Itinerari 07. Can Guilera

Dalt de la serra homònima, al lloc conegut com la Creu de Conill i a poca distància de les restes d'una torre medieval, hi ha un turó suau des d'on es pot contemplar una vista excel•lent del Vallès Occidental: destaca, en primer pla cap al nord-est, la ciutat de Terrassa, i al fons, el massís de Sant Llorenç del Munt. A l'est es pot veure Sabadell, Sant Quirze del Vallès i les Fonts de Terrassa. A l'oest, Can Solà i Montserrat, i al sud, el nucli urbà de Rubí i el seu entorn natural (serres de Can Roig i Can Guilera, etc.), la serra de Collserola, el Garraf, etc. També es pot veure la resta de la comarca i part de la vall de la riera de les Arenes o de Rubí. La zona limita amb el terme municipal de Terrassa.

La construcció està feta amb pedres cimentades amb morter i té un diàmetre aproximat de nou metres. Els murs tenen un gruix de noranta centímetres conservats a uns cinquanta centímetres d'alçada. Es troba al costat del camí de les Martines, al marge nord, al límit del terme de Rubí amb Terrassa, prop de la cruïlla amb el camí de Sant Muç. Actualment presenta una fragmentació al costat del camí produïda per l'ampliació del vial. A uns cinquanta metres al nord-oest es troben fragments de ceràmica romana a la superfície: ceràmica comuna, tègula i doli que es van dipositar al Museu de Rubí i al Museu de Terrassa. L'any 1991 es va procedir a l'excavació arqueològica de la construcció, que no va permetre aclarir gaires aspectes de la seva funcionalitat i cronologia. En qualsevol cas, l'observació del sistema constructiu i la presència de documents que citen la torre ─puig de Castrella─ permet suposar que es tractaria d'una construcció medieval. F. Margenat va recollir ceràmica d'esclovia d’ou (informació oral del Sr. X. Arís a la Taula de Patrimoni de Rubí i del Sr. F. Margenat), així com també s'havia trobat fa anys ceràmica campaniana, fragments de doli i àmfora, tègula, ceràmica sigil•lada i restes de vidre. Al centre de la torre hi havia una petita fossa rectangular que contenia cendres i alguns bocins de ceràmica de parets primes d'època romana. De tota manera, es pensa que la torre devia ser medieval i relacionada amb la defensa de la línia del Llobregat.

És una comunitat vegetal que es troba a les fondalades ombrívoles del torrent de Can Guilera, Sant Muç, Can Ramoneda i Can Roig, on es desenvolupa bé des de la serra de les Martines fins gairebé l'ermita de Sant Muç. Encara que a tot el torrent es van trobant exemplars aïllats d'avellaner (Corylus avellana), en aquest tram formen un bosc dominat per aquesta espècie. El torrent de Sant Muç constitueix un important corredor fluvial, i forma part d'una de les grans àrees d'interès per a la connectivitat ecològica, l'anomenada gran àrea de llevant, inclosa en el Corredor Biològic de Rubí. L'avellanosa és pràcticament invisible des de fora de la llera del torrent; és quan t’hi endinses que l'ambient tancat i ombrívol crea una forta sensació d'aïllament i solitud.

Construcció en ruïnes relacionable amb un establiment rural d’època medieval al límit del terme, a tocar de les Fonts de Terrassa i prop del torrent de Can Roig. De la construcció en resta part del mur nord, cobert de vegetació. És una obra de maçoneria i carreus irregulars de força alçada. També s’observa a la roca una sèrie de retalls i encaixos que hem de relacionar amb la masia, així com un cup enrajolat.

És una construcció d'una sola nau de dues crugies iguals, amb gairebé quatre metres i mig d'amplada cadascuna i coberta amb voltes de tipus gòtic (amb nervadures, probablement no estructurals) i un absis amb l'altar cobert per una cúpula. Els laterals són sales auxiliars, a les quals s'accedeix des de l'interior de la nau. L'accés es produeix mitjançant un porxo exterior que perllonga la nau central, a la qual s'arriba pujant set graons, segurament amb la intenció d'ampliar la capacitat de l'espai religiós. El presbiteri té l’altar en forma de templet de planta quadrada. L'element més interessant, situat a la volta i les petxines sobre l'altar, són unes pintures de caire popular, però de bona mà, que representen diferents escenes de la vida i el martiri del sant i que es troben molt deteriorades. A la façana lateral encara són visibles les restes d'un rellotge de sol, del qual es manté el gnòmon. La coberta és inclinada i és de teula aràbiga, decorada en el ràfec amb el motiu pintat de la dent de llop.

Des del punt de vista paisatgístic, aquest espai està caracteritzat per boscos i matollars mediterranis força conservats i de gran valor en el context municipal, ja que és un dels espais forestals continus més extensos i més ben mantinguts del municipi. Per tant, la seva funció d’espai natural i reservori, així com d’hàbitat refugi i rebost de recursos tròfics, esdevé fonamental per al futur dels espais lliures del sòl no urbanitzable. Al bell mig d’aquesta massa forestal, entre les serres de Can Roig i Can Guilera, s’hi ubica la masia de Can Roig, on en destaca una plataneda i dues fonts properes, antigament molt conegudes pels excursionistes i sobretot pels caçadors: la font de l’Avellana, restaurada l’any 1891, i la de la Mare de Déu del Carme, que disposa d’una taula i bancs de pedra per fer pícnic. Es tracta d’una masia que encara es dedica parcialment al conreu de les terres de la propietat. A la biga de fusta de la llinda de la porta d’entrada hi ha gravat el nom d’Isidre Roig (1782), i a la façana hi ha una placa de pedra que informa que va ser restaurada per Josep Roig el 1891, que va edificar també el gran celler l’any 1901. És de disposició basilical, però amb l’ala dreta encapçalada. Un incendi el va destruir i la coberta va quedar completament enfonsada. L’edifici té planta baixa i dos pisos. L’estructura de tanca de la part oest del barri està feta amb arcades que formen una balconada sobre la vall del torrent de Sant Muç. Pere Roig és el primer membre d’aquesta família; ja citat l’any 1160 i, per tant, el fundador conegut de la nissaga que, a través dels segles, ha arribat als nostres dies. L’any 1307, Pau Roig i la seva muller, Eulàlia, van firmar un establiment amb el senyor alodial del Castell de Rubí. Altres membres de la família es troben citats els segles XVI i XVII –quan Francesc Roig va ser batlle de Rubí– i també el segle XVIII. Damunt la llar de foc del menjador de la casa hi ha un arbre genealògic de la família, que comença l’any 1160 amb l’esmentat Pere Roig i arriba fins a Francesc Roig i Ventura, l’any 1953. Durant molts anys la masoveria va estar a càrrec del «Menció» i la Laieta Sallés, molt coneguts per la gent de Rubí.

Prop de Can Roig i del torrent de Sant Muç, i sota un conjunt d'enormes plàtans (Platanus sp.), hi ha dues fonts molt conegudes: la de l'Avellana (restaurada l'any 1891) i la de la Mare de Déu del Carme (que té una imatge de la verge feta amb rajoles), amb una taula i bancs de pedra. El conjunt rememora un ambient propi de l'espai rural, el de les fonts amb arbredes que aixoplugaven determinades celebracions.

És una zona forestal situada al voltant de Can Roig, formada bàsicament per pinedes de pi blanc. Dins aquest territori existeix una zona coneguda com «el gatosar», que constitueix un refugi per a la fauna, donades les dificultats per endinsar-s'hi. Forma part d'una de les grans àrees d'interès per a la connectivitat ecològica, l'anomenada gran àrea de llevant, inclosa en el Corredor Biològic de Rubí. És una part fonamental del paisatge, com a darrera gran massa forestal que queda a la zona compresa entre les urbanitzacions de Can Bosc, Sant Muç i l'autopista E-9. Apareix com a fons a les vistes de l'entorn de la masia de Can Roig des dels espais oberts de la vall del torrent de Sant Muç.