Moving time  4 hours 16 minutes

Time  9 hours

Coordinates 3070

Uploaded January 11, 2019

Recorded January 2019

-
-
4,062 f
2,052 f
0
3.0
5.9
11.82 mi

Viewed 165 times, downloaded 1 times

near Monestir de Montserrat, Catalunya (España)

Deixo el cotxe a la petit àrea d'esbarjo que es troba al peu del camí dels Degotalls.
Pujo una mica la carretera en direcció a santa Cecília (res, 4 passes) a on trobo unes escales que pugen al camí que ens portara al camí dels Degotalls, en uns 20 minuts sortirem del Camí del Degotalls a on trobarem un estanc d'aigua i una porta d'estil gòtic (suposo que fals gòtic) tancada al costat. Per aquest indret es trobava la ermita primitiva de Sant Iscle, es a dintre de la zona de les dependències privades dels monjos. No la compto com ermita ja que es part del Monestir. Seguim direcció Monestir, a la Font de l'abat Oliva. Es per aquí a on es trobava la ermita primitiva de Santa Maria que va donar origen al Monestir de tampoc la compto com ermita.
A l'esquerra, pugem per la pista encimentada que va a Sant Miquel. Passem per darrera la comissaria del Mossos. Tot pujant passarem per el Càmping i la porta del Àngel. Arriben a una gran corba, a l'esquerra surt el camí que va a la Creu de Sant Miquel, però el deixarem per trobar en 5 minuts l'ermita de Sant Miquel (1).
Seguim pujant per la mateixa pista encimentada fins que arribem a un bassal. A ma dreta surt una drecera que ens pot estalviar un bon tros de pista que normalment utilitzo tan de pujada com de baixada. Però jo feia molt temps que no passava per la pista i vaig escollir aquesta opció mes llarga.
Arribem al pla de les Taràntules a on hi ha l'estació superior del funicular de Sant Joan.
Aquí agafo el camí Nou de Sant Jeroni que deixarem al poc agafant la segona canal que trobem a m'esquerra. Aquest camí ens portara a un collet des de on veiem la capella de Sant Joan. Sense baixar del collet, girem a la dreta i arriben al peu de la ermita de Sant Jaume, aquí tenim que grimpar. Es una grimpada curta i no gaire difícil, aconsello pujar per el cantó esquerra tocant la pared. Un cop a les ruïnes de l'ermita de Sant Jaume (2), gaudirem d'unes espectaculars vistes del Monestir cap l'est.
Baixem del collet per l'altre banda per arribar a la pista que ve del pla de les Taràntules i va a Sant Joan.
A ma esquerra hi ha el camí de Sant Joan que puja del camí vel de Collbató (jo una mica mes i el passo de llarg) Esta just a la canal que baixa de Santa Magdalena i esta indicat.
Dic dons, que baixem aquest camí i al poc, passada una coma, trobarem un corriol a la dreta que prendrem fins arribar a sota de la Capella de Sant Joan i baixarem fortament per la roca, es te que anar amb compte ja que hi ha molta pedreta i es pot patinar, però no es cap problema. Al final d'aquesta baixada en roca trobem un corriol a la dreta que ens durà directament a l'ermita de Santa Caterina o dels Ocells (3).
Pujarem per el camí que hi ha a l'esquerra de la ermita passant per una coma de roca (difícil si esta mullat, cap problema si es sec) que ens portara fins el camí del Clot de la Mònica, cal seguir sempre a la dreta i al poc arribem al final del camí de San Joan, cap al dreta , baixant una mica veurem la Capella de Sant Joan i pujant per l'esquerra arribem a la ermita de Sant Joan i la de Sant Onofre (4 i 5) Aquestes dues ermites estan enfilades a la roca i les dues ben juntes que no se sap be a on acaba la una i a on l'altre. Passem sense problema ja que hi ha una barana.
Un cop passades les ermites arribem a la canal amb unes escales excavades a la roca que ens porten fins el coll de les Magdalenes i cap l'esquerra pujant, cap l'ermita de Santa Magdalena (6)
Segueixo pujant fins la miranda de les Magdalenes, a on paro a esmorzar i gaudeixo de les excel·lents vistes (feia un dia clar i fred).
Després de esmorzar baixo però no arribo a la ermita si no que abans, a ma esquerra, hi ha un clar a la roca i al final un corriol molt precari que baixa enganxat a la agulla que hi ha entre les Magdalenes. Al final de aquesta canal hi un corriol a la dreta que em porta a la ermita de Sant Martí (7) Esta enganxada a la pared sud de la Gorra Frígia i nomes tenim vistes al sud, ja que esta molt emboscada, si anem fins l'extrem sud oest de la ermita.
Per tornar giro a l'esquerra pujant fort entre dues roques i per dintre el bosc, arribo al coll i baixo amb precaució fins arribar a un clar de roca força dret. Es perillós baixar-la sense corda. Normalment hi ha una corda fixe, però alguna vegada algun mal p. la ha tret i et fot enlaire l'excursió ja que tens la opció de jugar-te una bona caiguda o desfer el camí, opció molt dura. Hi tingut sort i havia corda.
Superat aquest pas seguim baixant la canal que ens portarà al cami nou de Sant Jeroni.
Prenc aquest camí cap l'esquerra, direcció Sant Jeroni, camí planer i fàcil de seguir.
Al cap d'una estona el camí en suau pujada dintre de bosc, trobo un corriol amb una indicació de diu Bruc, camí dels francesos, Pinasses. Pujo aquest camí fins arribar al Pla de les Pinasses. Davant baixa el camí dels francesos, a l'esquerra es va cap l'Albarda, jo giro a la dreta en direcció a Sant Jeroni. Arribo al camí encimentat per les vores que puja al cim de Sant Jeroni. A la corba el camí es encimentat totalment i trobo a ma esquerra el monument a mossèn Cinto i a ma dreta una esplanada que es el lloc s on hi havia la ermita de Sant Jeroni (8). Ara només queden restes del restaurant que hi havia als anys seixanta.
Com que fa un dia magnífic amb molt bona visibilitat, decideixo pujar fins a dalt, total son uns deu minuts (o quinze).
Baixo per el camí encimentat, deixant a la dreta el camí per el que he hi arribat. Aquí el gps es va tornar una mica boig. Arribo a la capella de Sant Jeroni i agafo el camí normal que baixa per la dreta. Al poc deixo a mà dreta el corriol que puja a les Pinasses. Continuo baixant per el bosc fins el desviament a l'esquerra que es el camí vell de SJ. (indicat). Baixo aquest camí encimentat a trossos, fins que entra de ple al bosc i es fa més planer. Aquí hi ha una indicació cap a SJ. A ma esquerra puja un caminet que agafaré per anar a Sant Antoni. Al cap d'una estona i passat per sota el Cap de Mort, el camí gira, més planer a la dreta, just tenim davant una paret de roca, que agafaré després (les males jugades del GPS , ha fet línia recta i a marcat el punt d'interès molt abans). Ara pugem per la canal emboscada de l'esquerra, en deu minuts de forta pujada arribo a Sant Antoni (9). Ermita amb espectaculars vistes al Cavall Bernat.
Torno baixar per el mateix camí fins arribar al camí que he deixat abans. Continuo recte direcció est cap els Flautats i Sant Salvador. El camí es variat, passo per sota la balma del cavall, travesso comes, bosc, Coll de la la canal Plana, tot plegat pujant i baixant però no gaire fort, es el Camí de les Lluernes. Una petit pujada per la roca al coll de Sant Salvador (sense problemes) i arribarem a la Ermita de Sant Salvador (10) en una balma entre la Mòmia i l'Elefant refugi d'escaladors.
Retrocedim unes passes i continuem en franca baixada fins arribar al camí, mes planer, que giro a la dreta i en uns minuts arribem a l'ermita- refugi de Sant Benet (11) . Dissabtes i festius hi un petit servei de bar.
Retrocedim per el mateix camí fins arribar a la Trinitat (12), girem a la dreta fins el Pla de la Trinitat al camí de l'Arrel.
Aquí veurem un camí recte, primer evident i després precari amb forta baixada a la roca, que ens portaria directe al ermita de Sant Dimes. Havia sentit dir per uns excursionistes, que el camí estava esborrat i impracticable, però un usuari de Wikiloc diu que si que es pot passar. El cert es que jo vaig girar a la dreta, unes passes mes endavant , allà a on s'aclareix passat un petit prat descendent a la nostra esquerra, devanirem un caminet que baixa retrocedint una mica el camí d'on venim, arribarem al camí dels Totxos ja mes evident i el seguirem a l'esquerra fins arribar al peu de la ermita de Sant Dimes(13) encastada entre les roques. No podem passar ja que esta habitada i hi ha una porta que tanca l'escala que puja a l'ermita. Retrocedim i prenem un curt caminet a l'esquerra que ens porta fins una creu i a la l'ermita de la Santa Creu o Santa Helena (14). També habitada i tancada, i unes escales que baixen al Monestir directament. Es d'uns exclusiu del Monjos ja va directe a les seva àrea privada.
Torno per el camí dels Totxos, força fàcil entre comes i boscos que em porta al camí que va de l Plaça de Sants Anna i puja directe a Sant Benet. Jo giro a l'esquerra fins el mirador dels ermitans, protegit per una barana tenim vistes del Monestir i la seva àrea des de dalt. Seguint a la dreta arribo a la plaça de Santa Anna al camí vel de Sant Jeroni. Segueixo unes passes en direcció Oest i trobo un camí a l'esquerra que es porta enseguida, a l'ermita de Santa Anna (15). En aquest moment estava en reconstrucció. Tenim vistes al Trencabarrals i surt el PR19 que va al camí Nou de Sant Jeroni.
Retrocedeixo fins la plaça de Santa Anna i començo a baixar les escales dels pobres que ajuden a descentre el torrent de Santa Maria. Son 800 escales , però jo en vaig contar 796( es possible que em descomptes) fins la font de l'Abat Oliva ja al Monestir.
Tot baixant passo per el pas dels francesos encastat entre dues roques.
Un cop al monestir tinc 20 minuts fins arribar al cotxe i em maleeixo de la meva tacanyeria de deixar el cotxe fora del parking del monestir dons ja hauria arribat i estic prou cansat. Arribo al cotxe per la carretera ja que si agafo el camí dels Degotalls, després tindre que baixar fins la carretera i aixi ja hi soc. DEIXEU EL COTXE AL PARKING!!!.
FI de excursió, dura però altament satisfactòria i recomanable fer en dia clar i sec.

Poso alguna informació de les ermites als comentaris dels punt d'interès
Waypoint

Monestir desde cami de Degotalls

El camí dels Degotalls a Montserrat és una de les mini rutes que es poden fer a la muntanya de Montserrat. Un recorregut planer i suau que es converteix en una passejada bonica i singular per fer en família. Un camí sense asfaltar però compactat i sòlid d'anada i tornada que comença amb una petita però pronunciada pujada. Un cop a dalt, el camí és planer i no presenta dificultats. El passeig dels Degotalls discorre a tocar de les parets que es desplomen des dels plans de la Trinitat, situats 200 m per sobre del camí.
Sacred architecture

25' Primitiva ermita de Sant Iscle

L'ermita de Sant Iscle i Santa Victòria de Montserrat es troba en l'extens jardí privat del monestir de Montserrat. Les primeres notícies d'aquest temple daten de l'any 933, quan el compte Sunyer el va posar sota la tutela del monestir de Santa Maria de Ripoll, juntament amb les esglésies de Santa Maria, Sant Martí i Sant Pere. Posteriorment va passar a dependre del monestir de Montserrat. Entre els segles XV i XVI fou utilitzada com hospital de peregrins i posteriorment es convertí en capella del cementiri; i durant la Guerra del Francès es va utilitzar com a polvorí, el que va provocar moltes destrosses. www.flickr.com
Sacred architecture

33' Monestir-Primitiva ermita de Santa María

Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1082, Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll. Aquesta ermita s'havia convertit en la més important de totes les que hi havia a la muntanya gràcies a la imatge de la Mare de Déu que s'hi venerava des de l'any 880. El monestir aviat va esdevenir santuari, la qual cosa el va beneficiar, ja que els donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del segle XII, l'abat regent va sol·licitar que es permetés ampliar la comunitat de monjos a dotze, el mínim requerit perquè pogués ser considerada abadia. https://ca.wikipedia.org/wiki/Monestir_de_Montserrat
Photo

Creu de Sant Miquel

Creu monumental de l'any 1962 obra de Josep M. Subirachs (Barcelona, 1927) i dedicada a sant Miquel, Patró de Montserrat. Sobre la creu, hi ha gravat en diversos idiomes el significat del nom de l'arcàngel sant Miquel, que vol dir "Qui com Déu?". www.flickr.com
Sacred architecture

50' Ermita de Sant Miquel

La capella de Sant Miquel és considerada per molts historiadors com la primera de totes les del Montserrat en antigor. Probablement, el fet esmentat per algun escriptor d'ésser instituït l'arcàngel sant Miquel com a patró de la muntanya des del segle III donà valor a aqueixa creença. També hi ha una llegenda que esmenta que l'any 253, sant Miquel enderrocà el Temple de Venus, i el país, utilitzant les mateixes runes de la primitiva capella com a fonaments, li aixecà un temple. Hi ha referències històriques de Sant Miquel a l'any 1211, quan Guillem de Montserrat i la seva muller Beatriu cediren a la Verge els drets que tenien a la quadra i dependències, que pertanyien a Sant Miquel. En la Crònica del rei Pere IV d'Aragó, quan comenta la seva anada a Montserrat el 29 d'abril de 1344 esmenta una església apel·lada Sant Michael. https://www.flickr.com
Waypoint

1h 25' Pla de les Tarantules- funicular de Sant Joan

En aquest pla hi ha l'estació superior del funicular de Sant Joan, el qual és emprat per milers de turistes i pelegrins que visiten el Monestir de Montserrat cada any (de fet, és l'accés més còmode i ràpid a la part alta de la muntanya). El recorregut del funicular és aeri i espectacular, ja que la paret i el sostre del vagó són de vidre i ofereixen una visió vertiginosa del recinte del monestir i del barranc per on puja l'enginy. El funicular fou inaugurat l'any 1918 i posteriorment fou remodelat dues vegades: el 1926 i el 1997. El seu traçat, amb pendents del 65%, supera un desnivell de 250 metres amb un recorregut de 500 metres. Des de l'estació superior podem fer un passeig i visitar les ermites de l'entorn, entre les quals destaquen la de Sant Joan i la de Sant Onofre. També podem anar més lluny seguint el camí Nou de Sant Jeroni, que passa pel peu de Les Gorres i enfila fins al punt més alt de Montserrat. Al marge del funicular, el qual podem emprar si ens volem estalviar la pujada, és molt recomanable fer a peu el camí de tornada al monestir. Passarem pel pla de Sant Miquel, on veurem la pintoresca caseta del guaita, i pel mirador de la Creu de Sant Miquel, que ofereix la millor vista del monestir i els seus entorns. https://ca.wikipedia.org/wiki/Pla_de_les_Tar%C3%A0ntules
Intersection

Deixem camí i pujem a l'esquerra

Ruins

1h46' Ermita de Sant Jaume

Va ser construïda al voltant d’una cova natural que bé podria haver estat un habitacle d’anacoretes. Es divisa des de la plaça del Monestir, per la qual cosa cridava l’atenció dels pelegrins. Ubicada en una situació privilegiada té unes vistes excel·lents, de fet es poden veure totes les altres ermites exceptuant la de Santa Magdalena. Va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_jaume/
Photo

Vista capella de Sant Joan

També i diuen nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX
Waypoint

Deixem pista, corriol a l'esquerra

Cave

2h 17' Ermita de Santa Caterina o del ocells

Està bastida aprofitant una balma natural sota una penya, a l’extrem d’una vall assolellada i solitària. Era una ermita molt poc transitada i visitada ja que no quedava al peu de cap camí. Es va construir al segle XVII al costat de les runes de l’antiga ermita de Sant Pere, que va ser enderrocada l’any 1677. L’ermita de Santa Caterina era popularment coneguda com l’ocelleria de Montserrat per la gran quantitat d’ocells que hi niaven a prop. La seva capella tenia la característica d’ésser coronada per una llanterna rodona. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/santa_caterina/
Photo

Foto

Sacred architecture

Capella de Sant Joan

També en diuen nova ermita de Sant Joan, que va ser construïda en el segle XIX
Ruins

Ermita de Sant Joan

Antigament les ermites de Sant Joan Baptista i Sant Onofre van estar unides per una passarel·la ja que només hi ha 30 pams de distància entre totes dues. L’ermita es va aixecar aprofitant una balma natural, sota una penya, a la vessant de la muntanya per protegir-la de les inclemències meteorològiques i gaudir d’una bona vista. Va ser residència dels abats Garriga, Tocco i Salinas, aquest darrer la va restaurar el 1591. Durant la Guerra del Francès, l’ermita va ser destruïda per l’exèrcit gal. A principis del segle XX s’hi adossà un nou edifici que es va utilitzar com a restaurant. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_joan_baptista/
Ruins

2h 43' Sant Onofre

A l’ermita de Sant Onofre no era possible accedir-hi a cavall, per arribar hi havia un camí amb escales part de les quals estaven excavades en roca, després s’havia de creuar un pont de fusta que penjava sobre un precipici. Com que estava situada a la vessant d’una muntanya, gaudia d’una bona vista panoràmica del pla. Segons el Monasticon hispanicum va ser erigida per l’abat Pedro Burgos, al final del segle XV l’abat Garsias de Cisneros la va restaurar i es va mantenir dreta fins que va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_onofre/
Photo

Vista Sant Joan i Sant Onofre

Ruins

Ermita Santa Magdalena

Antigament es trobava a 600 passes de l’emplaçament actual. En aquest emplaçament hi havia un castell que l’abat Garsias de Cisneros va reconvertir en ermita l’any 1498. Situada entre penyals i riscos no era accessible anant a cavall, s’hi havia d’arribar a peu pujant unes escales que havien estat esculpides a la pedra. Per això, a finals del segle XVII s’obrí un camí des de les creus de Sant Jaume i Santa Magdalena fins al torrent de Vallmala o Santa Maria. Des de l’ermita de Santa Magdalena es pot veure el Monestir i altres ermites, fins i tot es podien escoltar els cants dels monjos. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/santa_magdalena/
Photo

Vista desde Santa Magdalena

panorama

Miranda de les Magdalenes

Cave

3h42' Ermita de Sant Martí

Hi trobo poca informació sobre la Historia d'aquesta ermita: Als peus del Gorro Frigi i trobem una balma obrada, que en alguns escrits surt anomenada com ermita de Sant Martí. Pels voltants si poden veure una cisterna i canals d'aigua. A dia d'avui de l'antiga edificació queden poques restes, i l'habitacle obrat es fa servir com a refugi d'escaladors. http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2012/12/lermitanada-montserrat.html
Risk

Pas complicat

Quan hi ha corda cap problema, però de vegades no hi es. Aquest cop he tingut sort
Intersection

Cami Nou de Sant Jeroni

Després de fer de cabra una mica de cami planer
Photo

Vistes desde Cami Nou

Intersection

Esquerra cap el pla de les pinasses

Waypoint

Pla de les Pinasses

Esquerra cap l'Albarda. Anem a la dreta cap a Sant Jeroni
Ruins

5h Ermita de Sant Jeroni

Junt amb Sant Antoni, l’ermita de Sant Jeroni és la que es troba més allunyada del Monestir, al peu del cim de Sant Jeroni. Està a prop de la nova ermita de Sant Jeroni i del centre reemissor de telecomunicacions. L’ermita es va erigir sobre una antiga capella anomenada Santa Maria la més Alta. Tot i estar ben construïda, gairebé mai va estar habitada perquè era molt perjudicada pel fred, la humitat i el vent. No era un edifici gaire gran, però suficient per a un eremita; hi havia dues cisternes i dues places, una servia de mirador ja que gaudia d’una panoràmica impressionant, es podia arribar a albirar Mallorca i Menorca en dies molts clars. Entre el 1536 i el 1541 va ser bastida, el 1590 va ser novament restaurada i ampliada. Tornà a enrunar-se fins que el 1721 es va reedificar, i va romandre en peu fins al 1812, any què va ser destruïda per l’exèrcit francès. Al segle XX es va construir un restaurant sobre les seves ruïnes que ja ha desaparegut. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_jeroni/
Summit

5h 15 Sant Jeroni

Sant Jeroni és el cim culminant de la muntanya de Montserrat, amb una alçada de 1.236 metres. El cim de Sant Jeroni és a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l'Anoia, de Marganell al Bages i de Collbató, al Baix Llobregat. Prop del cim hi havia una ermita (després reconvertida en restaurant), una capella (encara dempeus) i l'estació superior del Funicular Aeri de Sant Jeroni, avui tancat, al Mirador del Moro. Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic (referència 280115001) És considerat el cim més alt (el "sostre") de les comarques del Bages i l'Anoia. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jeroni_(Montserrat)
Sacred architecture

Capella de Sant Jeroni

La nova ermita de Sant Jeroni, va ser beneïda per l'abat Josep Deàs, el 10 de març del 1891. http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2013/01/sant-jeroni-montserrat.html
Intersection

Esquerra cap el camí vell

Intersection

Pujar esquerra

Intersection

Esquerra cap a Sant Antoni

Cave

6h 5' Ermita de Sant Antoni

L’ermita de Sant Antoni pertany a la zona de Tebaida, és la que es troba més allunyada del Monestir juntament amb l’ermita de Sant Jeroni. Es troba al costat del Cavall Bernat i al marge esquerre del torrent de Santa Maria o Vallmala. En el passat probablement fou traslladada al seu emplaçament actual des d’una ubicació més abrupta. Era considerada com la més solitària de totes les ermites. A finals del segle XV va ser restaurada i ampliada per l’abat Cisneros. Durant la Guerra de la Independència va ser convertida en polvorí i va romandre dreta fins que va ser destruïda l’any 1812 per l’exèrcit francès. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_antoni/
Cave

6h 55' Ermita de Sant Salvador

També és coneguda com l’ermita de la Transfiguració. La seva existència es troba documentada des dels primers anys del segle XIII. Hi ha una balma que formava part de l’ermita antiga i en construir-se la nova la balma fou transformada en un oratori dedicat a la Nativitat del Senyor. L’edifici principal de l’ermita estava custodiat per uns immensos cons que s’aixecaven per tots costats simulant un niu d’ocells. L’any 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys més tard va ser restaurada i es va utilitzar fins al 1821, en què va ser abandonada. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_salvador/
Photo

Foto

Sacred architecture

7h 11' Sant Benet

Fou durant molts anys l’habitatge del P. Vicari dels ermitans. Era l’habitatge adient per als ermitans vells, ja que es trobava molt pròxima al Monestir, més encara per l’escala dreta que surt del jardí del Monestir cap a l’ermita de la Santa Creu. Es va edificar amb la finalitat de permetre als pelegrins que no podien recórrer tot l’eremitori fer una estació de cinc visites en memòria de les cinc llagues del Redemptor i així guanyar les mateixes indulgències concedides als qui visitaven les dotze ermites. L’abat Pedro de Burgos la va erigir l’any 1536 i gairebé trenta anys més tard l’abat Garriga l’amplià bastint una capella dedicada a Santa Escolàstica. El 31 de juliol de 1812 va ser cremada per l’exèrcit francès, però quatre anys després va ser restaurada, va estar en ús fins al 1821, en què va ser abandonada. *Durant els anys trenta els oblats benedictins van reedificar la capella. *(Informació facilitada per la família Tarrats) Avui dia se’n conserven poques restes, les ruïnes estan consolidades però hi ha embrossat. Gràcies a la seva situació privilegiada es pot albirar una bona panoràmica i diverses ermites. De l’antiga ermita de Sant Benet només queden dues cisternes, un canal d’aigua en roca, terrasses i murs de contenció de terres. Actualment hi ha la nova capella benedictina que està en ús com a refugi i petit bar https://ca.wikiloc.com/wikiloc/editContainee.do?event=info&id=32116124
Ruins

La Trinitat

Era l’ermita més gran de totes, amb planta baixa i pis; per les seves dimensions era coneguda com ‘el palau de les ermites’. La Santíssima Trinitat era el lloc de descans per a monjos, llecs i escolans, també era el lloc d’acolliment d’hostes i pelegrins. Els edificis eres més capaços i ben distribuïts que els de les ermites veïnes. Al segle XV va ser reedificada i habitada per Bernat Boí, ‘prior dels ermitans’. Al segle XVII l’abat Beda Pi l’amplià de manera considerable amb una nova cisterna i un dormitori per als monjos, anys més tard, l’abat Jaume Martí bastí la capella i aixecà un pis. El 1812 va ser destruïda per l’exèrcit francès, quatre anys després va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després que uns lladres assassinessin l’ermità. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/santissima_trinitat/
Waypoint

null

Sacred architecture

Ermita de Sant Dimas

Sant Dimes estava formada per una capella amb un edifici annex on hi havia dues habitacions i al darrere una llar de foc. Amb el temps passà a tenir dos oratoris: el de Sant Bartomeu, construït al segle XVII i el de Sant Josep, edificat al segle XVIII fora del recinte. També s’hi aixecà un calvari a la part més alta. Al segle XVI, durant el temps de l’abat de Burgos, es destruí el castell i canvià l’advocació de l’ermita. Va ser destruïda el 1812 i restaurada quatre anys més tard fins que va ser definitivament abandonada l’any 1821. A finals del segle XIX es va reconstruir la capella i s’abandonà de nou fins a la dècada dels setanta en què va ser restaurada per G. Martí Sas. Hi ha restes de l’antiga ermita en bon estat de conservació. Les restes estan consolidades i encara que estiguin embrossades es poden apreciar passos i restes del Castell de Marro. L’emplaçament està ubicat en una situació privilegiada, amb una bona panoràmica i vistes a les altres ermites i al Monestir. Compta amb un afegit modern que està en semiús. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/sant_dimes/
Sacred architecture

Ermita de la Santa Creu

També es coneguda com a ermita de Santa Helena. Està construïda aprofitant una petita balma natural, sota una roca de poca alçària. A partir de 1764 va tenir un oratori dependent dedicat als Sants Reis on hi havia un quadre dels Reis a l’altar, un nen Jesús de cera en una vitrina de vidre, dos poms en forma de flors i un frontal amb dues cares, una de seda i l’altra de pintura. A la capella hi havia un retrat i una inscripció lapidària elogiosa del sant ermità Benet d’Aragó, que hi visqué durant 67 anys. El P. Jaume Villanueva menciona el 1821 un missal que prové d’aquesta ermita. El 17 de maig de 1810 va ser destruïda durant les obres de fortificació del Monestir, sis anys més tard va ser restaurada i el 1821 va ser abandonada després de la mort del P. Soler. En els anys seixanta va ser reedificada per albergar el P. Estanislau Llopart i fins fa ben poc el P. Basili Girbau. Es conserven poques ruïnes de l’antiga edificació, les restes estan consolidades i no embrossades, cosa que permet apreciar restes de mur de pedra, elements ceràmics, paviments, graons en roca, tres cisternes d’aigua... Hi ha construccions modernes que dificulten reconèixer les preexistents. L’ermita encara està en ús i té limitat el pas, és un espai privat de la Comunitat. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/santa_creu/
Waypoint

Mirador dels ermitans

Ruins

Ermita de Santa Anna

És l’ermita que es troba més a prop del Monestir, al mateix peu del camí. En estar situada enmig de totes les ermites era el lloc on residia el monjo superior; per això comptava amb una esglesiola on hi havia un petit cor en el qual els ermitans s’aplegaven per celebrar missa els diumenges i festius, fent la funció de parròquia. L’erm es dividia en un rebedor, un oratori, una peça de retir, una cambra amb alcova, un museu, un estudi amb latrina, un menjador, una cuina, una cisterna per emmagatzemar l’aigua, un hort i un jardí. La capella era bastant gran en comparació amb la de les altres ermites i comptava amb una cúpula. L’ermita de Santa Anna va ser traslladada d’una ubicació anterior, a 600 passos de distància per a una major comoditat d’eremites i pelegrins. L’any 1498 l’Abat Cisneros la va bastir a la ubicació actual i va romandre dreta fins al 1812, en què va ser destruïda per l’exèrcit gal durant la Guerra del Francès. A les rodalies es troba la cova i la font de Santa Anna. Es poden visitar restes de l’antiga ermita en un estat no gaire bo de conservació ja que estan embrossades, tot i això les runes no estan disperses. Es poden veure restes de murs de pedra, de passos, de la cisterna d’aigua i de terrasses. http://muntanyamontserrat.gencat.cat/ca/el_parc/espiritualitat/santa_anna/

Comments

    You can or this trail