Coordinates 255

Uploaded November 30, 2017

-
-
1,046 f
538 f
0
1.7
3.4
6.74 mi

Viewed 117 times, downloaded 5 times

near Sant Vicenç de Castellet, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES (PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). RECORREGUT PELS SECTORS OCCIDENTALS DEL TERME MUNICIPAL DE SANT VICENÇ DE CASTELLET / 02 DE DESEMBRE DEL 2017

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu, amb la suficient cura en caminar pels sectors asfaltats del camí del Barri de la Farinera al Clot de del Tufau.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels sectors occidentals del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central.

Així, al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que Sant Vicenç de Castellet es troba al bell mig dels afloraments dels materials marins de l´Eocè (els del Grup de Santa Maria, amb calcolutites grisenques). Sobre ells, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (fonamentalment les terrasses fluvials i els depòsits de vessant)

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Montserrat i en menys grau els de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac, que es podrà observar a diferents indrets del recorregut de l´itinerari.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors centrals, concretament pels sectors occidentals del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet (tot i que també travessarem part del terme veí de Castellgalí). Finalment, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, pels sectors occidentals del mateix. També es circularà per indrets veïns del terme municipal de Castellgalí, al Oest d´aquest poble.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Montserrat, concretament), des de diferents indrets de l´inici del recorregut.

3.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, es veuran els materials grisencs del Grup de Santa Maria, fonamentalment les calcolutites gris – blavoses de la Formació Igualada; i tanmateix els nivells inferiors de les calcarenites, esculls coral·lins i gresos grisencs de la Formació Tossa, de l´Eocè; situats per sobre dels anteriors.

4.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les Terrasses del Llobregat, fonamentalment.

5.- S´intentarà veure el possible meandre abandonat que circumdaria el turó del Castellet i el paratge de les Muntanyes Russes.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Com el paratge de les Muntanyes Russes, fonamentalment.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu al recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. En aquest aspecte, constitueix una novetat. Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, tampoc hi ha antecedent global del mateix. Tot i així, hi ha antecedents parcials, especialment al treball de MASACHS et altri (1981). Tret d´aquest, no coneixem cap altre antecedent

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al Barri de la Farinera (de la població de Sant Vicenç de Castellet, situat a la riba dreta del Llobregat. Després, el recorregut es dirigirà cap a ponent, remuntant inicialment el Barranc de la Farinera. Així, s´anirà cap al Polígon Industrial del Clot del Tufau. Posteriorment, el trajecte anirà cap a Can Xesc. Tot seguit es pujarà cap als voltants del Mas Planoi de Castellgalí. Després el recorregut es dirigirà cap als Plans del Fiter, des d´on es baixarà cap al Raval del Serrat de la Beguda, des d´on s´anirà cap a les Muntanyes Russes i cap al Castellet. Finalment, es retornarà cap al Barri de la Farinera, finalitzant el recorregut a l´indret on ha començat.

El recorregut serà d´uns 10´84 Km, fent-se 10 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 165 metres, dintre del Barri de la Farinera (de Sant Vicenç de Castellet).

Després, el recorregut anirà pujant contínuament, arribant fins als 270 metres prop de la urbanització de Mas Planoi (de Castellgalí). Tot seguit, baixarà lleugerament fins al Torrent del Gall, arribant al 237 metres. A continuació tornarà a pujar, arribant a una alçada de 319 metres, en arribar als Plans de Fité. Finalment, des d´aquest indret s´anirà baixant fins als 203 metres, en arribar al Polígon Industrial de les Muntanyes Russes. Després, des d´aquí, es tornarà a pujar fins als 254 metres, en arribar al Turó del Castellet. Finalment, des d´aquí, s´anirà baixant fins arribar de nou al Barri de la Farinera, assolint de nou els 165 metres inicials.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 392 (o de Sabadell). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
__________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Waypoint

P1 PONT DEL BARRANC DE LA PARINERA

PARADA 1 - CONDICIONAL. PONT SOBRE EL RIERA DE CASTELLET,(terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 363). Aquest recorregut l´iniciarem al Barri de la Farinera, de Sant Vicenç de Castellet, situat a la riba dreta del Llobregat, baixant. Així, la primera aturada l´efectuarem al pont de la carretera sobre el Riera de Castellet. Aquest indret, es troba situat al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre (o més exactament de la seva Depressió Central), entre afloraments dels materials cenozoics, dels nivells de calcolutites grisenques de la Formació Igualada, tot i que aquí es troben recoberts per materials detrítics recents, de l´Holocè. Aquests són els materials que afloren a l´indret de l´aturada, on ara som. En aquest indret, es fa palesa la Riera de Castellet, que recull part de les aigües dels sectors ponentins del terme de Sant Vicenç de Castellet; així com les de part dels termes de Castellgalí i de Marganell. Aquesta riera es va desbordar a l´any 2000 produint seriosos estralls al Barri de la Farinera, tot i el caràcter inofensiu que te ara.
Waypoint

P2 DECTORS BAIXOS DE LES MUNTANYES RUSES. RIERA DE CASTELLET

Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap al Polígon Industrial del Clot del Tufau i cap Can Xesc. Aquí camí, es troba en bon estat. Després de superar el polígon industrial, es creua la Riera de Castellet. Més endavant, després d´uns revolts, podem fer una aturada, apropant-nos a la riera i a les conegudes Muntanyes Russes. Aquesta aturada, l´efectuarem aproximadament a 1 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant inicialment els materials recents detrítics de l´Holocè, aportats per la riera. Després, a l´esquerra, s´hauran fet molt palesos els afloraments dels nivells gris – blavosos de les calcolutites cenozoiques de l´Eocè. Aquests materials són marins i formen part de la denominada Formació Igualada. Aquests materials es fan molt palesos a l´indret on ara som. Aquí formen part dels sectors basals de les conegudes Muntanyes Russes. Aquestes, constitueixen un indret força interessant del Patrimoni Geològic de la comarca del Bages i en concret de tot el conjunt del Geoparc de la Catalunya Central, en funció dels xaragalls i aragalls que s´han produït per tot arreu.
Waypoint

P3 PEDRERA DEL TORRENT DEL GALL

PARADA 3. PEDRERA DEL TORRENT DEL GALL, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap a ponent, pel camí que ara condueix cap a Can Xesc. Després, d´arribar-hi, aquest camí, s´enlaira cap a la Urbanització de Mas Planoi (de Castellgalí). Després d’entrar-hi lleugerament pel Carrer dels Til·lers, ens caldrà continuar pel camí que ara es dirigeix cap a Marganell i cap a Montserrat. Poc després, arribarem a les immediacions del Torrent del Gall. Aquí, farem una aturada, prop d´una antiga pedrera, situada a l´esquerra del camí. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 3´5Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest trajecte, inicialment, hem trobat els nivells de les calcolutites grises que hem vist anteriorment, de la Formació Igualada. Després, hem començat a trobar uns nivells de gresos ocres, que són els anomenats gresos de Sant Vicenç. Aquests afloren on ara som. Aquests materials es situen al trànsit de la Formació Igualada a la Formació Tossa Efectivament, en aquest trànsit, es va passant dels nivells calcolutitics inicials a nivells cada cop més sorrencs. Així, per arreu, es fan palesos els afloraments de les calcarenites. Que més amunt i cap al Nord, constitueixen la dita Formació Tossa. Prop d´aquest indret, hem vist una cabanya de vinya, situada a la vora del camí que anem seguint. Aquesta cabanya ha estat construïda amb els blocs de gresos procedents dels nivells dels gresos de Sant Vicenç. Per d´altra banda, sota del camí, a l´esquerra del mateix, es fa palesa una antiga pedrera, on s´explotaven els nivells de gresos de l´Eocè, dels quals acabem de fer esment.
Waypoint

P4 PLANS DEL FITÉ

PARADA 4. PLANS DEL FITER, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap a ponent, pel camí que es dirigeix cap Marganell i cap a Montserrat (des de Castellgalí). Així, passarem per sota del mas de Can Gall, enlairat al Nord. Després, ens aproparem a Can Beu, però abans d´arribar-hi, girarem cap a l´esquerra (cap a llevant) cap a Can Fiter. Però no hi arribarem, abans firarem a la dreta (cap al Sud), anant cap als Plans del Fiter. Per aquí, farem una aturada, a uns 1´3 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem trobat a l´aturada anterior. Així, els nivells de gresos ocres, es fan palesos per tot arreu, Aquests són els que hem denominat gresos de Sant Vicenç. En aquest indret, també es fan clarament palesos. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de Montserrat. Aquests relleus formen part dels que vam denominar Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de L´Ebre (com els de Sant Llorenç de Morunys – Serra de l’Obac, que aquí no es fan palesos).
Waypoint

P5 IMMEDIACIONS DEL RAVALL DEL SERRAT DE LA BEGUDA. MIRADOR DE LES MUNTANYES RUSSES

PARADA 5. IMMEDIACIONS DEL RAVALL DEL SERRAT DE LA BEGUDA, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap a Sant Vicenç de Castellet. Ara, després de sobrepassar totalment els Plans del Fiter, començarem a baixar cap al Raval del Serrat de la Beguda. Abans de baixar, farem una aturada en un giravolt, on el camí canvia de de direcció, dirigint-se cap al Sud. Aquesta aturada la farem a uns 0´4 Km de l´anteriorment realitzada En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Efectivament aquests nivells de gresos, situats sobre les calcolutites gris-blavoses, són els quins constitueixen el cim dels plans. Es tracta dels denominats gresos de Sant Vicenç, de tonalitats ocres. Des d´aquest indret, es pot fer una bona observació del Turó de Sant Vicenç de Castellet i de les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet. A la part alta del turó. Afloren els gresos de Sant Vicenç i a la part baixa els nivells de calcolutites gris – blavoses de la Formació Igualada. Cap al darrera, es pot observar amplament el Serrat dels Ermitanets, per on afloren també els nivells que hem anomenat : gresos de Sant Vicenç. Cal dir que entre el poble i aquesta serra, es situa Vallhonesta.
Waypoint

P6 PEDRERA DEL TOSSAL RODÓ

PARADA 6 - CONDICIONAL. PEDRERA DEL TOSSAL RODÓ, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al poble de Sant Vicenç de Castellet. Aviat, es passarà pel Raval de la Serra de la Beguda. Més endavant es trobarà un trencall. En trobar-lo. Farem una fillola, agafant el camí de la dreta. Aquest puja cap el Collet del Tossal Rodó. Poc després de sobrepassar-lo, veurem una pedreta a la dreta del camí, per sobre d´ell. Per aquí, farem una aturada, a uns 0´7 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments des materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, hem vist els gresos ocres de l´Eocè, els quals pertanyen al sostre de la Formació Igualada. Aquests gresos, els denominats gresos de Sant Vicenç, són els que han estat explotats en aquesta pedrera.
Waypoint

P7 MIRADOR DEL CASTELLET I MUNTANYES RISSES 2

PARADA 7. BAIXADA CAP AL POLÍGON INDUSTRIAL DE LES MUNTANNYES RUSSES. MIRADOR, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap a la propera cruïlla de camins. Després, caldrà continuar la baixada cap el proper poble de Sant Vicenç de Castellet. Poc després, farem una nova aturada. Aquesta, la realitzarem a uns 1´2 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquesta baixada, hem anat trobant afloraments dels materials que acabem de veure a l´aturada anterior.. Aquests són els materials que es troben pels voltants de l´indret de l´aturada; tot i així, alternant amb els gresos ocres, també es veuen uns nivells de calcolutites gris – blavoses. Tots aquests materials són marins i pertanyen a la Formació Igualada, de l´Eocè. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació del Turó del Castellet i de les Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet. Tot i així, aquesta visió és pot contemplar al llarg de quasi un centenar de metres.
Waypoint

P8 CASTELL DEL CASTELLET

PARADA 8. TURÓ DEL CASTELLET. MUNTANYES RUSSES DE SANT VICENÇ DE CASTELLET, (terme municipal de Sant Vicenç de Castellet, comarca del Bages). (Full 392). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar fent la baixada cap al poble de Sant Vicenç de Castellet, tot i així, abans arribarem al Polígon Industrial les Vives. Aquí, iniciarem una fillola cap al Nord, amb la finalitat d´arribar fins al Turó del Castell de Castellet. En arribar-hi, farem una altra aturada. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 1´2 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest recorregut, que hem anat fent baixant, haurem arribat a una explanada on es troba el polígon industrial. Aquest, es troba situat sobre l´indret per on afloren les calcolutites gris-blavoses de la Formació Igualada, de les quals ja hem parlat anteriorment. Precisament, aquests materials constitueixen les conegudes Muntanyes Russes de Sant Vicenç de Castellet, sobre les quals es troba en part el polígon. Més amunt, pujant cap al castell, hem tornat a trobar els nivells de gresos ocres, els anomenats gresos de Sant Vicenç, situats a sostre de les calcolutites abans esmentades. Uns i altres materials son de la dita Formació Igualada. Així, aquests materials es troben a la part alta del turó sobre el qual s´assenta el castell. Aquí, es pot veure com aquests materials es troben estintolats, per tal de preveure més que possibles despreniments. Per d´altra banda, a la base del gresos i als contactes amb les calcolutites, es fan paleses unes importants tasques de gumitatge, per tal d´assegurar-les be i preveure despreniments. FOTOGRAFIES 10 i 11. Per d´altra banda, des de dalt del turó, es pot gaudir d´una bona observació, en dies clars, de 360 graus. Cap al SW es pot veure be Montserrat. Cap al SE, es pot gaudir de la visió de Sant Llorenç del munt – Serra de l´Obac. Cap al Nord es poden veure els Pirineus i tot el Pla de Bages. Cap a llevant, es veuen els relleus del Serrat dels Ermitanets, més enllà de Vallhonesta. ______________________________________________________________________________________ En aquest indret, hem realitzat la darrera aturada del recorregut de l´itinerari. Tot i així, ara cal retornar al Polígon Industrial de les Vives, per anar després cap a la cruïlla de Sant Vicenç de Castellet. En arribar-hi, caldrà anar cap al Barri de la Farinera, on hem començat el recorregut. Així, aquest trajecte de retorn serà de 1´2 Km Cal dir que en aquest trajecte, hem anat trobant, fonamentalment els nivells de les calcolutites gris – blavoses de la Formació Igualada. Tot i així, a la cruïlla de Sant Vicenç, haurem trobat la terrassa baixa del Llobregat, de l´Holocè, situada sobre aquestes calcolutites marines de l´Eocè.

Comments

    You can or this trail