Time  5 hours 8 minutes

Coordinates 1268

Uploaded March 14, 2015

Recorded March 2015

-
-
2,251 f
1,265 f
0
2.1
4.1
8.22 mi

Viewed 4204 times, downloaded 94 times

near Camarasa, Catalunya (España)

Ruta pel terme del despoblat de la Maçana que ens durà a l’espectacular cova de la Maçana per després visitar les restes de l’Ermita de Santa Maria de la Maçana i del Castell.

Deixem el nostre vehicle al marge esquerra de la carretera que va de Camarasa a Tremp, coneguda també com el Doll (C-13), uns 2,8km passada la presa del Pantà de Camarasa.
Comencem la nostra ruta seguint pel marge esquerra de la mateixa carretera durant 1,3km aproximadament per llavors creuar a l’altra banda des d’on parteix un petit corriol que al poc enllaça amb la pista de terra de la Maçana.
Continuarem pel camí de terra fins que trobarem a la nostra dreta un senyal de camí particular i l’inici del llit d’un barranc recol·lector d’aigües de pluja. Una gran roca amb una fita al damunt ens ajudarà a identificar el punt. Creuem aquest petit barranc i iniciem l’ascens a la cova en direcció Sud-Oest. Tot i que anem trobant algunes fites en alguns trams, la localització de la cova és bastant perdedora ja que es tracta d’una petit forat al terra. Us recomano que seguiu el track i waypoint per guiar-vos.

Arribem a la Cova de Maçana i ens endinsem pel petit forat d’entrada per després descobrir una llarga cavitat que discorre durant uns 79 metres amb uns 23 metres de desnivell. Tot un espectacle pels ulls.

Un cop hem sortit de la cova desfem de nou el camí fins trobar de nou la pista per la qual continuem durant una estona. Més endavant trobarem un encreuament d’on surt a la dreta una pista de terra que puja cap a la Penalta i que més tard agafarem. Nosaltres ara continuem rectes per la pista fins que arribem a un revolt on ens endinsem cap la vegetació de l’esquerra del camí per trobar un camí que discorre entre la vegetació (seguiu track). Uns metre més endavant ens hem de tornar a endinsar dins de la vegetació de l’esquerra per creuar el petit rierol, aquest cop gairebé sec, que discorre pel Barranc de la Figuereta ( torneu a fer ús del track). Aquest rierol el tornarem a creuar uns metres més endavant.

Un cop creuat el Barranc de la Figuereta ja fan acte de presència les marques verd-blanc que ens portaran fins dalt del cingle. Hi ha un moment que ens podem desviar a l’esquerra per visitar les balmes obrades, utilitzades com a corral, que estan situades sota de l’Ermita. Un cop visitades les balmes acabem de pujar dalt de tot del cingle on es troben les restes de l’Ermita de Santa Maria de la Maçana i el Castell o Torre de la Maçana. Des d’aquest punt tenim una bona visió del Montsec de Rúbies i el despoblat de la Maçana.

Desfem de nou tot el camí fins enllaçar de nou al trencall que hem vist abans a la pista de terra i que, en ascens, ens porta fins la serra de Penalta. Dalt de la serra ens desviem una mica per visitar el mas de Cal Rúbies amb les seves explotacions abandonades actualment. En aquest punt us suggereixo tornar a enrere per buscar de nou el camí ja que nosaltres vam resseguir les antigues instal·lacions de l’explotació ramadera fins al final i vàrem anar a buscar la pista tot baixant entre matolls. No entranya cap dificultat però no segueixes cap corriol en particular.

De nou al camí baixem per ell fins fer cap a la carretera C13 la qual seguirem uns metres fins al punt d’inici de la ruta on hem deixat el nostre vehicle.

RECOMANACIONS:

- Porteu frontal o lot per tal de poder explorar l’interior de la Cova de la Maçana
- Aneu amb compte a l’entrar a la cova. Si ha plogut millor abstenir-vos d’entrar-hi per perill de relliscar.
Ruins

Balmes de la Maçana

Waypoint

Cal Rúbies

Castle

Castell de la Maçana

Pel que fa a la hipòtesi del seu origen, degut al tipus de solucions arquitectòniques adoptades, s’apunta cap al segle X, en un context islàmic, per a la fortificació de la primera etapa ( que compliria funcions de control del pas cap a Alòs de Balaguer i de comunicació amb les fortificacions del marge dret de la Noguera Pallaresa, els castells de Privà i Santa Linya ); i cap al segon terç del segle XI per la segona etapa. Aquesta segona seria contemporània a la de l’esglèsia de Santa Maria, és possible que entre la conquesta d’Alòs, abans del 1024, i la de Santa Linya, pels volts del 1050. Tant la banda de ponent com la meridional tenen un pronunciat espadat i per això el conjunt fortificat no presenta restes importants de muralles en aquests indrets. La cara nord, amb fort pendent, tenia antigament dues torres de planta quadrada que ara la vegetació ens amaga. La cara est és més feble –defensivament parlant-, i degut això, conserva un sistema de protecció més complex basat en fossat, muralla i torres que van ser construits en dues etapes diferents. Segurament vinculat a la segona etapa, s’alça en el sector oriental una torre de planta rectangular ( 4,10m x 3,67m ) situada al mateix eix de la torre central, però reculada a continuació del pany de muralla que unia les dues torres. Actualment, se’n conserva la planta baixa. D’altra banda, a l’interior de la fortificació sols s’ha pogut assegurar l’existència d’una estructura rectangular construida amb carreus petits ben escairats i que disposa d’una espècie d’escala estreta per baixar. Tot apunta que seria una cisterna d’aigua sense coberta. Font: Camins de Muntanya de Lleida
Cave

Cova o forat de l'obaga de la Maçana

Boca de 1x1'5 metres que dóna pas a un pou de 2 metres en el que no és necessari instal·lació. La base del pou incideix en un conducte que segueix el pla d'estratificació durant 79 metres, amb una inclinació mitja de 20º. El seu desnivell és de 23 metres (-10'60/+12'40). La litogènesi es troba força desenvolupada en tota la cavitat, encara que bastant malmesa. Font: Espeleo Index
Sacred architecture

Ermita Santa Maria de la Maçana

Aquesta esglèsia fou una de les sufragànies de la parròquia de Fontllonga, a través de la qual també va estar vinculada al monestir de Santa Maria de Meià. L’esglèsia de Santa Maria de la Maçana, coneguda també per la de la Figuereta, és d’una sola nau, irregular, capçada per un absis semicircular a llevant, obert a la nau mitjançant un reclau marcat per l’arc presbiteral. La nau és coberta amb volta de canó, actualment molt malmesa; reforçada per un arc toral que descansa sobre unes pilastres de secció rectangular; avui en dia d’aquestes pilastres només en resta les filades baixes d’una d’elles. En general, tot el parament constructiu és de carreuons de pedra sorrenca i calcària, fet que palesa les formes constructives de l’arquitectura del segle XI, i per la seva banda les façanes són totalment mancades d’ornamentació. L’únic element que destaca especialment, és una resta pictòrica de l’edifici; un motiu vegetal ( potser una fulla de falguera ) que podria tractar-se de restes de decoració original. Font: Camins de Muntanya de Lleida

Comments

    You can or this trail