Time  5 hours 56 minutes

Coordinates 2049

Uploaded August 11, 2018

Recorded August 2018

-
-
5,556 f
2,085 f
0
2.7
5.5
10.92 mi

Viewed 317 times, downloaded 13 times

near Viladrau, Catalunya (España)

Ruta realitzada l' 11 d'Agost de 2018

Pujada al Matagalls sortint de Viladrau (restaurant la Solana), fent una circular que passa per llocs tan emblemàtics com el Mas la Sala, l’ermita de la Mare de Déu de l’Erola, el Santuari de Sant Segimon, la capella de Sant Miquel de Barretons o el punt cimal del vessant nord del Montseny, que no és altre que la creu del Matagalls.

Al voltant de les set i quart del matí arribo a la pintoresca vila de Viladrau amb la intenció de fer un cafè i esmorzar alguna cosa. Aparco el cotxe al carrer de Sant Marçal i camino fins a la Plaça Major per veure si trobo algun bar o alguna fleca oberta. És dissabte i sembla ser que ni la fleca ni cap dels dos cèntrics bars, aixecaran la persiana fins a les vuit del matí, pel que decideixo no perdre temps i començar la ruta el més aviat possible. El cafè l’hauré de fer a mitja pujada, just a la “Posada” de Sant Segimon. Agafo la carretera GI-520 en direcció a Seva, Taradell i Vic i circulo durant 1,6 quilòmetres fins a l’aparcament del davant del Restaurant La Solana del Molins, punt d’inici i final de la ruta. Em cordo les botes de caminar, em poso la motxilla a l’esquena, engego el GPS (imprescindible) i començo la ruta a les 7:37 del matí. Sembla ser que tindré un dia radiant i amb una temperatura prou agradable per ser a mitjans d’agost. Les pluges dels últims dies han fet davallar un xic el termòmetre.

Agafo la pista del costat mateix de l’aparcament, on hi ha un rètol indicant que només poden circular-hi els vehicles dels veïns i/o serveis. Un parell de portals metàl·lics a costat i costat ens fan adonar de la restricció de pas. La pista a seguir és ample i descendent. Als quatre minuts de caminar creuem el torrent del Coll Pregon a través d’un pont. A partir d’aquí ja tot serà pujada. Seguim per la pista principal fins a trobar un indicador i girem a l’esquerra per una pista secundària (7:50). Poc desprès trobem un encreuament de camins amb l’indicador del Mas Sala, on hem de girar a la dreta i amunt (7:52). Trobem una barrera de fusta amb una petita zona central de pas i creuem la carretera de Can Bosc per a endinsar-nos en un corriol (7:56). Anem caminant i passem pel costat de la font del ferro del Mas la Sala (8:02); la font ens queda a la nostra esquerra. Enllacem amb la pista i creuem el Sot de la casa (8:06). Finalment arribem a la casa natal del famós bandoler de les Guilleries: Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga (8:13). Faig les fotografies de rigor i aprofito per a fer un glop d’aigua. Segueixo pista amunt i passo el costat d’un seguit d’edificacions, on enmig de totes elles hi ha la Casa Nova de la Sala (8:17). A partir d’aquí haig de vorejar part de la finca ja que hi ha un filat metàl·lic que impedeix entrar-hi. Per sort està ben indicat i varies fletxes em condueixen sense pèrdua fins a l’Ermita de la Mare de Déu de l’Erola (8:36). Evidentment està tancada, però en cas de pluja disposa d’una part porxada per a poder-s’hi resguardar. A sobre mateix de la porta hi veiem la imatge de la verge, i a la cantonada sud en destaca un bonic rellotge de sol.

Segueixo un rètol direccional, i agafo un corriol que em portarà fins a la font d’Or (8:52). Només en raja un petit fil d’aigua, però en cas de necessitat ens pot fer passar la set. Creuo un tartera de pedres (8:59) i faig parada en un petit oratori dedicat a Sant Camil de l’El·lis (9:03). Des d’aquí, alçant la mirada, veig el conjunt arquitectònic de Sant Segimon. Als cinc minuts de reprendre la marxa creuo el torrent de l’Oratori (9:10), i el pendent es torna més pronunciat. Finalment arribo al Santuari de Sant Segimon, tancat parcialment degut a les obres de rehabilitació que s’estan duent a terme, però amb la part de l’hostatgeria conegut com a “La Posada” obert (9:32). Aprofito per a fer un petit descans i prendre un cafetó. Sempre és d’agrair trobar un lloc a mitja ruta on poder prendre un refrigeri.

Desprès del merescut descans reprenc la ruta, planejant fins al Coll de les Tres Creus (9:49), on em faig un selfie. Ara ve un petit tram d’escales i una zona rocosa amb fort pendent. S’ha d’anar seguint les fites de pedra col·locades estratègicament. A mesura que anem guanyant altura, anem veient com va sobresortint la capella de Sant Miquel de Barretons. Per arribar-hi hem de vorejar la part encinglerada i davallar un metres. Li faig un parell de fotos i m’hi arribo per a veure-la d’aprop (10:07). Em creuo amb un “runner” que baixa del Matagalls i parlem una breu estona. M’indica que fins al cim em queden uns tres quilòmetres, i ara ja amb la ruta descarregada, veig que no anava pas malament. Segueixo caminant, i vorejo el petit Turó de Sant Segimon, creuant el Coll Saprunera (10:23), on em creuo amb un matrimoni amb les seves dues filles. Més tard passo pel Pla de Ginebres i em creuo amb una senyora. M’arribo fins el Collet de la Font i ja veig la creu del Matagalls sobresortint. Els núvols es mouen amb rapidesa, i temo que el temps es pugui canviar. Finalment arribo a l’objectiu del dia: El Matagalls! Son les onze en punt del matí. Bona hora! Descanso, gaudeixo de les vistes i de la temperatura, menjo alguna cosa, i faig fotos, moooltes fotos! Avui hi ha gent, però aconsegueixo fer una foto sense que hi surti ningú, cosa molt difícil en cims tan concorreguts com aquest.

Començo a baixar, resseguint el tram final de la pujada i giro a la dreta (11:21) per anar a buscar la Font del Cims. Hi arribo (11:25) i li faig una foto, alhora que provo la seva aigua. Està freda, sembla impossible, faig un parell de glops i mullo la gorra per a refrescar el cap. Vaig mig resseguint el torrent de les Cordes, i vorejo el collet del Turó Gros. En aquest tram no tinc gaire clar per on haig de passar, i faig alguna desgrimpada per arribar-me fins el Coll d’Ordials (11:47). Faig un gir brusc a la meva dreta i m’endinso en un corriol. El terra està ben “fresat” pel bestiar. Aquesta part és poc transitada per la gran majoria de gent. Sobresurto enmig d’un rocam que actua com a mirador de la zona (11:52). Haig d’anar en compte alhora de trepitjar. Davallo per una tartera i creuo el Sot de les Cordes. Creuo una gran tartera i ara si, agafo un corriol una mica més “amable”. Al cap de poc giro a l’esquerra (12:10), i baixo fins que trobo una pista forestal (12:24). La segueixo fins el Coll de les Àguiles (12:26), i prenc un corriol de baixada que em queda a l’esquerra. Passo entremig d’uns castanyers centenaris, i els faig unes quantes fotos, i marco un “waypoint” (12:29). En total acabaré entrant al meu GPS uns 36 punts de referència. Enllaço amb el final d’una pista forestal (12:40) i la deixo al cap de poc per a resseguir la riera de l’Erola, que haig d’acabar creuant (12:47). Trobo la pista que porta a l’ermita de l’Erola, la tinc a tocar però no la visito. Giro a la dreta i creuo novament la riera a través d’un petit pont de fusta (12:53). La pista em porta fins a la gran pairalia de Can Bosc, que disposa d’una font al costat mateix del camí (12:59), la segueixo i em desvio per un corriol que queda a la dreta. Passo pel costat de la mina del Cau de les Guilles (13:06) i acabo trobant l’encreuament de camins conegut com a Creu d’en Borrec (13:11). Segueixo els indicadors, retorno a la pista principal que he fet a l’anada i acabo arribant a l’aparcament de la Solana on dono per finalitzada aquesta espectacular ruta (13:33). Han estat unes sis horetes de descoberta i aventura! Un engresco a fer-la! Salut i bones caminades!
Sacred architecture

Sant Miquel de Barretons

Modesta capella situada a pocs metres del Santuari de Sant Segimon, en un turó encinglerat. Fou erigida vers el 1550 (segle XVI) per l’ermità Miquel, procedent de Borgonya, atret per la llegenda de Segimon, qui li donà el nom de Sant Miquel. S’hi accedeix per un costerut tirany que surt del Coll de les Tres Creus, vora el Santuari de Sant Segimon o, d’una manera més planera, des del coll Saprunera. És d’estructura rectangular amb dos aiguavessos. En el seu interior s’hi va construir un banc de pedra al costat nord i no té imatgeria. Actualment es troba bastant deteriorada degut a la falta de manteniment, i el seu interior és brut i deixat, ja que sembla que s’usa com a refugi pel bestiar Segons la llegenda el nom Barretons ve pel fet que els romeus, molts d’ells vinguts de marina, quan arribaven a aquest indret d’una altura ja considerable, agafaven mal de cap. Es veu que milloraven el mal de cap quan deixaven el barret que duien a la capella com a exvot. Encara avui es manté aquest costum, tot i que alguns veïns diuen que només fent una volta sencera per fora de l'ermita, ja s'aconsegueix fer desaparèixer el mal de cap (això si no us foteu daltabaix, ja que està molt penjada sobre el roquissar). Es manté sense culte des del 1936. 11-AGO-18 10:06:37
Bridge

Pont de fusta i bassa d'aigua

11-AGO-18 12:52:32
Tree

Castanyers Centenaris

11-AGO-18 12:28:38
Mountain pass

Coll d'Ordials

11-AGO-18 11:46:50
Mountain pass

Coll d'Àligues

11-AGO-18 12:25:57
Mountain pass

Collet de la Font

11-AGO-18 10:45:02
Mountain pass

Coll Saprunera

El paisatge dels cims de Matagalls no és estàtic sinó que els factors que el constitueixen han estat subjectes a processos naturals i activitats humanes. Abans de l’arribada dels primers pobladors, els cims de Matagalls estaven probablement tot coberts de bosc; a partir de l’edat Mitjana, activitats agràries com ara rompudes i cremes van afavorir la formació de grans espais oberts i de pastura. 11-AGO-18 10:23:05
River

Creuem la riera de l'Erola

11-AGO-18 12:47:06
Intersection

Girar a la Dreta direcció al Mas Sala

11-AGO-18 7:52:29
Waypoint

Enllaç amb pista forestal

11-AGO-18 12:39:37
Sacred architecture

Mare de Déu de l'Erola

Situada en el camí antic de Viladrau a Sant Segimon i al Brull. Edifici de planta rectangular de dos aiguavessos. A més de la capella situada al costat sud de l’edifici, s’hi troba aferrada la casa de pagès amb un hort al costat de ponent. A l’entrada de la capella hi ha un atri o vestíbul obert a l’exterior per dos portals arquejats, un orientat al sud i l’altre a llevant. A la cantonada exterior, entre els arcs, hi ha un rellotge de sol. Hi visqueren pagesos fins al 1956. L’ermita i l’hort pertanyen a la Rectoria de Viladrau però els voltants són terrenys de Can Gat. A l’entrada, el terra és fet en pedres de riu, hi ha una creu que segons la llegenda és el lloc on varen trobar la Mare de Déu. A l’ampit d’una finestra figura la data 1664, a la biga de fusta 1689 i a la llinda de la porta de la casa 1641. La casa de l’Erola surt documentada des de l’any 1582 i fou construïda com a residència per als ermitans de Sant Segimon, hi vivien des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril quan el fred feia difícil la vida al Santuari. La festa de l’Erola es feia el dia 8 de desembre, festa de la Puríssima. La capella actual fou construïda a partir de l’any 1630 després que un incendi destruís l’anterior. Es va completar durant els anys 1641 i 1659. L’any 1833 fou cremada pels constitucionals, a l’inici de la guerra dels Set Anys. Va ser restaurada l’any 1837, sent administrador l’hereu de Can Bosc. L’any 1936 fou de nou profanada i ja l’any 1942 el poble de Viladrau amb les seves aportacions la va fer restaurar. Una inscripció sobre pedra escrita en llatí situada vora el portal de la capella recorda aquest fet. Les darreres obres de conservació s’han realitzat l’any 1991. En destaca la restauració del rellotge de sol, entre els arcs d’entrada, feta per Joaquim Farrerons amb el tipus de pedra anomenada d’espinzella. La Mare de Déu de l’Erola era invocada per a protegir els nens contra la verola. Durant la guerra civil la imatge fou amagada a la soca d’un castanyer per tal de preservar-la de la destrucció i el pillatge. Anys més tard es va retrobar en molt mal estat i la imatge actual n’és una fidel rèplica. L’últim diumenge de maig, s’hi celebra l’aplec, amb missa, àpat de germanor i sardanes. 11-AGO-18 8:35:48
Intersection

Gir a l'esquerra

11-AGO-18 7:49:42
fountain

Font de Ferro del Mas la Sala

11-AGO-18 8:01:37
fountain

Font d'Or

La font és un senzill broc de ferro que mana d’un mur de pedra. No hi trobareu cap pedró indicatiu, ni cap dedicatòria o poesia, sols un rètol de pintura desgastada que amb prou feines permet llegir el nom de la font. A mitjans d’agost de 2018 hi raja un fil d’aigua. Relacionades amb aquesta font hi ha un parell de llegendes que surten esmentades al llibre “El Paradís del Montseny”. Les fonts de Viladrau. 12 rutes per descobrir-les. 11-AGO-18 8:52:13
panorama

Mirador de Viladrau (Fotos)

11-AGO-18 11:52:24
fountain

Font dels Cims

Font situada al Prat Xic, dedicada a Josep Mª Folch i Torres (Barcelona 1880-1950, novel·lista, narrador i autor teatral), fou patrocinada per Amics de l’Aplec l’any 1981. És 10 minuts més amunt de la Font de Matagalls, sota les Saleres. La font és una de les més altes del Montseny, i és a sols 500 metres del cim de Matagalls. Es pot considerar l’origen de les aigües del torrent de l’Erola. La font és una construcció cilíndrica de 2 metres de pedra del prat coronada per un somrient “patufet” de ferro que ens saluda. El broc de la font és un trident clavat a la paret del que raja una abundant aigua gelada en qualsevol època de l’any, encara que estiguem en un estiu molt sec. 11-AGO-18 11:25:11
fountain

Can Bosc (amb font d'aigua)

Can Bosc és actualment un nucli deshabitat però històricament molt important, ja que en el cens de 1340 estava inclòs entre els 82 masos identificats al terme municipal de Viladrau. Des de l'era de Can Bosc es té una magnífica vista del Turó del Pou d’en Sala. L’original Can Bosc és el que ara es coneix com a Casa Vella, i la masia del segle XVIII és la Casa Nova, que esta una mica més amunt i enganxada al camí. Mirant cap a nord es pot apreciar tota la vall de La Sala, fins al Turó de l’Amorric i al fons el Prepirineu i el Pirineu. Completen el conjunt de Can Bosc dos edificacions més. Pel costat nord un magnífic edifici de dues plantes amb les funcions de pallissa i corral. Pel costat sud hi ha una bassa (amb l’aigua provenint de la font) i unes corts. La font és dins d’una volta de totxo excavada a la terra amb bancs de pedra a cada costat. Presidint els dos brocs hi ha un pedró amb la inscripció: JESÚS, MARIA JOSEPH, i unes segones línies inintel·ligibles per l’acció del pas del temps. 11-AGO-18 12:59:22
Intersection

Gir a l'esquerra

11-AGO-18 12:10:18
Intersection

Creu d'en Borrec (gir direcció a la Solana)

11-AGO-18 13:11:28
Information

Inici Corriol a la Sala

11-AGO-18 7:55:50
Information

El Mas la Sala de Viladrau (casa natal d'en Serrallonga)

Mas la Sala de Viladrau Emmarcada per les imponents carenades del serrat de l’Oriol i de Sant Segimon, sobre un petit pujol excavat per la riera de l’Erola i el torrent de rentadors, s’aixeca el casal de la Sala de Viladrau. La part més antiga de la casa correspon al segle XIV, moment en que va ser fortificada i transformada en Domus amb una miralla de tanca i una torre de guaita. El cos central cal datar-lo al segle XVII. Tot i que els primers documents sobre el casal daten del 1356, les més antigues noticies i el mateix nom de Sala permeten remuntar el seu origen uns segles abans. Catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) dins l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. El 21 d’abril de 1594 neix a la Sala de Viladrau en Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, el més gran bandoler de l’ història i mor a Barcelona el 08 de gener de 1634. Va ser un bandoler català que ha romàs com a personatge de llegenda, recordat pels balls d’en Serrallonga dedicats a ell, per la novel·la Don Joan de Serrallonga de Víctor Balaguer i pels còmics i la recerca que n'ha fet d'ell en Ricard Dilmè. Va néixer en el si d’una família pagesa benestant. Aviat, però, les dificultats econòmiques el van empènyer a delinquir. El sobrenom de Serrallonga el deu a la seva dona, Margarita Tallades, pubilla del mas Serrallonga de Querós. Al principi, Serrallonga compaginava l’activitat delictiva amb la vida de pagès. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l’havia denunciat. Va ser l’inici d’una fugida que va acabar amb la seva mort. El bandoler es va dedicar plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre assassinats. Finalment, va ser capturat el 31 d’octubre de 1633 a prop de Santa Coloma de Farners i executat a la forca a Barcelona. Fill del nyero Joan Sala i de Joana Ferrer, va néixer al mas Sala de Viladrau. Als quatre anys, el 18 de gener de 1598, quedà orfe de mare, i el seu pare i el seu germà Antoni feren un doble casament amb Margarita i Elisabet, germanes del mas Riera de Tona, que esdevingueren sogra i nora l’una de l’altra. Va treballar a can Tarrés de Sant Hilari Sacalm, cosa que li donà l’oportunitat de conèixer Margarita Tallades Serrallonga, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a uns disset quilòmetres de Sant Hilari. Joan Sala i Margarida es casaren més endavant a l’església de Sant Martí de Querós i tingueren cinc fills: Elisabet, Antoni, Mariana, Josep Baltasar i Isidre. L’any 1627, perseguit pels soldats del Felip IV, fugí un any al Roselló que encara no havia estat annexionat a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts de carruatges reials que recollien els impostos despertaven molta simpatia. L’any 1633, refugiat al Ripollès, troba Joana Massissa, la segresta i vaguen sols per Catalunya i França. El mas Saguer de Jafre (Baix Empordà). Serrallonga assaltà el mas el 15 de febrer de 1623. Per fer-ho comptà amb l’ajuda dels germans Borrullet, un dels quals havia estat ermità del Santuari de la Font Santa, veïns de Jafre, els quals foren penjats més tard a Verges. 11-AGO-18 8:12:36
Summit

El Matagalls

El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del Massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental. Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic (referència 294106001), juntament amb una creu de dimensions considerables, dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. En aquesta creu, entre altres plaques, n'hi ha una en record del també mossèn Jaume Oliveras i Brossa, excursionista, en memòria de qui es creà la Travessa Matagalls-Montserrat. Des del cim del Matagalls podem contemplar moltes muntanyes dels Pirineus, d'entre les quals el Cadí, el Puigmal, el Puigllançada o el Canigó. També es pot veure una gran part de les serralada Litoral i la serralada Prelitoral (Collserola, Montnegre i el Corredor, Sant Llorenç del Munt, el Garraf...) Es pot observar la plana de Vic i moltes muntanyes dels Prepirineus, com el Montsec, les Guilleries, el Pedraforca i fins i tot en un dia clar i sense núvols es poden albirar les Illes Balears. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC 11-AGO-18 10:59:31
Mine

Mina del Cau de les Guilles

Mina situada en el sender anomenat Meridià Verd, està pròxima a Can Bosc, en realitat es tracta d'un antic forn de calç. 11-AGO-18 13:05:55
Parking

Inici i final (Aparcament de la Solana del Molins)

11-AGO-18 13:32:57
Waypoint

Pista forestal

11-AGO-18 12:23:48
Mountain pass

Pla de Ginebres

11-AGO-18 10:33:55
Bridge

Pont del molí

11-AGO-18 7:41:21
River

Torrent de l'Oratori

11-AGO-18 9:09:55
Refuge

La Sala Nova

11-AGO-18 8:16:55
Provisioning

Santuari de Sant Segimon (La Posada)

El Santuari que es remunta al segle XIII, es va construir al voltant d'una capella aprofitant la cova que, segons la tradició, va ser habitada per Segimon, rei de Borgonya, que va fer vida d'ermità. Sens dubte es tracta d'un dels punts més emblemàtics del Montseny i de visita obligada. A més, el Santuari compte amb "La Posada", on tots els caps de setmana de l'any ens poden oferir uns bons esmorzars i menjars. Si vols una sortida tranquil·la amb la familia saps que podràs fer una parada en aquest lloc i gaudir de les vistes que ofereix de Viladrau i els seus entorns. Actualment només hi ha visitable la part de "La Posada", la resta del Santuari està tancat per obres de restauració. (11 d'Agost de 2018) 11-AGO-18 9:31:56
River

Sot d'aigua de la Sala

11-AGO-18 8:06:10
Sacred architecture

Oratori de Sant Camil de l'El·lis

Sant Camil de Lellis (Bucchianico, Chieti, Itàlia, 25 de maig de 1550 - Roma, 14 de juliol de 1614) fou un eclesiàstic italià, fundador dels camils. Canonitzat en 1746, és patró dels hospitals, els malalts i el personal sanitari en general, juntament amb Sant Joan de Déu. 11-AGO-18 9:03:25
Waypoint

Tartera de pedres a creuar

11-AGO-18 8:58:42
Mountain pass

Coll de les Tres Creus

11-AGO-18 9:48:30
Intersection

Encreuament camí de tornada (baixada)

11-AGO-18 11:20:36

Comments

    You can or this trail