Moving time  7 hours 8 minutes

Time  10 hours 7 minutes

Coordinates 4690

Uploaded July 1, 2018

Recorded June 2018

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
8,283 f
4,562 f
0
4.3
8.6
17.14 mi

Viewed 70 times, downloaded 1 times

near Porta, Occitanie (France)

Camí dels Bons Homes
Porta - Ardòvol
Aquesta és per a nosaltres la 5a etapa del Camí dels Bons Homes en sentit sud, que havíem programat ja fa dos anys i que per diferents motius no l'hem plogut realitza fins ara.
Utilitzem cotxe propi + taxi per anar de primer fins a un espai al costat de la pista asfaltada uns 2 km més amunt d'Ardòvol, just on es creua amb el GR-107 i en part és per escurçar una etapa que ja és molt llarga i en part per estalviar-nos de caminar per la pista asfaltada des d'aquest punt i fins on es triï o per defecte Bellver de Cerdanya, que per arribar-hi també s'ha de passar un tram per la N-260. En aquest punt ens recull un taxi de Bellver (Josep Bertran) i ens acompanya fins a Porta, a una cruïlla que s'accedeix travessant la via del tren per sota en sentit oest, just quan la carretera és la meitat del poble, i girant tot seguit a l'esquerra o cap al sud. Això és a uns 400 m de la carretera N20, on també aparquen alguns cotxes. Allí descarreguem.

(9:00 h) Iniciem la caminada enfilant cap a ponent, seguint sempre les marques blanc-vermell del GR-107/(GR-7 durant una part) i desseguida ens trobem amb un repetidor de senyals (telefonia) i girem lleugerament al sud-oest per les Costes de Montfillà, sempre de pujada, primer per un corriol i desseguida per una pista habilitada per a tot terrenys i anem a buscar la Ribera de Campcardós, el torrent que baixa des de dalt de la Portella Blanca. Anirem una bona part d'aquest tram amb el torrent a mà esquerra mentre guanyem alçada. Parem a fer un mos a una cruïlla que ens indica la Portella Blanca a 3:30 hores i a 7,5 km. Reprenem la marxa a les (9:50 h). Coincidim amb diferents grups que fan aquesta o altres travesses, gent del Vallès, un grup d'alemanys i d'altres. En cap moment tenim la sensació d'anar sols, ja que el dia és esplèndid i aquesta etapa requereix d'un mínim de bon temps per no haver de patir. Només de sortir s'albira al mig de la vall el Peiraforca (2.647 m) que es planta majestuós al bell mig del nostre punt de vista i en algun punt de l’inici, també podem veure el Roc Colom just al costat de la Portella de Meranges. Després d'un tram mixt entre pujada i replans passem pel costat de la Cabana de Campcardós (Abri) i seguim en ascens fins arribar a l'Estany Gros de la Ribera de Campcardós que aquest any és ple a vessar (a les imatges del satèl•lit no apareix i només es veu l’aiguamoll on hi habita). Travessem el torrent i deixem el curs d'aigua principal a la dreta i l'Estany que comença allí. És un tram amb més replans que permeten fer una ascensió gradual i progressiva sense un excés d'esforç. El terreny fins ara ha estat de camí empedrat amb blocs mitjans de granit i grava granítica solta i poc erosionada o pols de granit compactat, combinat amb trams de terra i herba baixa amb aiguamolls i fangueig. Nerets i ginestells o ginesteres molt oloroses ens acompanyen fins més enllà dels 2.200 m, pintant-ho tot de color groc i magenta sobre verd. En passar pel costat de l’Estany, deixem a mà esquerra el cim del Peiraforca que ara se’ns apareix angulós i vertical i tot seguit a mà esquerra el pas de la Portella de Meranges cap els Engorgs, el circ del vessant sud entre el Puigpedrós i el Bony del Manyer. A 1 km d’haver travessat el pedregar del desguàs de l’estany, ens trobem de nou amb el curs del torrent que ara, a causa del gran cabdal que porta, ens obliga descalçar-nos i travessar-lo per l’aigua i evitar de caure-hi fent equilibris. A partir d’aquí fem una petita remuntada que ens deixa al tram final de l’ascens a la Portella Blanca, que ara, encarats cap el circ ens queda a mà dreta, però hi accedirem fent la volta per l’esquerra, descrivint un semi-cercle. Just en arribar a dalt, acompanyats per un estol de cavalls en perpètua migració, trobem a dalt del coll una clapa de neu gelada que ens obliga a fer-li el tomb per no relliscar innecessàriament. Són les 12:50 h i som a la Portella Blanca d’Andorra. Deixem França i el grup d’alemanys descansa al coll i nosaltres seguim ara cap Andorra, de baixada, girant primer cap al sud, per un corriol que s’endevina més que es veu, que de primer fa un descens en ziga-zagues per desfer alçada i després segueix més recte i planer pel capdamunt de la Vall ‘Engaït que s’obre majestuosa davant nostre. Només ens acompanya el soroll de l’aigua que regalima per arreu, els xiscles d’un aligot i les esquelles dels grups de vaques que jeuen i pasturen en el seu petit hotel de luxe. Una lleugera brisa persistent ens acompanya des de dalt del coll fins ben entrada la vall. Fem una parada per dinar, al costat d’un dels torrents que alimenten al riu Engaït, a 2.200 m d’alçada, ja n’hem baixat 300 m gairebé. Reprenem després d’un repòs i desseguida ens trobem de nou que hem de travessar els diferents rierols que confegeixen el riu i a causa del cabdal ens descalcem de nou i travessem peus a l’aigua per no caure-hi. Entrem de nou al bosc de pi negre pel sender i seguim baixant, ara amb el torrent a mà esquerra i amb un desnivell regular, fins a sortir a un prat on hi ha l’indicador i al cruïlla per anar cap a Malniu. Unes desenes de metres més avall La Vall de La Llosa s’obre davant nostre al Pla de la Moixa, on a la dreta passem pels prats davant de la Cabana dels Esparvers. Ara seguim el curs sorollós del Riu de la Llosa, per un tram de descens continu travessant bosc de pi negre, passant pel Prat Xiuxirà, on a la dreta deixem la Barraca de l’Isidro i seguim avall, ara per una pista més ampla i pel mateix paisatge després de travessar el riu per la palanca del mateix nom del prat; el riu ens queda a mà dreta (un tros que es fa llarg), fins arribar a un desnivell més considerable que la pista salva fent un parell de ziga-zagues i travessant els torrents plens d’aigua que baixen per la nostra esquerra (Calm Colomer, Ginebrosa, Roquesblanques...). Passant un pla on trobem un indicador i una porta, ens apareixen per la dreta les runes del Castell de la Llosa i de l’ermita de la Mare de Déu dels Àngels, just a sobre de Cal Jan de la Llosa, que hi accedim per un camí empedrat a la dreta que baixa de dret cap el pont que travessa el Riu de la Llosa en sentit ponent i ens remunta cap el mas. Un cop a l’altre costat del riu, girem a l’esquerra per seguir el descens cap el sud, primer per una pista i després la deixem agafant un sender a mà esquerra (en aquest tram del riu hi ha el Salt del Molí, que no parem a veure). Aquest sender ens descendeix fins al costat del riu que no deixarem fins haver travessat el Pont del Vilar a Coborriu a l’alçada de Sant Marc i seguint el curs per la dreta del riu. Abans d’arribar al pont, ens trobem amb un tram pla (La Plana de Sant Marc), fangós, embardissat i ple de les diferents famílies d’ortigues que podem trobar per aquí. Cal anar tapat de cames per no patir. Un cop travessat el riu, seguim per un corriol que va paral•lel a un camí particular (tancat i ballat) que planeja i remunta una mica, passem a l’alçada de Coborriu de la Llosa que ens queda a ma esquerra i seguim cap al sud-est fins arribar a un collet on trobem una tanca a ma esquerra i un corriol que gira avall cap a l’est i fins el nord, on ens trobem amb el Torrent de Coborriu, que hem de travessar en sortir a una pista més ampla i seguir per la pista que gira a la dreta de nou cap al sud-est i sud, que ens puja fins a la carretera, just al davant d’on havíem aparcat el cotxe 11 hores abans (+ 1h del taxi fins a Porta).
Una llarga etapa amb un desnivell més que considerable però que no costa de fer per la pròpia allargada de l’etapa. Potser ens han sobrat algun kilòmetre entre la Barraca dels Esparvers i Cal Jan de la Llosa, un tram que es fa llarg.
El temps i les condicions han estat favorables, ja que tot i la calor, hem tingut una brisa fresca en molts moments.
La Portella Blanca queda a la dreta de la darrera taca blanca
Km 16 (aprox.)
Sobre el Riu de la Llosa
Arribant a Cal Jan de la Llosa
Ens estalviem els revolts de la pista i baixem de dret al pont
Deixem la Pista i baixem pel camí
Camí del Vilar
Passem pel costat de la tanca
Deixem el GR després de travessar el pont i pujem per la pista a la carretera

1 comment

  • Photo of Sílvia A.

    Sílvia A. Jul 2, 2018

    I have followed this trail  View more

    Una gran ruta per diferents motius, passa per tres països, té una gran bellesa paisatgística i tot hi la distància i el desnivell és molt agraïda.

You can or this trail