Coordinates 127

Uploaded April 24, 2016

-
-
3,337 f
2,785 f
0
1.6
3.3
6.56 mi

Viewed 464 times, downloaded 7 times

near l'Estany, Catalunya (España)

RECORREGUT PERIPATÈTIC DE RECERCA GEOLÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL MOIANÈS (PEL GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE L´ESTANY AL PUIG RODÒ, A LA CABANYA Y DE NOU A L´ESTANY

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., (a l’igual que als de RECERCA GEOAMBIENTAL... ), si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa als camins per on transitarà el recorregut de l’itinerari, cal dir que en general es trobaran en bones condicions. Tot i així, sempre que sigui possible, recomanem demanar la màxima informació, en relació al estat real dels camins. En aquest itinerari, es poden fer tots els desplaçaments a peu, sense gaires problemes.

En qualsevol cas, cal tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central).

Tot i així, en diverses aturades del recorregut, si s’escau, es faran observacions a distancia d’altres unitats geològiques, tant del Sistema Mediterrani. (i més concretament dintre de la seva Serralada Prelitoral Catalana); com també del Sistema Pirinenc. Tanmateix, visionarem a distancia altres sectors de la pròpia Depressió Geològica de l’Ebre, com és el cas dels Altiplans Meridionals.

Per d’altra banda, el recorregut de l’itinerari discorrerà exclusivament per la comarca del Moianès (de la Catalunya Central), des del seu inici a la localitat de l´Estany, fins a la seva fi a la mateixa localitat. Per d´altra banda, en aquest recorregut transitarem per dos municipis: pel de l´Estany i pel de Moià. També cal dir que al llarg de tot el recorregut transitarem sempre dintre del Geoparc de la Catalunya Central.
OBJECTIUS FONAMENTALS

A través d’aquest recorregut es tractaran diferents aspectes geoambientals, geomorfològics, ... o tectònics. Així doncs, els objectius fonamentals d’aquest recorregut es centraran en els següents aspectes:

1.- S’observarà l’estructura de la Depressió Geològica de l’Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, pels termes municipals de l´Estany i Moià, dintre de la comarca del Moianès i del Geoparc de la Catalunya Central
.
2.- Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets; en concret ens centrarem en la Formació Artés (que veurem en bona part del recorregut), situada al trànsit de l´Eocè a l´Oligpcè. Així, al llarg del recorregut trobarem els afloraments dels gresos, lutites, calcàries i de les calcolutites rogenques d´aquesta formació. Ocasionalment, també trobarem afloraments dels materials detrítics del Pleistocè i de l´Holocè, els quals cobreixen ocasionalment als anteriors, en diversos trams del recorregut. I, tanmateix trobarem afloraments dels materials lacustres que reblen l´estany de l´Estany, situats al trànsit del Pleistocè a l´Holocè.

3.- Si s’escau, des de les diferents aturades es faran observacions, a distancia, de la Serralada Prelitoral Catalana (la qual forma part del Sistema Mediterrani) i dels sectors corresponents als Prepirineus (del Sistema Pirinenc). Aquestes observacions les realitzarem a diferents indrets del recorregut.

4.- Si s’escau, també es faran observacions a distancia d’altres sotsunitats que formen part de la Depressió Geològica de l’Ebre. En concret dels Altiplans Meridionals (amb els relleus de Montserrat, del Montcau, i de Sant Llorenç de Munt) i dels Altiplans Septentrionals (amb els relleus del sector de Queralt).

5.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, entre els quals cal destacar el relacionat amb l´antic estany, situat al costat del poble de l´estany, al qual li dona el nom.

6.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que anem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

7.- S’observaran les característiques del Patrimoni Hidràulic relacionat amb les tasques de drenatge i dessecació de l´estany, realitzades al segle XVIII, recentment preparades per fer-hi visites al seu entorn.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No existeix cap antecedent nostre que discorri totalment per aquest recorregut. Hi ha, però, antecedents parcials relatius a recorreguts que hem fet per algun tram de l´itinerari que ara presentem, relacionats amb el paratge de la Mina Nord de l´Estany, com: MATA – PERELLÓ (2007a, 2007b i 2008); MATA - PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2013) i finalment: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015). Tret d´aquests, no coneixem cap altre itinerari que discorri pels indrets del que ara presentem.

Com antecedents de caire general, corresponents als trets geològics bàsics, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992), així com el de RIBA (1976), ambdós relatius al conjunt dels Països Catalans. Dintre d’aquest context, també farem esment del treball monogràfic de COLLDEFORNS (1986), corresponent a la geologia de la comarca del Bages. Per d’altra banda, també farem esment d’altres treballs com són els següents: IGME (1975), MATA-PERELLÓ (1986) i RIBA et altri (1967). També farem esment de FABREGA (1997) així com ICGC (2005).

Dintre dels caràcters mineralògics dels indicis per on discorrerà l’itinerari, farem esment d’un antecedent mineralògic general, referit a l’àmbit de Catalunya: MATA-PERELLÓ (1991). Igualment es pot esmentar el treball de MATA-PERELLÓ i COLLDEFORNS (1988), de caràcter més comarcalista, per on discorrerà la major part del recorregut.

Tots aquests treballs, i d’altres, es trobaran relacionats a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà a la població moianenca de l´Estany, per on es farà la primera aturada del recorregut discorrent la major part del recorregut pel seu terme municipal, anant des del poble esmentat cap al Puig Rodó, per a retornar de nou al poble, passant per la Cabanya. Així, farem un breu recorregut pel terme de Moià entorn al puig acabat d´esmentar.

Aquest recorregut serà d´uns 10´56 Km. En aquest recorregut es faran 9 aturades. Es començarà a una alçada de 865 metres a la denominada Mina Nord. Després s´anirà pujant fins als 1014 metres, que assolirem prop del Puig Rodó, per a tornar a baixar fins als 865 metres inicials.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja es habitual, s’estructurarà en una sèrie d’estacions (parades o aturades), en les qual es faran descripcions geològiques o mineralògiques, segons s’escaigui. En cada cas s’indicarà el número del mapa topogràfic a escala 1:50.000 on es troba l´indret.

En aquest cas, el recorregut de l’itinerari passarà per part del full següents: 331 (dit de Puig-reig), del "Mapa Topográfico" de l´Instituto Geográfico y Catrastral de España (IGC), realitzats a l´escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació general de les aturades que composen el recorregut de l’itinerari, és la següent:

_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. (1986).- Estudi Geològic del Bages. Publicacions EUPM, 399 pàgines. Manresa

FÀBREGA GALLAGUET, M. (1997),- Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l’Eocè Superior del sector SE de la Depressió Central Catalana. Tesina de Llicenciatura dirigida pel Dr. Eudald Maestro i Maideu. Universitat Autònoma de Batcelona.152 pàgines, Bellaterra

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 7: Bages. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 363 (Manresa). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid.

MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris geològics per Anoia, Bages, Berguedà i Solsonès. Pub. Caixa d´Estalvis de Manresa, 205 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1986).- Depressió Geològica de l’Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, Institut d´estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages, del Lluçanès i del Moianès: des d´Artés a Avinyó, Sant Feliu Sasserra, Oristà i a l’Estany. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007b).- Recorregut de recerca geològica, i minera i geoambiental per la comarca del Bages: des de Manresa a Cabrianes, Avinyó; Sant Feliu Sassera i a l´Estany. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Bages i del Moianès: des de Calders a Castellterçol, Castellcir, Collsuspina, Sant Cugat de Gavadons i a l´Estany. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1988).- Inventari Mineralògic de la comarca del Bages, Xaragall, nº 23, 32 pagines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1988).- Guia d´Identificació de Minerals (Països Catalans i d’altres). Edit. Parcir, 205 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per las subcomarques del Lluçanès i del Moianès (comarcas d´Osona i del Bages): des de Collsuspina a l´Estany, Oristà i a Sant Feliu Sasserra. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA (2015).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Osona i del Moianès: des de Tona a Muntanyola, a Santa Eulàia de Riuprimer, als Esbornacs i a l´Estany. Inèdit. 22 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultado de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depr. Central. Acta Geol. Hispànica, t. II, nº 1. pp. 3-4. Barcelona.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
  • Photo of P1 BOCA NORD DE LA MINA DE DESECACIÓ DE L´ESTANY
  • Photo of P1 BOCA NORD DE LA MINA DE DESECACIÓ DE L´ESTANY
  • Photo of P1 BOCA NORD DE LA MINA DE DESECACIÓ DE L´ESTANY
PARADA 1. MINA NORD DE L´ESTANY, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). El recorregut d´aquest itinerari l´iniciarem a tocar de la població de L´Estany. Pràcticament a l´entrada, venint des de l´Eix Transversal, per la carretera C – 59. Així, a l´entrada del poble, ens caldrà agafar un camí per l´esquerra, que es dirigeix cap a llevant. Ben prop de la carretera (a menys de 100 metres), trobarem la Mina Nord de l´estany. Es tracta de la boca de sortida del drenatge de l´antic estany. Aquí, ens caldrà fer la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. En aquest indret afloren els materials rogencs de la Formació Artés, per on s´ha circulat pràcticament en tot el recorregut, des de la sortida de l´Eix Transversal, fins arribar al poble de l´Estany, per on ara som, dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. En aquest lloc, després de baixar fins a la sortida del túnel, es pot gaudir de la important obra d´enginyeria realitzada durant el segle XVIII, amb la finalitat de drenar i dessecar l’antic estany que va donar lloc al poble, ja que sembla que esdevenien les seves aigües estancades un important focus d´insalubritat. Alhora, això va permetre augmentar la zona de conreus. Es de destacar que des d´aleshores, aquell canal de desguàs, segueix funcionant, fins al punt de canalitzar totes les aigües d’escorrentia cap al Nord, cap al Torrent de la Font de la Sala, tributari de la Riera d´Oló.
PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA FALLA DE L´ESTANY, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar l´aturada anterior, cal efectuar un breu recorregut, anant cap a llevant, pel camí que es dirigeix cap a Collsuspina. A molt poca distància de l´anterior, farem una altra aturada, a menys de 0´1 Km. En aquest breu recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Artés; així hem vist nivells de calcolutites rogenques i de gresos. Aquests són els materials que afloren per l´indret on ara som. Per d´altra banda, sembla que prop d´aquí passa la falla que ha condicionat el control tectònic de l´estany. Es tracta d´una falla basculant que esforça l´estany i aixeca el Puig Caritat (FÂBREGA 1997). Tot i així, es difícil de veure el pla de falla,
  • Photo of P3 AMÍ DE COLLSUSPINA, IMMEDIACIONS DEL COLL SOBIRÀOBSERVACIÓ DE L¨ESTANY DE L¨ESTANY
  • Photo of P3 AMÍ DE COLLSUSPINA, IMMEDIACIONS DEL COLL SOBIRÀOBSERVACIÓ DE L¨ESTANY DE L¨ESTANY
PARADA 3. CAMÍ DE COLLSUSPINA, IMMEDIACIONS DEL COLL SOBIRÀ, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap a Collsuspina. A poc més de 1 Km de la parada anterior, en podem realitzar una altra, prop del Coll Sobirà i de la Barra. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem esmentat a les aturades anteriors, els nivells de gresos i calcolutites rogenques que pertanyen a la Formació Artés. Aquests materials són els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Des d´aquest indret, mirant cap al Sud, es pot gaudir d´una bona observació de l´extensió que tenia l´antic estany, ara dessecat i convertit en terres de conreu.
  • Photo of P4 IMMEDIACIONS DEL COLLET DE CANTALLOPS. CAMÏ DE L¨ESTANY A COLLSUSPINA
  • Photo of P4 IMMEDIACIONS DEL COLLET DE CANTALLOPS. CAMÏ DE L¨ESTANY A COLLSUSPINA
PARADA 4. CAMÍ DE COLLSUSPINA, IMMEDIACIONS DEL COLLET DE CATALLOPS, (termes de l´Estany i de Moià comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap a Collsuspina. A poc més de 1´2 Km de la parada anterior, en podem realitzar una altra, en un indret molt proper al Collet de Cantallops. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals de la Formació Artés, de tonalitats generalment rogenques. Així, hem anat trobant nivells de gresos i de calcolutites rogenques. Ocasionalment, també hem trobat afloraments de calcaries lacustres. Aquests material tenen un lleuger cabussament cap al Sud, al contrari dels que hem vist anteriorment. Per aquests indrets es situa l´anticlinal de Cantallops, el qual és molt lax. Per la qual cosa es difícil veure el seu eix. Sols s´intueix pel canvi de cabussament dels estrats. Aquesta circumstància es posa de manifest en la inclinació d´un paleocanal situat a la bora del camí.
  • Photo of P5 IMMEDIACIONS DEL PUIG RODÓ, CAMÍ DE L¨ESTANY A COLLSUSPINA
  • Photo of P5 IMMEDIACIONS DEL PUIG RODÓ, CAMÍ DE L¨ESTANY A COLLSUSPINA
PARADA 5. IMMEDIACIONS DEL PUIG RODÓ, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut cap al Sud, pel camí que es va dirigint des de l´Estany cap a Collsuspina. Així, ens estem ara aproximant cap al Puig Rodó (la màxima alçada de la comarca del Moianès, amb uns 1055´9 metres). Prop d´ell i a uns 0´3 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Superior, Aquests materials es troben constituts per nivells de gresos i de calcolutites rogenques, les quals pertanyen a la Formació Artés. Aquí, aquests materials presenten un suau cabussament cap al Sud, en trobar-se al flanc meridional de l´Anticlinal de Cantallops, del quin hem parlat a l´aturada anterior.
  • Photo of P6 EL DOLMEN DE PUIG RODÓ. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L´ESTANY A COLLSUSPINA
PARADA 6. EL DOLMEN DE PUIG RODÓ. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DE L´ESTANY A COLLSUSPINA, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la parada anterior, cal realitzar un nou recorregut anant cap al Sud. Més endavant, després de sobrepassar el Puig Rodó, pel seu sector oriental, trobarem un trencall a la dreta, el qual ens conduirà ràpidament cap al Dolmen de Puig Rodó. Aquí farem una nova aturada, a menys de 0´3 Km de la parada anterior. En aquest tram de l´itinerari, hem continuat trobant afloraments dels materials continentals de la Formació Artés. Així, hem vist nivells dels gresos i de les calcolutites rogenques, fonamentalment. En aquest indret hi ha un interessant monument, el conegut Dolmen de Puig Rodó. Cal dir que possiblement és el més important de tot el Moianès. En observar-lo es vau molt be la cambra i la seva situació sobre un túmul funerari. Cal dir que les roques que el coronen són els gresos de la Formació Artés, els quals afloren prop de l´indret on ara ens trobem situats.
  • Photo of P7 TORRENT DEL MAL DEL RIU. CAMÏ DE LA CABANYA A L¨ESTANY
  • Photo of P7 TORRENT DEL MAL DEL RIU. CAMÏ DE LA CABANYA A L¨ESTANY
PARADA 7 - CONDICIONAL. TORRENT DEL MAL DEL RIU. CAMÏ DE LA CABANYA A L¨ESTANY, (terme municipal de Moià, comarca del Moianès). (Full 331). Després de realitzar l´aturada anterior, cal efectuar un nou recorregut, anant ara cap a ponent. Així, passarem per les immediacions de la Cabanya. Posteriorment, ens anirem apropant cap al Torrent del Mal del Riu, per on farem una nova aturada, després de sobrepassar-lo. Aquesta aturada la farem aproximadament a 1´5 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials continentals de l´Eocè Superior, els quals pertanyen a la Formació Artés. Així, hem vist els gresos i les calcolutites rogenques. Tanmateix, hem trobat afloraments del nivells de les calcàries lacustres. Aquests materials s´han fet palesos abans de creuar el torrent. I també a l´indret on ara ens trobem situats. Aquests materials formen part del Membre de Moià (FÂBREGA, 1997), de la Formació Artés Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Sud, es fan ben palesos els relieves en cuesta, generalment determinats pels nivells carbonatats, d´origen lacustre situats dintre de la Formació Artés
  • Photo of P8 CARRETERA C – 59. IMMEDIACIONS DEL Km 45 I DEL RAVAL DEL PRAT,
PARADA 8. CARRETERA C – 59. IMMEDIACIONS DEL Km 45 I DEL RAVAL DEL PRAT, (terme de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la parada anterior, cal continuar pel camí que es va dirigint cap a ponent. Així, aviat arribarem a la carretera autonòmica C – 59 (procedent de Moià). En trobar-la ens caldrà anar cap al Nord, cap a l´Estany. En arribar a les immediacions del Km 45, prop del Raval del Prat, realitzarem una nova aturada, aproximadament a 1 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors: els nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats rogenques que pertanyen a la Formació Artés, de l´Eocè Superior. Tot i així, ara haurem arribat a una zona més plana, coberta de vegetació, per on es difícil trobar afloraments. Efectivament, en aquest indret estem situats a l´extrem meridional de l´antic estany, el qual es troba reblert per materials cenozoics recents, de característiques lacustres, del trànsit del Pleistocè a l´Holocè. Així, des d´aquest indret, podem fer una observació de la superfície que ocupava l´antic estany.
  • Photo of P9 OBSERVACIÓ DEL PLA DE L¨ESTANY.. LA FONT DE MIG PRAT
  • Photo of P9 OBSERVACIÓ DEL PLA DE L¨ESTANY.. LA FONT DE MIG PRAT
  • Photo of P9 OBSERVACIÓ DEL PLA DE L¨ESTANY.. LA FONT DE MIG PRAT
PARADA 9. EL PRAT DE L¨ESTANY. LA FONT DE MIG PRAT, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la parada anterior, cal continuar per la carretera autonòmica C – 59, la qual es va apropant cap al poble de l´Estany. En arribar a l´indret on hi ha la Font de Mig Prat, realitzarem una nova aturada, a poc menys de 0´4 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, ens hem estat desplaçant pels sectors ponentins de la superfície que ocupava l´estany. Així, des d´aquest indret es fa ben palès. També, en aquest indret podem fer una observació de la Font de Mig Prat, completament seca a l´actualitat. Aquesta antiga zona lacustre, correspon a una antiga llacuna endorreica. Es creu que la depressió lacustre del llit de l’antic estany tingué un origen tectònic fa menys de 11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins l’actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves. Aquests materials es situen per sobre de sediments lacustres pleistocènics.
  • Photo of P10 LA FONT VELLA O FONT DE LES ERES
  • Photo of P10 LA FONT VELLA O FONT DE LES ERES
PARADA 10. LA FONT VELLA O FONT DE LES ERES, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la darrera aturada, sol ens cal arribar al poble, per tal de fer les darreres aturades a la vora de la carretera que condueix cap a Moià, a uns 0´5 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, s’han fent palesos a l´esquerra de la carretera anat els nivells rogencs de la Formació Artés, que també apareixen on ara som, pels voltants del poble de l´Estany (inclús els seus materials han estat emprats per la construcció del monestir de Santa Maria de l´Estany). Per d´altra banda, a la dreta de la carretera, es continua fent ben palesa la superfície ocupada per l´antic estany abans de la seva dessecació al segle XVIII, conservant-se encara el túnel de sortida de les aigües (que hem vist a la PARADA 1). , el qual roman actiu, ja que constitueix el canal de desguàs de les aigües d’escorrentia que van a l’antic estany. En efecte, en aquest indret on ara ens trobem, existia abans una llacuna endorreica, on es recollien totes les aigües superficials d’escorrentia. I, també és on van a parar les actuals aigües superficials. En aquest indret hi ha el paratge de la Font Vella o Font de les Eres, la qual es troba relacionada amb el túnel que abans hem esmentat.
PARADA 11. RECUPERACIÖ DE LA MINA DE DESECACIÖ DE L¨ESTANY, (terme municipal de l´Estany, comarca del Moianès). (Full 331). Després de fer la darrera aturada, sol ens cal anar cap a on es troba el túnel de sortida. Per on hem fet la primera parada del recorregut d´aquest itinerari. Així, en arribar-hi finalitzarem aquest recorregut A l´actualitat es pot seguir molt be el recorregut del túnel i cal destacar les obres efectuades darrerament, per part del municipi de l´Estany, de cara a la recuperació d´aquest interessant patrimoni miner. Al mateix temps, cal fer esment de la bona senyalització realitzada en tot el recorregut.

2 comments

  • Photo of jcapdeg

    jcapdeg Apr 2, 2017

    Cuidado con el Tranck, algunos tramos no son caminos y es imposible acceder.
    Los ultimos tramos no los recomiendo.

  • rocpetrus Apr 7, 2017

    Muchas gracias por el comentario. El dia 22 de abril o el 29 haremos una ruta geológica por esa zona

You can or this trail