlla de la Portella

Waypoint

Puig de Bestracà

Waypoint

Bestracà

Waypoint

Sant Andreu de Bestracà

Waypoint

el Peirer

Waypoint

Creuar carretera

Waypoint

Agafar camí

Waypoint

Seguir pista

Comments

    You can or this trail