Itinerari 05. Sant Muç

És una construcció d'una sola nau de dues crugies iguals, amb gairebé quatre metres i mig d'amplada cadascuna i coberta amb voltes de tipus gòtic (amb nervadures, probablement no estructurals) i un absis amb l'altar cobert per una cúpula. Els laterals són sales auxiliars, a les quals s'accedeix des de l'interior de la nau. L'accés es produeix mitjançant un porxo exterior que perllonga la nau central, a la qual s'arriba pujant set graons, segurament amb la intenció d'ampliar la capacitat de l'espai religiós. El presbiteri té l’altar en forma de templet de planta quadrada. L'element més interessant, situat a la volta i les petxines sobre l'altar, són unes pintures de caire popular, però de bona mà, que representen diferents escenes de la vida i el martiri del sant i que es troben molt deteriorades. A la façana lateral encara són visibles les restes d'un rellotge de sol, del qual es manté el gnòmon. La coberta és inclinada i és de teula aràbiga, decorada en el ràfec amb el motiu pintat de la dent de llop.

La masia se situa sobre un suau pendent que baixa cap al sud-est i enllaça amb el camí de Sant Muç, que travessa antigues terres de vinyes abandonades. Des del punt de vista paisatgístic, l’entorn natural de Can Ramoneda és una porta d’entrada al paratge de Can Roig. La primera edificació data del segle XVI, va patir reformes el segle XIX i canvis de distribució interior el 1960. La masia és de planta irregular, de quatre crugies, i edificacions annexes, propera a la tipus II-2 (classificació d'en Danés i Torras). L’edifici principal té planta baixa, un pis i golfes, i la teulada és de doble vessant amb ràfec de peces ceràmiques. A la façana principal hi ha una porta adovellada de mig punt de pedra sorrenca i, al primer pis sense guardar l’eix, hi ha unes finestres amb brancals de pedra sorrenca i un arc, possiblement neogòtic. A les golfes hi ha dues finestres geminades amb arc de mig punt fetes amb maó massís, possiblement del segle XIX. A la part nord-est de l’immoble hi ha un recinte tancat al qual s'accedeix per un portal fet amb fàbrica de maçoneria i de maó massís, del segle XIX, connectat amb una derivació del camí de San Muç, que baixa cap al torrent. Allí es troba una entrada a l'antiga mina que arribava a l’ermita de Sant Muç, fora d'ús. Destaca, per la seva antiguitat i grandària, la gran jàssera de fusta que aguanta la coberta. Conserva una bassa d'aigua, alimentada per la mina.

Entre els anys 1752 i 1753 es van desviar les aigües del torrent de Can Ramoneda, que passava per darrere del Castell i anava a desguassar al de Xercavins, per tal de poder regar els horts situats al costat de la riera. Les obres van ser finançades pels regants i els propietaris de la zona, que eren sota l’autoritat de l’Ajuntament, i per dur-les a terme van haver de tallar una carena, que seria salvada pel pont. Acabat de construir, el 1753, era pont (camí) i també aqüeducte, ja que portava aigua al molí del Castell de Rubí. La denominació popular era la de «pont de l’aigua». Constava de tres grans arcs de mig punt, dels quals actualment només se’n conserven dos, que sostenien el camí i el rec. El 1993 va ser reparat, ja que es trobava en molt mal estat, i actualment es troba protegit com a Bé Cultural d’Interès Local dins del Catàleg del patrimoni de Rubí.