Download

Distance

4.49 mi

Elevation gain

1,217 ft

Technical difficulty

Easy

Elevation loss

1,217 ft

Max elevation

3,723 ft

Trailrank

32

Min elevation

3,096 ft

Trail type

Loop

Moving time

2 hours 35 minutes

Time

5 hours 14 minutes

Coordinates

1311

Uploaded

July 10, 2021

Recorded

July 2021
Share
-
-
3,723 ft
3,096 ft
4.49 mi

Viewed 33 times, downloaded 2 times

near Gerri, Catalunya (España)

Resum
Interessant excursió a les romanalles del poblat troglodític de l’Espluga de Cuberes, des de molt a prop del revolt del Salt de la Núvia, pista de Pentina. Tot plegat al terme de Baix Pallars, Pallars Sobirà.
El poblat troglodític, situat a l’abisme, va ser habitat durant centúries, fins després de la guerra civil espanyola. Havia comptat amb església parroquial --encara ben visible-- i ajuntament propis.
Anada i tornada pel camí a Solduga, l’anada arribant fins a les envistes de Solduga i baixant, després, per la Canal de l’Espluga. La tornada, molt més directa, per un camí que, al cap de poc de sortir de l’Espluga, prenem a l’esquerra, abans de la canal de l’Espluga, i que ens retorna al camí de Solduga, però a un punt, a lo Romerar, més a prop de l’inici de l’excursió. Recomanem fer tant l’anada com la tornada per aquest camí, que fa la ruta més curta, tot i que els senyals, una aspa groga, a l’anada, ens diuen de no passar-hi.
Accés amb vehicle al punt de partença de l’excursió a peu, millor tot terreny
L’accés amb cotxe fins al revolt del Salt de la Núvia es fa sortint de la carretera C13 o Eix Pirinenc, passat el túnel de Cartanís, poc abans d’arribar a Gerri de la Sal, anant en direcció nord, per la carretera de Baén, LV-5135. Carretera que abandonem de seguida, només creuar el pont sobre el riu Noguera Pallaresa, que trobem tot just a l’inici. Abandonem, doncs, de seguida, la carretera, per agafar una pista, a la dreta, la pista de Pentina, en direcció sud. De seguida creuem el riu Major, a gual, i la pista comença a enfilar-se, de valent. Passem per la font de Comacalent, un indret bonic --ideal per fer-hi la bereneta-- i anem pujant, fent llaçades, fins a la cota 935 m, just passat el revolt del Salt de la Núvia, en un lloc que hi ha un rètol de camí, que indica com anar a peu cap a l’Espluga de Cuberes i a Solduga. El revolt del Salt de la Núvia està uns 100 m més avall, hi ha un petit oratori. Vam deixar el cotxe en un petit eixamplament de la pista, a tocar d’on surt el camí senyalitzat. Des de l’inici de la pista de Pentina fins al lloc on vam deixar el cotxe hi ha uns 4,7 km, uns 15 minuts de conducció. Millor que el vehicle sigui tot terreny.
Descripció i comentaris
El topònim del revolt del Salt de la Núvia fa entreveure una llegenda. La llegenda hi és(1), segons la qual, una núvia desesperada es va precipitar al precipici al peu del revolt, atès que la casaven amb un home que no estimava, altrament que en veure on la duien a viure, un establiment salvatge dins una cova, l’Espluga de Cuberes --la qual consta que s’albira des del revolt--, la desesperació va ser insuportable i es va llançar al buit.
Comencem a caminar pel corriol que surt de la pista de Pentina, indicat pel rètol, cota 840 m, cap a l’Espluga de Cuberes i cap a Solduga. El camí ascendeix decididament pels contraforts a l’extrem nord-oest de la serra de la Roca del Racó de l’Ós, en direcció sud-oest, desprès oest, entre pi roig i un clap d’aurons, i en uns 700 m de caminada arribem a un collet, cota 1.039 m. Seguim ascendint, ara pel flanc oest dels contraforts. En uns 100 m de caminar passem una balma, equipada per a escalda, cota 1.044 m, i seguim ascendint durant 200 m més, fins a la Portella, cota 1.068m, on gaudim d’una magnífica vista sobre Collegats, la serra de Boumort, el Montsec al fons, el Pirineu al nord-est...
Seguirem flanquejant la muntanya per la seva vessant sud, a una cota aproximada de 1.120 m, gairebé a peu pla, en direcció est-sud-est, cap a Solduga, sempre amb vistes a Collegats i a la serra de Boumort, ambdós al sud. En algun tram entre alzines, la major part, però, sota el sol batent, sobrevolats pels voltors, quelcom sinistres, quasi amenaçants, que, silenciosament, fendeixen l’aire i ho controlen tot. Uns 110 m sota nostra hi ha lo Terrat de l’Espluga, i sota lo terrat: l’Espluga de Cuberes. Abans d’arribar a l’altura de l’Espluga, havent caminat 1,1 km des la Portella, hi ha un trencall a la dreta que s’intueix que ha de dur directament a l’Espluga de Cuberes; però, amb la mala fortuna que els senyals grocs del camí indiquen que no hi vagis. Hi ha una aspa groga indicant no passar-hi. Com que no hi havíem estat mai i no ho coneixíem, vam fer cas del senyal i vam seguir en direcció a Solduga, fent una marrada considerable per arribar a l’Espluga. Però la tornada la vam fer per aquest camí, ben fressat i de bon passar, i molt més curt. Per tant, recomanem que qui vulgui anar directament a l’Espluga de Cuberes des del revolt del Salt de la Núvia, tiri avall i a la dreta pel camí de baix, al nostre parer mal indicat de no passar-hi, i que no faci cas del senyal.
Vam seguir durant 1 km més en direcció a Solduga, lleugerament de baixada, fins a trobar el trencall del camí a la dreta, cota 1.102 m, que en un gir de quasi 180º i avall, mena a l’Espluga de Cuberes. Al cap d’uns 400 m de caminar ens trobem un tram quelcom enrevessat, a la canal de l’Espluga, cota 1.054 m, i al cap d’uns 200 m trobem el camí que ve de dalt, que no vam agafar a l’anada, però sí a la tornada. En 400 m més arribem al peu l’Espluga de Cuberes, objectiu principal de l’excursió, cota 939 m.
L’Espluga de Cuberes conté les romanalles d’un poble dins la cova, és a dir, un poble troglodític, a mitja alçada a l’abisme de la serra de Cuberes, en un paratge recòndit, enmig d’un paisatge de cingleres, engorjats, barrancs, llaus, serres i muntanyes, tot a base d’àrids roquissars calcaris, de tons rogencs, on la calor d’estiu hi reverbera i es multiplica de valent, amb el contrapunt d’un punt de frescor, un curt tram de la Noguera Pallaresa, molt avall sota nostre, al fons de l’engorjat de Collegats, i el contrapunt de la verdor dels claps de bosc que s’han format a les plataformes damunt dels cingles.
Del poblat en resten dempeus les façanes i força murs, tots ben obrats. Sorprèn el mur sud de l’església “parroquial” de Santa Coloma, de factura romànica, de la que també en queda l’àbsida, a llevant; el sostre i el mur nord de l’església són la mateixa cova, no hi ha obra. Hi ha un punt d’aigua, aigua que regalima pel que en queda d’una estalactita al fons de la cova. El lloc és frescal. Hi nien les orenetes. Es trist l’abandó: les bigues estan caient o caigudes del tot, i que tot plegat sigui un gran corral, fins i tot l’església parroquial!, amb el terra ple de cagallons d’oví. Però, al mateix temps, s’hi entreveu un passat de gent i vida, passat real i documentat. El darrer “esplugat”, segons ens van dir a Gerri de la Salt, s’hi va estar fins després de la guerra civil espanyola. El poblat havia tingut rector i rectoria propis, i ajuntament. El 1847 hi havia 25 habitants, sis cases, els nens anaven a escola a Gerri de la Salt, a les feixes de sota hi cultivaven blat, ordi i patates, i tenien bestiar.(2) En aquestes feixes, ara ermes, ens va sorprendre la presència de lledoners, cirerers, moreres i altres fruiters. Segons la llegenda, la núvia quan va veure on la duien per viure-hi --amb un home que no estimava-- es va llançar pel penya-segat, en canvi, en Jordi Mir hi imagina un passat que invitava a viure-hi: “no fa gaires centúries quan l’home no havia gosat profanar ni amb un camí de ferradura el misteri del congost, la vida hi devia discórrer enmig d’un assossec i una pau que ara no podem ni imaginar”.(3)
El camí de tornada l’iniciem pel mateix que el d’anada, durant 400 m, en direcció est, fins que, a la cota 1.000 m, trobem el camí que ve de lo Romerar, al nord-oest i que, fent un gir de quasi 180º, prenem, tot deixant el que va a Solduga, pel qual havíem vingut. Anem pujant, caminant per camí ben fressat, durant 700 m, fins trobar altra vegada el camí d’anada. D’aquesta manera ens hem estalviat una bona marrada. Seguirem ara sí pel camí d’anada fins a l’inici i final de l’excursió, a tocar del revolt del Salt de la Núvia.
En total 7,23 km, 371 m de desnivell, entre les cotes 944 m i 1.135 m, per visitar un indret absolutament sorprenent, tot un poblat troglodític al cor de Catalunya, al Pallars Sobirà, municipi de Baix Pallars, enmig d’un paratge bell i feréstec, que ens farà volar la imaginació sobre un passat de vida recòndita, probablement molt dura, probablement, i alhora, molt assossegada!

1. Bellò D, Beltrán D, Bellò X, Beltrán O. La llegenda del Salt de la Núvia de l'Espluga de Cuberes [revisat el 16 de setembre de 2020; cited 2021 19 de juliol]. Disponible a: https://www.mitologicat.org/2020/09/la-llegenda-del-salt-de-la-nuvia-de-espluga-de-cuberes.html.
2. Col·laboradors del projecte Viquipèdia. L'Espluga de Cuberes 2021 [revisat el 8 de juliol de 2021. Disponible a: /ca.wikipedia.org/w/index.php?title=L%27Espluga_de_Cuberes&oldid=27743513.
3. Mir J. Espluga de Cuberes. Indrets de Catalunya - I. Llibre de Motxilla. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat; 1978. p. 40-4.
Mountain pass

Coll a mig camí entre el Salt de la Núvia i la Portella

Panorama

Collegats i la Serra del Bou Mort des la Portella, anant del Salt de la Núvia a l'Espluga de Cuberes

Intersection

Endavant

Intersection

Mig camí entre Solduga i Esplugar de Cuberes

Intersection

Endavant, tornarem per aquí!

Cave

Balma

Cave

Església parroquial de Santa Coloma o Mare de Déu de l'Espluga, l'Espluga de Cuberes

Comments

    You can or this trail