Coordinates 254

Uploaded November 21, 2017

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
1,037 f
664 f
0
1.7
3.3
6.62 mi

Viewed 672 times, downloaded 9 times

near Sant Fruitós de Bages, Catalunya (España)

RECORREGUT PEDRESTRE CIRCULAR DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL BAGES (PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL). DES DE SANT FRUITÓS DE BAGES AL MONESTIR DE SANT BENET DE BAGES ALS TRES SALTS I A SANT FRUITÓS DE BAGES / 25 DE NOVEMBRE DEL 2017

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, aquest recorregut caldrà efectuar-lo totalment a peu, amb la suficient cura en travessar els carres de Sant Fruitós de Bages, a l´inici del recorregut i a la seva conclusió.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona central y del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pels voltants de la població de la població de Sant Fruitós de Bages, fonamentalment pel seu terme municipal, pels sectors meridionals del mateix.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central. Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que Sant Fruitós es troba al contacte dels materials marins de l´Eocè (els del Grup de Santa Maria, amb calcolutites grisenques) i els materials continentals, també de l´Eocè (de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites rogenques). Sobre ells, es situen els materials recents del Pleistocè i de l´Holocè (les terrasses fluvials)

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament a d´altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l´Ebre, com els Altiplans Meridionals, en concret dels relleus de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Ubac, que es podrà observar a diferents indrets del recorregut de l´itinerari. Tanmateix, quasi a l´inici del recorregut, es podrà fer una observació llunyana dels relleus pirinencs, situats al Nord de la depressió abans esmentada.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels seus sectors centrals, concretament pels sectors meridionals del terme municipal de Sant Fruitós de Bages. Finalment, cal dir que en aquest recorregut, s’efectuaran diverses aturades. Unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors centrals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pel terme municipal de Sant Fruitós de Bages, pels sectors meridionals del mateix.

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Per d’altra banda, També es faran observacions a distancia d´altres sotsunitats que formen part de l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre; en concret dels Altiplans Meridionals (de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Ubac, concretament), des de diferents indrets de l´inici del recorregut.

3.- Si s´escau, quasi a l´inici del recorregut, es farà una observació llunyana dels relleus pirinencs del Berguedà. ´

4.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al principi del recorregut i a la fi del mateix, es faran palesos els materials, eminentment eocènics, i de caràcter detrític, que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites rogenques). Tanmateix, a la part central del recorregut, es faran palesos els materials grisencs del Grup de Santa Maria, fonamentalment les calcolutites i gresos grisencs de la Formació Igualada, de l´Eocè; situats per sota dels anteriors.

5.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen les Terrasses del Llobregat, fonamentalment.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Com el paratge dels Tres Salts.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.Com l´aprofitament hidràulic del riu.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu al recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. En aquest aspecte, constitueix una novetat. Pel que fa referència al caràcter geomorfològic i tectònic del present itinerari, tampoc hi ha antecedent global del mateix. Tot i així, hi ha antecedents parcials, especialment al treball de MASACHS et altri (1981). Tret d´aquest, no coneixem cap altre antecedent

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà a la població de Sant Fruitós de Bages, a la Plaça del Pintor Ramos Cases. Després, el recorregut es dirigirà cap al Monestir de Sant Benet de Bages. Posteriorment, anirà baixant per la riba dreta del Llobregat, fins a la Resclosa de la Mina, fent-se una fillola fins al paratge dels Tres Salts.

Posteriorment, després de retornar fins arribar quasi a la Resclosa de la Mina, es remuntarà el riu d´Or, anat després cap a es Brucardes i cap a l´indret per on s´ha iniciat el recorregut, per on clourà

El recorregut serà d´uns 10´6 Km, fent-se 10 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 275 metres, dintre de Sant Fruitós de Bages. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al Sud, pujant fins arribar a una alçada d´uns 316 metres, en arribar al Coll de Sant Valentí, que serà la màxima alçada del recorregut.

Després, s´anirà baixant, arribant ara a una alçada mínima d´uns 210 metres, en arribar al paratge del Tres Salts. A partir d´aquí, anirà pujant fins a una alçada d´uns 288 metres, per les immediacions de les Brucardes. Finalment, anirà fent oscil·lacions fins retornar al put de partida, a una alçada d´uns 275 metres.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 363 (o de Manresa). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
Tot i que el recorregut l´hem iniciat al poble de Sant Fruitós de Bages, ens caldrà sortir del poble anant cap al SE del mateix, sortint pel camí que es dirigeix cap al Monestir de Sant Benet de Bages. Seguint per aquest camí, ben aviat arribarem al pont sobre l´Autopista A – 16. En arribar a aquest indret, farem la primera aturada del recorregut. Aquesta aturada la farem a uns 0´3 Km des de l´inici del recorregut. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells rogencs de la Formació Artés. Aquests són els materials que predominen per arreu, pels sectors septentrionals del municipi de Sant Fruitós de Bages. Així, per tot arreu es veuen afloraments de les calcolutites i dels gresos continentals de l´Eocè. Aquests afloraments es fan força ostensibles als sectors septentrionals del poble. Per d´altra banda,, als talls i de l´Autopista, es fan també palesos els materials grisencs del Grup Santa Maria; així es veuen nivells carbonatats de la Formació Tossa. Aquests materials són també de l´Eocè, com els anterior. Es situen per sota dels materials continentals. Ocasionalment, entre uns i altres, es fan palesos uns nivells de trànsit, que constitueixen les denominades Capes de Calders. Així, aquests materials veuen be a l´Autopista A – 16.
PARADA 2. COLL DE SANT VALENTÍ, CAMÍ A SANT BENET DE BAGES, (terme de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel Camí que es dirigeix cap a Sant Benet de Bages; així, després de sobrepassar l´autopista A – 16, començarem a pujar cap al Coll de Sant Valentí. En arribar dalt, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 0´5 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, com succeirà al llarg de tot el recorregut, estarem sempre dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, dintre de la seva Depressió Central). Així, haurem trobat afloraments dels materials cenozoics que la reblen per aquests indrets. Aquí, aquests materials són de l´Eocè i pertanyen als trams inferiors de la Formació Artés. Es tracta de nivells continentals, de tonalitats rogenques, per la presència de ferro amb valència 3 (la qual cosa condueix a la presencia d´HEMATITES, qui és el que dona el color a aquests sediments). Així, hem vist nivells de gresos i calcolutites rogenques. Per d´altra banda, en arribar al coll, per on afloren aquests materials, es fa palesa una interessant Cabanya de Vinya, construïda amb els esmentats gresos de la Formació Artés. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es poden observar, mirant cap al Nord, els relleus pirinencs. Alhora, mirant cap al Sud, es poden veure els relleus de Sant Llorenç del Munt – Serra de l’Obac, integrants dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre.(MATA – PERELLÓ, 1984).
PARADA 3. PLANS DE SANT GENÍS, CAMÍ A SANT BENET DE BAGES, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap al Sud, seguint pel camí que es dirigeix cap al Monestir de Sant Benet de Bages. Així, poc a poc, anirem baixant, apropant-nos a la vall baixa del Llobregat. Ara, en aquest trajecte, hem arribat a una cruïlla de camins, per on farem una aturada. Aquesta, la realitzarem a uns 0´8 Km des de la parada anteriorment efectuada. En aquest trajecte, com als dos anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs continentals de la Formació Artés. Així, hem anat veient nivells de calcolutites i de gresos, de tonalitats rogenques. Aquests materials es fan ben palesos a l´indret per on fem aquesta aturada. Per d´altra banda, també cal dir, que aquest trajecte l´hem efectuat íntegrament dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més exactament per la seva Depressió Central), per on realitzarem la totalitat del recorregut de l´itinerari. També, cal dir que en aquest trajecte, hem anat veient diverses terrasses fluvials del riu Llobregat. Efectivament, hem passat a tocar de la quarta i de la tercera, de les dues més elevades. Ambdues són del Pleistocè. La primera l´haurem vist poc després de sobrepassar el Coll de Sant Valentí i la tercera, l´haurem trobat molt prop d´on ara som. Les dues es fan paleses a l´esquerra del camí, baixant. Per d´altra banda, en aquest trajecte, hem anat trobant diverses cabanyes de vinya, semblants a les que hem vist a la parada anterior. Tot i que unes tenen base circular i altres la tenen quadrada, totes han estat construïdes mitjançant pedra seca, utilitzant els gresos de la Formació Artés.
PARADA 4. MIRADOR DE SANT BENET, CAMÍ A SANT BENET DE BAGES, (terme de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap al proper Monestir de Sant Benet de Bages; així ara començarem a baixar. Poc després de fer la parada anterior, arribarem a un indret on es troba situat el denominat mirador de Sant Benet. Aquí, farem una aturada. La farem a poca distancia de la parada anterior, a uns 150 metres de la mateixa. En aquest curt recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs que hem esmentat a totes les aturades anteriors. En efecte, hem anat trobant nivells de gresos i de calcolutites rogenques, les quals pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials són de l´Eocè, i són els que reblen la Depressió Geològica de L´Ebre per aquests indrets on ara som. Precisament, aquests materials apareixen prop d´on ara som, al costat del mirador. Aquí, entre aquests materials, es fa ben palès, un interessant paleocanal, reblert per gresos rogencs. Per d´altra banda, mirant cap al Sud, es pot veure el Monestir de Sant Benet de Bages, el qual es troba situat a la bora del riu. Tanmateix, es pot veure com en aquest indret, on es troba el monestir, afloren els nivells de marques i de calcàries de tonalitats grisenques. Aquests materials també pertanyen a l´Eocè, tot i que són d´origen marí. Aquests materials, amb nivells de gresos, calcolutites i gresos, formen part del denominat Grup de Santa Maria; concretament dels nivells superiors de la Formació Igualada i de la Formació Tossa.
PARADA 5 - CONDICIONAL. MIRADOR DEL LLOBREGAT, CAMÍ A SANT BENET DE BAGES, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després d´efectuar el tram anterior del recorregut de l´itinerari, el qual va baixant cap al riu Llobregat i cap al Monestir de Sant Benet de Bages, molts propers per on ara som. Ara, en aquest indret, farem una aturada, dintre d´aquest recorregut. La farem a uns 0´3 Km, aproximadament, des de la parada anterior. En aquest trajecte, inicialment, hem anat trobant afloraments dels materials continentals de tonalitats rogenques, que hem vist a tots els recorreguts anteriors. Aquests material (nivells de gresos i de calcolutites) són de l´Eocè i formen part de la Formació Artés, com ja hem dit anteriorment. Deuen el seu color rogenc a la presencia d´un mineral minoritari, l´HEMATITES. Aquest mineral és un òxid de ferro, en el qual aquest metall es presenta amb valència 3, oxidat. Clar, aquest mineral minoritari (de color rogenc) dona el seu color als altres minerals formadors de les roques abans esmentades, que tenir color blan o són incolors; com és el cas de la CALCITA, el QWUARS o la MONTMORILLONITA, els minerals majoritaris (per aquests indrets) del gresos i de es calcolutites. Tot i així, en aquest indret, hem començat a trobar uns nivells grisencs, els quals formen part de la Formació Tossa i de la Formació Igualada. Així, es fan palesos els materials grisencs de l´Eocè Marí
PARADA 6.- BOSC DE SANT BENET, RIBA DRETA DEL LLOBREGAT, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Ara, després de fer l´aturada anterior, cal continuar baixant cap a l´indret per on es troba el Monestir de Sant Benet de Bages, situat al costat dret del riu Llobregat (en sentit descendent). Després de passar pel seu costat, cal continuar pel camí que va baixant pel costat dret del Llobregat i que ara es dirigeix cap al Pont de les Generes. Seguint per aquest camí, aviat arribarem al Bosc de Sant Benet i poc després a la vora del riu. Per aquests indrets farem una nova aturada. Aquesta, la realitzarem a uns 1200 metres de l´anterior, aproximadament; això és, a uns 0´4 Km del Monestir. Tot i així, si s´escau, en passar pel monestir, es pot fer una aturada complementària (per tal d´observar aquest important monestir): PARADA 6 – BIS. MONESTIR DE SANT BENET DE BAGES. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials grisencs de l´Eocè marí, que ja hem vist a l´aturada anterior. Així, inicialment hem trobat nivells de calcarenites grisenques i de calcàries de la Formació Collbàs. I després, per sota dels anteriors, hem començat a trobar els nivells de les calcolutites grisenques, que constitueixen la Formació Igualada. Aquests darrers són els materials que estem veient ara a la bora del riu. Per d´altra banda, en aquest trajecte, des de la parada anterior, hem sobrepassat la segona terrassa del Llobregat, situada per sota del Mirador del Llobregat (PARADA 5). I ara, en arribar a la vora del riu, trobem els afloraments de la primera terrassa del Llobregat, la terrassa baixa. Aquesta, a l´igual que l´anterior, correspon a l´Holocè. En observar-la, es poden veure els materials arrossegats pel riu en el seu trajecte cap aquí on ara ens trobem situats.
PARADA 7. PONT DE LES GENERES, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap a ponent, baixant per la riba dreta del riu Llobregat. Així, anirem seguint el camí que es dirigeix cap al Pont de les Generes, cap als Tres Salts i també cap a les Tines de Talamanca. Així, ara en arribar al pont, farem una aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 0´4 Km de la parada anterior. També cal dir que a uns 100 metres, abans d´arribar al pont, haurem trobat per la dreta, un corriol ascendent, que puja cap a les Brucardes i cap a Sant Fruitós de Bages. Seguint-lo, es pot escurçar el recorregut d´aquest itinerari, arribant directament a la PARADA 11. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials de l´Eocè marí, que hem esmentat a les aturades anteriors. Efectivament, aquests materials es fan força palesos a l´indret on ara som. Tanmateix es fan palesos per sota de la Urbanització de les Brucardes, situada a la dreta del riu. En el cas d´haver pujat directament cap a les Brucardes, des del camí que hem esmentat anteriorment, es podria fer un bon tall dels materials cenozoics de l´Eocè, sobre els quals es situa en part la urbanització acabada d´esmentar. Per d´altra banda, en aquest recorregut, també hem anat trobant afloraments de la terrassa fluvial baixa, de la qual ja n´hem parlat a l´aturada anterior. Al respecte, cal recordar que aquesta terrassa pertany a l´Holocè.
PARADA 8. RESCLOSA DE LA MINA, CASETA DE LA MINA, AIGUABARREIG DEL RIU D´OR AMB EL LLOBREGAT, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap a ponent, baixant per la riba dreta del riu Llobregat. Més endavant, després passar per sota de la Urbanització de les Brucardes, arribarem a l´aiguabarreig del riu d´Or amb el Llobregat (aquest riuet baixa des de Santpedor i Sant Fruitós de Bages, arribant aquí al Llobregat). Poc després, arribarem a la denominada Resclosa de la Mina. Per aquest indret, farem una aturada, aproximadament a uns 2 Km més avall de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Així, s´han fet ben palesos els nivells de calcarenites i calcàries grisenques de l´Eocè marí. Aquests materials es situen dintre de la Formació Tossa, en la seva major part. Aquests materials són els quins apareixen a l´indret de l´aturada. En arribar a l´indret de l´aturada, després de sobrepassar l´aiguabarreig del Riu d´Or amb el Llobregat, trobarem una resclosa i una caseta (denominades Resclosa i Caseta de la Mina). Aquesta resclosa es situa sobre un aflorament de calcarenites que travessa el Llobregat. D´aquí surt un canal hidroelèctric que duu l´aigua a la Central de les Marcetes (situada al terme del Pont de Vilomara). Aquest canal te diversos túnels, que li han donat e nom de Canal de la Mina Aquest canal transcorre paral·lel al Llobregat, pel seu marge dret. Tot aquest conjunt: la resclosa, la caseta i el canal; així com la pròpia central hidroelèctrica de les Marcetes, formen part del Patrimoni Miner de la comarca del Bages i alhora del Geoparc de la Catalunya Central, No cal oblidar que la mineria és l´aprofitament dels georecursos, en aquest cas de l´aigua.
PARADA 9. ELS TRES SALTS, ULLS DEL LLOBREGAT, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després de fer l´aturada anterior, cal iniciar una fillola cap a ponent, seguint el riu Llobregat per la seva riba dreta. Així, ara anirem per la vora del canal, amb la intenció d´arribar al paratge dels Tres Salts. En arribar-hi, farem una nova aturada. La farem a uns 0´9 Km de l´anterior, aproximadament. Així, ara ens hem apropat al límit meridional i occidental del terme de Sant Fruitós de Bages, arribant fins prop de Viladordis. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics que hem vist a les aturades anteriors. Aquests materials són eocènics marins i pertanyen a la Formació Tossa, que hem anat trobant en els darrers trams del recorregut d´aquest itinerari. Aquests materials són els quins reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets, on ara som. Precisament, en aquest indret, es fa ben palès un aflorament de les calcàries de la Formació Tossa. Aquí, en travessar-les el riu Llobregat, ha donat lloc a un indret molt interessant de la Geologia i del Patrimoni Geològic, tant del conjunt de la comarca del Bages, com del Geoparc de la Catalunya Central. Es tracta del conegut paratge dels tres salts. Per aquest indret, tradicionalment ha estat molt possible travessar a peu el riu Llobregat, fins al ount de que transcorre el pas de Talamanca (i fins i tot de Mura) cap a Manresa i cap a Viladordis. Es tracta de tres paratges molt propers. L´indret més conegut és l´anomenat Pas dels Matxos, per on transcurria el camí acabat d´esmentar, per on travessava el riu, fonamentalment.
PARADA 10 - CONDICIONAL. LES COSTES, RIU D´OR, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, cal retrocedir fins a l´indret per on hem fet la PARADA 9 (a la RESCLOSA DE LA MINA), finalitzant així la fillola que ens ha dut fins a la parada anterior. Després, des d´aquí, ens caldrà agafar un camí que dirigeix cap la Urbanització de les Brucardes i cap a Sant Fruitós de Bages. Aquest camí, va remuntant el Riu d´Or, passant pel paratge de les Costes. Així, ens caldrà agafar-lo. Més amunt, farem una aturada, aproximadament a 1´7 Km de la parada anterior, a poc més de o´8 Km de l´indret de la Resclosa de la Mina. En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels nivells de calcarenites, calcàries i calcolutites. Tots aquests materials formen part de la Formació Tossa, per aquests indrets. Es tracta de terrenys que pertanyen a l´Eocè Marí. Aquests materials reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets. Per d´altra banda, en aquest tram, hem anat remuntant el Riu d´Or, un afluent per la banda dreta del Llobregat, el qual baixa des de Santpedor, passant per les immediacions de Sant Fruitós de Bages.
PARADA 11 - CONDICIONAL. CAMÏ DE LES BRUCARDES A SANT FRUITÓS DE BAGES, PONT SOBRE l´AUTOPISTA A – 16, (terme municipal de Sant Fruitós de Bages, comarca del Bages). (Full 363). Després de realitzar la parada anterior, caldrà acabar de remuntar el Riu d´Or, fins arribar a les proximitats de la Urbanització de les Brucardes. Després, de creuar-la, ens caldrà anar cap al poble de Sant Fruitós, però en passar pel Pont sobre l´Autopista A – 16, farem una aturada per les seves proximitats. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials marins que hem esmentat a les aturades procedents. Tot i així, ara hem començat a trobar afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, que ja hem vist a l´inici del recorregut. Aquests materials, a diferència els anteriors són continentals i també pertanyen a l´Eocè. Aquí, per sobre del pont, es pot veure el contacte entre uns materials i els altres.

1 comment

  • ncomulada Feb 12, 2018

    I have followed this trail  verified  View more

    Bona ruta per fer amb nens.Hem aprés de Gologia,d'ocells al riu Llobregat,que hi ha granges amb vaques,rucs i porcs...de com s'aprofita l'aigua fent canals i ponts.,i com son les barraques de vinya en els camps de conrreu...tot molt complert!!

You can or this trail