-
-
5,883 f
4,370 f
0
0.4
0.7
1.46 mi

Viewed 4839 times, downloaded 96 times

near Erts, Parròquia de la Massana (Andorra)

(CAT)
En aquest itinerari, eminentment botànic, pugem fins al roc de la Cauba, situat
a Erts a la parròquia de la Massana. És un itinerari senzill, tot i que cal tenir cura en arribar a dalt de tot, ja que hi trobem un bon penya-segat.
A l’inici del camí hi predominen l’avellaners (Corylus avellana) i el boix (Buxus sempervirens). Aquest arbust és característic d’indrets calcaris i, encara que no hi trobem estrats calcaris, sí és una conseqüència de les roques que trobem més amunt, amb carbonats que han estat rentats i transportats per la pluja.
Més amunt, la zona és ombrívola i fresca i hi apareixen moltes plantes característiques de l’estatge montà humit, com la turrita (Arabis turrita), el geum de ribera (Geum rivale), l’herba fetgera (Hepatica nobilis) o les maduixeres (Fragaria vesca),entre moltes altres espècies d’herbes amants dels indrets obacs.
Abans d’ascendir al coll, ens endinsem en una pineda de pi roig (Pinus sylvestris),arbre que ens acompanya fi ns al coll on, a poc a poc i de forma esparsa, hi apareixen alguns pins negres (Pinus uncinata). La vegetació és la pròpia de la pineda,però hi anem trobant algunes plantes típiques de rocalla, com els arrossets (ara de l’espècie Sedum album), algunes espècies de Globularia, com la cordifolia,inclosa en la llista vermella de la flora d’Andorra com a vulnerable, i l’Astragalus monspessulanus, una petita mata de fulles compostes i de flors de color rosa.
(ESP)
En este itinerario, eminentemente botánico, subimos hasta la piedra de la
Cauba. Es un itinerario sencillo, aunque hay que tener cuidado al llegar arriba
de todo, puesto que encontramos un buen despeñadero.
Al inicio del camino predominan los avellanos (Corylus avellana) y el boj (Buxus sempervirens). Este arbusto es característico de sitios calcáreos y, aunque no encontramos estratos calcáreos, sí que es una consecuencia de las rocas que encontramos más arriba, con carbonatos que han sido lavados y transportados por la lluvia.
Más arriba, la zona es umbría y fresca y aparecen muchas plantas características del piso montano húmedo, como la turrita (Arabis turrita), la cariofi lada acuática Geum rivale), la hepática (Hepatica nobilis) o las fresas salvajes (Fragaria vesca),entre muchas otras especies de hierbas amantes de los sitios umbríos.
Antes de ascender al collado, nos adentramos en un pinar de pino rojo (Pinus
sylvestris), árbol que nos acompaña hasta el propio collado, donde, poco a poco
y de forma dispersa, aparecen algunos pinos negros (Pinus uncinata). La vegetación es la propia de un pinar, pero vamos encontrando algunas plantas típicas de rocalla, como las uñas de gato (ahora de la especie Sedum album), algunas especies de globularia, como la cordifolia, –hierba negra– incluída en la lista roja de la flora de Andorra como vulnerable, y la Astragalus monspessulanus, una pequeña mata de hojas compuestas y de flores de color rosa.
(FR)
Cet itinéraire, éminemment botanique, nous mène jusqu’en haut du Roc de la
Cauba. Le parcours est simple, mais il faut faire attention lorsqu’on arrive au
sommet, parce qu’il y a un bon précipice.
Au début du parcours, les noisetiers (Corylus avellana) et le buis toujours verts prédominent (Buxus sempervirens). Cet arbuste est typique des milieux calcaires et, même si l’on ne trouve pas de strates calcaires, le terrain est bien calcaire car la pluie “lave” les rochers qui se trouvent plus haut et transporte les carbonates jusqu’en bas.
Plus haut, la zone est ombrée et fraîche, et de nombreuses plantes typiques de
l’étage alpin y poussent, telles que l’arabette tourette (Arabis turrita), la benoîte des ruisseaux (Geum rivale), l’anémone hépatique (Hepatica nobilis) ou le fraisier des bois (Fragaria vesca), entre bien d’autres espèces qui apprécient les ubacs.Avant de grimper sur le col, on pénètre dans une pinède de pins sylvestres (Pinus sylvestris), arbre qui nous accompagne jusqu’au col où, peu à peu, apparaissent quelques pins à crochets (Pinus uncinata) épars. C’est une végétation typique des pinèdes, mais on trouvera également quelques plantes de rocaille, comme l’orpin blanc (maintenant de l’espèce Sedum album), quelques espèces de Globularia,comme la cordifolia, qui fi gure sur la liste rouge des espèces vulnérables de la flore d’Andorre, et l’Astragalus monspessulanus, l’astragale de Montpellier, une petite touffe de feuilles composées et de fleurs roses.
(ANG)
Along this eminently botanical hike, you’ll ascend all the way up to La Cauba
rock. It is a simple hike, but you’ll need to be careful when you get to the top,as there is quite a cliff.
The beginning of the route is dominated by hazel trees (Corylus avellana) and
boxwood (Buxus sempervirens). This shrub is typically found in calcareous locations,and although you won’t see any calcareous strata, it is a result of the rocks higher up, whose carbonates were washed and carried here by rainwater.
Up above the terrain is shaded and cool, and you’ll see many plants typical of
damp mountain fl oors, such as tower cress (Arabis turrita), water avens (Geum-
rivale), liverwort (Hepatica nobilis) and wild strawberries (Fragaria vesca), in addition to other species of herbs that thrive in shaded areas.
Before ascending to the pass, you’ll enter a forest of Scots pine (Pinus sylvestris),a tree you will see in abundance until the pass itself, where, bit by bit, some mountain pines (Pinus uncinata) will gradually appear. The vegetation is typical of a pine forest, but you may also see some plants typical of pebbly soil, such as white stonecrop (Sedum album), some globularia species such as cordifolia (Matted globularia), included on the Red List of Andorran plant life as vulnerable, and the Montpellier milk-vetch (Astragalus monspessulanus), a small clumpy plant with compound leaves and pink flowers.

View more external

Waypoint
Waypoint
Waypoint
Waypoint
Waypoint
Waypoint

Comments

    You can or this trail