Moving time  one hour 57 minutes

Time  2 hours 5 minutes

Coordinates 1281

Uploaded March 23, 2019

Recorded March 2019

-
-
2,310 f
965 f
0
1.1
2.2
4.45 mi

Viewed 18 times, downloaded 1 times

near Bigues i Riells, Catalunya (España)

Ruta improvitzada després de dinar per fer-lo baixar aprofitant la tarda radiant de l'inici de la primavera. La ruta l'he feta íntegrament amb el meu fill de 7 anys, que s'ha comportat com tot un campió.

Des del Serrat de l'Ocata ens dirigim al Santuari de Puiggraciós per la pista i per la mateixa seguim la mateixa fins arribar al Coll de can Tripeta. No hem pogut utilitzar la font de Puiggraciós perquè hi havia un vesper, però anàvem ben aprovisionats d'aigua, així que cap problema.

Al coll hem deixat la pista principal i hem baixat, a ponent, per un corriol molt pedregós i xaragallat que va resseguint el Sot de Bellobir. En els pocs trams que permet distreure's amb el paisatge es comprova clarament la verticalitat de les parets meridionals dels Cingles de Bertí. Quan sortim de la part feréstega del corriol ens trobem unes tanques que pertanyen a una antiga explotació ramadera. Dins aquestes tanques hi ha les runes de can Carbassot i can Berga de Bellobir. Arribem a una pista, on creuem novament el Sot de Bellobir i després d'un lleuger ascens creuem una tanca de la mateixa explotació i ens orientem a migjorn, amb els Cingles a la nostra esquena. A la dreta queden les runes de can Coll. Creuem una nova tanca i arribem a una nova cruïlla, on seguim la pista que tot zigzaguejant baixa a la nostra dreta per la Baga de Puigllonell, sempre amb vistes als Cingles de Bertí, que no deixen d'observar les nostres passes i d'escoltar les nostres converses. Al final de la forta baixada, davant per davant del Torrent de can Canals, seguim en descens per una nova pista cap a migjorn, en alguns trams amb un tub antiestètic a la vista.

A partir de can Canals, l'itinerari suavitza el seu perfil, ja que els desnivells deixen de ser tan pronunciats i els paisatge s'endinsa en un bonic i obac bosc que refresca l'ambient. Deixem can Xesc i passem pel costat de can Bori i seguim l'itinerari després de saludar-ne els amos. Sortim del bosc i passem entre unes oliveres força antigues. No deixem la pista principal, que a partir d'ara bàsicament transita entre camps. Al Salt de Núvia comença l'asfalt i seguim recte fins arribar al nucli antic de Bigues.

Índex IBP: 31.
El Serrat de l'Ocata és un veïnat de l'Ametlla del Vallès format per masies disseminades que enllaça amb la urbanització a la qual dóna nom, convertida oficialment en barri de l'Ametlla, del Serrat de l'Ametlla, denominada actualment simplement com el Serrat o oficialment com el Serrat de l'Ocata. Està situat al nord del terme municipal, a tocar dels termes municipals del Figaró i de Bigues i Riells. El barri original és un conjunt de masies del segle XIV properes al Santuari de Puiggraciós, que s'estructurà com a veïnat aïllat respecte del cap del municipi. Estava dedicat a l'agricultura minifundista en terres dels turons colindants. Actualment resten íntegres una dotzena de masies (Can Panxa Rossa, Can Rit, Can Calces, Can Tomeu, Can Roses, Can Xacó, Can Mestre, Can Joanet, Ca l'Arcís, Can Manel, Can Joan Badia) si bé les feines agrícoles han estat abandonades.
El Santuari de Puiggraciós fou edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l'any 1946 i després d'un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l'Ametlla, des d'on l'accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany. La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, demanant al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla i llavors rector de Sant Pere de Vilamajor i Degà oficial del deganat del Vallès, va signar-la. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5'20 metres d'ample per 13'90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3'65 metres d'ample per 2'30 metres de llarg i el presbiteri 4'25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte.
Coll que uneix els Cingles de Bertí amb el Puiggraciós i que separa el Sot de Montmany, a llevant, que forma part de la conca del Congost, amb el Sot de Bellobir, a ponent, que pertany a la conca del Tenes. Des d'aquí podem baixar a Riells o a Montmany, enfilar-nos als Cingles o anar a l'Ametlla i la Garriga per Puiggraciós.
Seguim pel camí que s'enfila suaument a l'esquerra.
Can Coll era una masia enrunada del segle XVIII del poble de Riells del Fai, en el terme municipal de Bigues i Riells. Malgrat la seva pertinença al terme municipal de Bigues i Riells, no pertanyia a cap de les dues parròquies d'aquest terme, sinó a la veïna parròquia de Sant Pau de Montmany, pertanyent al Figueró i Montmany.
Seguim per la pista que baixa a la dreta.
Seguim a l'esquerra. A la dreta, el camí es converteix en corriol, creua el torrent i segueix per l'altra banda en un entorn força engorjat.
Can Canals és una masia del terme de Bigues amb estructura original de tres cossos perpendiculars a la façana, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Conserva el portal adovellat, i en la clau de l'arc de mig punt hi ha la data de 1667. Les finestres es distribueixen simètricament a la façana, emmarcades amb pedra sorrenca treballada. El revestiment actual és emblanquinat i pintat. En la façana principal hi ha un rellotge de sol. En el fogatge de 1553 apareix Antoni Canals, i és l'antiga Casa Comas de la que parla l'acta de consagració de l'església parroquial de Bigues de l'any 1156. L'any 1579 Gerònima Camp i Canals contrau matrimoni amb Benet Prat-Ferrer. La família Canals va ser la propietària fins als anys 30 del segle XX.
Can Bori és una casa pairal d'un sol cos, amb coberta a dues aigües i carener paral·lel a la façana principal. De planta baixa i pis, la planta baixa queda enterrada respecte al camí, que passa per darrera la casa. Conserva una finestra emmarcada amb pedra tosca, la resta d'obertura s'han modificat. La part més curiosa de la casa es troba en el jardí, on hi ha un petit circuit ferroviari i d'altres curiositats recollides pel seu propietari.
Olivera (Olea europaea var. europaea) monumental situada prop de can Cabot, als marges dels camps del camí de can Bori. Consta de dos troncs de grans dimencions que, si bé poden semblar dos individus diferents, per la seva proximitat i estructura sembla que sigui un sol individu que s'ha ramificat a nivell de terra. Té interès per la seva edat.
La llegenda del Salt de Núvia Heus aquí que un dia una donzella pujava cap a l'ermita de Puiggraciós per donar la seva mà a un ric comte que de desconegudes terres havia vingut. Ella s'havia promès a Maria Santíssima i no volia trencar la seva promesa; però tant els seus pares com els seus parents ho volien, i ella havia d'obeir-los. Amb ella hi anava una comitiva, i amb el comte una altra. Ambdues es van trobar en un dels revolts; eren moltes les ganes del jove comte de trobar-se amb la seva promesa. Però tan bon punt es van trobar, el cavall que duïa la donzella va donar un bot i, tot girant en rodó, arrencà a córrer semblant a un llamp i va llançar-se costa avall. En un principi tots es van quedar parats per la sorpresa, més tot seguit es llançaren a tota brida per aconseguir aturar el cavall de la donzella; més l'intent fou en va. El cavall continuà corrent fins arribar al damunt d'un torrent que gairebé per l'indret de l'església de Bigues passa. La timba, que no se li veia fons, era dreta i espantosa. El cavall es va aturar només el temps necessari per a donar una més forta embranzida i, de cop, llençar-se per damunt de tot allò, fins a ésser al jaç de l'aigua. En aquell moment del salt, els perseguidors tot just arribaven. Es van posar a diferents punts damunt de la timba, però ja havien fet tard. Descavalcaren dels cavalls i van anar al fons del torrent a cercar el cavall i la donzella, però no van trobar res. Sols allí on havia caigut el cavall, damunt d'una roca, van veure assenyalades les seves potes, que encara avui es poden veure. Des d'aquell dia el lloc va ser conegut, com encara ho és avui en dia, el Salt de la Núvia. Francesc Maspons i Labrós Tradicions del Vallès, 1876.
Ca l'Adzet és una masia d'estructura clàssica en tres crugies perpendiculars a façana, de planta baixa, pis i golfes, cobert amb teula àrab a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Destaca el portal adovellat amb arc de mig punt. La resta d'obertures es van refer a principis del segle XIX, almenys són d'aquesta època les baranes i els forats de ventilació de les golfes. A banda i banda d'aquest edifici hi ha restes de petites construccions auxiliars. La façana posterior dóna a l'accés al cementiri de l'església de Sant Pere de Bigues. L'era de Ca n'Adzet ha quedat situada a l'altra banda del carrer que s'ha urbanitzat de nou. Era una era de dimensions notables, de rajola ceràmica i envoltada per un muret baix que la rematava.

Comments

    You can or this trail