Download

Distance

9.72 mi

Elevation gain

1,250 ft

Technical difficulty

Moderate

Elevation loss

1,250 ft

Max elevation

869 ft

Trailrank

68 4.3

Min elevation

363 ft

Trail type

Loop

Moving time

3 hours 51 minutes

Time

4 hours 46 minutes

Coordinates

2653

Uploaded

March 24, 2019

Recorded

March 2019
  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
Be the first to clap
5 comments
 
Share
-
-
869 ft
363 ft
9.72 mi

Viewed 5135 times, downloaded 167 times

near Bellús, Valencia (España)

COVA DE LA PETXINA - ASSUT DE BELLÚS - FONT DE BELLÚS - MOLÍ DE GUARNER - COVA NEGRA - ARCADES D'ALBOI - PENYA ROJA - BARRANC DE LA SOLANA - PORTET DE VERNISSA - COVA DELS COLOMS - ERMITA DE SANT JOSEP I SANTA BÀRBARA - MIRADOR DE BELLVERET - MURALLES DE PONENT

Es desplacem fins la població de Bellús per a realitzar una ruta vorejant el riu Albaida fins arribar a les Arcades d'Alboi, per a després desviar-nos fins el terme de Xàtiva.

El pas natural del riu Albaida per l'Estret de les Aigües ha configurat un paratge de valor mediambiental, geològic i patrimonial. Al llarg de la ruta fins les arcades d'Alboi, observem el bosc de ribera alternant amb bosc mediterrani, i alguns endemismes i espècies rupícoles que han contribuït a la presència d'una fauna molt rica i diversa. L'aprofitament de les aigües de Bellús des de temps immemorials es fa patent en contribucions com el canal de la Font de Bellús d'època musulmana, amb els respiralls que ens acompanyen durant bona part del recorregut.

Comencem la ruta al costat de la Cova de la Petxina, qualificada junt a la Cova Negra com a les més antigues de la Vall d'Albaida. Prompte es trobem en l'Assut de Bellús, que desviava part del'aigua del riu cap al gran canal que recorre la vora esquerra de l'Estret de les Aigües. De seguit es trobem en el naixement de la Font de Bellús i on comença l'alcavó o canal de Bellús, que amb els seus respiralls com a testimoni, ens acompanyaran fins les arcades d'Alboi. Continuem la ruta aplegant al molí de Guarner i un poc mes avant la Cova Negra, destacada pel seu valor com a jaciment del Paleolític Mitjà peninsular i europeu.

A uns dos kilòmetres de la Cova Negra ens trobem en les Arcades d'Alboi, format per la successió de nou arcs apuntats gòtics que salvava la conducció de l'aigua per diferents accidents topogràfics. Continuem per el camí de pujada que creua les arcades fins arribar a la CV-620. Agarrem un xicotet tros de carretera fins desviar-nos a l'esquerra per a agarrar un camí i posterior senda que ens porta per baix de la Penya Roja, a creuar per el Barranc de la Solana, sense perdre de vista al Castell de Xàtiva i a buscar el Portet de Vernissa que creua la serra de la solana a l'ombria.

Continuem per la senda fins arribar a la porta de la Muralla de Llevant, i al entrar anem directament a la Cova dels Coloms, nombrada aixina per que criaven coloms silvestres. Continuem i apleguem a la nevera, que està molt ben conservada, i continuem fins arribar a l'església de Sant Feliu, probablement, l'edifici religiós més antic de la ciutat. Al costat de l'esglèsia es troba un gran edifici islàmic amb dependències al voltant d'un pati i restes de pintures murals decoratives. De seguida ve l'ermita de Sant Josep i Santa Bàrbara, on estaria situada la porta de l'Aljama i que segons la tradició, va ser creuada per Jaume I quan, rendida la ciutat de Xàtiva al 1244, va penetrar al seu interior.

Continuem i anem al Mirador de Bellveret, on esta l'Arc Daurat, escultura de Manuel Boix instal·lat en 1992, creat en homenatge a l'esport valencià de Pilota. Baixem un poc i creuem les Muralles de Ponent, arribant al poble on agarrem el carrer de Pujada de Bixquert, on creuarem la CV-620 per a tornar pel cami d'Alboi i continuar per la senda on hem vingut abans, tornat a passar per les Arcades i la Cova Negra fins arribar a l'Assut de Bellús.
Waypoint

Inici

Waterfall

L'Assut de Bellús

"L'Assut de Bellús formava part d'un seguit de sis assuts molinars arrenglats al llarg el pas del riu Albaida pel terme de Bellús. L'assut que tingueu davant era l'últim i desviava part de l'aigua del riu cap al gran canal que recorre la vora esquera de l'Estret de les Aigües, fins al molí de Guarner que trobareu al final del sender, ja en terme de Xàtiva. La construcció actual data dels segles XVIII-XIX, i mostra seguit de reformes i reforços al llarg dels anys conseqüència de les revingudes del riu." Text del panell informatiu.
Waypoint

L'alcavó o canal de Bellús

"La canal o alcavó de les Aigües de Bellús es una construcció d'època islàmica (s. VIII-X), que recorre 7 km. entre el naixement de la Font de Bellús -on ara vos trobeu- i la porta de Cocentaina de la ciutat de Xàtiva. Es tracta de una canonada que discorre pel marge esquerre del riu Albaida, formada per una successió de cossis (tubs) de ceràmica de 84 cm. de diàmetre encaixats i reforçats amb argamassa. Destaquen cada certs metres els respiralls que permetien l'entrada de xiquets per netejar la conducció i segellar les juntes dels cossis amb pasta impermeabilitzant. Al llarg del seu recorregut pels termes de Bellús, Genovés i Xàtiva, la conducció salva diferents accidents topogràfics a base de sospedrades i arcades. Entre les quals destaca l'aqüeducte o Arcades d'Alboi (1403-1404), format per la successió de nou arcs apuntats gòtics. L'òptim resultat de l'obra mil·lenària islàmica va proporcionar servici d'aigües potables i reg a Xàtiva fins l'any 1936. Una meravella del patrimoni hidràulic valencià declarat Bé d'Interés Cultural pel seu valor arqueològic i patrimonial." Text del panell informatiu.
Ruins

Respiralls de la canal de Bellús

Photo

Vista de la penya de l'Aventador

Information point

Panell informatiu

Archaeological site

La Cova Negra

"La Cova Negra es troba situada en el terme de Xàtiva, en un congost anomenat l'Estret de les Aigües. L'aspecte negrós de les seues parets és a causa del fum i pot ser a causa del creixement de molses o líquens, açò ha originat la seua denominació de Cova Negra. La Cova Negra destaca pel seu valor com a jaciment del Paleolític Mitjà peninsular i europeu. La seua importància rau en l'abundància de materials (instrumental de sílex, restes d'animals...) i en la llarga seqüència estatigràfica: des de finals de la penúltima glaciació (Riss), fa uns 40.000 anys, fins a la segona fase de glaciació Würm. Un altra aportació fonamental han sigut les restes òssies humanes recuperades: un fragment de crani (parietal esquerre) corresponent a un neandertal baró, un fragment de mandíbula amb un molar i una dent incisiva de diferents individus. Fa 100.000 anys l'Homo Erectus va desaparèixer per a ser substiuït per l'Homo Sapiens Neanderthalensis, d'origen incert però emparentat amb ell. Durant 70.000 anys, va ser el protagonista del Paleolític Mitjà. A ell es deuen els primers ritus funeraris, el perfeccionament de les tècniques de caça, la utilització del foc per a enllumenat i un grau de solidaritat social prou acusat. La població estava agrupada en clans. Es caracteritza per la baixa densitat demogràfica, la falta de territoris fixos, la mobilitat dels grups i l'absència d'una artesania industrialitzada. L'home de Neandertal era de complexió forta i sòlida, de baixa estatura, amb les extremitats curtes i arquejades i la seua marxa era bípeda. El seu índex de vida era de 40 o 50 anys." Text del panell informatiu.
Photo

Foto

Intersection

Dreta

Ruins

Respiralls de la canal de Bellús

Monument

Aqüeducte o Arcades d'Alboi (1403-1404)

Les Arcades d'Alboi, format per la sucessió de nou arcs apuntats gòtics, van ser construides per a salvar la conducció de l'aigua per diferents accidents topogràfics.
Intersection

Esquerra

Intersection

Penya Roja - Dreta

Photo

Vista al Castell de Xàtiva

Photo

Vistes al Castell de Xàtiva

Intersection

Dreta

Intersection

Dreta

Photo

Calçada romana

Calçada romana per el Portet de Vernissa, que creua la serra del Castell, de la part de la solana a l'ombría.
Photo

Cavitat en la serra

Ruins

Ruines

Intersection

Dreta

Photo

Foto

Ruins

Muralla de Llevant.

Porta feta en la mateixa muralla per on entrem dins del recinte per a visitar la Cova dels Coloms.
Cave

Cova dels Coloms

La Cova dels Coloms, està situada en el vessant Nord de la muntanya que acull el castell. El seu nom procedeix per haver sigut lloc de cria de coloms silvestres. En les seues parets s'ha tallat un altar i s'ha col·locat una imatge de la Verge de la Pau, obra de l'escultor de Xàtiva Francisco Bolinches.
Monument

Nevera

"Esta construcció anomenada 'nevera' és un curiós pou de neu o cava, d'uns deu metres de diàmetre i altres tants de profunditat que servia per emmagatzemar la neu que portaven de la serra de Mariola, convertir-la en gel i conservar-la per distints procediments per comerciar amb ella i usar-la en altres èpoques de l'any. Encara que la tradició afirma que és d'origen àrab, la construcció va tindre la seua funció durant el segle XVIII, època en què es va produir a Europa l'anomenada xicoteta glaciació, amb temperatures molt fredes i nevades freqüents en cotes molt baixes durant l'hivern. Al gran pou excavat a la pedra i cobert per una gran volta parabòlica de pedra i rajola originalment coberta de teula, es dipositava la neu a través de quatre portes obertes als quatre punts cardinals. Una vegada al pou, els nevaters la compactaven amb masses formant capes de gel que separaven amb palla. Per als treballs de manteniment es va habilitar una escala que si mirem per les finestres vorem que els graons estan excavats com forats al mur que baixava fins la base del pou, on hi ha tallats a la pedra uns canals per desaiguar l'aigua produïda en fondre's el gel." Text del panell informatiu.
Religious site

Església de Sant Feliu

"L'esglesia de Sant Feliu és, probablement, l'edifici religiós més antic de la ciutat. Va ser construït després de la conquesta de Jaume I a l'esplai on originàriament es trobava la basílica xativina d'època visigòtica. Es tracta d'una església d'estil occità o de conquesta, molt característic en l'àmbit geogràfic valencià durant els segles XIII i XIV, amb planta rectangular , coberta de fusta a dues aigües i una entrada lateral porticada on es van reaprofitar les columnes, tant de l'antiga basílica, com dels edificis d'època romana que es trobaven al voltant. El seu interior presenta quatre arcs de diafragma, que descansen sobre contraforts aprofitats per establir les capelles laterals. Cal destacar les pintures murals que es conserven al seu interior, així com la pila d'aigua beneïda i el retaule de l'altar major, dedicat a Sant Feliu de Lió i Sant Feliu de Girona. L'entorn de Sant Feliu té un gran interès paisatgístic i arqueològic, tal com ho demostren les troballes de les excavacions realitzades a la zona, com el Palau musulmà que podem veure davant de l'església." Text del panell informatiu.
Archaeological site

Restes arqueològiques Costa Castells

"La Xàtiva actual té els seus precedents a les ciutats ibera, romana i islàmica. La Saiti o Seatabis ibera es situaria al cim de la muntanya del castell. Els romans expandiren la seua ciutat cap a les planes inferiors i crearen la ciutat de Saetabis Augusta. La invasió islàmica del segle VIII ocupà els espais de romans i visigots i donà origen a la musulmana Medina Xateba. Estem situats probablement al que seria el centre de la Xateba islàmica. A la documentació del període, esta ciutat apareix sempre com una fortalesa inexpugnable tant pel seu castell com per la seua muralla que envolta el centre urbà. Este estava delimitat pel llevant per la porta de l'Aljama, pel ponent per la porta de l'Atmela i pel nord pel Bellveret. L'espai on ens trobem, en època islàmica va ser anomenat com aljama, i era el barri administratiu on estaven els edificis principals de la ciutat islàmica com el palau de l'Algema o del Governador (després convent del Montsant). Les excavacions realitzades han tret a la llum estructures d'un gran edifici islàmic amb dependències al voltant d'un pati i restes de pintures murals decoratives que són rèpliques de les originals, traslladades al Museu de l'Almodí. Mirant cap a l'església de Sant Feliu (cap al castell) podem vore un mur de pedra amb uns potents carreus a mode de contraforts que pogueren pertànyer a la primitiva basílica paleocristiana de Xàtiva, seu del bisbat visigot de la ciutat." Text del panell informatiu.
Religious site

Ermita de Sant Josep i Santa Bàrbera

"Ens trobem a la zona on estaria situada l'anomenada porta de l'Aljama i que segons la tradició, va ser creuada per Jaume I quan, rendida la ciutat de Xàtiva al 1244, va penetrar al seu interior. Passat el temps, sobre este lloc es va edificar l'antiga ermita de Santa Bàrbara , una reduïda capella dedicada a la santa que ostentava la protecció d'esta porta. L'actual temple de Sant Josep es va construir sobre l'obra de l'antiga ermita. És un edifici barroc del segle XVIII de planta de creu llatina, traçat per l'arquitecte fra Vicente Cuenca. DE l'antiga edificació es conserven algunes dependències, també alguns elements decoratius com unes guixeries renaixentistes. La porta principal de Sant Josep s'obri als peus de la planta de l'església. Allí estaven les escultures dels titulars de l'ermita, Sant Josep i Santa Bàrbara que no fa molt es van traslladar a l'interior. Davant de la portada podem contemplar una creu renaixentista de pedra erigida a la segona meitat del segle XVI. S'alça sobre grades i part del fust de la columna, es de marbre de Buixcarró, d'època romana, similar a les de l'atri de Sant Feliu. El capitell i la creu són de pedra calcària llaurada per les dos cares amb les imatges de Jesucrist i de la Verge Maria. El capitell té dos escuts amb símbols gremials dels fusters i obrers, que segurament sufragarien la seua erecció. Durant la festa de les Falles, el dia de Sant Josep (19 de març) fallers i falleres de tota Xàtiva, celebren una missa al seu patró Sant Josep i una posterior processó fins l'Albereda." Text del panell informatiu.
Photo

Mirador de Bellveret

Arc Durat, escultura de Manuel Boix instal·lat en 1992, creat en homenatge a l'esport valencià de Pilota, des de el Mirador de Bellveret.
Photo

Vista de les muralles de Ponent

Ruins

Muralles de Ponent

Ruins

Muralles de Ponent

Final de les muralles de ponent.
Waypoint

Foto

Intersection

Esquerra

Photo

Respiralls de la canal de Bellús

5 comments

  • Photo of JAVI-falonsma

    JAVI-falonsma May 4, 2020

    Buenos días. Serias tan amable de indicarme porque la has puesto moderada. Nosotros la hicimos hasta el acueducto pensando que se podría volver por el otro margen y no vi ninguna dificultad.

    Volveré a hacerla según tu datos, me mola.

    Gracias

  • Photo of Taitaners

    Taitaners May 4, 2020

    Hola Javi. La razón de mi calificación de dificultad al poner "moderado" es que, una vez pasado el Acueducto de Alboy, si continuas por el camino hacia la carrretera CV-620, cuando la cruzas y te encaminas hacia la Penya Roja, hay cierto desnivel. Despúes cuando te encaminas hacia el portet de Vernissa y subes por la calzada romana, también hay cierto desnivel. Nada difíciles las dos subidas, pero no suelo poner a este tipo de rutas la difcultad de "fácil", por sus desniveles y longitu de la ruta. Te recomiendo que hagas la ruta hasta el final, las vistas son muy bonitas.

  • Photo of JAVI-falonsma

    JAVI-falonsma May 5, 2020

    gracias. He visto el desnivel y para 16km, me parecía muy poco.

    En cuanto la haga, te voto para no dejarla a medias.

  • Photo of rafagas27

    rafagas27 Dec 8, 2020

    I have followed this trail  View more

    Muy chula y agradable a los sentidos

  • Vicen Moles julio Apr 19, 2021

    I have followed this trail  verified  View more

    Ruta fácil al principio y final, moderada por la subida al Castillo de Xativa, vistas muy bonitas

You can or this trail