Time  5 hours 12 minutes

Coordinates 1226

Uploaded July 12, 2014

Recorded July 2014

-
-
3,597 f
2,666 f
0
2.2
4.4
8.71 mi

Viewed 2552 times, downloaded 95 times

near Mura, Catalunya (España)

Avui sortida amb els companys de “ Jueves al Sol “ sortida per Sant Llorenç de Munt.

Hem tingut dues baixes la Pepi i en Pep, però sabem que durant la caminada els tindrem presents amb nosaltres.
El dia es desperta fresc, un cel preciós de color blau com el mar, alguns núvols donen les pinzellades per donar relleu i el vent bufa fent moure l’olivera del veí.
Em dutxo, faig l’esmorzar i preparo una ampolla d’aigua de farigola i sucre, faig la motxilla i surto a esperar a la Bego i la Noe. El carrer fa fred, m’he posat un jersei, estem a l’estiu i fa dia de primavera.
Missatge al mòbil “estem a la xemeneia”, les veig de lluny, aixeco el braç per que em vegin.
S’aturen i carreguem els trastos , miro a la part de darrera i sorpresa “ La Fela “ la gossa de la Bego .
Estan contentes han trobat casa meva sense cap problema, arranquem i posem direcció al Coll d’Estenalles.
La pujada es fa llarga, les obres de la carretera ens fan desviar per el costat de la riera a l’alçada de Matadepera.
Elles no han estat mai aquesta zona i mentre estem pujant intento situar-les en l’entorn de Sant Llorenç.
Descarreguem motxilles i apa cap a munt que fa pujada. Sortim direcció al Montcau, agafem el camí que surt a l’esquerra i que ens pujarà al cim.
Les vistes del mati son precioses, Montserrat es va fent més majestuosa, la perspectiva des d’aquest indret és com si emergís de sota terra.
Ja estem els quatre a dalt, el vent bufa fort, però les noies no paren de fer-se fotos ( fotos que donen la volta al mont per arribar als dos companys que no han pogut venir ) Clic clic, no volen que s’escapi res.
Baixem cap al Coll d’Eres, tot veient flors i coleòpters “ Mylabris quadripunctata “.
Arribem al coll i agafem direcció a La Mola, les fotos no paren, foto per aquí foto per allà, sembla la cançó dels “pajarítos”.
Trobem el Roure de Palau, un roure immens i desprès el Pi Tort, com no Clic clic, ara tu ara jo.
El camí no es fa gens pesat ja que la conversa es com un riu sense final.
Arribem al trencall dels Òbits i com també volem veure la Font Flàvia ens desviem a l’esquerra i agafem al corriol que ens hi portarà.
Un cop allà, li donem aigua a la Fela, !!és l’única que no parla¡¡ i Clic clic, tanda de fotos.
Sortim de la font direcció als Òbits, el camí rodeja la muntanya i ens situa a l’Est fent que la escalfor del Sol em doni l’oportunitat de desfer-me del jersei.
Arribem als Òbits, i deixem les motxilles per entrar en una de les escletxes de la paret, la Bego entra fins dins, la Noe dubte, però també entra, la Fela fa intens, però com que l’escletxa està inclinada li dificulta l’entrada, vinga Fela vinga!! i al final entra.
Com sempre, la gent te que deixar la MERDA per tot arreu i aquí no podia ser menys, fins i tot dins la cova.
Gaudim una estona de la tranquil•litat que ens dona la protecció d’aquestes parets. A la sortida acabem de veure la resta de balmes i Clic clic de totes les “posses”.
Tornen al camí principal que ens porta a la Mola, agafem direcció al Morral del Drac.
Ja es veu la creu, estem al costat, arribem, com sempre majestuosa, amagant la cova dins del seu queixal. Clic clic El Morral del drac i la Llegenda.
Be, ara toca anar cap al Monestir de Sant Llorenç, el camí puja i com la xerrera no para tinc que fer una mica de silenci per respirar millor ( quins pulmons que tenen aquestes nenes !!!!! ).
Ja estem sota , la imatge de la Mola ens fa parar a mira-la, Clic clic fotos per la posteritat.
Ja hem fet l’altre cim, ara toca un bon esmorzar a la cantina. La vista des del menjador és fantàstica, sembla que estiguem al Cel. Les mules parades sota els finestrals donen sentit a l’existència del lloc, preparades per baixar i portar pels caminants begudes i menjar.
Diem adéu a la Mola, no sense gaudir d’unes corredisses espectaculars de la Fela i un amic que a trobat.
Comença a fer més calor, la tornada es fa una mica més llarga, ja que tornem per el mateix camí que hem vingut. Pel camí trobem grups de nens amb els seus monitors que ens pregunten, falta molt per la mola? i jo contesto “ tres o quatre hores” i se’ns queden mirant.
La tornada la fem xerrant tot envoltats de papallones, sembla que s’hagin posat totes d’acord.
Arribats a baix, una mica de descans i estiraments, farigola per tothom, la Fela mira amb cara de set i li fem tastar, li agrada i li posem a la bevedora.
Agafem al cotxe i tornem camí a Terrassa, parem a fer un beure, però ens engresquem a fer unes tapetes, carai dons ja dinem!!. Què hi ha millor que dinar amb amics en una terrassa d’un bar ? això sí, sense para de xararrrrrrrrrrrrr.

Un adéu fins demà, adeuuuuu.


La llegenda del Drac de Sant Llorenç


Una de les primeres noticies sobre la llegenda del Drac de Sant Llorenç es va publicar l’any 1600 amb el títol Centuria ó història de los famosos hechos del gran conde de Barcelona D. Bernado Barcino y de Don Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Catalunya, escrita pel pare Estéban Barellas, predicador de la orde de Sant Francesc.
També se’n ocupà, en el segle XVII, Pedro Angel de Tarrazona, en la seva obra Semanario curioso històrico, erúdito, comercial, público y económico “El Blasonde Cataluña” en el tom V, capítol XXX. Entre altres curiositats, recull una llarga narració del famós drac de Sant Llorenç. El doctor Antoni Verges, propietari del monestir de Sant Llorenç la va traduir al català. Per la seva extensió no la he reproduït, però els estudiosos del tema la poden trobar en el llibre Tarrasa antigua y moderna de Josep Ventalló i Vintró, a la pàgina 79.


S’ha fet moltes interpretacions de la llegenda i m’he decantat per exposar literalment una narració breu, que va recopilar Josep M. Font i Gillué, en el recull Llegendes, rondalles i trifulgues de Sant Llorenç del Munt, per Rialles l’any 1976.

«Durant la guerra de la reconquesta, en veure els moros com anaven essent expulsats de les ciutats i de les muntanyes, s’indignaren fins a pensar en la manera de venjar-se. A l’efecte, importaren d’Àfrica un monstre, que corria com un bou i volava com un ocell de rapinya i el deixaren en la cova dita de Santa Agnès de Sant Llorenç del Munt. Com que era jove, ja en tenia prou amb unes quantes ovelles per a mantenir-se, però al cap d’un any, veient els moros que ja era prou gros, deixaren de portar-li minestra, per tal que, empès per la fam , sortís a devorar tot allò que si li presentés. Així pass`: de bell antuvi, sense baixar de la muntanya, trobava pastors i bestiar que engolia a dojo, però més tard, no havent-hi ja res a les altures, davallava a la plana i en ben poc temps acovardí tots els habitants de la comarca. La sinistra nova s’estengué fins arribar a les orelles del comte de Barcelona, Guifré, el qual, volent posar remei al mal, envià a combatre la fera l’esforça’t cavaller Spes, amb els seus soldats més bregats.

Prou tenia l’intent de donar-li mort, però la pell del monstre era tant dura que les sagetes no hi podien fer res, i, girant-se ferotge, atacà ela almogàvers, els qual sort tingueren de les llances que, posades punxa enlaire, els lliuraren de les seves ungles. Però els cavalls, espaordits, fugiren i s’estimbaren per una cinglera que encada avui és coneguda amb el nom de Cingle dels Cavalls.

Estamordits, el cavaller i els seus soldats, emprengueren el retorn a Barcelona, on contaren el succeït al seu senyor, que escoltà ple de dolors i fúria la trista relació. Manà llavors el comte que per primera providència es portessin als llocs propers del sopluig de la bèstia ovelles a balquena, creient que si la fera tenia menjar no baixaria a la plana a fer desgràcies. Remeiaren una mica le cosa, però el comte no cessava ni un moment de cercar els mitjans d’acabar amb aquella situació. Capficat, un jorn, sempre amb la mateixa idea, hi restà adormit, i veié en somnis un àngel que li donava una rica espasa per complir la seva gesta. Aixì, encoratjat, s’encaminà sense perdre temps a Sant Llorenç del Munt, acompanyat dels més fidels soldats i cavallers.

En arribar a la cova de Santa Agnès deixà els companys i, tallant la soca d’un gros arbre, es disposà a l’escomesa. En sortir la bèstia anà per atacar-lo, però el comte li dona tal cop al cap amb la soca que portava que l’estaborní; però tot seguit, refet del mal, el drac li arrabassà la soca i, aixecant el vol, la partí per la meitat i en forma de creu.
En veure el comte el senyal de la redempció que la fera li mostrava, ho cregué providencial i, agafant llavors l’espasa, l’escut i la llança, esperà que baixés, preparat per una nova envestida. Així fou; el monstre descendí volant i el comte li endinsà la seva daga i el ferí tan bé que, dessagnant-se, anà morir al cim del Puig de la Creu, enmig de brams i de xiscles esborronadors. La bona nova s’estengué arreu i pertot la celebraren amb grans festes en honor del comte Guifré. La monstruosa ossamenta, segons es conta, fou repartida per tots els llocs de la muntanya.”»

El doctor Antoni Verges deia en un fulletó què fins a la Guerra del Francès, a principis del segle XIX es va conservar en el monestir de Sant Llorenç una costella del drac. Desprès es va retirar i va ser penjada al portal de Can Pobla.
Aquest os un dia va caure a terra i es va trencar en tres fragments. Un tros se’l va emportar un cap de exercit durant una de les carlines. Un altre fragment el regala el seu propietari al mossèn Joan Riba. L’ùltim tros se el quedà a la casa de Can Poble.
També la veu popular assegurava, què en l’antic santuari del Puig de la Creu es va conservar durant molt segles, una vèrtebra, en la qual podia asseure’s còmodament una persona.
fountain

FONT FLÀVIA

Photo

FOTOGRAFIES DELS ÒBITS

Photo

FOTOGRAFIES ( FLORS-INSECTES )

Photo

FOTOGRAFIES I ( FLORS-INSECTES )

Photo

FOTOGRAFIES II ( FLORS-INSECTES )

Information

La Carbonera

Summit

LA MOLA - SANT LLORENÇ DE MUNT

Mountain pass

COLL D'ERES

Summit

MONTCAU

Summit

MONTCAU l

Archaeological site

MORRAL DEL DRAC I COVA DEL DRAC

Information

Parking coll d'estenalles

Tree

PI TORT

Archaeological site

ELS ÒBITS

Tree

ROURE DEL PALAU

Information

Turó d'en Griera

Information

TURÓ EL BOC

panorama

VISTES A LA MOLA

3 comments

  • Photo of capita haddock

    capita haddock Jul 15, 2014

    Ai pillin! Quines papallones més boniques que t'acompanyen ;-)))
    Salut i Cames!!

  • Photo of Santi gavarres

    Santi gavarres Jul 15, 2014

    Renoi Capi, quina quantitat d'Orquídies i altres que has fotografiat, ets un puto crack.
    Jo em conformo amb les fràgils papallones.
    Adeu

  • Photo of montagut

    montagut Jul 22, 2014

    Unes papallones i unes flors ben boniques!!!, si que te raó el capità.
    Meyns mal que anaba la Fela.
    Dewss

You can or this trail