Moving time  6 hours 45 minutes

Time  8 hours 52 minutes

Coordinates 4123

Uploaded June 6, 2019

Recorded June 2019

-
-
3,436 f
776 f
0
3.7
7.4
14.75 mi

Viewed 212 times, downloaded 12 times

near els Vilars, Catalunya (España)

Bonica i espectacular caminada per l'Albera, pujant als últims cims de més de 900 metres (el conjunt del Sallafort) i al primer de més de 1000 metres (puig des Guardes o de les Carbasseres) des de que el Pirineu només fa uns 10 kms que ha sorgit de dins el mar.
La panoràmica des de la Torre del Pla i principalment des de la Creu de Sallafort és una de les que es recorden, ja que tenim a vista d'ocell tot l'Empordà i tot el Roselló , amb el pobles de Banyuls, Portvendres, Cotlliure, la platga d'Argelers, Elna, l'estany de Sant Nazari, el de Salses, i més lluny Perpinyà.
Des de la Torre i des del pic de Sallafort veiem millor l'Empordà, amb la badia de Roses i tota la plana, amb el Montgrí al fons.
És una excursió llarga i de molt desnivell. Però per anar al Sallafort (un cim de la llista dels 100 cims) i veure la vista es pot sortir directament del coll de Banyuls i anar-hi; en aquest cas l'excursió serà només d'uns 8 kms i de només 700 metres de desnivell.
Aquesta excursió que us plantejo, és per als que busquem una mica més en les caminades.
L'he qualificat com a moderada, per tres raons, la primera per la llargada, la segona per l'alçada i principalment la tercera, perquè durant una estona, en la pujada a la carena i en la davallada del puig des Guardes, anirem sense camí.
El terreny, tot i ser per dins del bosc, és força clar i hi ha moments que sembla que segueixes algun rastre, però que vas perdent, no presenta cap dificultat, però sempre és una mica entretingut i feixuc caminar-hi.
Però aquest serà el peatge que haurem de pagar per a poder visitar l'indret del Freixe i de gaudir durant molta estona de la caminada per la carena i posteriorment per a visitar la bonica ermita de Sant Martí de Baussitges i la de Sant Genís d'Esprac.
En aquest recorregut també mereix una menció especial el curiós refugi Tomy; diminuta i meticulosa construcció aprofitant una petita bauma; però en la que no hi manca de res; inclús el metre quadrat del terra és de gespa artificial. Tan de bo aquesta obra duri molts anys, ja que actualment hi ha una tendència, per part d'alguns, a no respectar res.

Per a començar la caminada ens hem de situar al municipi d'Espolla i des d'allí seguir l'estreta carretera al coll de Banyuls.
Uns metres més endavant del trencall a can Corbera a l'esquerra hi ha un molt bon lloc per aparcar.
Farem vint metres carretera avall i trencarem per un camí que surt a la dreta; el seguim una mica i per fer una mica de drecera, aviat trencarem pel mig d'un prat fins arribar a l'altre extrem. Aquí ens trobarem una petita dificultat per travessar un antic reixat que està caigut, i en part tapat pels esbarzers; una vegada a l'altre costat travessarem el rierol de la ribera de Freixe, i immediatament a l'altre costat trobem la pista que segueix per tota la ribera de Freixe.
És una caminada molt agradable, pràcticament no guanyem desnivell. Tornem a travessar-ne el torrent una altre vegada. Anem trobant prats i vaques pasturant i d'aquesta manera arribem a l'antic mas del Freixe, situat en una gran esplanada.
El Freixe és un conjunt d'edificacions que formaven el mas, a l'altre costat del torrent hi ha les restes de l'antiga ermita de Sant Miquel del Freixe, però només en queden els fonaments de l'absis.
Seguim la pista fins que torna a travessar el torrent. A partir d'aquí s'acaba la "passejada" i guanyarem de cop els metres de desnivell que no havíem guanyat fins ara.
Seguirem el que sembla una antiga pista forestal, amb la que guanyarem metres de desnivell.
Passarem de les alzines sureres treballades i cuidades, a les que no se'ls hi ha tret mai el suro o fa molts anys que no es fa.
en arribar a una alçada d'uns 430 metres aproximadament, la pista o camí s'acaba. A partir d'aquí haurem de seguir pujant per dins del bosc, tot buscant les clarianes per anar guanyant metres més còmodament.
A estones sembla que segueixis un rastre, però és perd aviat, fins que en trobes un altre, i així anar pujant.
En arribar a uns 570-580 metres d'alçada vaig travessar un camí transversal, i vaig seguir pujant pel dret. A posteriori he vist que potser fent una mica de volta i seguint per la dreta aquest camí hauria sortit al coll de les Eres i allí hauria trobat el camí que ve del coll de Banyuls.
Però no ho vaig fer ja que portava el "manual de la bona cabra",. A uns 750 metres vaig trobar un altre camí transversal, i aquesta vegada si que el vaig seguir; és un camí de "mira'm i no em toquis" ja que a estones sembla que es perdi, però més o menys es pot seguir. Va paral·lel i molt a prop de la carena, fins que finalment l'acabes assolint.
Quin contrast!! En arriba-hi tot canvia radicalment, s'acaba el bosc i la panoràmica sobra als quatre vents.
Aquí enllacem amb el marcat i fresar camí que ve del coll de Banyuls.
El fet de pujar com les cabres, des d'una mica més amunt del Freixe, vol dir dues coses; la primera i segurament la més versemblant, que no hagés sabut trobar el camí correcte; segona que realment no existeixi aquest camí, per tant el trajecte realitzat és molt poc freqüentat. I això en el meu cas vol dir: "anem bé"!
A partir de l'arribada a la carena, haurem de girar a l'esquerra i anar seguint el camí, ara de sobte el terreny s'ha tornat alpí, rasos, prats, pedres. Les bones vistes ens acompanyaran tota l'estona. La torre de la Madeloc i les cales dels pobles de Portvendres i Cotlliure ens aniran guiant.
El terreny es torna una mica més esquerp i el camí va sortejant petits relleus rocallosos i d'aquesta manera arribem al punt de la Torre del Pla de Sallafort, de 978 metres d'alçada.
Indret amb una gran fita circular, d'un parell de metres de diàmetre. Seguim gaudint d'àmplies vistes. A partir d'aquí entrem en el gran pla de Sallafort. Una gran extensió de rasos, zona de pastures.
Abans de girar a l'esquerra per anar al poc definit pic de Sallafort en mig d'aquella gran planura, ens endinsarem en direcció N per tal d'apropar-nos a la Creu de Sallafort.
No és la cota més alta en aquesta direcció, però si la més ben situada.
Parlant de la cota més alta, precisament sota aquesta cota hi trobarem el diminut refugi lliure Tomy. Ideat amb una multitud de petits detalls, com la forma d'obertura de la porta, que donen una idea dels coneixements i dedicació del seu dissenyador. Una construcció que cal respectar i preservar.
A pocs metres del refugi hi ha la gran creu de ferro, situada a 955 metres d'alçada. Indret d'obligada visita, ja que és un mirador extraordinari. No podem anar al pic de Sallafort, sense haver passat, abans o després, pel refugi Tomy i la Creu de Sallafort.
Costa marxar tant del refugi, com de la creu, però més aviat o més tard ho haurem de fer, i tornarem sobre les nostres passes, tornant a passar per davant del refugi fins arribar al llom de la carena.
Seguirem el camí que porta al llunyà puig Neulós. Però ens ens separarem uns metres per tal d'acabar de pujar al punt més alt del pla de Sallafort, el pic de Sallafort de 994 metres d'alçada. Tot i ser el punt més alt, la seva panoràmica és inferior a la de la Torre i a la de la Creu.
Vist el pic de Sallafort, seguim la carena, tornant a enllaçar amb el camí que hi passa a pocs metres.
És una caminada molt agradable per les prades; baixem fins el coll de Pal, on hi ha una cartell indicador.
a partir d'aquí el camí empren una lleugera pujada i flanqueja un conjunt de bonys rocallosos; però nosaltres ens tornarem a desviar per tal d'assolir-los. Son el Roc de Santa Eulàlia de 964 i 976 metres. Podíem dir que son els últims cims de més de 900 metres de la zona, a partir d'ara el Pirineu ja s'enfilarà per sobre els 1000.
Continuem per les pastures a la carena i baixem fins el coll dels Terrers. Un coll molt ampli, on el camí gira lleugerament vers el puig dels Quatre Termes i el Neulós, més enllà.
La característica antena del Neulós, fa estona que l'anem veien.
Però a partir del coll dels Terrers nosaltres abandonarem definitivament el camí i ens enfilarem al promontori que hi ha sobre el coll.
És el puig des Guardes, segons quin mapa o de les Carbasseres, segons uns altres. Aquest cim té l'honor de ser la primera elevació de més de 1000 metres venint de la Mediterrània.
A dalt hi ha una torra circular d'uns tres o quatre metres d'alçada i a dins hi ha dues petites imatges de la Mare de Déu de Lorda (Lourdes).
La vista des d'aquest indret segueix sent espectacular. És un indret apartat del camí i de Sallafort i per tant poca gent hi puja, però no té rés a envejar amb els altres.
A partir d'aquí, podríem dir que comencem una nova fase de l'excursió. La primera era anar al conjunt de Sallafort, ara canviem d'objectius i entrem en la fase "ermites".
Enllaçar les dues coses tampoc deu entrar en els cànons habituals i tampoc hi ha, durant uns metres, un camí clar i evident que baixi del cim des Guardes a les ruïnes del mas Gamarús; un gran mas visible des del cim.
Del cim sortirem fàcilment seguint el llom d'una carena secundària que ens permet baixar durant una estona sense necessitat d'entrar al bosc.
Però al final ho haurem de fer, anirem buscant les clarianes per anar baixant. tot i així el terreny és més obert que el de la pujada, i és pot caminar millor; algun camí deuria haver-hi abans, car vaig trobar tres grans fites i algun rastre de camí que més o menys les unia.
He posat un punt d'interès a cada fita per a senyalitzar millor els indrets pels quals és millor passar durant la baixada.
Després d'una estona de baixada pel dret arribem a una pista.
S'han acabat les complicacions i a partir d'ara anirem seguint la pista.
Però si encara no n'heu tingut prou de caminar com "les cabres", encara podeu seguir-ho fent una estona més.
Si mireu el traçat veure-ho que ara descriu una gran "V" per acabar passant, després de més d'un quilòmetre per sota mateix d'on estem ara. És a dir si seguim pel dret acabarem sortint a la pista uns metres més avall.
La descripció, però, segueix la pista, que va baixant fins a enllaçar amb una altre. En aquesta unió de pistes hi ha abandonada una excavadora d'obrir camí.
Ara seguirem la nova pista per la dreta. Més endavant, en passar per sota el punt que he esmentat abans, vaig veure que, efectivament, per la dreta desembocava el que semblava un corriol.
Ara ja només és qüestió d'anar seguint la pista. Fa un parell de corbes pronunciades per a travessar la torrentera del Pas del Faig i poc després la de la Canal Grossa, totes dues amb aigua, poc després arribem a una cruïlla, hem de seguir a l'esquerra, després arribem a una gran quadra abandonada i a continuació a les ruïnes del gran mas Gamarús, amb una gran era, que ja era visible des de dalt la carena.
Menys can Corbera, a l'inici de l'itinerari, tots els masos que hi ha a la zona estan abandonats, i tots son restes de grans construccions.
Seguim baixant per la pista, que més avall travessa la riera dels Castanyers.
Abans hem trobat abandonada una excavadora, i pel camí també anirem trobam ferralla abandonada, un Jepp i un Patrol amb el remolc enganxat. La vida es va aturar en aquesta vall, i és com si la gent hagés marxat precipitadament.
Més avall trobem les ruïnes del mas Roig.
A pocs metres es pot veure per sobre els arbres el campanar de Sant Martí. Seguim la pista uns metres més i l'abandonem expressament per seguir-ne un altre a la dreta que ens porta al bonic i solitari indret de Sant Martí de Baussitges.
Indret de "parada i fonda"; després de molts metres de desnivell i quilòmetres de marxa, aquest acollidor endret és mereix una llarga aturada.
L'ermita de Samt Martí de Baussitges és una senzilla església pre-romànica, està documentat que va ser consagrada el 20 de desembre del 946 i era una possessió de la gran abadia benedictina de Sant Quirze de Colera i que encara conserva pràcticament tots els elements arquitectònics, segons consta en un cartell explicatiu que hi ha a l'indret.
Després de l'estada en aquest bonic racó, recuperem, més o menys, pel dret els pocs metres que ens separen de la pista que havíem abandonat per anar a l'ermita.
Recuperada la pista, l'anem seguint, en un determinat moment fem una drecera per tal d'estalviar un revolt.
Deixem una mica enlairada a la nostra esquerra les ruïnes del gran mas de Sant Martí de Baussitges i travessem la riera de Sant Genís.
Arribem a una cruïlla i seguim per la dreta.
D'aquesta cruïlla cal fer-ne un comentari, ja que si seguíssim per l'esquerra estalviaríem camí i desnivell i acabaríem enllacant amb l'itinerari molt més endavant, però no passaríem per l'ermita de Sant Genís i pel camí que hi mena.
Així doncs, seguim la pista de la dreta que va resseguint la riera de Sant Genís. Quan baixa aigua, és una riera amb molts gorgs, el torrent ha excavat un bon tall a la roca de la llera formant gorgs i engorjats i la pista va uns metres enlairada seguint-ne el curs.
Després d'una estona baixant arribem a l'ermita de Sant Genís d'Esprac.
L'indret també és molt bonic i acollidor, però l'ermita no és tant bonica com la de Sant Martí. Té una casa adossada, també en ruïnes. El pati entre les dues construccions disposades en perpendicular és un espai que deuria ser molt bonic i acollidor.
També hi ha un cartell que explica una mica la seva trajectòria.
Sembla que també té uns origens pre-romànics, però actualment és una ermita romànica dels segles XII i XIII.
Durant els segles XIII i XIV consta que era una parròquia. Fet que evidència que per l'entorn hi deuria haver molta més vida.
A part de la construcció annexa a l'indret també hi ha més construccions que denoten la importància de l'enclavament.
Deixem l'ermita de Sant Genís, però no per la pista per on hi hem arribat, hem de travessar la riera per davant mateix de l'ermita. en aquest indret la riera fa un petit salt i a sota hi ha un gorg relativament gran (ja sabien on construir ermites!).
A l'altre costat del torrent arrenca un antic camí empedrat molt bonic.
Primer seguim les traces del que sembla que era un canal, que potser desviava l'aigua del torrent vers algun molí; però aquestes traces les deixem aviat, ja que el camí comença una llarga, moderada però sostinguda pujada.
Repeteixo, tot i fer-me pesat, però també és una caminar molt bonic, tot i pujar, no es fa pesat.
Finalment arribem al coll del puig de Balaguer, travessem una tanca pel bestiar, que segons diu el cartell, és una zona de pastures per a la prevenció d'incendis.
seguim el camí, que ara ja baixa, i arribem a una cruïlla on hem de girar a l'esquerra i a pocs metres enllacem amb una pista que seguim de baixada per la dreta.
A aquest punt hauríem arribat igualment si no haguéssim passat per Sant Genís. Anem baixant, la carretera i can Corbera ja son visibles al fons de la vall.
Fem un parell de dreceres de la pista i arribem a can Corbera i poc després enllacem amb el camí d'anada; tornem a fer equilibris per passar per sobre la tanca caiguda i coberta d'esbarzers i seguidament arribem a l'aparcament, donant per acabada aquesta bonica circumval·lació.

HORARIS:
de l'aparcament a Freixe: 40mn
de Freixe a la carena: 1h 20mn
de la carena a la Torre del Pla de Sallafort: 35mn
de la Torre al refugi Tomy: 10mn
del refugi Tomy a la Creu de Sallafort: 05h
de la Creu de Sallafort al pic de Sallafort: 10mn
del pic de Sallafort al Roc de Santa Eulàlia: 30mn
del Roc de Santa Eulàlia al puig des Guardes: 25mn
del puig des Guardes a les ruïnes del mas Gamarús: 1h 10mn
del mas Gamarús a Sant Martí de Baussitges: 25mn
de Sant Martí a Sant Genís d'Esprac: 35mn
de sant Genís a l'aparcament: 1h 05mn
TOTAL: 7h 10mn

També podeu seguir aquest itinerari i d'altres al blog:
https://estanysicims.blogspot.com/2019/06/carretera-al-coll-de-banyuls-creu-i-pic.html
O bé, clicant directament aquí sota a: "veure més"

View more external

Intersection

Seguir per la dreta

Intersection

Seguir per la dreta

Intersection

Pista. Anada i tornada de tot l'itinerari

Photo

Mas Freixe

Intersection

Deixar la pista. Seguir per la dreta

Photo

Dalt de la carena

Information

Cruïlla

Summit

Torre del Pla de Sallafort

Shelter

Refugi Tomy

Summit

La Creu de Sallafort

Mountain pass

Coll de Pal

Summit

Roc de Santa Eulàlia

Mountain pass

Coll dels Terrers

Summit

Puig des Guardes ó de les Carbasseres

Waypoint

Fita

Waypoint

Fita

Waypoint

Fita

Intersection

Pista

Intersection

Seguir la nova pista per la dreta

Intersection

Seguir per l'esquerra

Intersection

Seguir per l'esquerra

Ruins

Ruïnes del Mas Gamarús

Ruins

Ruïnes del Mas Roig

Sacred architecture

Sant Martí de Baussitges.

Intersection

Drecera

Intersection

Seguir per la dreta

Sacred architecture

Sant Genís d'Esprac.

Mountain pass

Coll del Puig de Balaguer

Intersection

Seguir per l'esquerra

Intersection

Pista i seguir per la dreta

Summit

Pic de Sallafort

Comments

    You can or this trail