Time  8 hours 27 minutes

Coordinates 1806

Uploaded April 16, 2016

Recorded April 2016

-
-
4,045 f
2,543 f
0
3.3
6.6
13.25 mi

Viewed 1662 times, downloaded 71 times

near la Morera de Montsant, Catalunya (España)

Espectacular, complerta i fotogènica ruta aventura plena de punts singulars a visitar, que ens ofereix el bo i millor de la Serra del Montsant. Unes quantes recomanacions abans de començar: es tracta d’una ruta més aviat llarga que requereix un bon estat físic, no tant per la distància, com per les grimpades que haurem de fer en alguns punts, algunes amb ajudes i altres sense, caldrà tenir un bon sentit de l’orientació, ja que passarem per alguns trams sense marques de pintura de cap tipus, intuitius, però una mica perdedors i poc fressats ens alguns casos, i sobretot no apte per a gent amb vertígen, donat que haurem de superar trams exposats, aeris i amb molta caiguda. Aquesta ruta és poc recomanable i arriscada si ha plogut, ja que el tipus de pedra que trepitgem, el conglomerat típic del Montsant, rellisca molt i podem trobar trams enfangats. Dit això, comencem aquesta magnífica ruta que ens durà a fer el cim més alt del Priorat, a superar agosarats trams equipats, a endinsar-nos a una cova, a visitar una font a un entorn idíl•lic, o a veure un captivador salt d’aigua, entre d’altres coses…
Comencem la ruta a la Morera de Montsant deixant el cotxe al parking habilitat a l’entrada de la població, després baixem per la carretera fins arribar al panell informatiu del parc Natural de la Serra del Montsant, on puja el sender senyalitzat com a itinerari del parc M1 que haurem de seguir ajudant-nos de les marques grogues i blanques del PR en direcció al Grau del Carabassal. El camí va sempre per sobre de la carretera i poc a cop s’allunya d’ella guanyant alçada ràpidament i apropant-nos cada cop més al cingle. En la pujada passem per un parell de balmes ben visibles, estem al conegut com a camí dels Fareus, i una d’elles, és precisament la balma coneguda com a Balma dels Fareus. Unes primeres escales a peu de cingle ens ajudaran a guanyar alçada. Més endavant, continuant el camí ben marcat, passem per una bauma i poc més amunt ens trobem unes marques de pintura de PR grogues i blanques a la paret, que ens indiquen que ens trobem al grau del Carabassal, que haurem de superar gràcies a un parell o tres d’escales, uns claus de ferro i algun cable de suport, cal fer també una petita grimpada per superar el primer recingle i per arribar després al segon, no gaire complicat si es fa com és el cas de pujada i si el terreny està sec. Ens trobarem després amb la bifurció que puja amunt cap a la Serra Major, o que ens dirigeix cap a la Cova Santa, que és on anirem nosaltres seguint la indicació cap a la dreta. El tram que s’ens presenta és realment maco, sempre a peu de paret, ombrívol per la vegetació i passant per diferents llocs singulars com un curiós pas entre roques a mode de túnel. Aprofitem de tant en tant per surtir als petits balcons que s’ens presenten des d’on tenim bones panoràmiques ja de Cornudella de Montsant, del pantà de Siurana i de la població encimbellada del mateix nom. Aviat surtim de la part més obaga i enclotada per arribara a una zona de prats molt maca, sobretot a la primavera, i que es coneix com els plans del Moloner, que sembla eren antigues pastures de bestiar. Arribem a l’entrada de la Cova Santa, que evidentment, visitem! Cal portar frontal i millor si es porta també llanterna. Pel que sembla era un antic habitatge d’eremites d’aquestes contrades, per accedir, ens ajupim i baixem en pendent anant en compte perque hi ha fang i rellisca bastant. A l’ interior s’ens obre una gran cavitat on ja podem estar drets, veiem una gran columna i una estalagmita molt maques, així com espelmes, un pessebre i altres coses que com és habitual a moltes coves, va deixant la gent. La cova sembla que s’endinsa per alguna banda, però encara ens queda molt recorregut i no podem romandre molt més temps. Continuem pels caminets ben marcats i abans de pujar cap a l’anomenat Sant Crist de la Sang que veiem de lluny, i on ja hi veiem, gent, ens apropem a la raconada on es situa una mena de balma coneguda com a Cova del Moloner, que pel que sembla per les restes de pedres a mode de paret que es veuen, deuria ser una mena de corral pel bestiar. La visitem i continuem amunt cara al curiós Sant Crist de la Sang, que també serveix per marcar diferents direccions de llocs que trobem a la Serra Major. Des d’allà, ja veiem el cim de la Roca Corbatera, cap a on ens dirigim passant una mica més endavant per una cruïlla que indica direcció Albarca, que és la que seguim, o que baixa cap a la Font del Manyano. La Roca Corbatera, amb els seus 1163 metres, és el sostre del Montsant i també de la comarca del Priorat. Allà trobem un vèrtex geodèsic, un monolit conmemoratiu i un llibre de visites a una bústia, on deixem la nostra signatura. Allà a sota, gairebé a tocar es veu la ermita de la Mare de Déu del Montsant, també veiem Ulldemolins a una banda, i a l’altra Cornudella de Montsant i Siurana, la Serra de la Mussara etc. Fa bastant de vent allà dalt, així que ens decidim a visitar la coneguda com a font del Manyano, que no es troba gaire lluny. No trobem cap tipus de senyalització des d’allà, o com a mínim no l’hem sabuda veure, però la lògica ens indica on es deu trobar la font, a la zona més enclotada a una zona boscosa entre pins i alzines que es veu avall. Seguim la carena a sota de la Roca Corbatera seguint unes fites que veiem però que ens fan allunyar-nos de la zona on creiem que déu estar la font, així que, retrocedim una mica i trobem un petit corriol no gaire fressat però evident, entre alzines, que ens porten fins a la pista ampla que es veu a sota i que seguim. En un parell de minuts arribem com era previsible a la font del Manyano, a un entorn molt maco on aprofitem per estar-nos una estona. L’aigua raja i es recollida a una mena de troncs a diferents nivells, i darrera, es veu el camí que segur baixava des de sota la Roca Corbatera, i que pel que ens informen, estava indicat com a Font del Manyano pel Pas del Gat. Bé, nosaltres hi hem arribat per altra banda, però hem arribat. Ara continuem pel corriol que surt a l’esquerra entre arbres en direcció a la senyal que em vist anteriorment a la cruilla abans d’arribar a la Roca Corbatera i que indicava la font que acabem de visitar. El sender és agradable sempre a l’ombra, fins que comencem a pujar i ja arribem a la zona de roques on seguim les fites fins tornar a l’indicador comentat. Aviat tornarem altra cop al Sant Crist de la Sang, i en aquesta ocasió, en comptes de baixar, continuarem carenejant per un camí molt evident per la part superior de la Serra Major, amb l’intenció de dirigir-nos cap al nostre següent objectiu, el salt d’aigua conegut com el Toll de l’Ou. Des de la carena podem anar veient totes les zones per les que hem vingut pel tram inferior, els prats del Moloner, la Cova Santa etc. Trobarem una primera intersecció que seguirem en sentit Cabacès, que és la que ens durà cap al Toll i que ja coincideix amb el GR marcat amb pintura blanca i vermella. Més endavant, altra bifurcació indica la direcció per baixar cap a la Morera i el grau dels Barrots, però nosaltres seguim en direcció a la Serra Major i Carabassers. El següent indicador que trobarem és molt clar, ja que ens indica que a uns 200 metres hem d’agafar la bifucació del GR que ens durà cap al Toll de l’Ou. Hem d’anar en compte de no passar-lo de llarg i continuar pel GR, el corriol surt a la nostra dreta i està indicant per una fita evident de pedres amuntegades on també veiem les marques blanc i vermelles. El camí que agafem va en suau descens cap al barranc del Pèlags, on trobarem el conegut salt d’aigua a la confluència amb altra barranc, el de l’Eixaragall. Anem en compte perque a un punt el corriol baixa i gira sobtadament a la dreta per baixar ja de manera directa cap al Toll de l’Ou. Aquí hem d’anar en compte, perque tot i que hi ha marca de pintura del GR a terra, el camí també continua intuitivament cap al davant. La baixada és molt pronunciada en aquest tram, poc a poc ja podem anar sentint el soroll del torrent i en acabar la zona més coberta del descens arribem a una intersecció amb un indicador que indica la Cova de l’Os. Després de visitar el toll haurem de tornar a aquest punt per agafar el camí de tornada a la dreta, però ara, hem de seguir cap a l’esquerra seguint les marques GR amb el Toll de l’Ou ja a tocar. Un indicador de fusta ja ens marca que estem al salt d’aigua, ara ja solament queda gaudir del magnific salt als seus diferentes nivells seguint els corriols que passen de un costat a l’altre del torrent. Ens hi quedem força estona ja que el lloc s’ho val. L’aigua cau neta i abundant i fins i tot, ens podem situar just al darrera de la caiguda d’aigua, la de la bassa més gran i profunda. Cal anar en compte perque rellisca i hi ha una mica de fang, però situar-se darrera de la roca on cau l’aigua cap al toll, val molt la pena. Hem de tornar altra cop pel mateix camí fins a l’intersecció on es troba l’indicador de la Cova de l’Os, però ara, en comptes de tornar pel lloc on em baixat abans, seguim el camí tot dret, obviant la senyal creuada de pintura que ens indica que ens sortim del GR. A partir d’aquí, l’objectiu és pujar i aconseguir superar el barranc de l’Eixaragall, tot rodejant-lo fins tornar altra cop a la senyal que havíem deixat ja força estona abans a la Serra Major i que ens indicava el nostre següent destí, el Grau dels Barrots. Aquest tram no és gens fácil i cal anar amb molt de compte, perque ja no tindrem referències de marques de pintura, sino que haurem de seguir les fites que anem trobant i tenir un bon sentit de l’orientació, tenint en compte que s’ha de voltejar el barranc completament tornant a pujar primer a la carena. El camí planeja primer fins arribar a una roca recolzada a un arbre on es veu pintat una indicació cap als Grauets del Mateva, hem de seguir aquesta indicació pujant per un corriol poc fressat i sense senyals de pas d’excursionistes, tret de les fites que ens serviran de gran ajuda. Hem d’anar pujant i no pedre mai el camí, una propera referència, serà el pas del sender entre dos grans roques amb fites al damunt, que ens indiquen que anem en la direcció correcta. De vegades caldrà fer alguna grimpada on haurem de tirar de braços, en aquesta ocasió sense ajudes, no són excesivament complicades, però ja portem uns quants kilòmetres a sobre, i això, es nota. Poc a poc veurem com la cinglera del Montsant s’ajunta amb la Cinglera Sud de la Serra Major, senyal de que ja hem remontat per la carena tot el Barranc de l’Eixaragall. No trigarem en veure a la llunyania la senyal que havíem passat ja fa força estona. Per fi arribem a la senyal! Em tornat al mateix punt evitant, tal com ens agrada i sempre intentem evitar, allò d’anar i tornar pel mateix camí. Ara, seguim la senyal que indica cap als Graus d’Espinós, Agnet i Barrots, que és el que seguirem per baixar a la Morera de Monsant. El camí aquí és molt senzill, només cal seguir les indicacions, com la que trobem una mica més endavant i on es bifurquen els diferents graus, nosaltres, cap al dels Barrots. Les marques del PR ens anirant fent poc a poc baixar fins al punt conegut com el Barranc de les Falles, on a més a més d’una senyal de pintura a un arbre, veiem una fita gran i un pal indicador. La baixada és evident i la sensació de buit comenta a fer-se palesa en apropar-nos al grau dels Barrots. Per començar, haurem de rodejar un parell de roques gegantines on passarem per un parell d’interesants miradors on ja podem veure La morera. Les vistes són espectaculars. Només cal sempre seguir les marques del PR, tot i que no hi ha masses camins alternatius, tot sigui dit. Estem a la part superior de la cinglera. Haurem de superar un tram molt exposat i aeri amb una caiguda de vertígen, molt, molt estret, però amb una cadena a la roca que ens alivia la sensació de perill del pas. El tram és espectacular a cada racó. L’anomenat Balcó del Priorat ens ho acaba de confirmar, una roca separada de la cinglera, serveix de mirador i ha estat habilitada per poder superar la profunda escletxa que s’obre, és curiós com altra roca encaixada serveix de pas d’un costat a l’altra del balcó. Arribem a l’espectacular grau del Barrots, de primer nivell, espectacular i fotogènic. Una profunda escletxa a una zona ombrívola s’obre als nostres peus, caldrà anar en compte perque hi han parts que rellisquen tot i que no ha plogut. Tot està molt bé habilitat per ajudar a superar els obstacles que ens trobarem, primer una roca habilitada amb graons excavats pels peus i claus per agafar-s’hi. Des de l’altra banda i mirant enrera de l’escletxa es veuen una sèrie de roques enderrocades. Espectacular es miri des d'on es miri. Superada aquesta primera gran roca de conglomerat hem de baixar a l’escletxa, tal com indica la marca de PR a la paret, però val la pena seguir endavant fins a fora de la mateixa i veure les panoràmiques que s’ofereixen des d’aquella zona tan aèria. Ara toca baixar altra nivell ajundant-nos d’uns claus de ferro. A la roca una placa conmemorativa ens indica l’any i els artífex de la rehabilitacio i equipació d’aquest fantàstic grau. Superat el grau, només queda baixar a la Morera de Montsant, punt de sortida de la ruta, seguint les marques grogues i blanques. La Morera sembla a tocar, però caldrà estar concentrats el que queda de ruta, la baixada és constant i el desnivell important, i a més a més, haurem de caminar una estona per un camí incòmode ple de codolells, a mode de petita tartera, on els pals, en tractar-se de baixada, ens serviran de gran ajuda per no pedre l’equilibri. Passarem per altra balma ja a terreny totalment boscós, i ja finalitzant per la zona coneguda com Les Tres Roques. Ja estem a la Morera de Montsant, abandonem el PR i baixem cap a la pista ampla que ens durà a la zona de l’aparcament. Per acabar aquesta jornada espectacular en tots els sentits, fem una visita a la població de La Morera i ens deixem caure pel punt d’Informació per veure els llocs dels quals hem pogut gaudir i que encara tenim tan frescos.
Cova del Fareus
Escales
Balma
Grau del Carabassal
Bifurcació cap a Cova Santa
Pas entre roques
Panoràmica de Cornudella i Siurana
Cova Santa
Balma del melonar
Sant Crist de la Sang
Intersecció camí de la Roca Corbatera
Roca Corbatera
Font del Manyano
Intersecció cap a Cabacés i el Toll de l'ou
Cruilla Serra Major-Cabassers-Toll de l'ou
Bifurcació Cabassers-Toll de l'ou
Intersecció cap a Toll de l'Ou
Camí cap al toll de l'ou
Atenció! Baixada al toll de l'ou
Intersecció Cova de la llar de l'os
Toll de l'Ou
Toll de l'ou
Intersecció Cova Mateva
Sender
Intersecció cap al grau dels Barrots
Barrals de Failes
Balcó del Priorat
Panoràmica La Morera des de balcó del Priorat
El balcó del Priorat
Grau dels barrots
Bifurcació cap a la Morera
Balma
Les tres roques
Final e inici de ruta

2 comments

  • joost L May 2, 2018

    Muy buena ruta, gracias por compartir!

  • Photo of daniarkansas

    daniarkansas May 2, 2018

    Gracias por la opinión joost L, espero que te haya gustado ;-)

You can or this trail