Moving time  3 hours 25 minutes

Time  4 hours 18 minutes

Coordinates 2754

Uploaded July 3, 2019

Recorded July 2019

-
-
4,898 f
3,544 f
0
2.5
4.9
9.83 mi

Viewed 53 times, downloaded 3 times

near Erill-Castell, Catalunya (España)

L'excursió comença al carrer de la Salinera del poble de Malpàs. Amb aquesta via deixem enrere el poble en direcció nord per la carretera d'accés. Pocs metres més enllà, però, girem a l'esquerra i ens incorporem al camí de Malpàs a Gotarta.

Ascendim un poquet i guanyem el pla del tros de l'Església. A mà dreta queda la partida de la Vinya, amb la casa Sala. Després d'avançar un tram cap al nord-oest, el camí tomba decididament cap a septentrió per tal de travessar el barranc de Canarillo.

En creuar-lo, tornem a guanyar un poc d'altura, ara cap a l'oest. Caminem ara per la partida de les Vernedes, on predomina el bosc. Tanmateix, de seguida fem cap a un camp de pastura i veiem una granja a mà esquerra. Arribem aleshores al piló de la Mare de Déu de Montserrat.

El camí de Malpàs a Gotarta és senzill i còmode, amb pujades i baixades més o menys suaus. Fins a aquest punt ha predominat la zona de bosc. Ara, però, les vistes són àmplies gràcies als camps conreats a la partida dels Hortals, que ens queda a l'esquerra. Albirem els pobles de Raons, Gotarta i Igüerri, per on passarem en unes hores.

Després de deixar enrere un cobert, el camí de Malpàs a Gotarta comença a perdre altura per a travessar el barranc del Tou. Estem a la partida dels Obaguins i torna el bosc.

Just en acabar de passar pel barranc, fem cap a un encreuament. El camí de Malpàs a Gotarta continua, ben marcat, recte. Nosaltres, emperò, l'abandonem per un altre que arranca cap a la dreta. Tot i ser una pista, ja observem per la vegetació que està molt poc transitada.

En efecte, l'agafem i de seguida veiem com el pas del temps i la falta de cura l'han anat erosionant-la fins a fer-la impracticable per a vehicles. El primer tram de la pista fa que guanyem ràpidament altura. Després la pujada se suavitza i eixim a un planet on el barranc del Tou rep les aigües de diverses canals que baixen de les muntanyes.

En aquest punt observem canonades antigues que ens fan pensar que aquesta pista va ser oberta en el marc de les explotacions mineres que hi van haver a la zona dècades enrere.

A partir d'aquest punt la pujada s'accentua. En alguns punts la pista es perd fins a convertir-se en poc més que un corriol. Ziga-zaga ziga-zaga ascendim més i més cap a l'est. Al remat, i al cap d'una mitja hora, guanyem la Collada, a uns 1.380 msnm.

Davant de nosaltres apareix el poble abandonat d'Erillcastell, centre de la baronia d'Erill. Aquest títol nobiliari, que fou ascendit a comtat l'any 1599, encara continua viu hui dia, amb grandesa d'Espanya, en mans d'Alberto Luis Álvarez de Toledo y Mencos. Al segle XVIII els titulars van perdre el cognom Erill.

Entre Erillcastell i nosaltres se situa un enorme prat envoltat per una tanca. Nosaltres no ens apropem al despoblat, sinó que resseguint la tanca cap a l'esquerra, envoltem el perímetre, en alguns punts amb no poques dificultats, per tal d'enllaçar amb el camí d'Erillcastell a Esperan.

Aquesta via, que arranca del peu de les roques Blanques, mena cap al nord-oest. A poc a poc, guanyem altura. El camí és còmode i, a mà esquerra, ens ofereix unes vistes privilegiades de les terres baixes que s'obren cap a la Noguera Ribagorçana.

En travessar la canal de les Tallades, el camí es reorienta cap a l'oest. Ja falta poc per a que coronem el Puio d'Estaran, a 1.511, 8 msnm. És el punt més elevat de tota l'excursió.

Després de fruir de les panoràmiques que ens ofereix aquesta muntanya, continuem pel camí de Erillcastell a Estaran en direcció nord / nord-est. El paisatge canvia radicalment. El camí, poc marcat en alguns trams però sense pèrdua, ens aboca al bosc d'Escuro.

Avancem per una zona ombrívola i solitària, un lloc gairebé d'ensomni, mentre no deixem de perdre altura. En cosa de deu minuts, a mà esquerra, veiem aparèixer el poble abandonat d'Estaran.

La remor de l'aigua ens adverteix que estem a prop del barranc d'Estaran. En efecte, el camí ens duu a creuar el seu llit, que travessem sense cap dificultat. A l'altra banda, per baix dels Hortals del Martí, recorrem entre murets de pedra seca els últims metres que ens separen d'Estaran.

El primer que veiem del despoblat és l'església, romànica i dedicada a sant Andreu i a sant Serni. Entrar-hi és impossible perquè la vegetació barra el pas cap a la porta d'accés. A la vora hi queda la Bordeta. Més enllà, les dues cases pairals del poble, casa Martí i casa Pei, ambdues en ruïnes.

Des de casa Pei arranca el llarg camí d'Esperan a Igüerri, que fins no fa molt va ser la via de comunicació més directa del poble amb el Pont de Suert. Aquest camí, que va paral·lel a la moderna pista, està molt poc marcat i cal anar en compte per a no perdre'l. Finalment, després d'un quart d'hora, convergeix amb la pista on fan frontera les partides del Vedat d'Avall i de les Vinyes.

Un quart d'hora més, i després de passar pel prat de Pei, el camí d'Esperan a Igüerri se separa novament de la pista i comença a guanyar altura. En acabant, s'endinsa en una zona boscosa que queda a tocar ja d'Igüerri.

Accedim al poble per la banda de dalt. El primer que trobem és la font i l'abeurador. Travessem el nucli per tal de contemplar l'església romànica de sant Esteve. D'allà mateix arranca el camí d'Igüerri a Gotarta, que és el que hem de seguir ara.

Tampoc està massa marcat, tot i que no és gens perdedor. Baixem per la partida de la Closa cap a la granja d'Escoll. La deixem a l'esquerra i continuem baixant. En acabant, passem pel costat d'una bassa, de la bordeta de Llorenç i d'una gran plantació de pomes de muntanya.

Al remat, i pel pla de Vilaspasa, entrem al poble de Gotarta, on hi destaca l'església, dedicada a santa Cecília. Fem un tomb per aquest nucli, que abandonem en direcció est pel camí de Gotarta a Malpàs.

De nou se'ns presenta un llarg tram de camí fins a fer cap a la borda del Pei, a mitja hora de camí de Gotarta. Després, no tardem en arribar al llogaret de Raons.

En acabant, comencem a perdre altura per a creuar el barranc d'Esperan una altra vegada. Just després passem per la borda de Martí i tornem al punt on havíem abandonat aquesta via hores abans per a anar a Erillcastell.

Ara només ens queda continuar pel camí de Malpàs fins a arribar novament a aquesta localitat, on fiquem el punt i final a la ruta.

Comments

    You can or this trail