-
El mas de Can Xercavins està situat a la banda de ponent del terme municipal de Rubí, en el Vallès Occidental. El topònim li va donar el torrent anomenat des de l’any 996 L’exercavins, que travessa les seves terres de nord a est.
A prop de la masia s’han trobat vestigis romans, encara que els primers documents escrits daten de l’any 1152. La condició d’homes lliures, no subjectes a les servituds feudals per jurament de fidelitat al comte de Barcelona, va determinar que, quan es va extingir la jurisdicció feudal a Rubí, es nomenés Pere Xercavins com a primer alcalde d’aquesta població l’any 1396.
Amb els vells pergamins i documents que encara es conserven a la casa, junt amb les actes de l’Arxiu Parroquial i del Cartulari del Monestir de Sant Cugat, s’ha aconseguit formar l’arbre genealògic des de l’any 1152 fins avui, amb el seguiment de vint-i-nou generacions.
En el decurs dels anys es van succeint els hereus (homes) que van legitimant el cognom Xercavins perquè no es perdi. Aquest costum es va trencar el segle XVII, quan la pubilla Mariana es va casar amb Miquel Ambrós, que no va renunciar al seu cognom. L’any 1961 el meu pare, Jordi Xercavins, va presentar al Registre un expedient per recuperar el cognom propi de la masia i del mas.
A principis del segle XX en Pere Xercavins, aprofitant l’aigua del torrent en el salt de la resclosa de sota de la masia, va construir una petita central elèctrica amb una turbina moguda per la força de l’aigua, i va generar la primera electricitat de Rubí per a Can Xercavins.
L’estructura de la masia s’ha anat transformant al llarg del temps en funció de les noves tècniques dels conreus agrícoles de cada època i de les necessitats familiars. La façana principal conserva la porta adovellada del segle XVI; entrada a la planta de dia, amb la cuina, menjadors, sala d’estar i despatx. Un gran finestral, emmarcat per les pedres originals treballades, dona llum a la sala superior, distribuïdor dels dormitoris.
El territori de cent hectàrees a l’entorn de la masia es reparteix a la zona forestal en unes quaranta hectàrees de bosc de pins, alzines i roures, i deu hectàrees d’arbredes de ribera; amb plàtans, pollancres i àlbers. La part de cultius són els de la tríada mediterrània: quaranta hectàrees de cereals (blat, ordi i civada), dues d’oliveres a la carena i dues de vinya per fer most bullit, i també n’hi ha dues d’ametllers i quatre d’horts col•lectius.
Comments