Technical difficulty   Moderate

Time  6 hours 30 minutes

Coordinates 2903

Uploaded July 29, 2014

Recorded July 2013

-
-
8,317 f
4,707 f
0
2.9
5.7
11.45 mi

Viewed 8721 times, downloaded 632 times

near Bagà, Catalunya (España)

[CA] Cavalls del Vent 1. Rebost-Serrat de les Esposes




L'estiu del 2003, els guardes dels vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllacés recorrent indrets de gran bellesa natural i paisatgística de les serres de la Tosa, el Moixeró, el Cadí i el massís del Pedraforca (a les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell). Van batejar-lo com a Cavalls del Vent fent referència a la traducció catalana del mot tibetà que designa les banderoles d'oració budistes (Iungta) que es posen en els cims i els colls de l'Himàlaia per enviar als quatre vents pregàries de pau i germanor. La travessa, que ha estat un èxit en nombre de participants i molt ben valorada des del primer any, es presenta en tres modalitats no excloents entre si segons si es planteja amb una finalitat esportiva, competitiva o bé lúdica: en menys de 24 h, en menys de 36 i sense límit de temps dins la temporada (quan els refugis resten oberts, de mitjan juny a finals de setembre). Nosaltres l'hem dividida en cinc etapes sortint des del refugi de Rebost en el sentit contrari al de les agulles del rellotge tenint en compte la longitud i el desnivell acumulat de cadascuna, essent perfectament assumible per a un senderista mitjà habituat a la muntanya. Tanmateix, si no es pot o no es vol fer-la tota seguida, hi ha la possibilitat d'escurçar-la o dividir-la en dues visites (per exemple, dos caps de setmana), ja que la proximitat entre els refugis dels Cortals de l'Ingla (Cerdanya) i el de Sant Jordi (Berguedà) -connectats pel GR 107 pel coll de Pendís i fàcilment accessibles des de Bellver i Riu de Cerdanya, ambdós, i des de cal Cerdanyola, el darrer- permet tenir-los com a punt d'inici i final del recorregut occidental o oriental de la travessa.

El trajecte està senyalitzat amb marques de color taronja (excepte del prat d'Aguiló al pas de Gosolans, on només es troben les del PR C-124), que sovint comparteixen protagonisme amb les dels senders de gran recorregut (blanques i vermelles), petit recorregut (blanques i grogues) i d'altres d'àmbit local (blanques i verdes) que solquen el parc natural. Són més de 70 km d'itinerari que discorren entre els 902 m -a la vall del riu Bastareny- i els 2.513 m d'altitud (al refugi de Niu d'Àliga; 2.536 si s'ascendeix, com es proposa, a la Tosa) acumulant un desnivell positiu de 4.800 m que deixen a l'abast del caminant variats ecosistemes i racons tan emblemàtics i espectaculars com els cims de la Tosa i de les Penyes Altes de Moixeró, la cara nord del Cadí, les serres Pedregosa i de Gisclareny, el Pedraforca, la baga de Gresolet, els Empedrats i les valls del Bastareny i de Gréixer. També es contemplen diversos masos disseminats i antics edificis plens d'història com el santuari de Gresolet, l'ermita de Sant Martí del Puig i l'església de Sant Andreu de Gréixer.

Qualsevol dels vuit refugis protagonistes de la Cavalls del Vent pot ser-ne el punt de partida: excepte el de Niu d'Àliga, tots estan situats al costat o a prop d'alguna pista forestal fins a on es pot arribar amb vehicle. Ofereixen serveis de pernoctació i de restauració. Es pot accedir a les poblacions pròximes en transport públic amb autocar o bé amb tren fins a Manresa (FGC i RENFE), la Molina i Puigcerdà (RENFE; línia Barcelona-Puigcerdà).

En aquesta etapa inicial de la Cavalls del Vent, es poden coronar dos dels pics més emblemàtics del Parc Natural del Cadí-Moixeró, que pertanyen i són el sostre de dos massissos veïns separats pel coll de Jou: la Tosa o Padró dels Quatre Batlles, batejat així perquè al cim hi conflueixen els termes municipals de Bagà, Alp, Das i Urús, i les Penyes Altes de Moixeró. El paisatge que es troba és molt variat, amb frondosos boscos de pi roig a les cotes més baixes, sobretot al voltant dels refugis de Rebost i del Serrat de les Esposes, de pi negre i avetoses a mesura que es guanya altitud i d'extensos prats alpins a prop dels cims. Gran part del recorregut és carener, cosa que permet contemplar magnífiques panoràmiques als quatre vents de les serres i contrades berguedanes i cerdanes així com també observar fauna, especialment isards i rapinyaires. El refugi de Niu d'Àliga, situat arran del cim de la Tosa -a on es proposa ascendir- a 2.513 m d'altitud, és el punt més elevat de la travessa.

Ruta senyalitzada.




Per accedir al punt de partida, cal sortir de Berga per la C-16 en direcció N cap al túnel del Cadí fins a Bagà i seguir per la BV-4024 (NO) cap al coll de Pal fins al coll del Forn (a 13,7 km de l'oficina d'informació del Centre del Parc), on s'estaciona el cotxe. Des d'aquí, s'arriba al refugi de Rebost per un senderó senyalitzat com a GR 150 i GR 4-2 (marques blanques i vermelles) que baixa a ponent per l'interior del bosc o bé davallant per la pista de Roca-sança (O) fins a trencar a l'esquerra (S) seguint els senyals de la Cavalls del Vent.

0,00 km (1.630 m). Refugi de Rebost. S'inicia la travessa remuntant en direcció N/NE per la dreta d'una font tot creuant, uns metres més amunt (km 0,16, 1.669 m), la pista que mena al coll del Forn (E). Després de la font Ramon Espel (que no sempre raja; km 0,20, 1.684 m), es travessen dues pistes més (km 0,35, 1.728 m, i km 0,70, 1.802 m), la segona de les quals surt d'un revolt de la carretera de coll de Pal -on hi ha la zona d'aparcament de la Ruta del Trencapinyes, del Parc Natural del Cadí-Moixeró-, i es continua pujant en el mateix sentit de la marxa (NE) per un sender que s'endinsa pel bosc fins al pla Bagà (km 0,97, 1.862 m). Es gaudeixen de belles vistes a migdia (SO) del Pedraforca i el Cadí.

1,55 km (1.923 m), 0 h 48 min. Es creua una nova pista i se segueix cap al NE pel vessant occidental del Roc Negre, de la Bòfia i dels Rocs de Canells a través d'un espès bosc de pi negre.

2,74 km (2.085 m), 1 h 16 min. Collada de Comafloriu. Es deixa un trencall a l'esquerra (NE; km 2,79, 2.094 m), que flanqueja el serrat Gran, i es continua remuntant amb força per la dreta (E) ja sense arbres. A partir d'aquí, la ruta s'enfila cap al NE fent ziga-zagues per la coma herbada amb aèries vistes de les serres d'Ensija, del Verd i de Gisclareny, Roca Tallada, el Pedraforca, el Cadí, les Roques del Claper, les Muntanyetes, els Rocs de Canells, Comafloriu -per on es discorre-, el serrat Gran i el Puigllançada.

3,92 km (2.377 m), 2 h 02 min. Bifurcació: se surt al GR 150-1, que cal seguir amunt per l'esquerra, canviant de direcció (NO), cap al Comabella i el serrat Gran; per la dreta (SE) es baixaria al coll de Pal. Es compartiran senyals amb el GR fins al pla de Moixeró. Si s'és observador, es poden trobar caus de marmota entre el rocam, espècie present al parc d'uns anys ençà provinent del sud de França, on ha estat introduïda. A mesura que es puja, es veu a ponent (NO) la silueta del refugi de Niu d'Àliga.

4,15 km (2.398 m), 2 h 06 min. Es corona el Cap del Serrat Gran, es davalla per la carena (NO) a la collada de Comabella (km 4,39, 2.346 m) i s'ascendeix novament fins al puig homònim (km 4,91, 2.436 m). Es tenen amplíssimes panoràmiques d'ambdues valls, la cerdana al nord i la berguedana al sud. Es careneja pel serrat Gran (NO) per travessar després (O) el dilatat prat alpí dels rasos de Comabella fins al refugi de Niu d'Àliga. En cas d'haver-hi boira, el recorregut descrit fins ara des de la collada de Comafloriu pot esdevenir perillós, ja que es discorre gairebé tothora vora el penya-segat.

6,01 km (2.513 m), 2 h 42 min. Refugi de Niu d'Àliga. Punt més alt de la Cavalls del Vent. No obstant, aquesta ruta planteja remuntar 170 m al nord i fer el cim de la Tosa (punt geodèsic; 2.536 m; tram georeferenciat). El trajecte segueix cap a l'oest descendint amb força pel pedregar a migdia del torrent de les Planes i el serrat de les Pedrusques.

6,72 km (2.411 m), 2 h 53 min. Es creua un antic camí d'extracció minera (de ferro i manganès) -al nord s'hi poden veure algunes cavitats- i es continua baixant en el mateix sentit de la marxa (SO). S'avança pel rocam (O) per la cara N del puig de la Mena. S'és en un bon punt de guaita de rapinyaires, voltors sobretot, i d'isards.

7,21 km (2.288 m), 3 h 05 min. Passat el coll de la Vall, es prossegueix per la carena del puig de la Canal Freda (O/SO) i, més avall, es careneja per la pleta del Llamp cap a ponent. Grans vistes de la vall i muntanyes cerdanes al nord i de les Penyes Altes, el Pedraforca i les serres del Moixeró, del Cadí i d'Ensija al sud i a l'oest. Més a migdia, es distingeix fins i tot el massís del Montseny, Sant Llorenç del Munt i l'inconfusible relleu de Montserrat. S'entra en un frondós bosc de pi negre i es davalla pel vessant septentrional de la Roca del Llamp.

8,96 km (2.022 m), 3 h 35 min. Coll de Jou. Punt divisori natural entre la Tosa, que es deixa enrere, i el Moixeró, per on cal seguir (SO/O). A partir d'ara, s'ha de remuntar a ponent pel boscam per la cara sud de les Suquetes. Després del coll de la Miquela (km 9,80, 2.144 m), l'itinerari avança (O/SO) decantat al nord de la cresta del serrat del mateix nom.

10,89 km (2.111 m), 4 h 10 min. Collet de Molins o pas de la Guilla. Es deixen dos trencalls successius a la dreta: el primer baixa en direcció nord al refugi no guardat del Cortal de Vidal; uns metres més endavant, un altre senderó es dirigeix a ponent cap al collet Barginós per l'antic traçat del GR 150-1. Cal seguir remuntant (SO) cap a les Penyes Altes seguint les marques de GR.

11,52 km (2.262 m), 4 h 35 min. Bifurcació. S'agafa a mà esquerra (SE) un sender que en pocs metres corona les Penyes Altes (km 11,57, 2.270 m), cim format per dues puntes bessones que és alhora el sostre de l'accidentada serra de Moixeró, el punt de confluència de tres de les quatre províncies catalanes (Barcelona, Girona i Lleida) i una talaia excepcional de la contrada. Es desfà el camí fins a la darrera bifurcació i ara es davalla a l'esquerra (SO) per l'interior d'un espès bosc de pi negre en direcció al collet Raset discorrent per l'obaga del massís. S'ajunta per la dreta (NE; pal indicador) el trencall deixat abans al collet de Molins que passava pel de Barginós.

12,60 km (2.056 m), 4 h 55 min. Collet Raset. A mà esquerra (SE), es troba un caminoi que baixa a Gréixer pel canal de la Serp. Cal seguir en el mateix sentit de la marxa (O/SO) travessant l'extens prat herbat del pla de Moixeró. Es deixa un trencall a la dreta (NO; km 13,88, 1.993 m) que baixa per la vall del torrent de Moixeró.

14,25 km (1.970 m), 5 h 14 min. Coll del Moixeró. Magnífiques vistes a llevant de les Penyes Altes de Moixeró. Es deixa finalment el GR 150-1, que marxa planerament a l'esquerra (NO), i es flanqueja cap al N el vessant occidental del Roc Cremat, que queda a mà dreta (NE).

14,75 km (1.978 m), 5 h 21 min. Coll de la Font Freda de Riu. Es davalla per una pendent herbada primer cap a ponent i després en direcció N resseguint el curs del torrent dels Èvols per dins del bosc, que esdevé més frondós a mesura que davallem. El descens és cada cop més pronunciat: cal parar-hi compte, ja que és fàcil relliscar i caure. Més avall, es discorre per l'interior d'una esplèndida avetosa i es desemboca a una pista (km 15,70, 1.623 m), que s'agafa a mà dreta (NE).

16,54 km (1.565 m), 6 h 00 min. Bifurcació de pistes: es continua de baixada tombant a l'esquerra (O/SO) tot canviant el sentit de la marxa que es duia i es creua el torrent del Grau de l'Ós (km 16,84, 1.538 m), que se seguirà per l'esquerra mentre es davalla per la pista a través d'un frondós bosc de ribera amb força avets, bedolls i salzes.

17,71 km (1.455 m), 6 h 15 min. Bifurcació. Es deixa la pista principal a l'esquerra (O) i es pren una altra de la dreta (E), que s'abandona de seguida per continuar per un sender que descendeix a mà esquerra (NO; km 17,86, 1.448 m) travessant antigues feixes i bancals. Es puja després suaument entre camps tenint davant (NE) com a referència el serrat de les Esposes -es distingeix prou bé perquè el costat oriental és rocós i l'occidental cobert d'arbres-, que cal vorejar a ponent discorrent per un boixar.

18,44 km (1.511 m), 6 h 30 min. En haver remuntat cap al NE un prat, s'accedeix al destí de la jornada: el refugi del Serrat de les Esposes. Fi del recorregut.





Més informació





[ES] Cavalls del Vent 1. Rebost-Serrat de les Esposes




En verano de 2003, los guardas de los ocho refugios del Parque Natural del Cadí-Moixeró idearon un itinerario circular que los uniera recorriendo lugares de gran belleza natural y paisajística de las sierras de la Tosa, el Moixeró, el Cadí y el macizo del Pedraforca (en las comarcas del Berguedà, la Cerdanya y L'Alt Urgell). Lo bautizaron como Cavalls del Vent en referencia a la traducción catalana de la palabra tibetana que designa las banderolas de oración budistas (Iungta) que se ponen en las cumbres y los collados del Himalaya para enviar a los cuatro vientos plegarias de paz y hermandad. La travesía, que ha sido un éxito en número de participantes y muy bien valorada desde el primer año, se presenta en tres modalidades no excluyentes entre sí según si se plantea con una finalidad deportiva, competitiva o lúdica: en menos de 24 h, en menos de 36 y sin límite de tiempo dentro de la temporada (cuando los refugios están abiertos, de mediados de junio a finales de septiembre). Nosotros la hemos dividido en cinco etapas saliendo desde el refugio de Rebost en el sentido contrario al de las agujas del reloj teniendo en cuenta la longitud y el desnivel acumulado de cada una, siendo perfectamente asumible para un senderista medio habituado a la montaña. Sin embargo, si no se puede o no se quiere hacerla toda seguida, existe la posibilidad de acortar o dividirla en dos visitas (por ejemplo, dos fines de semana), ya que la proximidad entre los refugios de Els Cortals de l'Ingla (Cerdanya) y el de Sant Jordi (Berguedà) -conectados por el GR 107 por el collado de Pendís y fácilmente accesibles desde Bellver y Riu de Cerdanya, ambos, y desde Cal Cerdanyola, el último- permite tenerlos como punto de inicio y final del recorrido occidental u oriental de la travesía.

El trayecto está señalizado con marcas de color naranja (excepto del prado de Aguiló al paso de Gosolans, donde sólo se encuentran las del PR C-124), que a menudo comparten protagonismo con las de los senderos de gran recorrido (blancas y rojas), de pequeño recorrido (blancas y amarillas) y de otros de ámbito local (blancas y verdes) que surcan el parque natural. Son más de 70 km de itinerario que discurren entre los 902 m -en el valle del río Bastareny- y los 2.513 m de altitud (el refugio de Niu d'Àliga; 2.536 m si se asciende, como se propone, a la Tosa) acumulando un desnivel positivo de 4.800 m que dejan al alcance del caminante variados ecosistemas y rincones tan emblemáticos y espectaculares como las cumbres de la Tosa y de Les Penyes Altes del Moixeró, la cara N del Cadí, las sierras Pedregosa y de Gisclareny, el Pedraforca, la umbría de Gresolet, Els Empedrats y los valles del Bastareny y de Gréixer. También se contemplan diversas masías diseminadas y antiguos edificios llenos de historia como el santuario de Gresolet, la ermita de Sant Martí del Puig y la iglesia de Sant Andreu de Gréixer.

En esta etapa inicial de la Cavalls del Vent, se pueden coronar dos de los picos más emblemáticos del Parque Natural del Cadí-Moixeró, que pertenecen y son el techo de dos macizos vecinos separados por el collado de Jou: la Tosa o Padró dels Quatre Batlles, bautizado así porque en la cima confluyen los términos municipales de Bagà, Alp, Das y Urús, y Les Penyes Altes de Moixeró. El paisaje que se encuentra es muy variado, con frondosos bosques de pino silvestre en las cotas más bajas, sobre todo alrededor de los refugios de Rebost y del Serrat de les Esposes, de pino negro y abetos a medida que se gana altitud y de extensos prados alpinos cerca de las cumbres. Gran parte del recorrido discurre por el cordal, lo que permite contemplar magníficas panorámicas a los cuatro vientos de las sierras y regiones bergadanas y de la Cerdanya así como también observar fauna, especialmente rebecos y rapaces. El refugio de Niu d'Àliga, situado a pocos metros de la cima de la Tosa -adonde se propone ascender- a 2.513 m de altitud, es el punto más elevado de la travesía.

Ruta señalizada.

Para acceder al punto de partida, hay que salir de Berga por la C-16 en dirección N hacia el túnel del Cadí hasta Bagà y seguir por la BV-4024 (NO) hacia el collado de Pal hasta el del Forn (a 13,7 km de la oficina de información del Centre del Parc), donde se estaciona el coche. Desde aquí, se llega al refugio de Rebost por un sendero señalizado como GR 150 y GR 4-2 (marcas blancas y rojas) que baja a poniente por el interior del bosque o bien descendiendo por la pista de Roca-sança (O) hasta girar a la izquierda (S) siguiendo las señales de la Cavalls del Vent.

0,00 km (1.630 m). Refugio de Rebost. Se inicia la travesía remontando en dirección N/NE por la derecha de una fuente cruzando, unos metros más arriba (km 0,16, 1.669 m), la pista que lleva al collado del Forn (E). Después de la fuente Ramon Espel (que no siempre mana; km 0,20, 1.684 m), se atraviesan dos pistas más (km 0,35, 1.728 m, y km 0,70, 1.802 m), la segunda de las cuales sale de una curva de la carretera del collado de Pal -donde está la zona de aparcamiento de la Ruta del Trencapinyes, del Parque Natural del Cadí-Moixeró-, y se continúa subiendo en el mismo sentido de la marcha (NE) por un sendero que se adentra por el bosque hasta el llano Bagà (km 0,97, 1.862 m). Se disfrutan de bellas vistas a mediodía (SO) del Pedraforca y el Cadí.

1,55 km (1.923 m), 0 h 48 min. Se cruza una nueva pista y se sigue hacia el NE por la vertiente occidental del Roc Negre, de la Bòfia y de Els Rocs de Canells a través de un espeso bosque de pino negro.

2,74 km (2.085 m), 1 h 16 min. Collado de Comafloriu. Se deja un desvío a la izquierda (NE; km 2,79, 2.094 m), que flanquea la loma Gran, y se sigue remontando con fuerza por la derecha (E) ya sin árboles. A partir de aquí, la ruta sube hacia el NE en zigzag por el valle herboso con aéreas vistas de las sierras de Ensija, del Verd y de Gisclareny, Roca Tallada, el Pedraforca, el Cadí, Les Roques del Claper, Les Muntanyetes, Els Rocs de Canells, Comafloriu -por donde se discurre-, la loma Gran y el Puigllançada.

3,92 km (2.377 m), 2 h 02 min. Bifurcación: se sale al GR 150-1, que hay que seguir arriba por la izquierda, cambiando de dirección (NO), hacia el Comabella y la loma Gran; por la derecha (SE) se bajaría el collado de Pal. Se compartirán señales con el GR hasta el llano de Moixeró. Si se es observador, se pueden encontrar madrigueras de marmota entre las rocas, especie presente en el parque desde hace unos años proveniente del sur de Francia, donde ha sido introducida. A medida que se sube, se ve a poniente (NO) la silueta del refugio de Niu d'Àliga.

4,15 km (2.398 m), 2 h 06 min. Se corona el Cap del Serrat Gran, se desciende por el cordal (NO) al collado de Comabella (km 4,39, 2.346 m) y se asciende nuevamente hasta el monte homónimo (km 4,91, 2.436 m). Se tienen amplísimas panorámicas de ambos valles, el de la Cerdanya al norte y el del Berguedà al sur. Se crestea por la loma Gran (NO) para atravesar después (O) el dilatado prado alpino de Els Rasos de Comabella hasta el refugio de Niu d'Àliga. Si hay niebla, el recorrido descrito hasta ahora desde el collado de Comafloriu puede ser peligroso, ya que se discurre casi en todo momento junto a los riscos.

6,01 km (2.513 m), 2 h 42 min. Refugio de Niu d'Àliga. Punto más alto de la Cavalls del Vent. Sin embargo, esta ruta plantea remontar 170 m al norte hasta la cima de la Tosa (punto geodésico; 2.536 m; tramo georreferenciado). El trayecto sigue hacia el oeste descendiendo con fuerza por el pedregal a mediodía del torrente de Les Planes y la loma de Les Pedrusques.

6,72 km (2.411 m), 2 h 53 min. Se cruza un antiguo camino de extracción minera (de hierro y manganeso) -al norte se pueden ver algunas cavidades- y se sigue bajando en el mismo sentido de la marcha (SO). Se avanza por las rocas (O) por la cara N del monte de la Mena. Estamos en un buen punto de observación de rapaces, buitres sobre todo, y de rebecos.

7,21 km (2.288 m), 3 h 05 min. Pasado el collado de la Vall, se prosigue por el cordal del monte de la Canal Freda (O/SO) y, más abajo, se desciende por el aprisco del Llamp hacia poniente. Grandes vistas del valle y montañas cerdanas al norte y de Les Penyes Altes, el Pedraforca y las sierras del Moixeró, del Cadí y de Ensija al sur y al oeste. Más al sur, se distingue incluso el macizo del Montseny, Sant Llorenç del Munt y el inconfundible relieve de Montserrat. Se entra en un frondoso bosque de pino negro y se baja por la vertiente septentrional de la Roca del Llamp.

8,96 km (2.022 m), 3 h 35 min. Collado de Jou. Punto divisorio natural entre la Tosa, que se deja atrás, y el Moixeró, por donde hay que seguir (SO/O). A partir de ahora, se debe remontar a poniente adentrándose en el bosque por la cara sur de Les Suquetes. Después del collado de la Miquela (km 9,80, 2.144 m), el itinerario avanza (O/SO) decantado al norte de la cresta de la loma del mismo nombre.

10,89 km (2.111 m), 4 h 10 min. Collado de Molins o paso de la Guilla. Se dejan dos desvíos sucesivos a la derecha: el primero baja en dirección norte al refugio no guardado del Cortal de Vidal; unos metros más adelante, otro sendero se dirige a poniente hacia el collado Barginós por el antiguo trazado del GR 150-1. Hay que seguir remontando (SO) hacia Les Penyes Altes siguiendo las marcas de GR.

11,52 km (2.262 m), 4 h 35 min. Bifurcación. Se toma a la izquierda (SE) un sendero que en pocos metros corona Les Penyes Altes (km 11,57, 2.270 m), cumbre formada por dos puntas gemelas que es a la vez el techo de la accidentada sierra del Moixeró, el punto de confluencia de tres de las cuatro provincias catalanas (Barcelona, Girona y Lleida) y una atalaya excepcional de la región. Se desanda el camino hasta la última bifurcación y ahora se baja a la izquierda (SO) por el interior de un espeso bosque de pino negro en dirección al collado Raset discurriendo por la umbría del macizo. Se junta por la derecha (NE; poste indicador) el desvío dejado antes en el collado de Molins que pasaba por el de Barginós.

12,60 km (2.056 m), 4 h 55 min. Collado Raset. A mano izquierda (SE), se encuentra un sendero que baja a Gréixer por el canal de la Serp. Hay que seguir en el mismo sentido de la marcha (O/SO) atravesando el extenso prado herboso del llano de Moixeró. Se deja un desvío a la derecha (NO; km 13,88, 1.993 m) que baja por el valle del torrente de Moixeró.

14,25 km (1.970 m), 5 h 14 min. Collado del Moixeró. Magníficas vistas a levante de Les Penyes Altes del Moixeró. Se deja finalmente el GR 150-1, que marcha llanamente a la izquierda (NO), y se flanquea hacia el N la vertiente occidental del Roc Cremat, que queda a mano derecha (NE).

14,75 km (1.978 m), 5 h 21 min. Collado de la Font Freda de Riu. Se desciende por una pendiente herbosa primero hacia poniente y después en dirección N siguiendo el curso del torrente de Els Èvols por dentro del bosque, que se vuelve más frondoso a medida que bajamos. El descenso es cada vez más pronunciado: hay que prestar atención, ya que es fácil resbalar y caerse. Más abajo, se discurre por el interior de un espléndido abetal y se desemboca en una pista (km 15,70, 1.623 m), que se toma a mano derecha (NE).

16,54 km (1.565 m), 6 h 00 min. Bifurcación de pistas: se sigue de bajada girando a la izquierda (O/SO) cambiando el sentido de la marcha que se llevaba y se cruza el torrente del Grau de l'Ós (km 16,84, 1.538 m), que se

  • Photo of Refugi de Rebost
  • Photo of Refugi de Rebost
  • Photo of Refugi de Niu d'Àliga
  • Photo of La Tosa
Vistes al N des de la Tosa
TP - 27/09/2007 12:05:44
  • Photo of Penyes Altes de Moixeró
El Moixeró, el Cadí i el Pedraforca des del cim de les Penyes Altes
  • Photo of Refugi del Serrat de les Esposes

Comments

    You can or this trail