Time  3 hours 22 minutes

Coordinates 880

Uploaded February 5, 2017

Recorded February 2017

-
-
964 f
491 f
0
1.7
3.5
6.98 mi

Viewed 1843 times, downloaded 16 times

near L'Ametlla del Vallès, Catalunya (España)

Excursió que hem preparat amb l'amic Joan Lluís per a l'edició de 2017 d'Osona Camina, en què s'estrena l'Ametlla del Vallès amb aquest itinerari que recorre el que podríem anomenar el Pla de l'Ametlla, on podrem contrastar la pressió urbanística que hi ha hagut en els anys de bonança econòmica amb les antigues i tradicionals masies que han estat el motor rural de la zona, un contrast entre l'ahir cada cop més llunyà i l'avui.

Des de la plaça de l'Ajuntament ens dirigim cap a la urbanització de can Camp, des d'on anirem al camí de can Guineu, punt on deixem enrere les urbanitzacions de l'Ametlla i ens endinsem en un entorn rural. Passem per can Guineu i rere can Plantada i entrem en el terme de Santa Eulàlia de Ronçana per can Gafa, des d'on ens dirigim per la pista que se'n va a ponent cap el càmping l'Esplanada, amb vistes als Cingles de Bertí al nord. Arribem al pont de can Donat, per on creuem el Tenes, riu que vertebra tota aquesta zona després de l'impressionant entorn natural que dibuixa a Sant Miquel del Fai i la seva corresponent vall.

A partir d'aquí, seguim el riu per la seva dreta, en el que ha de convertir-se en el camí fluvial del Tenes i on podrem veure algunes de les rescloses que s'han construït per a l'aprofitament del riu fins que arribem al pont i al parc de can Font, on tornem a creuar el riu i iniciarem el retorn a l'Ametlla pel carrer camí de l'Ametlla, en una zona que també ha patit l'impacte de l'urbanisme.

Ens anem apropant a l'Ametlla seguint una ampla pista, amb grans vistes dels Cingles de Bertí, a l'esquerra, i el cingle de Gallifa, encara més a l'esquerra, i el Pla de la Calma i el Montseny a la dreta. Les masies més destacables són can Plantada, a l'esquerra, i can Plandolit, a la dreta. Quan arribem a can Ganduxé, custodiat per una alzina d'enormes dimensions, tombem a la dreta pel carrer del Pou de Glaç, al que arribarem per veure una de les poques construccions d'aquest tipus que hi ha a aquestes latituds vallesanes.

El darrer tram de l'excursió és un illot de natura enmig de la pressió urbanística. El torrent de can Reixac amaga algunes antigues fonts i alguns dels arbres més monumentals de l'Ametlla del Vallès. Al moment de retornar a l'asfalt, al sud podrem veure can Draper, una de les masies històriques de l'Ametlla del Vallès. Creuem la carretera de Sant Feliu i arribarem a l'Ajuntament per l'acollidor Passeig.

Osona Camina 2018.

Índex IBP: 33.

View more external

Building of interest

Ajuntament

Entre els elements civils de patrimoni monumental i artístic de l'Ametlla del Vallès destaca l'edifici de l'Ajuntament. És una de les obres de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall que hi ha a la població, de la que va ser arquitecte municipal. Va ser projectat l'any 1910 seguint l'estètica modernista del moment, va ser reformat posteriorment l'any 1991. S'estructura en tres cossos, el central de planta baixa, pis i golfes i amb coberta de dues vessants, mentre que els laterals, originàriament destinats a les escoles municipals, són d'un únic pis i de carener paral·lel. El porxo d'accés és d'arcs de mig punt i el maó vist separa els pisos i emmarca les obertures i les sanefes al coronament.
Building of interest

Can Plantada

Masia pairal que ha sofert una constant evolució i s'ha anat engrandint progressivament. La part central de la masia, és de tipus 2 segons Danès, és a dir, amb la teulada a dues vessants perpendiculars a façana. Cal destacar que al voltant d'aquest nucli central del segle XII-XIII si han afegit un seguit d'edificacions que han arribat a formar l'estructura actual amb el barri tancat. La façana principal ha estat recentment arrebossada i les parets interiors d'aquesta són de pedra. D'altra banda, a la part alta de la façana hi ha un frontis quadrat amb dues obertures rodones i fet amb totxo que pot ser de principis del segle XIX. Les referències més antigues de la masia són del segle XII-XIII. Val a dir que la part més antiga de la masia que es conserva avui data de l'any 1570 i correspon a la zona de l'antiga cuina. Posteriorment, al segle XVII es configura tota la zona del edificis de les ales dreta i esquerra de la façana fins a culminar amb el tancament del barri. Cal destacar que la torre de planta quadrada podria ser d'aquella mateixa època. És situada en una àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper.
Building of interest

Can Gafa

Can Gafa és una masia del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Durant el primer terç del segle XX es va adossar a la façana un volum perpendicular que s'utilitza com a masoveria. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L'antecedent del mas Gafa el trobem amb l'antic mas Rodonella, que més tard es coneixeria com a Can Cot. Els senyors alodials del mas eren la família Xifré de Caldes, que fins els segle XVI no van concedir el mas a Antoni Cot. A causa de les deutes que va acumular la família Cot, l'any 1628 van haver de vendre el mas a Francesc Galí i Xifré. Uns anys més tard, l'heretat va passar a mans de la família Plantada, habitants de la veïna pairalia del terme de l'Ametlla del Vallès. A finals del segle XIX la casa va ser adquirida per Josep Torras de Caldes de Montbui, la família del qual en manté la propietat, juntament amb els masos Noguera i Dalmau. Des d'aleshores, una família de masovers està al càrrec de la masia, tot i que viuen en una casa annexa construïda durant la primera meitat del segle XX.
Camping

Càmping l'Esplanada

Bridge

Pont de can Donat

El Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir, ja que passa just per davant de l'església romànica de Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny (roques calcàries fàcilment erosionables), s'encaixa molt ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d'aigua, els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja i Riells del Fai, destacant els de l'entorn de Sant Miquel del Fai, on rep, per l'esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d'aquest punt s'obre a la depressió del Vallès, a través de la vall de Sant Miquel, per unir-se per la dreta al Besòs entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de Vallderròs, tributari per l'esquerra a l'alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs, lloc d'una singularitat especial i font de moltes de les llegendes del lloc, com la típica de les dones d'aigua.
Waypoint

Resclosa de la Casa Vella

Resclosa que alimenta el Rec de Baix, un dels recs de Santa Eulàlia de Ronçana que encara està en ús. El primer tram d'aquesta sèquia va ser construït a partir del segle XVIII. Actualment, el seu ús és el del rec dels camps, però antigament també havia fet funcionar alguns molins.
Building of interest

Can Ferrerons

Can Ferrerons és una masia del segle XVII construïda segons la tipologia clàssica de dues crugies i coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Durant el segle XIX es va ampliar el mas amb sengles volums adossats al costat de ponent i de llevant. Va ser construït a finals del segle XVII, quan pertanyia a Josep Ferrarons.
Picnic

Parc de can Font

Building of interest

Can Plandolit

Casa pairal amb teulada a dues vessants tipus 2 segons Danès, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. Masia de gran valor històrico-arquitectònic que data dels segle XII-XIII amb una estructura de 2 pisos més golfes. El revestiment de la seva façana és arrebossat arremolinat amb murs de pedra i cantoneres treballades. Com a elements singulars a la façana trobem les cantoneres de pedra treballada i un pica aigua. A més a més trobem un total de 14 finestres amb empits i brancals de pedra i 2 portes, una amb portal dovellat i l'altre amb brancals de totxo i travesser de fusta. En l'interior trobem parets de pedra i sostres amb embigats de fusta amb llates. Al primer pis, les dues ales disposen de volta catalana feta amb totxo. La teulada és embigada amb cairons, rajols i teules. Cal remarcar l'impressionant barri que tanca la façana i que data de l'any 1700. Del nucli inicial del segle XII-XIII se'n conserva una part reduïda. Al segle XVII és quan es realitza la major ampliació que posteriorment es va consolidant fins al segle al 1866 que es realitza una altra actuació. Cal remarcar que a l'any 1966 es fa una altra actuació per reformar i consolidar la façana i alguna part interior per dotar la masia de l'aparença actual.
Tree

Can Ganduxé

Conjunt format per 3 alzines (Quercus ilex) de característiques similars: alçada de 15 a 20 m, volta de Canó entre 1,8 - 2 m, classe diametral entre 60-70 c, diàmetre de 65-57 cm, perímetre de capçada entre 50,3 i 62,8 cm i 120 anys d'edat. La masia de can Ganduxé és una masia que no sembla ser més antiga de principis del segle XX.
Building of interest

Pou de glaç de can Draper

Fou construït possiblement al segle XVII, està fet de pedres lligades amb morter de calç i està en bon estat de conservació. És de planta rodona, amb coberta còncava, i fa aproximadament 10 m de diàmetre i 10 m de profunditat. Té dues boques d'accés. El pou de glaç servia per a emmagatzemar els blocs de gel que es treien del torrent del Sot d'en Torres. En aquest espai hi havia unes basses que s'omplien amb l'aigua del rec Draper i el gel obtingut s'empouava de novembre a març, i s'extreia de maig a agost.
Building of interest

Can Draper

Casa pairal formada per diverses construccions a l'entorn d'un gran pati tancat, amb una torre a la línia exterior. La seva morfologia actual correspon al segle XVI. El conjunt costa de quatre cossos diferenciats que envolten el barri: Can Barceló, la masia originària, la Casa Gran, orientada cap al sud amb un gran porxo, els coberts annexos de la part sud i la torre de defensa. La zona de Can Barceló fou reformada a la dècada dels anys 70 del segle passat i conserva pocs elements originals. La Casa Gran és una masia de dos plantes i golfes amb decoració gòtica de portes i finestres. La torre és de planta quadrangular amb planta baixa i tres pisos, coronada per una balustrada. A la planta baixa hi ha una capella espaiosa amb pintures molt deteriorades. La capella ha posseït ornaments i un retaule gòtic que va desaparèixer durant la guerra civil del 1936. Al cim de la torre hi manca la campana, que fou prestada l'any 1939 a la parròquia de l'Ametlla i no fou tornada mai més. A les façanes hi ha finestres gòtiques, una d'elles amb l'escudet i l'any 1551. Can Barceló ja es menciona a antics documents de l'any 1172. Aquest nom figurà fins l'any 1393, quan és anomenat marmessor de l'herència Ramon Draper, casat amb una filla de Barceló.
River

Torrent de can Draper

Torrent que neix a l'actual carretera BP-1432, a l'açada del Trull, inici del camí de Can Draper. Discorre en paral·lel a la masia de Can Draper i s'uneix amb el torrent de Can Boter a l'alçada de la masia de Can Camp. És, sens dubte, un dels torrents més ben conservats de l'Ametlla, especialment, la zona de la font de Can Draper, on hi ha una de les concentracions d'arbres monumentals més importants del municipi. Uns metres més avall, passada la unió amb el torrent de Can Boter, hi ha el Prat de Can Draper. Aquesta zona, dedicada al cultiu d'arbres de creixement ràpid era un dels principals espai de pastoreig hivernal del ramat de la casa.
Building of interest

Can Guineu

Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb carener perpendicular a façana. La masia moderna va ser construïda a la primera meitat del segle XIX. Actualment té dues plantes. El revestiment de la façana és arrebossat i pintat i els materials d'aquesta són de pedra de la zona amb rejunt de calç. Actualment, hi ha una gran era davant de la masia i uns coberts annexos fins arribar a l'antiga masia de Can Guineu, possiblement, anterior al segle XVI i amb primeres referències de finals del segle XVII. Aquesta es deia Can Gat, i era una petita masia de 2 plantes amb rebedor, cuina i dues habitacions a la part superior. També de tipus 2 segons Danès, la seva façana és de pedra vista amb fang i compta amb dues finestres i un portal amb empits i brancal de totxo. És una de les cases més importants de la part sud del municipi ja que tenia un domini de terres destacat i la seva condició de ser la darrera casa del poble abans de Can Plantada li confereix una doble importància per la referència que suposa.

Comments

    You can or this trail