Moving time  3 hours 32 minutes

Time  4 hours 34 minutes

Coordinates 2640

Uploaded March 9, 2020

Recorded March 2020

-
-
1,156 f
200 f
0
2.3
4.5
9.05 mi

Viewed 119 times, downloaded 3 times

near La Batlloria, Catalunya (España)

Aquesta bonica i entretinguda excursió ens permet conèixer la sorprenent part baixa de la riera de Fuirosos, concretament, des de la seva unió amb la Tordera a Riells i Viabrea fins a l'indret del mas i ermita de Sant Cebrià de Fuirosos; indret on abandonarem el fons de la vall per a enfilar-nos fins dalt el també sorprenent turó d'en Garravista, on canviarem de vessant i tornarem per la riera o Sot de Can Terrades.
Aquesta primera part de la riera de Fuirosos la podem completar apropant-nos al pantà de la Brinxa (vegis l'itinerar al wikiloc : https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/sant-marti-del-montnegre-panta-de-la-brinxa-i-de-crous-sta-maria-turo-gros-i-den-vives-47466602 ó al mur: https://estanysicims.blogspot.com/2020/03/sant-marti-del-montnegre-panta-de-la.html ).
Si us imagineu la vall de Fuirosos, com una vall curta, estreta i de caminar dificultós, us trobareu amb que és tot el contrari, ja que és força llarga, ampla, amb grans plans, que antigament deurien ser camps de conreu, i amb grans masos, la majoria habitats, units per una pista força ampla; i amb l'ermita de Sant Cebrià de Fuirosos, tristament abandonada i pràcticament amagada per la vegetació.
El lamentable estat d'aquesta ermita, coneguda des del segle XIV, i el lloc esmentat des del 1020, és doblement lamentable, òbviament pel seu estat i en segon lloc perquè està a només cinquanta metres del gran mas de Fuirosos, en perfecte estat, i habitat total o temporalment.
Una agradable sorpresa ens l'emportarem dalt del turó d'en Garravista, ja que contra tot pronòstic , i degut a tala parcial d'arbres, en lloc de ser un turó totalment emboscat, com la majoria de la zona, ens permet gaudir d'una bona vista sobre el Montseny i la serra del Montnegre.
Inclús hi deu haver passat una marxa o recorregut excursionista, ja que hi vaig trobar marques grogues i cintes als arbres.

Per a començar l'itinerari ens situarem a l'ampli aparcament de l'estació de tren de Riells i Viabrea-Breda.
Sortirem de l'aparcament i automàticament ens posem a seguir el GR-83 que uneix el Canigó i Montserrat i en un parell de minuts haurem de travessar la carretera C-35. Molta atenció, ja que és una via molt transitada!!
Una vegada a l'altre costat ens trobem davant de l'entrada de Cultius Ponç, un gran centre de jardineria, amb tota mena arbres, que ens acompanyaran una estona.
Davant de la porta de l'esmentat centre, a la dreta comença una pista que seguirem; arribem a un pas que travessa la Tordera; és un pas força baix, i a vegades el cabdal del riu el sobrepassa; per tant és important estar informat.
Passada la Tordera també superem l'autopista AP-7 per un pas inferior.
A la sortida del pas deixarem endarrere la "civilització" i entrarem en un mon totalment diferent.
D'entrada davant mateix tenim un gran prat i el bonic mas de Ca l'Oller que ens ofereixen una imatge molt bonica.
La pista deixa l'esmentat mas a l'esquerra i penetra a la vall de Fuirosos. Més endavant deixem a la dreta la cruïlla a la casa de turisme rural de Can Puig.
Seguim endinsant-nos en la vall i creuem la riera de Fuirosos a l'indret del Pont Blanc, el pont ha quedat una mica malmès després del pas del temporal "Gloria" del gener del 2020, i a necessitat una consolidació i reparació.
A partir d'aquí la vall s'obre i el fons és una successió de grans planes.
Passem pel costat de les ruïnes de Can Bac, amb una gran era, antic vestigi d'una activitat agrària.
Seguim gaudint del paisatge i arribem a Can Torres de Dalt, un conjunt de masos i construccions, on amagat i una mica apartat a la nostra esquerra hi ha el petit pantà de Can Torres que recull l'aigua del Sot de l'Infern, un afluent del Fuirosos.
Seguim la pista, i també deixem a l'esquerra un altre minúscul pantà o bassa a tocar de la riera.
Seguim remuntant la riera de Fuirosos, amb els seus grans camps.
Pocs metres abans d'arribar al mas i ermita de Fuirosos deixem a la nostra dreta l'inici d'una pista que surt a gairebé 180 graus de la que anem seguint. Aquesta és una dada important per a tenir en compte.
Pocs metres després arribem al mas de Fuirosos, on costa de veure entre la vegetació l'ermita de Sant Cebrià.
Inclús em va costar trobar el pas per acabar-hi d'arribar, car tot està abandonat; una vegada trobat el possible antic camí hi havia unes escales de pedra, que demostren un antic esplendor de l'ermita.
Adossat a una paret de l'ermita encara hi ha un petit cementiri, on encara es poden distingir els noms i les edats dels difunts, gairebé tots son del 1800 i coincideixen en les edats de defunció, sobre la quarantena. Difícils deurien ser les condicions de vida en aquest indret durant el segle XIX quan els veïns morien sobre els quaranta-cinc anys!
Costa poder fer fotografies de l'ermita, ja que la vegetació està a tocar de les parets; però malgrat aquest estat d'abandonament, l'indret encara conserva un cert encant.
L'estat de l'ermita i l'entorn dol per un doble motiu.
Un és perquè és una llàstima que anem perden part del patrimoni que forma part de la nostra història; i l'altre és perquè a només cinquanta metres de l'ermita hi ha el gran mas de Fuirosos, en perfecte estat, habitat total o temporalment.
Aquí abandonem el GR-83 que hem anat seguint i que segueix remuntant la riera, i que més amunt ens portaria al pantà de la Brinxa.
És de suposar que en els seus bons temps aquesta ermita deuria estar voltada de camins que hi confluïen , però a dia d'avui d'això no en queda rés; i ara hem de guanyar alçada per pujar a dalt la carena, i ho farem, durant uns metres, sortint directament del darrere de l'ermita, buscant les màximes clarianes, per sort el bosc no és gaire atapeït i podem pujar sense gaires problemes.
Poca estona després arribem al rastre d'una antiga pista que ens permet seguir pujant amb molta més comoditat.
La pujada per aquesta pista també dura poc, ja que molt aviat aquesta desemboca en una altre de més important que seguirem per l'esquerra.
Precisament si seguíssim aquesta pista per la dreta ens portaria, fent una gran volta, de nou a l'ermita de Sant Cebrià. És la pista que he esmentat anteriorment, just abans d'arribar a l'ermita i que sortia a la dreta en un angle de gairebé 180 graus.
És a dir, la pujada directa, en part sense camí, que acabem de fer, és en realitat una drecera d'aquesta pista.
Faig aquest comentari, per si algú prefereix seguir la pista i no fer el senglar.
Situats de nou a la pista l'anem seguint, i aviat arribem al collet de Sant Roc, que és una important cruïlla de pistes, en concret i comptant la nostra, son cinc les pistes que hi conflueixen.
Seguirem la de l'esquerra i pocs metres després i en una nova cruïlla, seguim la de la dreta durant una bona estona.
Al final aquesta pista ens deixa en una nova cruïlla, aquesta vegada con quatre les pistes que conflueixen en aquest punt.
Aquí també seguirem la de l'esquerra, i que sembla menys marcada.
Aquesta nova pista és la que definitivament ens apropa a pocs metres del turó d'en Garravista.
A mesura que m'acostava a sota la vertical del turó, anava mirant a la dreta per veure si hi havia algun corriol o rastre de camí que acabés de pujar la trentena de metres que m'en separava, però no vaig trobar-ne cap.
Vaig tenir la temptació de seguir la pista i deixar estar la pujada al turó; però finalment em vaig armar de valor i vaig girar a la dreta per fer el senglar una vegada més.
Inclús vaig posar en el punt d'interès: "Anada i tornada".
Per sort el bosc no és gaire espès i no hi ha bardisses; a mesura que anava pujant el bosc s'anava aclarint i en arribar a dalt la carena vaig tenir l'agradable sorpresa de veure que per l'altre vessant el bosc estava talat i que la panoràmica s'obria completament i encara més agradable va ser la sorpresa de veure marques de pintura groga i llaços en els arbres.
Així, que giro a la dreta i acabo d'arribar a dalt del turó d'en Garravista.
Aquesta vegada fer el senglar ha tingut una recompensa inesperada; i evidentment per a baixar-ne seguiré les marques de pintura groga; així que canvio el punt d'interès anterior pel de: "Deixar la pista i seguir sense camí per la dreta".
Contemplo el Montseny, avui una mica tapat i les grans boscúries del Montnegre mentre faig una llarga aturada.
Finalment em decideixo a abandonar el cim i començar a seguir les marques. Aquests senyals enseguida veig que no marquen cap camí, sinó que per allà ha passat una marxa o alguna sortida nombrosa, perquè és qüestió d'anar baixant pel dret, en la frontera entre la part del bosc sencera i la desbrossada.
El pendent és molt pronunciat i cal posar molta atenció en on posem els peus, ja que el terra està ple de branques trencades. El descens en aquestes condicions es rellenteix força, però cal prioritzar la seguretat a la velocitat.
Travessem dues pistes de recent obertura i cada vegada les marques de pintura groga son més ostentoses.
Finalment, i després d'aquesta forta baixada, arribem a una pista de "més cara i ulls", que seguirem per la dreta.
Però aquesta pista més digne encara no és la definitiva que ens ha de dur fins a Can Terrades; ja que aquesta encara està una mica més avall.
Poc després de seguir la pista, en un revolt veig que les marques de pintura i els llaços es llencen de nou muntanya avall.
Ara se'm obra un dilema, ja que en el mapa via satèl·lit havia vist que si seguia aquesta pista, quan aquesta fa un marcat revolt de 90 graus a la dreta, a l'esquerra es veia un camí que baixava precisament a la pista definitiva.
Què faig? Vaig a lo segur i segueixo les marques, o vaig a provar sort i a fiar-me del mapa?
Em decideixo pel primer, i deixo la pista i vaig seguint les marques, consisteix en exactament el mateix que abans, anar perdent alçada a la frontera entre el bosc i la zona desforestada, mirant amb deteniment on posar els peus entre les branques esteses pel terra.
Aquesta baixada és més curta que l'anterior i finalment arribo a la pista definitiva.
Dic definitiva perquè la seguirem durant uns quants quilòmetres, pràcticament fins arribar de nou a la Tordera.
Però anem per parts; primer la seguirem per la dreta, i durant una estona vaig observant si per la dreta arriba realment el camí o pista que tenia previst fer servir.
Efectivament al cap d'una estona, per la dreta arriba una antiga pista, que mirant novament el mapa em portaria al revolt que havia vist de la pista anterior.
Deixo aquest comentari, perquè aquesta segona baixada pel dret es pot estalviar seguint les indicacions anteriors.
La pista que seguim és molt llarga, però a estones ressegueix la carena i es van tenint bones vistes
Mooolta estona després travessem el torrent del Sot de Can Terrades, que pot portar aigua, i seguim baixant per la pista, ara molt a prop de la riera.
Una estona després arribem finalment al gran mas de Can Terrades, una gran explotació agrícola i ramadera, que deixem a la nostra esquerra.
Seguim baixant i aviat ja sentim i veiem el transit per l'autopista AP-7, abans d'arribar-hi trobem una cruïlla amb un cartell indicador; Seguim una ampla pista per la dreta, paral·lela i molt propera a l'autopista i que ens porta novament a la riera de Fuirosos, just a l'indret on aquesta passa per sota l'autopista i retrobem el camí d'anada, que seguirem fins arribar novament a l'aparcament de l'estació, donant així per acabada una entretinguda excursió que ens ha permès conèixer uns indrets molt poc visitats.

HORARIS:
de l'aparcament de l'estació a Can Torres: 1h 10mn
de Can Torres a l'ermita de Sant Cebrià de Fuirosos: 10mn
de Sant Cebrià al collet de Sant Roc: 15mn
del collet de Sant Roc al turó d'en Garravista: 25mn
del turó d'en Garravista a Can Terrades: 1h 05mn
de Can Terrades a l'aparcament: 50mn
TOTAL: 3h 55mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al mur:
https://estanysicims.blogspot.com/2020/03/la-batlloria-riells-i-viabrea-sant.html

O bé, prement directament aquí sota a: "veure més"

View more external

Parking

Aparcament a l'estació

Intersection

Atenció. Creuar la carretera C-35

River

La Tordera

Information

Seguir per l'esquerra

Intersection

Seguir recta

Intersection

Ruïnes de Can Bac

Photo

Can Torras

Photo

Mas Fuirosos

Photo

Escales de pedra

Sacred architecture

Sant Cebrià de Fuirosos

Intersection

Pista antiga

Intersection

Pista. Seguir per l'esquerra

Intersection

Collet de Sant Roc

Intersection

Seguir per l'esquerra

Intersection

Deixar la pista i seguir sense camí per la dreta

Summit

Turó d'en Garravista

Intersection

Marques grogues

Intersection

Pista a la dreta

Intersection

Seguir per l'esquerra. Pintura groga

Intersection

Pista. Seguir per la dreta

River

Sot de Can Terrades. Creuar el torrent

Photo

Can Terrades

Information

Seguir per la dreta

Comments

    You can or this trail