Coordinates 191

Uploaded May 12, 2016

-
-
3,891 f
3,238 f
0
1.2
2.3
4.64 mi

Viewed 2006 times, downloaded 50 times

near Cambrils, Catalunya (España)

RECORREGUT CIRCULAR A PEU, DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PELS VOLTANS DE CAMBRILS, COMARCA DEL SOLSONÈS, DINTRE DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS – ALT URGELL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (i també dels de RECERCA GEOAMBIENTAL), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se els itineraris passant per totes les parades i filloles del mateix. En cas contrari, de no disposar d´aquest temps, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Com de costum, creiem oportú de recomanar, que alhora d´efectuar el recorregut de l´itinerari es cerqui la informació més àmplia possible sobre l´estat dels trams del recorregut a realitzar. En aquesta ocasió, la major part del recorregut es farà caminant a peu per camins ben clars. Tot i això, en alguns dels trams el recorregut serà dificultós i caldrà prendre totes les mides de seguretat possible, donada la perillositat que poden tindre aquests trams. Inclús, si s´escau, es pot prescindir d´aquests trams. En tot cas, ja sñ indicaran al text de descripció dels recorreguts cap a les diferents aturades.

També, per altra banda, en qualsevol cas, i en tot moment (tant dintre del recorregut de l´itinerari, com fora d´ell), recomanem tenir el màxim respecte per al Medi Natural que ens envolta.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà quasi íntegrament per una de les unitats geològiques que es distribueixen per Catalunya; concretament es transitarà pel Sistema Pirinenc. Tot i així, en alguns indrets molt puntuals, s´entrarà a la Depressió Geològica de l´Ebre, d´una forma molt marginal i puntual.

Així, el recorregut de l’itinerari recalarà sempre per la zona antigament denominada "Prepirineu", és a dir: per les actualment anomenades Zones Sudpirenenques. Així, en bona part del recorregut es tallarà el Mantell de Bóixols, en el seu extrem més oriental (tot i que en molts indrets ens trobarem molt propers al Mantell del Cadí). Així, anirem trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper, dels materials juràssics, dels cretàcics i tanmateix dels cenozoics de l´Eocè.
Ocasionalment, entrarem dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, veient afloraments dels materials detrítics de la Formació Berga. Aquests materials són discordants amb els anteriors, postorogènics.

El recorregut començarà a llevant de Cambrils, per tal de fer un recorregut pels voltants d´aquest poble. Així, la totalitat del recorregut es farà pel terme municipal d´Odèn, dintre de la comarca del Solsonès. I també, dintre del que podria esdevenir Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell.

OBJECTIUS GENERALS

Es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Estudi i observació dels materials mesozoics i cenozoics dels relleus prepirinencs meridionals, que corresponen al Mantell del Bóixols i al Mantell del Cadí (que trobarem pels voltants de Cambrils, el primer prop del poble i al seu ponent i el segon als sectors septentrionals). En aquest recorregut, els materials mesozoics que anirem observant es distribueixen entre el Triàsic (nivells de guixos , sals haloides i argiles), el Juràssic i el Cretàcic (aquests dos darrers, amb materials carbonatats); mentre que els cenozoics pertanyen quasi exclusivament a l´Eocè (també amb materials carbonatats).

2.- Observació de les estructures dels mantells acabats d’esmentar (Mantell de Bóixols i Mantell del Cadí), dintre del paràgraf anterior; així com dels contactes que tenen entre sí, al llarg dels trams finals del recorregut.

3.- Observació i descripció dels materials terciaris eocènics i oligocènics de la Depressió Geològica de l´Ebre, que trobarem, molt marginalment en part d´aquest recorregut. En concret veurem els materials detrítics de la Formació Berga (constituïts exclusivament per trams de conglomerats). Aquests materials són discordants amb els anteriors i generalment són postorogènics.

4.- Visió de les relacions existents entre la Zona Sudpirenenca i la Depressió Geològica de l´Ebre (o més exactament entre la denominada Zona de l´Avant-país Plegat).Així el recorregut travessarà la falla sudpirinenca, la qual es sitúa molt prop del poble de Cambrils, lleugerament al Sud del mateix.

5.- Reconeixement de diverses mineralitzacions que anirem veient al llarg del recorregut; en concret de les mineralitzacions evaporítiques (de GUIX i d´HALITA), situades al terme de Cambrils (Solsonès), entre els materials triàsics del Keuper, dintre de la unitat del Mantell de Bóixols.

6.- Observació de diferents explotacions mineres al llarg del recorregut, sobre tot de les relacionades amb les mineralitzacions acabades d’esmentar al punt anterior; en concret: les explotacions salines.

7.- Observació dels diferents indrets amb important risc geològic, que anem trobant al llarg del recorregut. Dintre d’aquest apartat, cal fer esment de:
7A) de les importants esllavissades produïdes sobre la població de Cambrils, que veurem des de diferents indrets del recorregut
7B) de les dolines desenvolupades a diferents indrets dels camps de Cambrils, per dissolucions dels materials del Keuper
7C) de les ondulacions desenvolupades a la carretera de Cambrils a Alinyà, en haver-se construït sobre els materials del Keuper

8.- Observació dels diferents indrets que anem trobant, al llarg del recorregut, relacionats amb el Patrimoni Geològic. Dintre d’aquest, cal fer esment del relacionat amb les surgències d’aigua salada, situades entre els materials del Keuper, prop de Cambrils.

9.- Observació dels diferents indrets que anem trobant, al llarg del recorregut, relacionats amb el Patrimoni i Miner. Dintre d’aquest apartat, cal fer especial esment de les antigues Salines de Cambrils.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, existeixen uns altres antecedents nostres (MATA-PERELLÓ, 1995a, 1995b, 1996, 1998, 2001, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010 i 2012), els quals segueixen uns recorreguts sensiblement iguals al present, amb unes petites variacions en cada cas. Igualment, farem esment de dos treballs nostres força recents; concretament de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2013 i 2015), amb un recorreguts força semblants al que ara presentem, especialment el darrer.

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en diversos treballs; entre ells farem esment de MATA-PERELLÓ (1984 i 1990). I, finalment, pel que fa a les característiques de l’estructura geològica, dels indrets per on discorrerà el recorregut del present itinerari, ens remetrem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992).

Tots aquests treballs esmentats, i d’altres, figuraran a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut del present itinerari s’iniciarà i finalitzarà a l´antic al terme de Cambrils (actualment inclòs dintre del municipi d´Oden) per on s’efectuaran diverses aturades. Aquest trajecte es realitzarà íntegrament a peu i es pot veure al, que serà de 7´47 Km, aproximadament. En aquest recorregut es faran deu aturades. Es començarà a una alçada de 1084 metres per pujar fins a una alçada de 1182. Després es baixarà fins als 988 metres. Després, s´anirà pujant fins als 1147, per tornar a baixar fins als 1087 metres inicials. En aquest recorregut es passarà per diferents llocs de l´antic terme de Cambrils, per la Serra de Santa Bàrbara, per les Salines i per la Rectoria, apropant-nos (sense arribar-hi) a l´antic Castell de Cambrils.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper.

Per d’altra banda, entre parèntesi, indicarem el número del "Mapa Topográfico", dels mapes de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada i que serà el full 291 (o d´Oliana). També utilitzarem el Mapa Topogràfic (a escala 1:50.000) de la comarca del Solsonès, editat per l´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Així doncs, la relació ordenada de les aturades que constitueixen el recorregut de l´itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics: Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics "Valentí Masachs", 2O8 pàgines, Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Las mineralizaciones cupríferas de la Depresión Central Catalana. Actas del 1er. Congreso Español de Geologia, t.II, pp. 588-598. Segóvia.

MATA-PERELLÓ,J.M. (1990).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Itinerari geològico-mineralògic pel Solsonès i per l´Alt Urgell: des de Solsona a Alinyà i a Organyà. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1995b).- Itinerari geològico-mineralògic per l´Alt Urgell i pel Pallars Sobirà: des d´Oliana a Noves de Segre, a la Guàrdia d´Ares i a Gerri de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Solsona a Alinyà, i des de Coll de Nargó a Peramola. Inèdit, 17 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998a).- Itinerari Geològic des de Solsona a Cambrils, i des de Fígols d´Organyà a la Valldany. Xaragall, nº 119, 19 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des del Pont de Querol a Cambrils i a l´Alzina, Inèdit, 15 pag, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998b).- Recorregut de recerca geològica per les comarques de l´Alt Urgell (Urgell Mitjà) i del Pallars Jussà: des d´oliana a la Palanca de Noves, i des de Coll de Nargó a Isona. Inèdit. 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica des del Pont de Querol a Cambrils i a l´Alzina (per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell). Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès (tot fent una fillola final per la de l´Alt Urgell). des del Pont de Querol a Cambrils i a Santa Pellaia. Inèdit 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des del Pont de Querol a Cambrils, l´Alzina i Organyà. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, Alinyà, la Vall del Mig i al Pont de l’Espià. Inèdit. 12 pag

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, la Vall del Mig, al Pont de l’espià i a Fígols d´Organyà. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, Alinyà, Vall de Mig, Perles, al Pont de l´Espià i a Fígols d´Organyà, Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l’Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, Alinyà, la Vall del Mig, Perles, al Pont de l’Espià i a Fígols d´Organyà. Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l’Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, Alinyà, la Vall del Mig, Perles, al Pont de l’Espià i a Figols d´Organyà. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut a peu de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: recorregut circular pels voltans de Cambrils, dintre del Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
Waypoint

P1 OBSERVACIÓ D´UNA CABANA SITUADA ENTRE LES ESQUERDES DEL ESBALDREGALL DE CAMBRILS

PARADA 1. OBSERVACIÓ D¨UNA DE LES CABANES DE PAGÈS, SITUADA ENTRE LES ESQUERDES DEL ESBALDREGALL DE CAMBRILS , (Cambrils, terme d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). El recorregut d´aquest itinerari, ens caldrà iniciar-lo a la cruïlla de la carretera L – 401 (que uneix Sant Llorenç de Morunys amb Alinyà) amb la carretereta local que condueix des de Cambrils al Pont de Querol (a la carretera C – 26). Des d´aquest indret, ens caldrà caminar lleugerament cap el Nord, per la carretera L – 401, fins trobar el camí que puja per la dreta cap a les Tarteres. A mitja pujada, trobarem un camí per l´esquerra que condueix a una de les cabanes de pages. Aquí farem l´aturada a uns 0´3 Km de l´inici del recorregut. En aquest recorregut, hem circulat en bona part entre els materials triàsics del Keuper, amb afloraments de guixos i argiles. Sovint, la carretera s´ha esllavissat en situar-se sobre aquests materials. Aquest trencament de la carretera es pot veure en nombrosos indrets de la mateixa. Alhora, en aquest recorregut, hem vist per sobre dels materials triàsics del Keuper, afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic i també de l´Eocè. Aquests materials carbonatats són els que veurem més endavant com s´han fracturat i esllavissat. Després, en arribar a l´indret de l´aturada (en cas d´haver demanat permís i d´haver-lo obtingut), es pot veure com els pagesos han aprés a utilitzar les grans esquerdes que produït les esllavissades, convertint-les en cabanes, on es poden conservar gran nombre d´aliments.
Waypoint

P2 ESBALDREGALL DE CAMBRILS, LES TERTERES O L´ESLLAVISADA DE CAMBRILS

PARADA 2. L´ESBALDREGALL DE CAMBRILS, LES TARTERES O L´ESLLAVISADA DE CAMBRILS, (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després re realitzar la parada anterior, cal retornar al camí ascendent que va pujant per sobre de les cases i dels restaurants de Cambrils, per l´anomenat camí de les Tarteres. Per aquest camí arribarem a un dipòsit d´aigua. En trobar-lo, ens caldrà trobar un corriol que ens acosti a la part alta dels paratge acabat d´esmentar. En arribar-hi, ens caldrà fer la primera aturada d´aquest itinerari. Així, haurem efectuat un recorregut d´uns 0´5 Km, aproximadament, fent un ascens molt proper als 100 metres, des de l´inici del recorregut de l´itinerari. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper (que són els que afloren prop de la carretera); així, haurem vist nivells de guixos i d´argiles, fonamentalment. Més amunt, hem començat a trobar afloraments dels materials carbonatats mesozoics, fonamentalment del Cretàcic. Tots aquests materials formen part de l´extrem més oriental del Mantell de Bóxiols, per on estem ara situats, dintre de la denomina Zona Sudpirinenca. Aquests materials carbonatats es troben intensament fracturats, amb nombroses fractures que han fragmentat tot els blocs. A més a més els blocs han anat caient sobre la base, per on es troben moltes de les cases de Cambrils. Des d´aquí on ara som, es poden veure clarament les fractures i tanmateix el poble a traves de les esquerdes.
Waypoint

P3 L´ESBALDREGALL SOBRE LA CARRETERA L - 401

PARADA 3. L¨ESBALDREGALL SOBRE LA CARRETERA L – 401, (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després d´efectuar la parada anterior, cal tornar fins al depòsit d´aigua, per tal de continuar caminant pel camí més ample. Aquest ara va baixant cap a la carretera L – 401, apropant-se cap a les immediacions del seu Km 21, cap al Racó de les Espunyes. En arribar a la carretera, ens caldrà seguir per ella, en el seu sentit cap a Cambrils, Ho farem així, fins trobar per l´esquerra, el camí que condueix cap al Sali. En arribar a aquest trencall, ens caldrà continuar lleugerament cap a Cambrils, però a uns 0´2 Km del trencall farem una aturada. Així, des de l´anterior, haurem fet un recorregit proper als 2 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Tot i així, en arribar a la carretera, hem començat a trobar afloraments dels materials detrítics cenozoics de la Formació Berga. És a dir: hem entrat, tot i que lleugerament, a la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, hem vist aquests materials que pertanyen a l´Oligocè. Cal dir que hem sobrepassat la Falla Sudpirinenca. Continuant cap a Cambrils, haurem tornat a trobar els materials triàsics del Keuper, havent entrat de nou al Mantell de Bóixols, sobrepassant de nou la falla anterior. Per d´altra banda, sobre aquests materials triàsics de guixos i argiles, es fan força palesos els fragments de calcàries caiguts de dalt. Cal dir que a l’actualitat hi ha un perill imminent de noves esllavissades, doncs tota la roca es troba fracturada, per sobre de Cambrils i de la carretera.
Waypoint

P4 BASSA GRAN DE LES SALINES DE LES CABANETES DE CAMBRILS

PARADA 4. BASSA GRAN DE LES SALINES DE LES CABANETES DE CAMBRILS. (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després d´efectuar la parada anterior, cal tornar fins a l´inici del camí que condueix cap al Sali. En trobar-lo, ens caldrà anar cap a la part baixa de les antigues salines, per on trobarem la bassa gran. Aquí farem una nova aturada, després d´un recorregut proper als 0´6 Km, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Així, baixant cap al Salí i cap a les Salines, anirem trobant afloraments dels nivells de guixos i dels d´argiles, els quals pertanyen al Triàsic Superior (al Keuper). Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada, per on es fa palesa una gran bassa, des de la qual es distribuïa l´aigua salada cap a les Eres de Cabanetes.
Waypoint

P5 L¨ENTORN RECUPERAT DE LES ERES DE LES CABANETES DE CAMBRILS

PARADA 5. L´ENTORN RECUPERAT DE LES ERES DE CABANETES, SALINES DE CAMBRILS. (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, cal realitzar un breu recorregut, baixant cap al SW, amb la intenció d´arribar fins al paratge per on es troben les Eres de Cabanetes. En arribar-hi, farem una nova aturada, aproximadament a uns 150 metres de la parada anterior, després de fer un descens d´uns 20 metres, aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant els materials triàsics del Keuper, tot i així, en arribar a l´indret de l´aturada, hem tornat a trobar els materials detrítics de la Formació Berga. És a dir, hem sobrepassat de nou la Falla Sudpirinenca i hem entrat una altra vegada a la Depressió Geològica de L´Ebre, per on ara estem situats. En aquest indret es fan paleses les denominades Eres de Canaletes. Es tracta d´un conjunt de construccions situades a una vesant, constituent un dels millors exemples peninsulars d´aquest tipus de salines de muntanya. Cal dir, que en els darrers anys, s´ha dut a terme un important procés de restauració, impulsat des de l´Ajuntament d´Odèn, recuperant tot aquest Patrimoni Miner
Waypoint

P6 EL SALÍ VELL DE CAMBRILS. L´APROFITAMENT ÏNTEGRAL DE L¨AIGUA SALADA I DE L¨AIGUA DOLÇA,

PARADA 6. EL SALÍ VELL DE CAMBRILS. L´APROFITAMENT ÏNTEGRAL DE L¨AIGUA SALADA I DE L¨AIGUA DOLÇA, (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut, que en aquest cas serà ascendent, per tal d´anar cap a la part alta del complex que constitueixen les Salines de Cambrils. Així, anirem cap als molins situats més amunt, remuntant en part per l´esquerra del barranc. Per arribar-hi, ens caldrà fer un desplaçament d´uns 0´3 Km, pujant uns 60 metres de desnivell, aproximadament. També es pot accedir directament des del trencall de la carretera. Prop del moli restaurat recentment, es troba la surgència de l´aigua salada, la qual es conduïda cap a la bassa que hem vist a la PARADA 4. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Primer, haurem trobat els nivells de conglomerats de la Formació Berga (situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre). Més amunt haurem trobat els guixos i les argiles del Keuper (situats dintre de Zona Sudpirinenca). És a dir: hem tornat a travessat la Falla Sudpirinenca. Al respecte, cal dir que aquesta important falla travessa bona part de les instal·lacions salines que hem acabat de veure, passant per peus del Castell de Cambrils, que es troba més amunt, cap on anirem després. En aquest trajecte, haurem vist diversos molins, que anaven aprofitant una línia d´aigua dolça, que es recollia més amunt, canalitzant-se de molí en molí. Cal dir que recentment ha estat restaurat el molí més alt. Es tracta d´un interessant aprofitament integral de l´aigua dolça. Per d´altra banda, per sobre dels molins. Trobarem la surgència d´aigua salada, per on es poden veure nombroses eflorescències d´HALITA. Més amunt hem sobrepassat la bassa on es concentrava l´aigua dolça, per conduir-la desprès cap els molins situats més avall i dels que hem acabat de fer esment. Per d´altra banda, haurem passat al costat de les eres de les salines superiors, on arribava l´aigua salada d´una surgència més alta (a l´actualitat perduda). Questes salines, constitueixen una part important del Patrimoni Miner del Solsonès, conjuntament amb les que hem vist anteriorment.
Waypoint

P7 IMMEDIACIONS DE LA RECTORIA DE CAMBRILS

PARADA 7. IMMEDIACIONS DE LA RECTORIA DE CAMBRILS, (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la darrera parada, cal continuar el recorregut cap amunt. Fent aquest recorregut, passarem per l´edifici principal del Salí. Després, ens caldrà apropar-nos cap a la carretera que uneix Cambrils amb la Rectoria (la carretera que després es dirigeix cap el Pont de Querol). En arribar a l´esmentada carretera, ens caldrà continuar pujant, amb la finalitat d´arribar fins a la Rectoria, per on farem una nova aturada. Aquesta, la farem aproximada ment a 1´5 Km de l´anterior, després de pujar uns 75 metres, aproximadament. En aquest recorregut, hem trobat per arreu afloraments dels materials triàsics del Keuper. Així, s´han fet paleses les argiles i els guixos del Triàsic Superior. Aquests són els materials que hem trobat prop de la cruïlla amb la carretera. Precisament, en aquest lloc es factible trobar cristal·litzacions bipiramidals de QUARS, en forma de Jacints de Compostel·la (o Pedra de Bisbe). Més amunt, per les immediacions de la Rectoria, hem trobat afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic, els quals es fam ben evidents a l´indret de l´aturada. Aquests materials es situen dintre del Mantell de Bóixols, per on ens trobem ara situats en aquest indret. Per d´altra banda, des d´aquest lloc, mirant cap a llevant, cap al llogaret per on hi ha les cases i els restaurants de Cambrils, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació de l´esllavissada o de l´esbaldregall del que hem parlat a la PARADA 2 i també del recorregut que hem fet cap a la PARADA 3. Precisament, des d´aquest indret es veu de front i es pot apreciar la seva magnitud.
Waypoint

P8 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE CAMBRILS

PARADA 8 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE CAMBRILS. (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de fer la darrera aturada, hi ha la possibilitat de pujar fins al Castell de Cambrils. Així, hi podem arribar fent un desplaçament d´uns 0´4 Km, efectuant una darrera ascensió d´uns 30 metres. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics esmentats a l´aturada anterior. precisament, el castell es troba situat sobre afloraments dels materials carbonatats mesozoics. Efectivament, com a l´anterior aturada, estem situats dintre del Mantell de Bóixols. Des d´aquest lloc, es pot gaudir d´una bona observació del paratge de l´Esbaldregall de Cambrils, del que hem parlat a la parada anterior i també a les primeres aturades d´aquest recorregut. Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir d´un bon lloc per veure les salines (que hem anat veient entre la PARADA 4 i la PARADA 6, d´aquest recorregut) des de dalt. Precisament, aquest és un bon indret per tal de veure del conjunt de les tasques de restauració dutes a terme a les salines.
Waypoint

P9 CARRETERA A CAMBRILS, IMMEDIACIONS DEL REGUER. AFLORAMENTS DEL KEUPER

PARADA 9 - CONDICIONAL. CARRETERA A CAMBRILS, IMMEDIACIONS DEL REGUER. (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després d´efectuar la parada anterior al Castell de Cambrils, ens cal ara retornar cap a les cases que constitueixen el poble de Cambrils. Així, ens caldrà tornar cap a la carretera que uneix el Pont de Querol amb Cambrils. En arribar quasi al final de la baixada, poc abans de creuar el Reguer, farem una aturada, aproximadament a 1Km de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels materials esmentats al recorregut anterior. En efecte, cal recordar que per aquesta carretera ja hem efectuat un recorregut anteriorment. Així, hem trobat els afloraments carbonatats del Cretàcic Superior o també els nivells d´argiles i guixos del Triàsic Superior, del Keuper. Aquests darrers materials són els quins apareixen a l´indret de la present aturada. Entre aquests materials, es fan paleses les cristal·litzacions de QUARS, en la seva varietat dels anomenats JACINTS DE COMPOSTEL·LA (o PEDRA DE BISBE). Per d´altra banda, entre els materials del Keuper es fan força evidents les eflorescències dels sulfats de magnesi, amb presència d´EPSOMITA i d´HEXAHIDRITA, fonamentalment.
Waypoint

P10 CRUÏLLA DE CARRETERES. AFLORAMENTS DEL KEUPER

PARADA 10. CRUÏLLA DE LES CARRETERES. (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després d´efectuar la parada, ens cal ara retornar cap a les cases que constitueixen el poble de Cambrils. Així, ens caldrà retornar per la carretera que uneix el Pont de Querol amb Cambrils. En arribar a les immediacions de la cruïlla d´aquesta carretera amb la L – 401, farem una nova aturada, la darrera d´aquest itinerari. Així, haurem fet un desplaçament d´uns 0´5 Km, baixant uns 60 metres, aproximadament, arribant així fins a l´indret per on hem començat el recorregut. En els trams finals del recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels nivells de guixos i d´argiles del Triàsic Superior, del Keuper. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada, per on són responsables de les esquerdes que hi ha diferents indrets de les dues carreteres. Cal dir que aquest tram de la carretera, es troba situat sobre els afloraments triàsics del Keuper, constituïts per nivells argilosos i guixosos. Aquesta circunstància produeix sovint esquerdaments a la carretera; tot i que són més freqüents a la propera carretera local L – 410, en el seu tram de Cambrils cap a Llinàs. Per d´altra banda, per aquesta zona es molt freqüent la formació de bòfies als camps, com a conseqüència de la circulació d´aigües i dissolució dels guixos del Keuper, que afloren per arreu

2 comments

  • Photo of AlfonsoIbañez

    AlfonsoIbañez Jul 4, 2017

    Muchas gracias Rocpetrus. Aunque te animo a que escribas tus comentarios en castellano y así hacerlos mas asequibles a muchas mas personas. Aunque soy navarro, entiendo bien lo que escribes. Al fin y al cabo el catalán se parece muchísimo al castellano pero creo que estaría bien que facilites a otros usuarios de esta plataforma tus conocimientos.

    En cualquier caso, muchas gracias.

  • rocpetrus Jul 5, 2017

    Hola Alfonsolbañez

    Comprendo tus ideas. Sin embargo, tengo muchos recorridos hechos en castellano. No se si has dado con ellas. Las hay por Murcia, Burgos y aragón, fundamentalmente. Dentro de unos pocos días, voy a escribir varias rutas que se desarrollaran por la comarca del Sobrarbe

    Las que has visto en catalán es porque luego sirven de base para realizar estos recorridos por el campo. A las recorridos viene un número muy variable de personas. A veces 50 y a veces 2. Pero se hacen igual. Las del Sobrarbe las haremos entre el 25 y el 29 de julio.

    Hasta pronto y gracias por tus comentarios

You can or this trail