Moving time  4 hours 16 minutes

Time  5 hours 33 minutes

Coordinates 3203

Uploaded June 12, 2019

Recorded June 2019

-
-
836 f
6 f
0
2.8
5.6
11.26 mi

Viewed 31 times, downloaded 3 times

near L'Arboç, Catalunya (España)

Entretinguda sortida lineal que va des de l’estació de rodalies de l’Arboç al port esportiu de Vilanova. Es una caminada que es fa majoritàriament per llocs protegits del sol, pel que es pot fer en aquesta època. Nomès els últims i els primers km. van per terreny descobert, cosa que fa recomanable el començar d’hora per acabar abans de que el sol de l’estiu escalfi de valent.

De la caminada m’ha agradat la seva part central, aquella en que anem caminant per zones boscoses que ens porten fins al cim de la Cogulla, un punt elevat que té panoràmiques molt maques, així com el pas per l’Arboç, Clariana i Vilanova a on tindrem a tocar una serie d’edificis d’interés
Building of interest

Vistes de la Giralda i de l’esglèsia de Sant Julià a l’Arboç

Des del punt a on estem podem veure, entre d’altres, aquests dos bonics edificis. Tota l’informació que segueix ha estat copiada de larbocturistic.cat
La Giralda de l’Arboç
La Giralda de l'Arboç es troba situada a l'avinguda Jacint Verdaguer 35 de l'Arboç. És un atractiu turístic de titularitat privada i admet exclusivament visites concertades. La visita és guiada i la seva duració és d'una hora aproximadament. El seu preu és de 10 euros/persona per a grups de més de 20 persones i de 200 euros/grup, per a grups de menys de 20 persones Per a més informació o reserves cal enviar un correu electrònic a l'Oficina de Turisme de l'Arboç, turisme@arbocenc.cat, o bé trucar al Tel. 977 16 77 25 Si sou un grup de menys de 20 persones, des de l'oficina de Turisme s'organitzen grups grans ajuntant grups més petits. L’artífex d’aquesta obra va ser el veí de l’Arboç Joan Roquer i Marí. Desprès del seu viatge de noces a Andalusia, els adinerats esposos recent casats van tornar a Catalunya entusiasmats per l’arquitectura àrab. Residents a Barcelona, des d’on s’atenien els negocis familiars, en un moment donat van decidir fer-se una residència d’estiu on van voler reproduir mimèticament els elements que més el van sorprendre de l’arquitectura àrab present a Andalusia. L'obra va finalitzar l'any 1908 i va ser dirigida pel mateix Roquer i executada pel mestre d'obres arbocenc Sr. Feliu. L'element més destacat és la reproducció de la Giralda de Sevilla, amb una alçària de 52 metres, que ha esdevingut un dels elements més emblemàtics de la vila. Al conjunt hi ha també una rèplica del Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada, i del Saló d'Ambaixadors de l’Alcàsser de Sevilla. Pel que fa a la decoració de l’edifici, predominen els arcs de ferradura, els arcs lobulats i els arabescos. Tots els elements decoratius, així com els materials utilitzats, segueixen fidelment els model originals, a partir de les fotografies fetes durant el viatge a Andalusia.
Esglèsia de Sant Julià
Coneguda com la catedral del Penedès, per les seves grans dimensions, l´església de Sant Julià de l´Arboç va començar a construir-se cap al 1630 i les obres es varen finalitzar cap al 1650. A l´admirar la gran nau central de l´edifici i el curt període de 16 anys que va caldre per construir-la, es pot avaluar el gran esforç que va suposar per una vila, en aquell moment, d´escassos 900 habitants la consecució d´un projecte d´aquesta magnitud; i més, tenint en compte que, entre tant, es desenvolupava al nostre país la Guerra dels Segadors (1641-1659). L'església de Sant Julià s'assenta sobre l'antic temple d'estil romànic disposat perpendicularment a l'actual, i que degut als terratrèmols ocorreguts al principat durant el S. XV es trobava en un estat ruïnós. Algunes parts de l'antiga església son encara avui observables a la Capella dels Dolors. Tant l'església actual com l'antic temple romànic han estat dedicats a Sant Julià, màrtir d'Antioquia, la festa del qual es celebra el 9 de gener. La nau central fa 40 metres de llarg per 20 d'ample, i la volta s'aixeca a uns 20 metres de terra. El altars laterals son en nombre de sis a cada costat, o sigui un total de dotze. La façana principal és de renaixement tardà flanquejada per dues torretes a les cantonades, que s'aixequen fins a 28 metres. La porta és d'arc de mig punt i concebuda com un arc de triomf, a cada costat hi ha dues fornícules entre un parell de columnes toscanes, on hi trobem escultures dels copatrons de l'Arboç, Sant Justí i Sant Fortunat, i Santa Càndida i Santa Victòria. Està presidida per una altra fornícula amb la imatge de Sant Julià, i a sobre un gran rosetó neoromànic, en que hi havia un vitrall emplomat. A més d'aquesta obertura la llum li ve donada per disset finestrals de uns 5 metres d'alçària a tot l'entorn, i situats per sobre dels altars laterals. Abans de la Guerra Civil l'església de Sant Julià tenia un magnífic retaule a l'altar major i un orgue. Aquesta església i tota la riquesa que atresorava fou cremada la nit del 21 al 22 de juliol del 1936, i encara que va salvar-se la nau, es va perdre tot el seu valuós contingut. Les obres de restauració i el disseny de l'actual baldaquì són de l'arquitecte Pere Cendoya i la imatge de Sant Julià és una talla de l'escultor Frederic Marés. Adossada al mur de llevant es troben les restes de l'anterior temple del segle XII, que avui coneixem amb el nom de Capella dels Dolors. La situació d'aquest antic temple era perpendicular de l'actual, del qual, al fer-se el nou temple en fou enderrocat la meitat. A la capella de la dreta es conserven els primers escuts de la vila tallats amb pedra. El detall més important d'aquesta part de l'antiga església son les restes de les pintures francogòtiques que decoraven el seu tester, pintades entre 1309 i 1315, i que foren recuperades l'any 1968. En elles hi podem veure un retaule central amb la representació de L'Arbre de la Vida, unes escenes de la vida dels Sants Joans a l'esquerra i una Epifania i un Davallament de la Creu a la dreta. El conjunt arquitectònic de l'església de Sant Julià de l'Arboç, per la seva rellevància dins del patrimoni cultural català, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional en la categoria de Monument Històric, el 8 de novembre de l'any 2007.
Information

Caminant per una bona pista

Information

Ja anem per un bosc

Sacred architecture

La curiosa esglèsia de la Mare de Déu de Montserrat a Clariana

El que segueix ha estat copiat de la Viquipèdia
El temple de la Mare de Déu de Montserrat es va construir en substitució de l'anterior capella de Sant Jaume, destruïda en temps de la Guerra Civil Espanyola. L'obra va ser iniciada l'any 1968 gràcies al llegat fet per la senyora Antònia Romeu. El projecte fou realitzat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, i l'obra fou dirigida pel mestre d'obres Domènec Feliu Maymo. Hi van col·laborar en els treballs de decoració Santiago Padrós (mosaic), Tomàs Bel (relleus), i Joaquim Datsira (vidrieres). Segons consta en una inscripció, l'església va ser consagrada el 27 de maig del 1973
Intersection

Aquí hem girat a la dreta i hem començat a baixar

Information

Seguim caminant còmodament

Information

Caminem sobre pedra a on veiem les senyals de les roderes dels carros

Photo

Caminem per un bonic bosc

Information

Restes del que sembla un forn de calç

panorama

Vista de la costa

Estem en un punt en que tenim unes vistes molt boniques de la costa
Information

Vistes del camí pel que baixem i del que queda sota de nosaltres

panorama

Nucli urbà de Rocacrespa

Summit

Cim de la Cogulla

Cim que ofereix molt bones vistes
Information

Continuem baixant

Information

Després de un bon troç per pista sense ombra hem entrat a zona asfaltada

Archaeological site

Passat pel costat del poblat ibèric de Darró

Information

La Paifae, escultura a la platja de Vilanova

El que segueix ha estat copiat de la pàgina de Oscar Estruga, l’autor de l’obra. Aquesta pàgina es diu oscarestruga.com
La Pasifae está instalada en un espigón de la playa de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú desde 1998, gracias a la iniciativa de Francisco Mestres en la época concejal de cultura de la ciudad. Mito de Pasifae, hija de Helios, esposa de Minos y reina de Creta. Poseidón envía al rey Minos un magnífico toro blanco para que este lo sacrifique en su honor. El bicho es tan imponente que Minos se niega, por lo que Poseidón en su ira, hace que Pasifae se enamore del animal. Pasifae, ciega de pasión, pide al gran inventor Dédalo, que le construya una estructura con forma de vaca en la que meterse para seducir al toro. Gracias a este ingenioso invento, Pasifae consigue tener relaciones con el toro de las cuales nace el Minotauro, un monstruo con cabeza de toro y cuerpo de hombre. Al nacer, Minos manda ordena a Dédalo que construya un intrincado laberinto del cual sea imposible salir. Teseo, con la ayuda de Ariadna, consigue matar al minotauro y salir del laberinto, liberando del terror a todos los pueblos del Maditerráneo.
Information

Torre de Ribes-Roges. Estem arribant al final de la sortida

El que segueix ha estat copiat de vilanova.cat
La torre de Ribes Roges va ser construïda el darrer terç del segle XIX com a element defensiu per protegir el barri de Baix-a-mar de possibles atacs, per mar o per terra, de tropes carlines o de bandolers, i és l’única que es conserva de les tres que hi havia a línia de la costa. La torre ha tingut diferents usos al llarg del segle XX: va ser des d’un cafè restaurant fins a una oficina d’informació turística. L’any 2000 Josep Guinovart va convertir l’antiga torre de vigilància del passeig Marítim en un espai d’homenatge a la gent del mar i a la mateixa mar. Complementàriament a aquesta obra, l’artista havia creat alguns anys abans una instal·lació semblant dedicada a la terra a la localitat d’Agramunt. La torre, d’estructura circular, està formada per tres pisos i el terrat. Cada una de les plantes està decorada amb elements relacionats amb l’univers marí. A la primera planta Guinovart fa una reinterpretació de les llegendes de pirates i naufragis, que tenen com a escenari la comarca i els penya-segats del Garraf, i altres fets que s’han conservat fins als nostres dies gràcies a la memòria popular. La segona planta està presidida per una estructura de cordes de la qual pengen un conjunt de nusos de pesca, símbol de l’esforç i la duresa del treball dels pescadors i mariners. La tercera planta està dedicada a alguns dels artistes que han tingut com a font d’inspiració el mar. Noms de pintors, músics i escriptors universals com Dalí, Matisse i Picasso es barregen amb noms d’artistes locals vinculats a la ciutat com Manuel de Cabanyes i Armand Cardona. Una escala de cargol dóna accés al terrat. Guinovart convida els visitants a gaudir del mar, del passeig Marítim i del far de Vilanova. Un penell en forma de vaixell amb gravats de les constel·lacions marines corona la Torre Blava. Josep Guinovart (Barcelona, 1927- 2007) estudià art en diverses institucions de Barcelona i París. Està considerat com un dels màxims exponents del corrent informalista. Destaca la seva variada producció artística: pintura, dibuix, obres murals, il·lustracions de llibres, escenografies teatrals, escultura... que es troba als principals museus del món.

Comments

    You can or this trail