Itinerari 08. Castellnou

Es troba a mig vessant d'un torrent. De l'antiga casa es conserven restes de dues parets, encara que arriben fins a uns cinc metres d'alçada. Les parets tenen diverses fases. En la que sembla més antiga s'observen carreus de pedra units amb morter. En una segona fase (la principal), les parets són de maçoneria i totxo, però també s'observen determinats elements, d'un moment posterior, fets totalment amb totxo. El lloc es troba totalment envaït per la vegetació. Es poden veure restes d'elements de combustió, com les restes de la xemeneia d'una llar de foc. Fora de la casa es veu el que sembla ser una sitja al terra.

La font de Can Moritz, situada al torrent de Can Matarí (Castellnou), té un especial interès arquitectònic i patrimonial. Va ser construïda l’any 1922 per la família de Louis Moritz, fundador de l'empresa de cerveses Moritz, que disposava de la masia de Can Moritz / Can Matarí. Amb el pas del temps, la construcció havia quedat amagada sota la vegetació del torrent de Can Matarí i va ser arran d’uns treballs de neteja dels boscos municipals, l’any 2015, que la font va quedar al descobert i va ser restaurada l'any 2017.

Edifici aïllat de planta baixa i dos pisos amb una torre mirador en una de les cantonades. L'estructura és de murs de càrrega. Els forjats són de bigues de fusta amb voltes de totxo i cel ras. La coberta, a quatre aigües, està feta també amb bigues de fusta i teules àrabs, algunes vidrades, que presenten el carener de peces especials també vidrades. L'acabat exterior és arrebossat i pintat amb motius vegetals de color verd. Els forats de la façana es tanquen amb fusteria de taller. L'acabat interior és un enguixat i pintat en estil noucentista. En destaca, pel seu interès, la marquesina de l'entrada; l'accés al mirador per una escala de cargol; els detalls dels sostres; la fusteria tant interior com exterior; la lluerna i vidriera, i l'estructura de fusta del celler, que consisteix en una petita construcció que es troba separada, a la qual es va afegir la casa del vigilant.

Can Carreras és un model que respon a la forma de la típica masia catalana. L’alçada del cos principal és de planta baixa més planta pis. Probablement, en un principi, només constava d’un edifici cobert per una teulada aràbiga de dues vessants i frontó a la façana lateral. No obstant això, a partir del segle XV s’hi va afegir un segon cos per engrandir-lo i va adoptar, d’aquesta manera, l’actual planta en forma d’ela. L’antiga porta del barri també és original, construïda en la transició dels segles XIX i XX. Els murs de càrrega són de tàpia i les bigues són de fusta amb revolts ceràmics a la catalana. Malgrat les noves construccions que s’han aixecat, resta molt de la seva fesomia primitiva, amb algunes variacions. En destaca l’arc de mig punt amb dovelles de pedra de l’entrada principal i algunes de les finestres, així com l’antiga porta de barri. Can Carreras va ser coneguda en primer lloc com a Mas Carbonell i va ser, l’any 1355, la hisenda més gran del terme. La finca limitava amb el camí d’Ullastrell, el torrent de Can Xercavins i el de Can Ramoneda, i contenia molta part de bosc. El mas va ser unit al de Can Bosch de Terrassa, família hereva fins al segle XX. L’any 1954 es va parcel•lar la finca i va ser adquirida per dues famílies com a segona residència.