Coordinates 2888

Uploaded June 24, 2017

Recorded June 2017

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
9,872 ft
5,271 ft
0
2.2
4.4
8.71 mi

Viewed 3556 times, downloaded 283 times

near Senet, Catalunya (España)

[CA]  Espitau de Vielha-Tuc de Molières




Excursió al tuc de Molières, de 3 010 m d’altitud, des de la boca sud del túnel de Vielha, de notable desnivell i de gran bellesa paisatgística. Tot i que es pot fer en una jornada, pot aprofitar-se l’existència del refugi de Molières -no guardat- per passar una nit a alta muntanya en un entorn magnífic. Les panoràmiques que hi ha des del refugi i des del cim són fantàstiques, amb el premi final de l’espectacular visió sobre el massís de la Maladeta i el sostre del Pirineu, l’Aneto. El seguiment de l'itinerari no és complicat però demana una bona experiència en entorns d'alta muntanya o anar acompanyat d'un guia expert. El recorregut segueix una línia clara i intuïtiva, està senyalitzat a la part inferior i fitat a la resta del trajecte, amb traces de pas en la majoria dels trams. Per assolir el collet de Molières s'ha de fer una curta grimpada. Cal estar atents a escollir el pas més assequible. Fins ben entrat l’estiu -en major o menor mesura, depenent de l’any- cal creuar àmplies congestes de neu. En cas de temperatures baixes, preveure l’ús de piolet i grampons.

El refugi lliure, en molt bon estat, té una capacitat de 12 persones i disposa de flassades i matalassos. Des de finals d'estiu fins a la tardor l’aigua escasseja al seu voltant, cal preveure-ho i abastir-se’n abans de desviar-s’hi, perquè queda elevat sobre el riu.

Ruta senyalitzada parcialment.





L'inici del recorregut és a l'aparcament que hi ha al costat dels edificis de l’Hospital de Vielha, sobre la boca sud del túnel de Vielha. S’hi arriba per la carretera N-230, entre el Pont de Suert i Vielha. Just abans d’entrar al túnel es pren una desviació lateral que deixa a l'indret indicat. Atenció a no badar i passar de llarg l’accés perquè no es podrà girar fins a l’altra banda del túnel.

0,00 km (1 611 m). Espai d’aparcament de l’Hospital de Vielha, a ponent dels edificis. Diversos plafons explicatius informen de les característiques de l’entorn de la vall. Cal prendre el camí ample que se’n va cap a ponent passant una barrera i endinsant-se a la vall de Molières, culminada pel cim, travessant el pla de l’Hospital i la pleta de Molières. Se segueixen les estaques grogues i el camí ben fressat fins a passar una primera passera de fusta (1,00 km, 1 631 m, 15 min). Aquí el camí es bifurca, es pot seguir el trencall de la dreta o el de l’esquerra, indistintament.

Els dos trams es troben sota un primer saltant d’aigua (1,47 km, 1 671 m, 45 min), que se supera deixant-lo a l’esquerra. Se segueix el camí, que es torna a bifurcar una mica més endavant, convertit ara en sengles corriols d’alta muntanya, parant compte amb els senyals de fusta fins al final de la pleta, on es tornen a unir (2,27 km, 1 751 m). A partir d’aquest lloc caldrà seguir les fites de pedra i les traces, evidents, mantenint sempre el riu a l’esquerra (S). El recorregut s’enfila de valent i se situa sota una bella cascada partida en tres salts; el Gotèr de Molières (2,75 km, 1 851 m, 55 min). Se supera el pas estrangulat entre la roca i el salt i es continua pujant. Més amunt, el camí gira al nord; fent nombroses ziga-zagues supera el vessant dret i costerut situat sota el Tuc dera Gerbosa fins a guanyar un ressalt pla i molt ampli -la cubeta glacial que allotja els dos primers estanys de la vall- des d’on es veu, a sobre mateix (N), el refugi de Molières.

4,35 km (2 330 m), 2 h 15 min. Bifurcació prop del primer estany de Molières amb el trencall d’accés al refugi. Es gira a la dreta (N) i se superen els 70 m de desnivell que el separen d’aquest punt. Si no s’hi ha d’anar, se segueix el camí en línia recta. La unió amb el trencall provinent del refugi es fa un quilòmetre més endavant.

4,65 km (2 398 m), 2 h 27 min. Refugi de Molières. Vista sobre la vall, tancada al sud pels cims de la Tuca de la Fontana, de la Tallada i de la Feixa de la Vall. A l’altra banda, al NE, sobre el crestall que es desprèn del Tuc dera Gerbosa, el Tuc deth Pòrt de Vielha. A llevant, les imponents carenes del Tuc des Estanhets, Tuca de la Contesa i serra de Besiberris-Comaloforno, on destaca la piràmide rocosa del Besiberri Nord, de 3 008 m.

Es continua cap al cim voltant el refugi pel nord i deixant la construcció a mà esquerra. L’itinerari discorre planerament fins a situar-se sobre l’extrem de ponent del primer dels Estanhòts de Molières (5,55 km, 2 470 m). A partir d’aquest punt es gira al N i comença una llarga i sostinguda pujada fins al coll de Molières (fites de pedra i traces; la ruta va girant al NO). L’accés final al coll, vertical però fàcil, demana ajudar-se de les mans.

6,70 km (2 937 m), 4 h 10 min. Coll o coret, en aranès, de Molières. S’obre una àmplia perspectiva sobre la vall de L’Escaleta, a la capçalera del riu Èssera, emmarcada pel majestuós massís de la Maladeta i coronat per l’Aneto. Es passa al vessant nord de la carena i, girant a l’esquerra (S) s’arriba sense cap dificultat al planer cim del Molières. Hi ha una gran fita en un primer cim, cal seguir uns metres més per arribar al punt més alt.

7,00 km (3 010 m), 4 h 25 min. Tuc de Molières. Val la pena crestejar una mica més cap al sud per contemplar la vall de Salenques, on destaquen els estanys Negre i Cap de la Vall, així com un singular refugi particular que hi ha sobre uns estanyols. A més dels cims de la vall, esmentats anteriorment, s’observa, a ponent, l’imponent massís de la Maladeta i les seves geleres, coronat pel pic d'Aneto, de 3 404 m. Davant mateix sobresurt la famosa cresta de Salenques, eriçada d’agulles, que puja fins al Margalida i, pel pic de Tempestats, fins a l’Aneto salvant la profunda bretxa de Tempestats. Cap al nord, es veu la carena que s’allarga pel Cap deth Hòro de Molières, el coll d’Alfred i el Mall des Pois, que parteix les capçaleres de les valls del Nere i del Pois. Seguint la carena, destaquen els cims del Malh dera Artiga i de Salvaguàrdia i, a l’altra banda de la vall de l’Èssera, els Malls Printrat, Plané, Barrat, el pic del Bom i el Malpàs. Girant cap a llevant, a l’altra banda de la vall d’Aran, els tucs de Cabrèra, Maubèrme i Barlonguèra. Ja sobre el Pallars, destaquen el Mont-roig, el pic de Certascan, el Sotllo i la Pica d’Estats. Més propers, a la carena dels Besiberris s’hi afegeix, al nord, el Montardo, i darrera, la Punta Alta i els innumerables cims del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En acabat, es refà el camí en direcció inversa; un cop a la pleta de Molières es poden prendre les variants que no s’han utilitzat a l’anada.

14,03 km (1 611 m), 7 h 5 min. Espai d’aparcament de l’Hospital de Vielha, final de l’excursió.




Més informació





[ES]  Espitau de Vielha-Tuc de Molières



Excursión al Tuc de Molières, de 3010 m de altitud, desde la boca sur del túnel de Vielha, de notable desnivel y de gran belleza paisajística. Aunque se puede recorrer en una jornada, puede aprovecharse la existencia del refugio de Molières -no guardado- para pasar una noche en alta montaña en un entorno magnífico. Las panorámicas que hay desde el refugio y desde la cima son fantásticas, con el premio final de la espectacular visión sobre el macizo de la Maladeta y el techo del Pirineo, el Aneto. El seguimiento del itinerario no es complicado pero exige tener una buena experiencia en entornos de alta montaña o ir acompañado de un guía experto. El recorrido sigue una línea clara e intuitiva, está señalizado en la parte inferior y acotado con mojones en el resto del trayecto, con trazas de paso en la mayoría de los tramos. Para alcanzar el collado de Molières se debe realizar una corta trepada. Es necesario estar atentos para escoger el paso más asequible. Hasta bien entrado el verano -en mayor o menor medida, dependiendo del año- hay que cruzar amplios neveros. En caso de temperaturas bajas, prever el uso de piolet y crampones.

El refugio libre, en muy buen estado, tiene una capacidad de 12 personas y dispone de mantas y colchones. Desde finales de verano hasta el otoño el agua escasea en su alrededor, hay que preverlo y abastecerse antes de desviarse porque queda elevado sobre el río.

Ruta señalizada parcialmente.




El inicio del recorrido se sitúa en el aparcamiento que hay junto a los edificios del Hospital de Vielha, sobre la boca sur del túnel de Vielha. Se llega por la carretera N-230, entre El Pont de Suert y Vielha. Justo antes de entrar en el túnel se toma una desviación lateral que deja en el lugar indicado. Atención a no distraerse y pasar de largo el acceso porque no se podrá dar la vuelta hasta el otro lado del túnel.

0,00 km (1.611 m). Espacio de aparcamiento del Hospital de Vielha, a poniente de los edificios. Varios paneles explicativos informan de las características del entorno del valle. Hay que tomar el camino ancho que se va hacia poniente pasando una barrera y adentrándose en el valle de Molières, culminada por la cima, atravesando el Pla de l’Hospital y la Pleta -el redil- de Molières. Se siguen las estacas amarillas y el camino bien marcado hasta pasar una primera pasarela de madera (1,00 km, 1631 m, 15 min). Aquí el camino se bifurca, se puede seguir el desvío de la derecha o el de la izquierda, indistintamente.

Los dos tramos se encuentran bajo un primer salto de agua (1,47 km, 1671 m, 45 min), que se supera dejándolo a la izquierda. Se sigue el camino, que se vuelve a bifurcar un poco más adelante, convertido ahora en sendos senderos de alta montaña, prestando atención a las señales de madera hasta el final del redil, donde se vuelven a reunir (2,27 km, 1751 m). A partir de este lugar habrá que seguir los hitos de piedra y los rastros, evidentes, manteniendo siempre el río a la izquierda (S). El recorrido trepa enérgicamente y se sitúa bajo una hermosa cascada partida en tres saltos; el Gotèr de Molières (2,75 km, 1851 m, 55 min). Se supera el paso estrecho entre la roca y el salto y se continúa subiendo. Más arriba, el camino gira al norte; describiendo numerosos zigzags supera la ladera derecha y empinada situado bajo el Tuc dera Gerbosa hasta ganar un resalte plano y muy amplio -la cubeta glacial que aloja los dos primeros estanques del valle- desde donde se ve, encima mismo (N), el refugio de Molières.

4,35 km (2.330 m), 2 h 15 min. Bifurcación cerca del primer estanque de Molières con el desvío de acceso al refugio. Se gira a la derecha (N) y se superan los 70 m de desnivel que lo separan de este punto. Si no se tiene que ir hasta allà, se sigue el camino en línea recta. La unión con el desvío proveniente del refugio se realiza un kilómetro más adelante.

4,65 km (2.398 m), 2 h 27 min. Refugio de Molières. Vista sobre el valle, cerrada al sur por las cumbres de la Tuca de la Fontana, de la Tallada y de la Feixa de la Vall. Al otro lado, en el NE, sobre la erizada cresta que se desprende del Tuc dera Gerbosa, la cima del Tuc deth Pòrt de Vielha. A levante, las imponentes crestas del Tuc des Estanhets, Tuca de la Contesa y sierra de Besiberris-Comaloforno, donde destaca la pirámide rocosa del Besiberri Nord, de 3008 m.

Se continúa hacia la cima dando la vuelta al refugio por el norte y dejando la construcción a mano izquierda. El itinerario discurre llanamente hasta situarse sobre el extremo de poniente del primero de los Estanhòts de Molières (5,55 km, 2.470 m). A partir de este punto se gira al N y comienza una larga y sostenida subida hasta el cuello de Molières (hitos de piedra y rastros; la ruta va girando al NO). El acceso final al cuello, vertical pero fácil, pide ayudarse de las manos.

6,70 km (2.937 m), 4 h 10 min. Coll o coret, en aranés, de Molières. Se abre una amplia perspectiva sobre el valle de L'Escaleta, en la cabecera del río Essera, enmarcada por el majestuoso macizo de la Maladeta y coronado por el Aneto. Se pasa a la vertiente norte de la cresta y, girando a la izquierda (S) se llega sin ninguna dificultad a la llana cumbre del Molières. Hay un gran hito en una primer cima, hay que seguir unos metros más para llegar al punto más alto.

7,00 km (3.010 m), 4 h 25 min. Tuc de Molières. Vale la pena crestear un poco más hacia el sur para contemplar el valle de Salenques, donde destacan los estanques Negre y Cap de la Vall, así como un singular refugio particular que hay sobre unos estanques. Además de las cimas del valle, mencionadas anteriormente, se observa, a poniente, el imponente macizo de la Maladeta y sus glaciares, coronado por el pico de Aneto, de 3.404 m. Delante mismo sobresale la famosa cresta de Salenques, erizada de agujas, que sube hasta el Margalida y, por el pico de Tempestades, hasta el Aneto salvando la profunda brecha de Tempestades. Hacia el norte, se ve la cresta que se alarga por el Cap deth Hòro de Molières, el cuello de Alfred y el Mall des Pois, que parte las cabeceras de los valles del Nere y del Pois. Siguiendo la cresta, destacan las cumbres del Malh dera Artiga y de Salvaguardia y, al otro lado del valle del Essera, los Malls Printrat, Plané, Barrat, el pico del Bom y el Malpàs. Girando hacia el este, al otro lado del valle de Aran, las cumbres de Cabrera, Maubèrme y Barlonguèra. Ya sobre el Pallars, destacan el Montroig, el pico de Certascan, el Sotllo y la Pica d'Estats. Más cercanos, a la cresta de los Besiberris se añade, al norte, el Montardo, y detrás, la Punta Alta y las innumerables cumbres del Parque Nacional de Aigüestortes Estany de Sant Maurici. Luego, se deshace el camino en dirección inversa; una vez llegados a la Pleta de Molières se pueden tomar las variantes que no se han utilizado en la ida.

14,03 km (1.611 m), 7 h 5 min. Espacio de aparcamiento del Hospital de Vielha, final de la excursión.




Más información




Font: Generalitat de Catalunya, 30/06/2017

Waypoint

Aparcament boca S túnel de Vielha

Waypoint

Refugi de Molières

Waypoint

Coret de Molières

Waypoint

Tuc de Molières

Waypoint

Cap deth Hòro

Waypoint

Coth d'Alfred

Waypoint

Salt de la Pleta

Waypoint

Gotèr de Molières

Waypoint

Pleta de Molières

Waypoint

Estanhots de Molières

6 comments

  • Photo of angelm4n

    angelm4n Jul 28, 2017

    I have followed this trail  View more

    Hola,

    Només un comentari: la dificultat hauria de ser "Dificil". A més a més de la distancia i el desnivell, la darrera grimpada per passar a l'altra banda (i fer cim) és complicada i molt vertical. Jo em vaig trobar un grup de muntanyencs de Girona i vaig pujar gràcies a ells (merci per les indicacions, Carles!!!). Pujar, pujes com pots, però per baixar... De esquena i amb les indicacions dels que baixaven davant per posar els peus i mans... Molt complicat.

    La resta, les teves indicacions molt bones, i l'entorn espectacular.

  • jordisun_ Aug 8, 2017

    Bon dia,
    Trobo que la dificultat amb la qual valoreu la ruta és enganyosa i irreal. S'hauria de qualificar com a mínim de moderada i fins i tot de difícil en molts trams del recorregut sobretot el de la grimpada al coll força exposat. Qualificaria la ruta de tècnica i exigent, pel desnivell i el terreny a trepitjar.
    Vaig fer la ruta amb un company el passat 04/08 i vam trigar 10h05' (comptant la parada en el cim d'uns 35'). Degut a les característiques del terreny pedregós i en molts trams relliscós es fa molt difícil fer la ruta en menys de 9-10 hores, almenys per nosaltres. En el pas exposat vam poder trobar una via on pots pujar i baixar més "fàcilment" però tot i així no pots baixar la guàrdia ni relaxar-te en tot el recorregut ja que camí planer només en els primers 25 minuts sortint de l'Espitau i en els darrers 25 quan hi tornes sigui per la variant que sigui..
    Coincideixo en valorar la ruta com a extraordinària i espectacular per les vistes que ofereix en tot moment sobretot assolit el coll de Molieres i en el mateix cim. És emocionant.
    salut!!

  • Photo of angelm4n

    angelm4n Aug 9, 2017

    Jordisun, a mi em va sortir la ruta més o menys amb el mateix desnivel que diu aquí, però amb 15,5 kms. Això si, vaig trigar 6h48min i no vaig anar lent... El terreny no permet anar molt més ràpid.

  • Photo of Antonieta Freixas

    Antonieta Freixas Aug 28, 2017

    I have followed this trail  View more

    Una ruta preciosa però molt exigent pel desnivell a superar i pel tipus de terreny, molt pedregós

  • Photo of miquelseu

    miquelseu Aug 28, 2017

    La valoració de la ruta com a " Fàcil " es un error molt greu. En cap cas es pot valorar aquesta ruta com a fàcil. la valoració de la ruta ha de ser difícil. Hi ha molt trams amb molta roca, tarteres i un grimpada que cal molta atenció. Aquesta valoració es enganyar a la gent i pot fer que vagi a fer aquesta ruta gent poc acostumada a l'alta muntanya i tinguin molt problemes. I no sóc un principiant a la muntanya, tinc certa experiència en tota classe de rutes. De fer altres tracks que hi ha al Wikiloc la valoren com a difícil. ¿ heu fet questa ruta ? ¿ com és que a les dades de la ruta no surt el temps ?

  • albenizx Jun 24, 2019

    I have followed this trail  verified  View more

    Falta informació del temps de ruta. La dificultat jo diria que és difícil.

You can or this trail