Itinerari 06. Can Xercavins

Exemplar de roure (Quercus sp.) de grans dimensions situat entre la masia de Can Xercavins i el torrent del mateix nom. Element de patrimoni natural del Catàleg i Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Rubí.

El mas de Can Xercavins està situat a la banda de ponent del terme municipal de Rubí, en el Vallès Occidental. El topònim li va donar el torrent anomenat des de l’any 996 L’exercavins, que travessa les seves terres de nord a est. A prop de la masia s’han trobat vestigis romans, encara que els primers documents escrits daten de l’any 1152. La condició d’homes lliures, no subjectes a les servituds feudals per jurament de fidelitat al comte de Barcelona, va determinar que, quan es va extingir la jurisdicció feudal a Rubí, es nomenés Pere Xercavins com a primer alcalde d’aquesta població l’any 1396. Amb els vells pergamins i documents que encara es conserven a la casa, junt amb les actes de l’Arxiu Parroquial i del Cartulari del Monestir de Sant Cugat, s’ha aconseguit formar l’arbre genealògic des de l’any 1152 fins avui, amb el seguiment de vint-i-nou generacions. En el decurs dels anys es van succeint els hereus (homes) que van legitimant el cognom Xercavins perquè no es perdi. Aquest costum es va trencar el segle XVII, quan la pubilla Mariana es va casar amb Miquel Ambrós, que no va renunciar al seu cognom. L’any 1961 el meu pare, Jordi Xercavins, va presentar al Registre un expedient per recuperar el cognom propi de la masia i del mas. A principis del segle XX en Pere Xercavins, aprofitant l’aigua del torrent en el salt de la resclosa de sota de la masia, va construir una petita central elèctrica amb una turbina moguda per la força de l’aigua, i va generar la primera electricitat de Rubí per a Can Xercavins. L’estructura de la masia s’ha anat transformant al llarg del temps en funció de les noves tècniques dels conreus agrícoles de cada època i de les necessitats familiars. La façana principal conserva la porta adovellada del segle XVI; entrada a la planta de dia, amb la cuina, menjadors, sala d’estar i despatx. Un gran finestral, emmarcat per les pedres originals treballades, dona llum a la sala superior, distribuïdor dels dormitoris. El territori de cent hectàrees a l’entorn de la masia es reparteix a la zona forestal en unes quaranta hectàrees de bosc de pins, alzines i roures, i deu hectàrees d’arbredes de ribera; amb plàtans, pollancres i àlbers. La part de cultius són els de la tríada mediterrània: quaranta hectàrees de cereals (blat, ordi i civada), dues d’oliveres a la carena i dues de vinya per fer most bullit, i també n’hi ha dues d’ametllers i quatre d’horts col•lectius.

Grup de plàtans (Platanus sp.) seminaturalitzats situats als marges del torrent de Xercavins, just darrere de la masia de Can Xercavins, que formen part de la vegetació de la ribera. Estan situats en un paratge tranquil i aïllat, molt a prop d'un camí que voreja la masia. Considerat element de patrimoni natural dins del Catàleg i Pla especial del patrimoni arqueològic, arquitectònic i natural de Rubí.

Bosc situat darrere de la masia de Can Xercavins, a poca distància del torrent. Es troba en un racó pla, encaixonat entre talussos argilosos. Està format per roures (Quercus sp.), alzines (Quercus ilex), àlbers (Populus alba), pins blancs (Pinus halepensis), pins pinyers (Pinus pinea) i altres espècies. Es tracta d'una formació vegetal de transició entre la vegetació de ribera i les brolles arbrades. Igual que el bosc de Can Feliu, és un element paisatgístic essencial de la plana agrícola de Can Xercavins i Can Ramoneda, del qual hi ha una excel•lent panoràmica des de la carretera de les urbanitzacions.

Exemplar de roure (Quercus sp.) de grans dimensions. Element de patrimoni natural del Catàleg i Pla especial del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Rubí.

Aquesta formació boscosa pertanyent a la masia de Can Feliu es troba situada en el territori limítrof entre els terrenys de Can Feliu i Can Xercavins. Es tracta d'una pineda de pi blanc (Pinus halepensis) amb algun pi pinyer (Pinus pinea). A les parts més frondoses hi abunden més les alzines i els roures, i constitueix un retall residual d'alzinar litoral amb roures (Quercetum ilicis galloprovinciale subass. cerrioidetosum), molt escassos al municipi. Representa un component fonamental de paisatge del pla de Dormet, la plana agrícola de Can Xercavins i Can Ramoneda. Hi ha una vista panoràmica especialment bona des de l'antiga carretera d'Ullastrell, que va de Rubí a les urbanitzacions.

Vinya de l'Òscar