Time  7 hours 8 minutes

Coordinates 1373

Uploaded September 7, 2016

Recorded September 2016

-
-
2,670 f
1,241 f
0
3.1
6.1
12.28 mi

Viewed 365 times, downloaded 13 times

near l'Abella, Catalunya (España)

Excursió que sortint de l'estació d'Aiguafreda fa un recorregut que visita diversos elements patrimonials de l'entorn , es el cas dels dolmens del Duc i de l'Ollic, l'Església parroquial de Sant Martí de Centelles sota el Castell , l'antiga ermita de Santa Magdalena de Vilarestau , els massos de Rossell , d'en Pinós , i de les Canes en el qual es trobaren diversos mil·liaris de la via romana , i que ho recorda una placa en uns jardins prop de la font dels Enamorats , acabant la ruta novament a l'estació.

Té l'inconvenient que la majoria d'elements patrimonials o no tenen cap tipus de senyalització ni interpretació , o quan en tenen , llanguideixen de deixadesa i abandonament . A més la darrera part , entre els massos de Rossell i d'en Pinós , que forma part de la ruta dels molins , i passa per un tram de la via Romana, han llaurat el camí , fent-lo gairebé impracticable . Com impracticable es voler seguir per la via romana en direcció sud fins el molí de les Canes , o creuar el riu Congost a gual per l'únic pas habilitat , per sobre la canalització del gas. Malgrat les dificultats es una ruta prou interessant.

Llocs d'interés del recorregut.

Grau i font d'en Tresquarts.
Quan la Lleixa supera el grau dels Matxos, anant en direcció nord, es troba la pista que connecta els nuclis de l’Abella i de Sant Miquel Sesperxes. Des de la pista, un corriol indicat permet accedir a la font del Rouret (també dita de can Tres Quarts). També s’hi pot accedir per un camí empedrat que baixa des de can Tres Quarts, que s’agafa just al costat d’un petit mirador penjat sobre el cingle.
La font en ella mateixa no té res especial; fins i tot les rodalies són força brutes a causa de què l’espai adjacent va ser utilitzat com a abocador d’escombraries de la casa. El que la fa atractiva és el gravat que es pot veure a la paret del cingle. Es tracta d’un rostre humà, possiblement una dona, amb el cabell llarg i una mà (la dreta) clarament delimitats. També s’hi observa un possible pit. Al costat hi ha algunes inicials i una data que semblaria correspondre a l’any 1985.
No sabem el seu origen, ni l’autor, ni tan sols la data en què es va gravar. Malauradament algunes persones poc cíviques han fet grafits a sobre del gravat i l’han desvirtuat força (això, malgrat tot, ajuda a la seva localització). El camí de pujada des de l'estació d' Aiguafreda segueix el recorregut original de Mn. Oliveras de la travessa de Matagalls a Montserrat . (blog de Francesc Roma)

Dolmen del duc. Segons el mapa de patrimoni de la Diputació de Barcelona, “Es tracta d’una cambra simple, oberta, poligonal, formada per blocs de grans mides, irregulars, conservant la llosa de cobertura in situ. Les mides aproximades són 2,20 metres de llargada per 2 metres d’amplada i la llosa de coberta d’uns 2,40 metres d’amplada per 1 metre de gruix. No conserva túmol. Pel que fa al material arqueològic, s’ha trobat uns pocs fragments ceràmics sense decoració de pastes negroses. D’aixovar cal destacar una conta circular de pecten, fragmentada i dos fragments de valva de pecten. A nivell antropològic es conserven diversos fragments de costelles, tibies i falanges. El fragment de mandíbula inferior, un premolar, 4 peces dentàries i 5 molars d’adult. El megalit es conserva força, gràcies a les lloses irregulars i grans que suporten la llosa de coberta.Observacions: El megalit pren el nom de “El Duc” perquè la finca on és situat era propietat del Duc de Centelles.” (blog de Francesc Roma)

Esglesia de sant Marti . L'església de Sant Martí ja existia l'any 1031. Centrava la "villa Sentilias", de la qual va prendre el nom i on senyorejava el llinatge feudal dels Centelles. Modificat en diverses ocasions, el temple és actualment un edifici barroc del segle XVII que té al seu costat la cripta neogòtica dels comtes de Centelles, edificada entre els anys 1895-1897. Està situada al peu del castell de Sant Martí, amb el qual estigué relacionada històricament. (blog Ajuntament de sant Martí de Centelles)

Santa Magdalena de Vilarestau . L'Església de Santa Magdalena de Vilarestau es troba a poc minuts del Cerdà en direcció nord en un petit puig, encara que actualment en queden poc més que algunes restes dels murs laterals. Per si fos del seu interès a l'Arxiu Municipal disposem d'informació sobre Santa Magdalena de Vilarestau que li podria ser d'ajuda per situar-la.
Arribàvem a l’indret indicat seguint el camí de la pedrera del Cerdà, i comprovàvem que efectivament només hi ha en peu algun tros de les parets laterals; a reserva d’un treball arqueològic, sembla que es tractava d’una ermita de planta rectangular sense absis. Únicament des del coneixement de la follia destructora de la Guerra Civil, podem entendre el lamentable estat d’aquesta joia del nostre passat. Sembla que tingué culte fins als inicis del segle XX, quan a la masia dels Cerdà es construí la capella homònima de Santa Magdalena, que tampoc reeixiria de la barbàrie bèl·lica. (blog conèixer Catalunya)

Dolmen de l'Ollic . Es troba a llevant de l’Ollic, sobre el molí de les Canes i arran de cingle
Es tracta d’una cista coberta per una llosa d’1,50 m x 1,25 m aguantada per tres lloses verticals. La cambra interior fa 1 m x 0,80 m i està més o menys orientada a l’est. Actualment té una alçada d’1,10 m. El mapa de patrimoni de la Diputació diu que s’hi varen trobar un parell de fragments ceràmics, informes i llisos de pasta grollera, 10 peces de rodelles de collaret discoïdals, perforades, de pecten, un disc de pedra, en gres, circular, dos ascles de sílex i una falç/ganivet de sílex blanc, amb retoc, de 7,20 cm. Només dues lloses en posició original (1,5x0,35m, lateral i una de 0,80x1,2 frontal). Possible cobertora de 1,35x1,40 i 0,30 de gruix i una possible lateral reposades. Al costat altres lloses possiblement pertanyents al dolmen.(blog de Francesc Roma i blog Megalitisme)

Via romana del Congost . La regidora de Cultura i Patrimoni, Anna Chavez, diu que després de l''error' comés en les obres de la C-17 tant GISA com l'empresa concessionària van acceptar assumir el cost de la reparació d'aquest mur i fer els primers treballs d'excavació d'aquest tram de la via romana. Els treballs per excavar una via que té un estat de conservació 'regular' han donat un resultat 'interessant'. Entre d'altres, s'ha recuperat el mur de contenció, part dels guarda-rodes i s'han localitzat algunes marques de roderes. També es pot veure clarament trenca-aigües cada sis metres. Chavez deixa clar que tot i que la via és romana s'hi van fer moltes reparacions en el període 'medievals' o 'modernes'. La regidora, que té formació arqueològica, diu però que queden 'bastants trams' però que es poden interpretar com a 'romans originals'.
Segons ha explicat Chavez en el que és el global de la via aquesta està 'molt ben documentada' i n'assenyala la recerca històrica que en van realitzar Núria Molist i Toni Caballé. La via romana del Congost es documenta a partir del segle II dC. D'aquesta època es va trobar, al segle XIX, un conjunt de mil·liaris, o fites, a la rodalia del mas i molí de les Canes. El camí va continuar en ús durant les èpoques medieval i moderna, quan adquirí la categoria de camí ral o 'reial' que connectava les ciutats-mercat de Barcelona i Vic. Els barons de Centelles van intentar desviar el seu recorregut en dues ocasions (segles XIII-XIV) per tal que passés per dins de la vila de Santa Coloma, amb l'objectiu d'afavorir el seu mercat.
L'objectiu municipal passaria per anar obtenint recursos per poder continuar les excavacions tot i que admeten que obtenir aquests recursos en època de crisi pot ser dificultós. Actualment seria difícil recuperar tota la via original perquè alguns trams han quedat 'arrasats per l'acció de l'home'. Tot i això, i 'més a llarg termini', la regidora centellenca no descarta poder connectar els trams de la via existents com aquest de Centelles i una altre d'existent al municipi de Balenyà.
Fa uns anys ja s'havien iniciat excavacions aquesta zona que queda al terme municipal de Centelles però separada del nucli urbà per la carretera C-17. La seva ubicació fa que els veïns desconeguin l'existència d'aquesta via tot i que des de que s'hi han fet les excavacions les persones interessades en aquestes temàtiques s'hi han anat apropant per visitar-les . (blog Més Osona)
Waypoint

Creu Del Pou

Waypoint

Dolmen de ca l'Ollic

Waypoint

Dolmen del Duc

Waypoint

El Pou

Waypoint

El Rossell

Waypoint

Estació de Sant Martí de Centelles

Waypoint

Font de Sant Marti

Waypoint

Font i Grau de can Tresquarts

Waypoint

Molí Del Rossell

Waypoint

Pas a gual del Congost

Waypoint

Placa commemorativa Mil·liaris del Molí de les Canes

Waypoint

Església de Sant Martí de Centelles

Waypoint

Santa Magdalena de Vilarestau

Comments

    You can or this trail