Time  4 hours 50 minutes

Coordinates 2267

Uploaded April 28, 2014

Recorded June 2008

-
-
8,967 f
6,119 f
0
1.9
3.8
7.53 mi

Viewed 7027 times, downloaded 513 times

near Espot, Catalunya (España)

[CA] Carros de Foc 3. Refugi Josep Maria Blanc-Amitges




Carros de Foc és una travessa circular que enllaça els 9 refugis guardats del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. L'itinerari, nascut i ideat pels guardes l'any 1987, ha estat un èxit de participants des del primer moment i ha esdevingut un referent de posteriors productes senderistes. Es presenta en dues modalitats no excloents entre si segons si es planteja amb una finalitat esportiva o bé lúdica: en menys de 24 h, la "sky running", i sense límit de temps dins la temporada (de principis de juny a finals de setembre). S'ha dividit en cinc etapes sortint des del refugi Ventosa i Calvell en el sentit contrari al de les agulles del rellotge tenint en compte la longitud i el desnivell acumulat de cadascuna, essent assumible per a un senderista habituat a la muntanya i amb bona forma física i sentit de l'orientació. Tanmateix, pot iniciar-se des de qualsevol dels refugis i en la direcció que es desitgi. Es pot accedir a les poblacions pròximes en transport públic amb autocar (empresa Alsina Graells).

Són 61 km de trajecte i 4.660 m de desnivell positiu (pels colls de la Valleta Seca i de Tumeneia) que, recorrent les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran, permeten contemplar alguns dels paisatges més bells i espectaculars dels Pirineus com l'estany de Sant Maurici, amb els emblemàtics Encantats de rerefons, el circ de Colomèrs, els Besiberris, el planell d'Aigües Tortes, les agulles d'Amitges i les de Travessani. Es discorre entre els 1.866 m d'altitud, una mica més avall (N) del refugi Ernest Mallafré, i els 2.748 del coll de Contraix, i no se segueix cap senyalització pròpia, tot i que es comparteix en alguns trams les marques blanques i vermelles dels senders de gran recorregut GR 11 i GR 211 que solquen el parc nacional.

Durant aquesta jornada, es gaudeix d'uns paisatges força contrastats: feréstecs, solitaris i de nua vegetació al voltant del refugi d'Amitges i a la valleta Seca, entre la serra de Monestero i els imponents contraforts occidentals dels Encantats, i de frondosos i extensos boscos de pi negre -els dels Fangassals i de Samboiné- a migdia del refugi Ernest Mallafré. Per una altra banda, l'estany de Sant Maurici i el relleu dels Encantats configuren l'estampa més reconeguda del parc nacional i dels Pirineus catalans i en són, gràcies al seu fàcil accés des d'Espot, dels indrets més visitats. Les espectaculars i verticals agulles d'Amitges, vora el refugi homònim, tancaran de forma esplèndida aquesta magnífica caminada.

Ruta senyalitzada parcialment.




Per fer el recorregut entre els refugis Josep Maria Blanc i Ernest Mallafré, es pot escollir també la variant més freqüentada, menys complicada i millor marcada que passa pel coll de Monestero i discorre per la bucòlica vall del mateix nom.

0,00 km (2.315 m). Refugi Josep Maria Blanc. Es parteix del refugi reprenent a l'esquerra (NE) la pista de davant -per on es va arribar l'etapa anterior-, senyalitzada com a GR 11-20, que cal deixar de seguida (0,37 km, 2.314 m) per trencar a l'esquerra (O) passant per sobre de la presa de l'estany Tort de Peguera (en cas de baixar-hi molta aigua, s'ha de creuar el riu per un corriol paral·lel de sota). Es continua cap al NO pujant lleugerament per les Teixetes fins a trobar l'estany de la Cabana: cal vorejar-lo per l'esquerra flanquejant un petit tossal per un sender poc fressat tot canviant de direcció (SO). Més endavant, es canvia de nou el sentit de la marxa i es remunta cap al NO per una coma herbada passant per la dreta de dos estanyols (1,81 km, 2.474 m i 2,29 km, 2.580 m). Trajecte poc marcat: se segueixen les fites muntanya amunt (NO) vora la torrentera.

2,51 km (2.605 m), 0 h 55 min. Es prossegueix a ponent per la dreta -riba nord- d'un petit estany i de l'Amagat després (2,78 km, 2.622 m), ja amb bones vistes dels estanys Escondits (E), el pic de Monestero (SO) i el coll de la Valleta Seca (NO). A partir del km 3,12 (2.718 m), l'itinerari es desvia al NE per encarar l'ascensió a aquesta collada.

3,33 km (2.725 m), 1 h 17 min. Coll de la Valleta Seca. Esplèndida panoràmica del pic i de la serra de Monestero (O), la valleta Seca (NO) i els Encantats (N). Es descendeix força verticalment al principi a llevant de la serra de Monestero -cal parar molta atenció, especialment si hi ha neu- per seguir davallant més suaument després en direcció NO pel fons de la vall, a les envistes tothora. Ambient feréstec, dur, rocós i sense a penes vegetació.

4,28 km (2.381 m), 1 h 57 min. Es travessa una depressió que durant l'època de desgel o en cas de fortes pluges pot esdevenir un bell estany que caldrà vorejar per l'esquerra, pel seu cantó occidental. A partir del següent collet, es baixa penosament per una extensa tartera. Un cop avall, es continua també cap al NO per un ara sí fressat sender, se supera un tram de roques de grans dimensions i es retroba el pi negre, la presència del qual, així com de la vegetació en general que ens envolta, augmenta a mesura que es perd altitud. La ruta s'endinsa (NO/NE) pels espessos boscos dels Fangassals i de Samboiné, a l'oest i al nord dels Encantats, gaudint tota l'estona de belles i extenses vistes de la vall de Monestero (O). Entorn frondós, magníficament conservat, de variada i abundant vegetació i flora. La baixada acaba en arribar al riu de Monestero (7,20 km, 1.889 m), que es creua per un pont de fusta per pujar seguidament en uns metres al refugi Ernest Mallafré.

7,26 km (1.893 m), 3 h 07 min. Refugi Ernest Mallafré. Es troba enmig del bosc en un bell, fresc i humit entorn natural als peus dels Encantats, molt proper a l'estany de Sant Maurici (N). Es davalla a la dreta (NO) per la pista d'enfront, es creua el riu Escrita pel pont de l'Olla i es deixen sengles trencalls a mà dreta (E; 7,74 km, 1.879 m i 8,01 km, 1.913 m) que menen al prat de Pierró: a partir del primer d'aquests encreuaments, se segueixen les marques del GR 11 i es passa vora l'estany de Sant Maurici (on hi ha una oficina d'informació del parc nacional). Després d'un ample revolt a la dreta (NE), es puja sostingudament per la pista sempre cap al NO en direcció al refugi d'Amitges (indicacions) flanquejant al principi la serra de les Agudes i el Pui Pla amb grandioses panoràmiques de l'estany de Sant Maurici, els Encantats i els pics de Monestero, de Peguera, de Subenuix i del Portarró entre d'altres. Un cop creuat el riu de Ratera, es passa per l'esquerra del bell estany homònim (10,01 km, 2.133 m).

10,43 km (2.151 m), 4 h 09 min. Bifurcació: es deixa a l'esquerra (O) el GR 11, que remunta cap al port de Ratera, i el camí que duu al mirador de l'Estany i al Portarró. Es continua ascendint per la pista (NO) en direcció a Amitges (indicacions) travessant un altre riu. Es voreja l'estany de la Bassa o de la Cabana (10,83 km, 2.183 m), que queda a mà dreta (N), i, després de tres àmplies ziga-zagues, de deixar a l'esquerra (S) un sender que duu a l'estany de les Obagues de Ratera (11,39 km, 2.231 m) i de passar pel costat de la font de les Marmotes (11,47 km, 2.243 m), s'accedeix al refugi d'Amitges.

12,12 km (2.364 m), 4 h 50 min. Refugi d'Amitges, punt final de la jornada. S'és davant de l'estany Gran d'Amitges en un feréstec i salvatge indret de roques i pics entre els quals les imponents agulles d'Amitges (N) són les veritables protagonistes.





Més informació





[ES] Carros de Foc 3. Refugio Josep Maria Blanc-Amitges




Carros de Foc es una travesía circular que enlaza los 9 refugios guardados del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El itinerario, nacido e ideado por los guardas en 1.987, ha sido un éxito de participantes desde el primer momento y se ha convertido en un referente de posteriores productos senderistas. Se presenta en dos modalidades no excluyentes entre sí según si se plantea con una finalidad deportiva o bien lúdica: en menos de 24 h, la "sky running", y sin límite de tiempo dentro de la temporada (de principios de junio a finales de septiembre). Se ha dividido en cinco etapas saliendo desde el refugio Ventosa i Calvell en el sentido contrario al de las agujas del reloj teniendo en cuenta la longitud y el desnivel acumulado de cada una, siendo asumible para un senderista habituado a la montaña y con buena forma física y sentido de la orientación. Sin embargo, puede iniciarse desde cualquiera de los refugios y en la dirección que se desee. Se puede acceder a las poblaciones cercanas en transporte público con autocar (empresa Alsina Graells).

Son 61 km de trayecto y 4.660 m de desnivel positivo (por los collados de la Valleta Seca y de Tumeneia) que, recorriendo las comarcas de L'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà y la Val d'Aran, permiten contemplar algunos de los paisajes más bellos y espectaculares de los Pirineos como el lago de Sant Maurici, con los emblemáticos Encantats de fondo, el circo de Colomèrs, los Besiberris, la llanura de Aigües Tortes, las agujas de Amitges y las de Travessani. Se discurre entre los 1.866 m de altitud, un poco más abajo (N) del refugio Ernest Mallafré, y los 2.748 del collado de Contraix, y no se dispone de señalización propia, aunque la travesía comparte en algunos tramos las marcas blancas y rojas de los senderos de gran recorrido GR 11 y GR 211 que surcan el parque nacional.

Durante esta jornada, disfrutamos de unos paisajes marcadamente contrastados: salvajes, solitarios y de poca vegetación alrededor del refugio de Amitges y en la Valleta Seca, entre la sierra de Monestero y las imponentes estribaciones occidentales de Els Encantats, y de frondosos y extensos bosques de pino negro -los de Els Fangassals y de Samboiné- a mediodía del refugio Ernest Mallafré. Por otro lado, el lago de Sant Maurici y el relieve de Els Encantats configuran la estampa más reconocida del parque nacional y de los Pirineos catalanes y son, gracias a su fácil acceso desde Espot, de los lugares más visitados. Las espectaculares y verticales agujas de Amitges, junto al refugio homónimo, cerrarán de forma espléndida esta magnífica caminata.

Ruta señalizada parcialmente.

Para hacer el recorrido entre los refugios Josep Maria Blanc y Ernest Mallafré, se puede elegir también la variante más frecuentada, menos complicada y mejor marcada que pasa por el collado de Monestero y discurre por el bucólico valle del mismo nombre.

0,00 km (2.315 m). Refugio Josep Maria Blanc. Se parte del refugio retomando a la izquierda (NE) la pista de delante -por donde se llegó la etapa anterior-, señalizada como GR 11-20, que hay que dejar enseguida (0,37 km, 2.314 m) para girar a la izquierda (O) pasando por encima de la presa del lago Tort de Peguera (en caso de bajar mucha agua, se debe cruzar el río por un sendero paralelo de abajo). Se continúa hacia el NO subiendo ligeramente por Les Teixetes hasta encontrar el lago de la Cabana: hay que rodearlo por la izquierda flanqueando una pequeña colina por un sendero poco marcado cambiando de dirección (SO). Más adelante, se cambia de nuevo el sentido de la marcha y se remonta hacia el NO por un valle herboso pasando por la derecha de dos lagunas (1,81 km, 2.474 m y 2,29 km, 2.580 m). Trayecto poco marcado: se siguen los mojones montaña arriba (NO) cerca de la torrentera.

2,51 km (2.605 m), 0 h 55 min. Se prosigue a poniente por la derecha -orilla norte- de un pequeño lago y de L'Amagat después (2,78 km, 2.622 m), ya con buenas vistas de los lagos Escondits (E), el pico de Monestero (SO) y el collado de la Valleta Seca (NO). A partir del km 3,12 (2.718 m), el itinerario se desvía al NE para encarar la ascensión a este collado.

3,33 km (2.725 m), 1 h 17 min. Collado de la Valleta Seca. Espléndida panorámica del pico y de la sierra de Monestero (O), la Valleta Seca (NO) y Els Encantats (N). Se desciende verticalmente al principio a levante de la sierra de Monestero -hay que prestar mucha atención, especialmente si hay nieve- para seguir bajando más suavemente después en dirección NO por el fondo del valle, visible en todo momento. Ambiente salvaje, duro, rocoso y sin apenas vegetación.

4,28 km (2.381 m), 1 h 57 min. Se atraviesa una depresión que durante la época de deshielo o en caso de fuertes lluvias puede convertirse en un hermoso lago que habrá que rodear por la izquierda, por su lado occidental. A partir del siguiente collado, se baja penosamente por un extenso canchal. Una vez abajo, se continúa también hacia el NO por un ahora sí trillado sendero, se supera un tramo de rocas de grandes dimensiones y se reencuentra el pino negro, cuya presencia, así como de la vegetación en general que nos rodea, aumenta a medida que se pierde altitud. La ruta se adentra (NO/NE) por los espesos bosques de Els Fangassals y de Samboiné, al oeste y al norte de Els Encantats, disfrutando todo el tiempo de bellas y extensas vistas del valle de Monestero (O). Entorno frondoso, magníficamente conservado, de variada y abundante vegetación y flora. La bajada termina al llegar al río de Monestero (7,20 km, 1.889 m), que se cruza por un puente de madera para subir seguidamente en pocos metros al refugio Ernest Mallafré.

7,26 km (1.893 m), 3 h 07 min. Refugio Ernest Mallafré. Se encuentra en medio del bosque en un hermoso, fresco y húmedo entorno natural a los pies de Els Encantats, muy cercano al lago de Sant Maurici (N). Se baja a la derecha (NO) por la pista de enfrente, se cruza el río Escrita por el puente de L'Olla y se dejan sendos desvíos a mano derecha (E; 7,74 km, 1.879 m y 8,01 km, 1.913 m) que conducen al prado de Pierró: a partir del primero de estos cruces, se siguen las marcas del GR 11 y se pasa cerca del lago de Sant Maurici (donde hay una oficina de información del parque nacional). Después de una ancha curva a la derecha (NE), se sube sostenidamente por la pista siempre hacia el NO en dirección al refugio de Amitges (indicaciones) flanqueando al principio la sierra de Les Agudes y el Pui Pla con grandiosas panorámicas del lago de Sant Maurici, Els Encantats y los picos de Monestero, de Peguera, de Subenuix y del Portarró entre otros. Una vez cruzado el río de Ratera, se pasa por la izquierda del bello lago homónimo (10,01 km, 2.133 m).

10,43 km (2.151 m), 4 h 09 min. Bifurcación: se deja a la izquierda (O) el GR 11, que remonta hacia el puerto de Ratera, y el camino que lleva al mirador del Lago y al Portarró. Se sigue subiendo por la pista (NO) en dirección a Amitges (indicaciones) atravesando otro río. Se bordea el lago de la Bassa o de la Cabana (10,83 km, 2.183 m), que queda a mano derecha (N), y, después de tres amplios zigzags, de dejar a la izquierda (S) un sendero que lleva al lago de Les Obagues de Ratera (11,39 km, 2.231 m) y de pasar por el lado de la fuente de Les Marmotes (11,47 km, 2.243 m), se accede al refugio de Amitges.

12,12 km (2.364 m), 4 h 50 min. Refugio de Amitges, punto final de la jornada. Nos encontramos delante del lago Gran d'Amitges en un salvaje y agreste lugar de rocas y picos entre los cuales las imponentes agujas de Amitges (N) son las verdaderas protagonistas.





Más información





[EN] Carros de Foc 3. Josep Maria Blanc Refuge-Amitges




Carros de Foc is a circular route that links up nine manned refuges in the Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Park. The route was conceived and designed in 1987 by the refuge caretakers, and it has been successful in terms of the number of participants since the first year it was launched. It has also been a point of reference for hiking products developed since then. It is presented in two non-mutually-exclusive modalities, depending on whether the goal in mind is for sporting or leisure purposes: in under 24 hours (skyrunning) and without any time limit during the season (from early June to late September). We have divided the route into five stages, setting off from the Ventosa i Calvell refuge in an anti-clockwise direction and taking account of the length and accumulated difference in altitude of each one, thus making it perfectly manageable for a hiker used to mountains, who is physically fit and has a good sense of direction. However, you can start the route from any of the refuges in any direction you wish. Nearby towns or villages can be accessed by public transport (coach, using the company Alsina Graells).

The route is 61 km long and has a positive difference in altitude of 4,660 m (via the Valleta Seca and Tumeneia passes). Taking you through the counties of Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà and Val d¿Aran, it allows you to experience some of the prettiest and most spectacular landscapes of the Pyrenees, such as Sant Maurici lake with the emblematic Encantats twin peaks in the background, the Colomèrs cirque, the Besiberris mountains, Aigües Tortes plain, and the Amitges and Travessani needles. The route climbs from an altitude of 1,866 m, a little further down (N) from the Ernest Mallafré refuge, to 2,748 m at the Contraix pass. It does not have its own signposting, although some stretches share the white and red marks of the GR 11 and GR 211 grande route tracks that meander through the national park.

Throughout the day, you will be able to enjoy some sharply contrasting landscapes: wild, solitary and barren around the Amitges refuge and the Valleta Seca, between the Monestero mountain range and the imposing western buttresses of the Encantats peaks, and thick, extensive Mountain pine forests -Fangassals and Samboiné- to the south of the Ernest Mallafré refuge. In addition, Sant Maurici lake and the relief of the Encantats form the best-known picture of the national park and the Catalan Pyrenees, and are, owing to easy access to them from Espot, the most visited places. The spectacular, vertical Amitges needles, near the refuge of the same name, are the splendid end of this magnificent hike.

Partially marked trail.





More information





Font: Generalitat de Catalunya, 19/12/08

TP - 12/08/2008 3:58:08
TP - 12/08/2008 4:24:29
  • Photo of Refugi Ernest Mallafré
Refugi Ernest Mallafré
  • Photo of Refugi d'Amitges
  • Photo of Refugi d'Amitges
  • Photo of Refugi d'Amitges
Refugi d'Amitges

Comments

    You can or this trail