Moving time  3 hours 3 minutes

Time  4 hours 42 minutes

Coordinates 2031

Uploaded September 12, 2018

Recorded September 2018

-
-
3,693 f
2,318 f
0
1.8
3.5
7.07 mi

Viewed 681 times, downloaded 47 times

near la Morera de Montsant, Catalunya (España)

L'excursió al Grau dels Barrots, a la serra del Montsant, és segurament una de les excursions més boniques i comentades que es poden fer en aquest sector degut a diferents elements que he conflueixen, com l'espectacularitat de l'indret, la singularitat del pas pel grau i la mica de dificultat que hi podem trobar.
He dit "mica de dificultat", però en el fons la dificultat és minimal, el que no està gens recomanat per a persones amb vertigen. A més tot el recorregut està arranjat i cuida del manteniment amb barrots, cadenes i baranes per la Secció de Muntanya del Reus Esportiu.
Però aquest recorregut té altres al·licients, el primer l'espectacular mirador del "Balcó del Priorat·, després la passejada durant molta estona pel capdamunt de la Serra Major, on pujarem al piló dels Senyalets, també passarem pel pi del Cugat, un arbre catalogat com a "arbre singular", ens desviarem una mica de la ruta per a baixar al clot del Cirer, on ens trobarem en un indret que trenca l'esquema de tot el que ens està envoltant tota l'estona (un indret singular que recomano visitar) i finalment baixarem pel Grau de Salfores, que tot i la espectacular perspectiva de les parets del Montsant, no té rés a veure amb el dels Barrots; doncs és una baixa per una canal boscosa, com a centeners que hi ha per tot arreu.
Per començar l'itinerari ens hem de situar al municipi de La Morera de Montsant, on a l'entrada hi ha un aparcament.
Sortim doncs de l'aparcament que ens deixa situats a la part alta del poble, on hi ha les últimes cases.
Girem a la dreta i ja hem sortit del poble i ens trobem un panell informatiu i un rètol de fusta que ens indica que hem d'anar a l'esquerra per arribar immediatament després a una cruïlla on ens indica a la dreta el Grau dels Barrots i a l'esquerra el Grau de Salfores i a la via ferrada.
Efectivament a aquesta cruïlla també hi arribarem a la tornada. Ara seguim a la dreta i entrem en un camí que va pujant suaument, encara no hem pujat pràcticament cap metre de desnivell i la panoràmica ja és molt extensa, i és que el poble de la Morera està molt enlairat respecte a la resta de la vall.
Deixem una mica a la dreta tres arrodonides roques que "curiosament" es diuen "les Tres Pedres" i seguim planejant fins que arribem a una cruïlla amb una indicació al Grau del Carrasclet o a la dreta al Grau dels Barrots.
Girem a l'esquerra per dirigir-nos vers aquest grau i aquí s'acaba la "planejada suau" doncs el camí empren una forta pujada vers la base de la paret. Com que la roca del Mirador del Priorat, destaca a la meitat de la cinglera, ens podem fer un idea del que hem de pujar.
El camí va pujant fins a situar-se molt a prop de la base de la paret, i allí comença una nova flanquejada per acostar-se a l'inici de la canal dels Barrots.
Com que estem molt a prop de la paret pot ser que el senyal del GPS falli, però no hi ha cap dubte del camí a seguir, doncs és molt evident, molt fresat i senyalitzat amb marques de pintura groga i blanca.
El camí de sobta sembla que desaparegui, hem arribar al nucli del grau dels Barrots.
A l'esquerra una estreta escletxa s'endinsa entre dues llises parets. Ens hi hem de ficar, és estreta, però permet el pas folgadament. En auesta escletxa hi ha dos blocs encastats.
Per a superar el primer hi ha uns barrots a la paret de la dreta que permeten superar-lo fàcilment. Al peu d'aquests barrots hi ha una placa de la Secció de Muntanya del Reus Esportiu .
Superat aquest primer obstacle hi ha un petit tros una mica vertical on hi ha una curta escala de fusta de només dos graons (sense escala també es puja, però grimpant una mica).
Ara ens apropem al pas clau i més característic del Grau, doncs ens trobem amb el segon bloc encastat.
La curiositat radica en que haurem de descriure una mena de llaç (no sé perquè m'ha vingut al cap aquesta forma per a descriure l'indret).
Primer entrarem per la punta esquerra del llaç i passarem per sota el bloc, a la sortida ens trobarem a l'interior d'una balma i descriurem una circumferència (on haurem d'ajupir-nos, ja que el sostre de la balma és força baix) i passarem per sobre el mateix bloc ajudats per uns barrots per a les mans i uns clots excavats per als peus i sortirem de l'indret per l'altre punta del "llaç". Només per poder veure i seguir aquesta curta curiositat de la natura ja paga la pena anar-hi.
Ara el camí segueix planer per una cornisa, protegits per la vegetació fins un proper revolt.
Fem el revolt i tot canvia radicalment, s'acaba la vegetació i ens trobem davant del Balcó del Priorat.
La paret fa una petita balma per on passa el camí i a la dreta hi ha una roca una mica separada de la paret, però un nou bloc encastat permet anar-hi i com que a sota el bloc hi ha un estimball considerable una barana permet fer el pas amb seguretat.
Realment el nom de "Balcó del Priorat" és la millor denominació que pot tenir l'indret, ja que la vista és impressionant, i després quan veurem l'indret en perspectiva, encara el trobarem més espectacular.
El Balcó forma com una plaça força amplia que convida a estar-s'hi una estona contemplant el paisatge.
Finalitzada la contemplació tornarem al camí, que va resseguim la cornisa, a vegades més ampla, a vegades més estreta, en aquests indrets sempre hi trobarem una cadena on poder agafar-se per passar-hi més segurs; però als peus sempre hi ha camí, no estem en cap moment penjats a la paret.
Finalment arribem a una cruïlla amb un cartell amb informació.
des d'aquí podem contemplar còmodament la cornisa per la que acabem de passar amb el Balcó al final; és una imatge molt bonica.
Si seguim recta el camí ens portaria a la roca Corbatera, i girant a la dreta a la serra Major i al piló dels Senyalets.
Girem doncs a l'esquerra i el camí per sortir de l'indret torna a entrar a una balma i hem de sortir-ne per un forat que hi ha al final seguit d'una curta i fàcil grimpadeta que finalment ens deixa al gran altiplà format per la serra Major.
Ara entrem en una nova fase de l'excursió, doncs s'han acabat les cornises i els estimballs i caminarem plàcidament pel capdamunt de la carena amb amplies vistes tota l'estona.
Anirem trobant cruïlles, totes ben senyalitzades i amb indicacions en cada una. Concretament, dues a la dreta i una a l'esquerra.
Ens desviarem una desena de metres a l'esquerra per tal d'arribar-nos al petit bony de Les Baselles, de 1134 metres d'alçada, una petita ondulació de la carena, sense cap tret diferencial, i seguirem caminant per la serra Major, camí del Piló.
Anem deixant cruïlles a dreta i esquerra, el cim queda una mica lluny i no veurem el piló fins que hi estarem força a prop.
No espereu trobar un"cim", ja que el piló dels Senyalets no deixa de ser una nova ondulació de la carena sense més pena i gloria que el vèrtex geodèsic que hi ha a sobre el gran piló.
Podeu fer una aturada per immortalitzar l'indret amb quatre fotografies, però per a fer una aturada us recomano caminar cinc minuts més i fer-la sota el pi del Cugat. Un arbre singular que convida a seure-hi a sota aprofitant l'improvisat banc que hi ha.
Des d'aquest indret es veu el piló dels Senyalets que acabem de deixar.
Ara tenim dues opcions per a continuar; una és seguir el camí per la carena fins una propera cruïlla on hi ha un nou pal amb indicacions, i una segona opció que consisteix en arribar a aquest mateix indret, però fent una marrada per tal de passar pel Clot del Cirer.
És molt recomanable seguir aquesta segona opció ja que l'indret s'ho val.
Per anar-hi des del mateix Pi del Cugat deixarem el camí carener i girarem 90 graus a la dreta i veurem un camí que baixa per la torrentera i que seguirem.
L'indret del clot s'intueix conforme anem baixant, ja que es veu una mena clot en un indret on conflueixen dues torrenteres.
No tardarem gaire en arribar-hi; però just abans hem de baixar per una petita graonada d'uns tres metres de desnivell; a la dreta hi ha el pas més fàcil, inclús amb uns petits graons excavats a la roca.
El Clot del Cirer és un dels indrets més emblemàtics de la serra del Montsant. Tot canvia, és com un oasis en mig del desert.
Ens trobem en un pla de dimensions força grans, voltat per una cinglera balmada, on hi predomina la verdor, la humitat i la vegetació.
Al fons hi ha un degotall de la cinglera, per on gairebé sempre baixa una mica d'aigua que és recollida d'una manera força original amb una piló de pedres que recullen l'aigua i pel pendent que origina el piló la transporta a uns antics coms.
A l'indret, contra el que pugui semblar pel nom, no hi ha cap cirerer, es veu que antigament si que n'hi havia un, però és va morir i en el seu lloc es va plantar una noguera; actualment n'hi ha dues de nogueres. L'únic inconvenient que té l'indret, que antigament era utilitzat pels ramats i els seus pastors, és que les ortigues ho estan envaint tot; inclús un costat de la font ja és inaccessible a no ser que vulguis quedar ortigat, així com també per arribar a una placa on explica l'indret. També hi ha un petit bivac aprofitant el sostre d'una roca, just al costat de la noguera més gran.
L'indret només té una sortida, que és per on seguirem i a pocs metres arribem a una nova cruïlla, on girarem a l'esquerra.
Ara ens toca remuntar els metres que hem perdut per a baixar fins el Clot.
La vegetació torna a desaparèixer en arribar novament a la carena, just a la cruïlla de camins a la que hauríem arribat directament des del pi del Cugat.
Aquí hi ha un rètol que ens indica el camí a seguir per anar al grau de Salfores.
Travessarem la carena perpendicularment i començarem a baixar per la torrentera de l'altre costat.
A mesura que anem caminant tornen a aparèixer les impressionants parets del Montsant. Ens estem apropant novament al caire de la cinglera.
Travessem un boquet de pins i veiem que la torrentera que seguim comença a precipitar-se cinglera avall; però el camí que seguim va girant a l'esquerra per a separar-se'n.
El camí ens porta al caire del cingle, però en una zona molt ample. La vista torna a ser espectacular. Anem de cara a les grans parets i de moment no es veu per on podrem baixar. Però aquest dubte dura poca estona, perquè el Grau de Salfores és un indret on el camí busca i troba tots els punts febles de la cinglera, i que permeten baixar-la sense cap problema, tret d'alguns moments de força pendent, però sempre envoltats de vegetació.
Anem baixant i ara ja tenim que aixecar el cap per veure les impressionants parets que tenim a sobre.
D'aquesta manera arribem al peu de la muntanya, i ara només ens queda seguir el camí que en una molt llarga flanquejada ens torna al poble de la Morera, que durant molta estona sembla que sempre estigui a la mateixa distància.
Abans d'arribar al poble, al que s'arriba en lleugera pujada, caminarem pel costat de vinyes i deixarem a la nostra esquerra el camí a la via ferrada que hi ha a la zona.
HORARIS.
de la Morera del Montsant a l'inici del grau dels Barrots: 35mn
de l'inici del grau al Balcó del Priorat: 15mn
del Balcó a la cruïlla següent: 10mn
de la cruïlla a les Baselles: 20mn
de les Baselles al piló dels Senyalets: 25mn
del piló al pi del Cugat: 05mn
del pi del Cugat al clot del Cirer: 10mn
del clot del Cirer a la cruïlla de la carena: 10mn
de la cruïlla a la Morera del Montsant: 1h 20mn
TOTAL. 3h 30mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
http://estanysicims.blogspot.com/2018/09/la-morera-de-montsant-grau-dels-barrots.html

View more external

Comments

    You can or this trail