Time  8 hours 42 minutes

Coordinates 2119

Uploaded December 18, 2016

Recorded December 2016

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
5,562 f
2,316 f
0
3.0
6.1
12.11 mi

Viewed 1465 times, downloaded 40 times

near Viladrau, Catalunya (España)

Ruta interessant amb unes vistes extraordinàries en tota la carena des de Sant Segimon fins al Matagalls. Aquesta caminada està valorada com a difícil pe la seva llargada.

La caminada comença aproximadament al km 1,5 de la GI-520 que va de Viladrau a Seva, davant d'un petit bar restaurant la Solana dels Molins.

S'agafa la pista que baixa cap a la Riera Major, es travessa el pont de la riera (en aquest punt és on coincidirà el camí de tornada) i es continua, ara pujant per la pista. Poc després hi ha una ziga-zaga a la pista; just quan comença el segon revolt de la dreta de la ziga-zaga cal agafar una pista més petita que puja per l'esquerra i que entre castanyers porta la caminada fins al casalot imponent dels Molins.

La casa és una masia antiga espectacular en un paratge esplèndid. Visitada la casa, el camí segueix per la pista i, de seguida, hi ha un pal indicador d'un sender de molt bon veure, el sender de l'Erola Matagalls, és el PR-C 205. És un sender espectacular que va pujant sense cap pèrdua (sempre seguint els senyals blanc-i-grocs del PR) entre castanyers, alguns d'unes magnituds desmesurades.

Entre castanyers desfullats, ara a la tardor, s'arriba a l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola, un bonic edifici religiós apagat per la frondositat de l'indret, orfe de vistes. Des de l'Erola es pot observar en l'altitud llunyana les formes del Santuari de Sant Segimon, objectiu proper d'aquesta caminada.

La caminada deixa la Mare de Déu de l'Erola i segueix el pal indicador del PR que continua pujant, ara molt més dret i feixuc, entre castanyers superant indrets bells com l'oratori de Sant Camil de Lelis i les seves vistes del Parc Natural. Després d'uns dies de pluges la natura s'alimenta del soroll eixordador dels saltants d'aigua que dignifiquen, encara més, aquesta preciosa caminada.

És important el Saltant de la Riera de l'Oratori, no és un saltant gaire alt, però sí que és encisador per l'indret on apareix i per l'enrenou del salt que es deixa sentir en l'espessor de la forest. S'aconsella que es visiti el salt per sota; és molt més espectacular que per sobre. (En èpoques de sequera o de poques pluges, tanmateix, aquest salt no hi serà i es perdrà un petit monument natural d'aquest recorregut).

El sender continua pujant sense pèrdua, a través dels senyals blanc-i-grocs, però ara puja cada vegada amb més pendent fins al Collet de l'Estornell, un bon mirador per reposar abans de fer l'atac definitiu per arribar a Sant Segimon. En aquest collet es veu a tocar Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretons, l'ermita protectora del santuari, i també es poden observar les muntanyes del Collsacabra, la zona més vigatana de la comarca osonenca i la part oriental del massís del Montseny (Turó del Pou d'en Sala i Turó de les Queredes).

En aquest punt comencen a acomiadar-se els boscos de castanyers i s'entra en una preciosa fageda -ens encanta caminar per les fagedes-, que s'encimbella convençuda fins al Santuari, ara en obres, de Sant Segimon. És un indret bucòlic, espectacular, tot i que per les obres no es pot passar gaire endavant i les vistes no acaben de ser bones. Ara bé, cal dir que aquestes vistes es recuperaran amb escreix des del bell cim del Santuari, des de l'ermita de Sant Miquel.

A Sant Segimon hi ha una posada on es pot menjar i beure. Ara es desfà un tros de camí i s'arriba al Coll de les Tres Creus, un coll amb una creu que té tres creus i des d'on es continuen augmentant les vistes que es podien ullar des del Collet de l'Estornell; d'aquí les vistes s'estenen fins al Turó d'en Besa, a tocar del sender que puja des de Collformic fins al Matagalls.

Uns metres enllà, pocs, del Coll de les Tres Creus hi ha un sender mal marcat que puja, assenyalat amb els colors del PR i amb fites, fins a l'ermita de Sant Miquel dels Barretons amb unes vistes extraordinàries del Pirineu i del Santuari de Sant Segimon.

Visitada aquesta petita ermita aixecada en una agulla de la muntanya, el camí transcorre per diferents colls herbats: coll Saprunera, coll de la Font, pla del Vent tots encaminats a Matagalls amb vistes de la gentada que puja des de Collformic i amb unes vistes magnífiques de la muntanya de Montserrat, precedida per la inconfusible Mola de Sant Llorenç del Munt i el pelat Montcau. Una imatge extraordinària del relleu més pintoresc i exuberant de tot el sistema muntanyós català.

Aquesta és una zona força pelada, només hi sobreviuen alguns fajos petits, ginebres i boixos, bàsicament. Nosaltres, a més, els vam trobar blancs, completament blancs de glaç. La blancor gelada destacava i reafirmava la bellesa del lloc malgrat que les pobres plantes no semblaven estar gaire contentes abrigades de glaç.

Superat el Pla del Vent, el camí s'enfila directe i sense pèrdua fins a la Creu del Matagalls, el 100 cims més alt d'Osona i el sostre comarcal d'aquesta comarca central. Les vistes des del Matagalls, el cim més baix dels tres més famosos del Montseny, són enormes: des del Turó de l'Home i les Agudes, veïns i germans del Montseny, fins al Pirineu i el mar. És un altre d'aquells cims que permeten els muntanyencs adonar-se de la sort d'haver-hi arribat. Un cim obligatori per a tots els excursionistes. En el cim, a més, hi destaca una hiperbòlica creu claretiana dedicada, segons diuen, al gran poeta osonenc, Jacint Verdaguer.

A partir d'ara comença el camí de baixada, direcció nord-oest, cap a Viladrau que es veu als peus del Matagalls. El camí transita tranquil per prats amb ginebres petits, el Prat Xic i el Prat Llis, fins que s'enfila fàcilment fins al Turó Gros del Pujol, un petit turonet des d'on es poden gaudir les comarques d'Osona, la Selva i les muntanyes del Collsacabra, el Pirineu, les Agudes, el Turó de l'Home i el nostre Matagalls.

Ara el camí baixa pel dret fins a buscar un sender amagat que baixa per una fageda envejable tot passant davant d'una bauma gens atractiva fins a un punt rocós amb vistes de Viladrau. El sender segueix baixant entre fajos fins a un mas imponent i molt ben cuidat, i gairebé reconstruït del tot: el Pujol de la Muntanya.

Es travessa la casa per l'era i pista avall, sense pèrdua, es recuperen els castanyers que substitueixen els fajos. Es torna ara a una zona de boscos de castanyers amb algun arbre espectacular. La pista travessa el Torrent de Coll Pregon per un pont baix i, uns metres amunt, a l'esquerra hi ha un pal indicador que informa del Sender del Castanyer de les Nou Branques. Cal seguir aquest sender que acompanya els caminants fins al castanyer més ufanós de tots els castanyers del recorregut, el de les Nou Branques. És espectacular i està protegit dins d'una tanca circular perquè cap brètol no s'hi atansi per malbaratar-lo. És la joia arbòria de la corona de la caminada.

El camí segueix pel sender molt ben indicat i arriba a un tram asfaltat d'un barri de cases isolades de Viladrau. És la pitjor zona de la caminada i el moment més lleig de tot el recorregut. Es camina pel Passeig de Ramon Bofill, el Carrer del Pla de Montfalcó que, després de passar per una torre edificada s'acaba i comença una drecera i es recupera la terra. Aquesta drecera acaba a la zona del Molí Vell, un molí abandonat i enrunat que evidencia la seva passió ancestral a través de diversos saltants d'aigua bonics, però molt petits.

Tan bon punt es travessa el pont del Molí Vell (ara ja es tornen als senyals blanc-i-grocs del PR-C 205) es deixa el PR i s'agafa una drecera que tomba a la dreta, que travessa el Torrent de Coll Pregon i que supera un camp fins que arriba a la pista que travessa la Riera Major i que s'havia abandonat a l'inici de la caminada. Ara ja només cal desfer el petit tram inicial i pujar, suaument i breu, fins a l'aparcament dels cotxes. Abans d'acabar, cal mirar el Montseny i veure l'extraordinària volta que s'ha fet veient Sant Segimon i el Matagalls, una circular extensa, però magnífica.

Els Senyderistes iLusos recomanem a tothom a qui li agradi caminar que la faci perquè és una de les rutes imprescindibles.

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!

1 comment

  • Photo of eduramsan

    eduramsan Apr 15, 2019

    I have followed this trail  verified  View more

    Una ruta larga pero muy gratificante con un entorno espectacular.
    Gracias por compartir

You can or this trail