Moving time  3 hours 55 minutes

Time  4 hours 54 minutes

Coordinates 2432

Uploaded August 22, 2019

Recorded August 2019

-
-
1,475 f
897 f
0
2.2
4.4
8.74 mi

Viewed 47 times, downloaded 0 times

near Vall de Bianya, Catalunya (España)

La Vall de Bianya, on amb llicència del parc natural, es combinen prats, boscos i rierols, i  ben esquitxada per un grapat d'esglésies romàniques d'una gran bellesa, hi ha la ruta de les Pairalies o de les masies, uns casals que reflecteixen el gran poder de la pagesia en aquestes contrades.

Hem vist:

Cala Gracieta
Can Quita
El Perer
Sant Andreu de Socarrats
Canova de'n Xandri
La Torre
Mas Bellver
Mas el Colomer
Els Pujalts
Santa Margarida de Bianya
El roure centenari
La Torre
La coromina
Mas El Llach
Sant Pere Despuig
Mas El Carrer
Casa disseny Fina Puigdevall (restaurant Les Cols)
Cal Cisteller
Sant Martí de Solamal
Mas La Boada
Molí de Pladebeia
Cal Peó
Photo

Cala Gracieta. Sortida y final

Antigament, Ca la Gracieta havia estat una botiga de poble on es venien tota mena de productes. Fa 35 anys, la casa, també coneguda com Can Planella, situada al peu de la carretera que porta a Camprodon, va obrir les portes com a restaurant. Actualment, regenta el negoci Albert Anglada i la seva família sota el nom de Restaurant Mercè, que manté el nom del restaurant que havien regentat a Sant Joan les Fonts.  Un bon lloc on aturar-se per gaudir de la cuina tradicional. Menús diaris i de cap de setmana.
Photo

Can Quita

Photo

Armallats S.A.

Photo

Punt de creuament amb la carretera

Photo

El Perer

Al pendís obac de la muntanya de Sant Valentí, que forma part de la serra de Sant Miquel del Mont, prop de Llocalou i a molta curta distància de l'església de Sant Andreu de Socarrats. De planta quadrangular i amb una cúpula central quadrada, acabada amb un teulat a quatre vessants, la part més vistosa d'aquesta casa correspon a la façana nord, on hi ha la galeria porxada, amb cinc grans arcades, i que forma part de la primera planta. És una casa d'arquitectura molt simple, reformada de manera molt respectuosa a l'hora d'adaptar-hi les comoditats actuals. La porta d'entrada és al costat que dóna a la muntanya, on hi ha l'anomenada font dels Enamorats, que proveeix d'aigua el Perer. Es tenen notícies de la família Perer des del segle XIII, la qual fou propietària de la masia fins al segle XVII. El fil de la història es perd a partir de Benet Perter, que n'era senyor útil el 1626. Gairebé al final del segle XVIII consta que pertanyia a Francesc Pla, els descendents del qual se la van vendre en el segle XIX. El 1911 va ser adquirida per la família Mulleras, en compliment de l'encàrrec testamentari del filantrop Camil Mulleras i Garrós. (valldebianya.com)
Photo

Sant Andreu Socarrats i la masia i font al seu costat

És de factura romànica i va ser molt modificada durant el segle XVIII, moment en què es va donar forma de creu al temple i es va convertir en torre el primitiu campanar d'espadanya de dos ulls. L'any 1982 s'hi varen realitzar nombroses obres de restauració, com suprimir la sagristia enganxada a l'absis, repicar els murs, enderrocar els nínxols de la façana sud, etc., que li han retornat el seu aspecte primitiu. Una pica baptismal d'època romànica d'immersió, de línies senzilles i sense cap mena d'ornamentació. Amida 90 cm de diàmetre, 70 cm d'interior i 72 cm d'alçada. El capitell d'època preromànicaencastat a la façana est. Aquest capitell va pertànyer al temple antic de Sant Andreu. Hi són representats dos caps humans amb un motiu floral situat entre els dos. Conserva un altar dedicat a Sant Isidre. La primitiva església de Sant Andreu de Socarrats va ser enderrocada i en el seu lloc es va alçar l'actual, d'estil romànic. Aquesta darrera va ser consagrada l'any 1117 per Berenguer Dalmau, bisbe de Girona. En els documents és citada com a "Santi Andreae … in loco que dicitur Socarrads" i firmen l'acta, a part del bisbe, Gaucefred, arxilevita de Besalú; Berenguer, mestre d'escola, i el prevere Arnau Joan. Sant Andreu va deixar de ser parròquial'any 1582 i es va convertir en sufragània de la de Sant Joan les Fonts, fins a l'any 1968 en què va passar a dependre de Sant Josep Obrer de la Canya. (wikipedia.org)
Photo

Canova d'en Xandri

Photo

La Torre

Photo

Mas Bellver

Mas Bellver és una encantadora masia situada a la Vall de Bianya, a la comarca de la Garrotxa. Recentment restaurada, es lloga de forma complerta a un sol grup de12 persones que podran gaudir de tot l'entorn i tota la casa de forma exclusiva.
Photo

Mas El Colomer

A l'obaga de la serra de Sant Miquel del Mont, al sector de Santa Margarida de Bianya. De la família Columbaris, després Colomer, hi ha notícia des del segle XIII. Per manca de successió directa, en el segle XIX el cognom es va perdre a la casa, la qual, per diversos entroncaments familiars, esdevingué propietat del matrimoni format per Maria Puigdemont i Ramon Nogareda, que van establir-hi la residència familiar. Els Nogareda en són, doncs, els actuals posseïdors. Les grans reformes de la pairalia es van realitzar en els segles XVIII i XIX, coincidint amb uns moments de prosperitat i de transformacions a la pagesia. A la cabanya hi ha una pedra amb la següent inscripció: . Uns anys més tard, el 1790, es bastí el molí del Colomer i en la centúria següent es van fer, a la façana nord, les galeries o eixides porxades que han donat un aspecte singular al conjunt de la construcció. En la planta principal hi ha gravat, en una pedra, aquest text: . El frontispici, on hi ha la porta d'entrada a la casa, és encarat a la muntanya. Davant seu raja una font construïda el 1798. (valldebianya.com)
Photo

Mas El Pujalts

Photo

Santa Margarida de Bianya

L’església de Santa Margarida de Bianya va ser donada l’any 858 al monestir de Riudaura i més tard, el 953, passà a dependre del de Santa Maria de la Grassa. Va quedar força malmesa pels terratrèmols del segle XV, però conserva bona part de la seva arquitectura original, que correspon al segle XII. D’una sola nau, en època posterior s’obriren a banda i banda unes capelles laterals a manera de creuer. La capçalera és formada per un absis que té tres finestres amb arc de mig punt, una cornisa i un fris sostingut per mènsules. L’existència d’una petita àbsida al costat nord ha motivat la creença que l’església era al principi de planta basilical o bé d’una nau amb transsepte. La sagristia, afegida al costat sud, ocupa l’espai on se suposa que hi havia l’altra àbsida pariona. La porta d’entrada primitiva, cegada, és al costat de migdia. El campanar, de torre, és bastit damunt la façana de ponent, on hi ha la portalada neoclàssica del segle XIX. (inventaripatrimoni.garrotxa.cat)
Photo

El Roure centenari

Photo

La Torre

A la zona de Sant Pere del Puig, entre camps de conreu. Hi passa ben a la vora la carretera que parteix de la C-26, prop de l'Hostalnou, i torna a enllaçar-hi després de passar per l'indret de Sant Martí de Solamal. Edifici Guillem Corona, que pertanyia a una família de la noblesa local, va fer construir aquesta casa en el segle XV després de l'adquisició de propietats dels Bianya, nissaga senyorial que havia viscut a l'estada del Puig, situada prop de l'església de Sant Pere. L'any 1462, els remences, motivats per ressentiments i greuges, combateren a la casa dels Corona i la famíla va establir-se l'any següent a Prat de Molló, sense que deixés de titular-se senyors de la Torre de Bianya. Esdevingué després propietat de famílies olotines i va passar finalment als Vayreda. El paisatgista Joaquim Vayreda hi sojornava i, segons contà Enric Galwey, s'inspirava en la serenitat de la rodalia per a les seves creacions artístiques. La Torre, a pesar dels afegitons fets en diferents èpoques, manté l'aspecte de casa forta. En la clau de volta de la porta, adovellada, hi ha l'antic escut dels Corona, format per dues corones. A la finestra situada damunt la porta i a la convertida en porta d'accés a la residència del masover es veuen restes dels arcs gòtics trilobats. (valldebianya.com)
Photo

Mas La Coromina

Al sector de Sant Martí del Clot, al costat dret de la carretera C-26, en direcció cap al túnel del Capsacosta. L'accés s'ha de fer per la pista que es troba immediatament abans de passar el pont de la Coromina. Aquesta vella casa havia estat propietat de la família Santaló, d'Olot. Després, per parentiu, passà als Bolòs i als Ventós i va ser donada com a dot a Pilar Ventós, que al final del segle XIX va casar-se amb el metge Isidor Pujador i Faura, que fou un gran viatger. A ell es deu la reforma i l'ampliació de l'immoble, al qual s'aplicà l'eclecticisme, tendència arquitectònica desenvolupada durant la segona meitat del segle XIX i va coexistir després amb el Modernisme i els nous corrents, que barreja elements estilístics diversos. És un edifici singular que per la seva conjunció d'estils contrasta amb la sòbria arquitectura de les cases de pagès de la rodalia. Han desaparegut, de la façana de lllevant, una tribuna acabada amb una cúpula de tipurs oriental i una galeria envidriada. A l'interior es conserven diversos elements decoratius i arquitectònics remarcables, com la barana de majòlica verda de l'escala d'accés al pis superior i un lavabo on es llegeix i . Duran la guerra de 1936-1939 la casa s'utilitzà com a caserna militar.
Photo

Mas El Llach

Aquest establiment rural d’ambient familiar ocupa una antiga casa de pagès dedicada tradicionalment a l’agricultura.  El Mas Llach és un establiment de turisme rural que ocupa una antiga casa de pagès completament restaurada, la seva activitat era fonamentalmet agricola. La seva situació permet gaudir de l’entorn natural de la vall de Bianya, un aplec de valls que inunden un territori de prades, boscos i rierols. Des del Mas Llach es pot emprendre la ruta de les cases de pagès i cultius des de Sant Pere Despuig fins a les Planes de Capsec.
Photo

Sant Pere Despuig

Església parroquial aixecada sobre un petit puig; és romànica, del segle XII, i posteriorment, molt modificada pels afegitons i les reformes que s'hi efectuaren en temps posteriors, especialment durant la divuitena centúria. Era d'una nau que s'estenia de llevant fins a ponent, però el segle XVIII hom amplià vers els costats nord i sud, capgirant la seva disposició i convertint la vella nau en creuer. Les restes romàniques apreciables són, a l'extrem sud-oest de l'edifici, amb un petit tros de cornisa sota un aixecament de coberta de la nau originària, i el campanar, antiga espadanya, convertida en torre rectangular amb teulat a quatre vessants. Sota les obertures del pis superior, obertes als quatre vents hi podem apreciar d'altres obertures cegues. Porta barroca Durant el segle XVIII es van fer ampliacions al temple romànic, la vella nau va passar a ser el creuer i es bastí una nova porta a migdia segons el gust de l'època. A la llinda hi ha la data de 1782 i dins el timpà hi ha els atributs iconogràfics de l'apòstol enmig de motius decoratius de fullatges estilitzats. Notícies històriques La família dels Bianya, posseïa en franc alou una estada senyorial al costat de l'església de Sant Pere del Puig (avui aquesta estada està totalment en ruïnes); a ells es deu la fundació de l'església parroquial de Sant Pere. L'any 964 va tenir lloc la consagració del temple anterior al que ha arribat als temps actuals; apareix esmentat com: "...Sancti Petri...constructam in territorio de Bianya...". El topònim del lloc, vinculat amb el nom del temple, ve documentat com "Pui" (1095), "Podio de Biania" (1248) i "Podio" (1372) essent aquest darrer el que ha prevalgut fins a èpoques més recents.” (catalunyamedieval.es)
Photo

Mas El Carrer

Photo

Cal Cisteller

Photo

Casa de Fina Puigdevall i hort experimental de Les Cols

L'equip d'arquitectes RCR d'Olot va aconseguir el 2017 un reconeixement mundial després d'obtenir el Premi Pritzker, considerat el Nobel de l'arquitectura. Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramón Vilalta, van passar de ser arquitectes de prestigi a uns referents mundials del sector. Mitjans de comunicació de tot el món s'han fet ressó de la seva obra, que ha arribat al gran públic. Un dels programes de televisió sobre arquitectura més vistos a tot el món és 'The World's Most Extraordinary Homes', produït per la cadena britànica BBC i que es pot veure també a través de Netflix. En un dels seus darrers programes, han passat per la Garrotxa, per visitar la casa que RCR va dissenyar per a la xef Fina Puigdevall (del Restaurant Les Cols) a la Vall de Bianya. En aquesta casa de la Garrotxa, que alguns anomenen 'Casa Horitzó', RCR mostra la majoria de plantejaments que han fet conegut el seu llenguatge arquitectònic: la importància i respecte cap a la natura i la integració del paisatge (la transició exterior-interior) en els seus edificis, l'aposta per materials com l'acer i el vidre, o la importància de la llum (diaridegirona.cat)
Photo

Sant Marti de Solamal

L’església és aixecada damunt una petita elevació del terreny. És d’una sola nau, amb un absis semicircular a la capçalera que presenta un fris sostingut per mènsules decorades amb figures, algunes una mica malmeses. Sant Martí de Solamal havia estat parròquia independent fins a la darreria del segle XVI. L’any 979, el comte-bisbe Miró, de Besalú, donà l’església al monestir de Camprodon, possessió que va ser-li confirmada en 1169. L’església és aixecada damunt una petita elevació del terreny. És d’una sola nau, amb un absis semicircular a la capçalera que presenta un fris sostingut per mènsules decorades amb figures, algunes una mica malmeses. A la planta primitiva s’afegiren construccions en èpoques més tardanes, com la casa destinada al campaner, a la banda sud, i la sagristia, al nord. El frontispici, amb la porta d’entrada adovellada i amb un arc de mig punt, és a ponent. En aquesta part de l’edifici s’alça la torre del campanar, refeta diverses vegades, amb obertures a cada costat i una teulada de quatre vessants. És interessant la pica baptismal d’immersió, en forma de copa, decorada a la part inferior amb una soga. (inventaripatrimoni.garrotxa.cat)
Photo

Mas La Boada

Al sector de Sant Pere del Puig, molt a la vora de l'església de Sant Martí de Solamal. Hi ha notícies de la casa des del segle XIV, i el cognom Boada hi va estar lligat fins al segle XIX. A partir d'aquí, per successió directa de la pubilla arribà a l'actual família Nogareda. L'edifici va ser engrandit en diverses ocasions, especialment durant el segle XVIII, com ho constaten divereses dates gravades en llindes i pedres. N'hi ha de 1749, 1769, 1788 i 1869. La masia conserva, en moltes de les seves dependències, l'enrajolat del segle XVIII i en algunes de les peces es poden veure les marques dels rajolers. És interessant el teginat de fusta de la sala principal i la vella cuina, protegida per uns batents de fusta. La pallissa va ser feta al segle XVIII, com ho indica la inscripció  , gravada en una de les pedres. Entre els cairons que cobreixen el sòl n'hi ha uns quants que indiquen qui va fer-los. Consta, en un, ; en un altre hi ha gravat . La casa ha estat millorada notablement en els darrers anys, sobretot en l'espai extern que l'envolta. Ben a prop raja una abundosa font.
Photo

Moli de Pladebeia

Photo

Cal Peo

1 comment

  • Photo of jordialnog

    jordialnog Aug 26, 2019

    Excelent ruta per coneixere les pairalies de la vall.

You can or this trail