Coordinates 1381

Uploaded April 7, 2014

-
-
4,196 f
1,539 f
0
3.2
6.4
12.86 mi

Viewed 3468 times, downloaded 157 times

near els Hostalets d'en Bas, Catalunya (España)

Ruta difícil amb força desnivell que comença i acaba als Hostalets d'en Bas després de visitar Falgars d'en Bas, la Mare de Déu de Cabrera, els Aiats i el Camí Ral de Vic a Olot.

És una ruta fascinant amb unes vistes extensíssimes de mitja Catalunya: des de Montserrat fins al golf de Roses passant pel Cadí, el Pedraforca, el Canigó i les valls i planes més nord-orientals del nostre país.

La ruta no té pèrdua perquè hi ha molt poques cruïlles de camins, tot i que el GPS, a vegades, no marca el camí exacte perquè hi ha moments de senyal molt baix en passar molts trams per senders amagats dins la natura.

La ruta comença als Hostalets d'en Bas on s'aparca el cotxe a l'aparcament que hi ha a l'entrada del poble, a mà dreta. Es travessa el carrer de la Teixeda -una meravella de l'arquitectura ancestral típicament garrotxina- i a l'alçada de l'església es decanta a l'esquerra, seguint un centenar escàs de metres el carrer de Vic. A l'alçada d'uns contenidors cal seguir la carretereta que tomba a la dreta i que s'introdueix en el Pla de la Clapera. El camí passa per davant de la Clapera Nova, una torre espectacular, la Clapera Vella i arriba al Terrers, un altre mas imponent.

La caminada passa pel mig del Terrers cap a la dreta i arriba al Torrent de la Cua d'Euga que cal travessar com antigament, per unes pedres que fan de passeres. Algunes d'aquestes pedres tenen senyals grocs que són els que segueix la ruta a partir d'ara. Es travessa el Torrent i la drecera s'enfila sense miraments i convençuda fins a Falgars. De tant en tant va creuant la Pista forestal que porta d'Hostalets a Falgars, ara prohibida per als cotxes. Sense pèrdua s'arriba a Falgars d'en Bas. Són destacables en aquest ascens tan dur les vistes dels Cingles de Falgars des del mirador dels Cingles de Rocafeliu i els saltants d'aigua, el Puigsacalm i la Vall d'en Bas des del mirador de l'Escalars.

Arribats a Falgars, el recorregut passa pel carreró que separa la Coromina de Falgars de l'església de Sant Pere i surt a la dreta del llogarret. Les vistes des d'aquí són impressionants amb el Puigsacalm fent de teloner d'uns Pirineus encara nevats, una imatge per a tota la vida. Quan es veu el cementiri de Falgars cal girar a l'esquerra i anar seguint unes fites de pedra que es van trobant de tant en tant i que van pujant amb molta suavitat. La pujada és tranquil·la i reposada. Es passa per la Coma, Creu Llobí i seguint una drecera sense pèrdua, adés assolellada, adés protegida per una boixeda es va enfilant fins al Molí de la Faja. Un xic abans d'arribar al Molí de la Faja ja es pot veure el campanar de la Mare de Déu de Cabrera. Es va vorejant el Molí de la Faja, sempre ha de romandre a l'esquerra dels caminants, fins a trobar una pista que caldrà seguir fins als Plans de la Faja.

De sobte aquesta pista connecta amb una altra, el Camí de Sant Miquel a Cabrera. En aquesta cruïlla cal anar en compte perquè la ruta deixa ara la pista i seguint senyals i fites que hi ha al marge de davant s'encimbella sense esma i sense perdó fins a l'Osca de Cabrera. La pujada és fortíssima, sense cap moment de repòs... És una pujada per agafar-se-la amb tranquil·litat. El premi, però, és edènic. Les vistes des de l'Osca de Cabrera són obligatòries per a tots els éssers humans de les nostres contrades.

Després de gaudir de l'Osca es desfà el camí una desena de metres i amb una drecera brevíssima s'arriba al Castell de Cabrera. Sense pèrdua i amb un parell de minuts s'arriba al Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. El paisatge etern i apassionant encoratja les cames cansades dels excursionistes.

El camí voreja el Santuari, que sempre ha de quedar a la dreta, i arriba al Pla de Cabrera. D'aquí baixa pel Grau Nou a través d'unes escales protegides per una barana. El grau és molt vertical; però no es pateix gens la sensació de vertigen; així doncs, és un Grau apte per a tots els públics i molt recomanable perquè té molt bones vistes.

Quan s'arriba a l'acabament de les escales i es troba la pista cal seguir-la en la mateixa direcció uns metres, pocs, fins que a l'esquerra es veu un caminet que baixa fins a una cadena que té un pal amb un senyal vermell. Cal seguir a partir d'ara aquests senyals vermells. Ara comença l'ascensió a Aiats. És una única drecera i puja sense pèrdua. La pujada no és molt forta, però si ha plogut els dies abans pot estar llefiscosa i relliscosa. Només hi ha un moment en la pujada que surt una altra drecera a la dreta. Cal seguir amunt, endavant, sense fer-ne cas. És una ascensió bonica que culmina amb una fageda extraordinària... "a nosaltres ens encanta caminar per les fagedes". Al cim de l'altiplà es camina entre landes de bruguerola i tapissos de falgueres. De tant en tant també s'hi troben ginebres.

Quan s'arriba a dalt el camí comença a planejar i se segueix, sense cap possibilitat d'error, fins al final. Allà les vistes tornen a ser exuberants i generosíssimes. Se segueix el camí que va deixant l'estimball a la dreta i es rodeja el pla d'Aiats fins que comença el descens; un descens molt proper al precipici, sense vertigen, però dur, amb trams molt tècnics, sobretot si ha plogut perquè les pedres rellisquen i els peus s'esmunyen pel fang. Cal anar en compte.

Després d'aquest primer tram de descens vertical el camí torna a pujar i passa pel Coll de Saiols; just en un tram pelat on es torna a veure el campanar de la Mare de Déu de Cabrera hi ha una bifurcació. El recorregut segueix prenent el caminoi que baixa a la dreta (si se seguís el que puja s'arribaria al Puig de la Bastida)i que amb algunes dificultats arriba al Pla de les Soques i a Cal Santcrist. Aquí se salta un marge i s'agafa la pista cap a l'esquerra i se segueix avall. Cal anar en compte perquè abans d'agafar un revolt molt tancat d'esquerres cal tirar endavant i anar a buscar una drecera. És un punt de molt bon trobar perquè el camí es veu davant dels caminants. Cal agafar la drecera que baixa més a la dreta i que condueix als camps del costat de la casa de Pujolriu.

A Pujolriu s'agafa la carretera asfaltada que va de Falgars d'en Bas, direcció a Rupit; és a dir, cal anar cap a la dreta. Es camina poc més d'un quilòmetre i ja es veu un rètol a l'esquerre que indica l'entrada del Camí Ral de Vic a Olot. El Camí Ral està senyalitzat amb pintura groga. Cal seguir-lo fins a l'Hostal del Grau. A l'Hostal del Grau, sense cap problema, es baixa el Grau d'Olot per les marrades i s'arriba al Pixaner dels Matxos, un petit replà on s'acaben les lloses de pedra que acompanyen la primera part del descens. Abans, però, només de sortir de l'Hostal del Grau hi ha un rètol que indica Mina dels Bandolers (és una visita aconsellable i molt propera al Camí Ral).

Després del petit replà del Pixaner dels Matxos el Camí Ral continua baixant molt convençut i passa pel Collet de la Cirera fins que s'acaba en el Pla del Carbonell. Aquí se segueix una pista que transcorre entre camps conreats fins al Molí Vell. Es travessa el torrent i se segueix una drecera que avança al costat del riu i per la vora d'un camp.

Al final del camp, s'arriba a una carreterota asfaltada que cal seguir a l'esquerra, travessar el riu Fluvià i seguir endavant camí d'Hostalets que ja es veu a prop. Cal passar per davant del veïnat de Can Sala i ja es torna a ser al Pla de la Clapera i a Hostalets. Ara per no repetir el carrer de la Teixeda, es gira al primer carrer a la dreta, carrer de Josep Olivet, es fa un quatre i s'arriba al cotxe.

Aquesta ha estat fins ara la ruta més dura que hem fet els Senyderistes ilusos i per això estem molt contents de poder-la compartir amb tots vosaltres. Esperem que la gaudiu com la vam gaudir nosaltres!!!

Aquesta ruta va ser caminada el dia 5 d'abril de 2014, un dissabte assolellat de primavera i calculem que vam caminar unes 7 hores.




Les imatges corresponen al descens d'Aiats i al pas pel Coll de Saiols.

Comments

    You can or this trail