Canyon du Diable - la Gyssière - Roc des Deux Vierges - Pas du Coulet - Dolmen les Isserts (Hérault) 2018-07-07 7:20

Canyon du Diable - la Gyssière - Roc des Deux Vierges - Pas du Coulet - Dolmen les Isserts (Hérault) 2018-07-07 7:20

Aquest calorós matí he sortit per anar a una zona a prop del Lac du Salagou i Lodève que tan sols havia vist en fotografia.

Els primers metres són d’asfalt, no cal preocupar-se aviat anirem a l’aventura ;-) La primera part, anomenada Canyon du Diable, és un terreny que recorda els borals del mateix Lac du Salagou, doncs són amb tons rogencs i ocres, com si passegessin per un desert. Perdeu-vos, no espereu trobar senyes, ni amb pintura ni amb fites. Aneu a l'aventura, seguint un o diversos tracks, caminant per les rieres ara amb poca aigua. Aneu amb compte doncs vindrà algun moment que no podreu seguir, hi ha cingles (si aneu per baix no es poden pujar, si aneu per dalt cal mirar avall). Hi ha un parell de llocs que considero de certa dificultat: el primer és un punt amb un pas exposat pels dos costats i el segon és un petit salt que cal fer al mig d’una forta pendent, difícil si estàs sol amb aquest terra sorrenc. Al final m’ha semblant que hauria de tornar enrere, però finalment he intuït un corriolet, i sí, aquest portava a dalt de tot. He intentat sortir a caminar de bon matí per tal que aquesta primera part, que m'ha semblat més exposada al sol, fos el màxim a l'ombra.

La segona part és la popular pujada i baixada al Roc des Deux Vierges. El primer tram és un corriol, després és una pista, des del pàrquing, que puja pràcticament fins dalt de tot (aquí és on he trobat l'única persona en tot el camí, en BTT). Arribat al "Roc" , un camí amb escales et porta a l’antic castell. Hi ha un refugi lliure molt ben conservat i unes vistes magnífiques de 360º. Després la baixada pel Sud-oest és realment amb trams d’una forta pendent. I si continuéssim arribaríem directes a la carretera i al cotxe.

Però ens desviem per anar a trobar de nou el GR (que se'n va cap a la dreta) i jo he agafat a l'esquerra cap al Puech Bouissou (no hi he arribat a pujar fins dalt, doncs la calor ja era molt intensa). Després he retrobat el corriol del GR, però no estava previst agafar-lo (doncs hagués retornat al Roc des Deux Vierges), així que n’he buscat un altre que em portés fins el Pas du Coulet, on hi arriba la carretera asfaltada, un creuament amb sis opcions de camins!! Seguim per pista fins la carretera.

La darrera part, ja amb el cotxe al davant, és anar visitar el bonic Dolmen de les Isserts.

Dir-vos que he classificat la ruta com a difícil per el parell de llocs amb cert risc, la resta no té cap dificultat. Jo diria que si aneu acompanyats, cap problema. He vist plantes molt interessants, però lo millor ha estat caminar en molts trams rodejat literalment de centenars de papallones de tots els colors i mides, algunes feia molt de temps que no les veia. També he vist insectes, rèptils i un simpàtic amfibi (un "calaput") que s’ha botit per demostrar-me que era gran i perillós ;-)) La calor ha estat intensa, quan he arribat al cotxe el seu termòmetre marcava 43ºC a l’exterior!!! He agafat 3 litres d’aigua a la motxilla i 1,5 litres al cotxe. És el mínim amb aquesta temperatura. Al llarg del camí trobarem molts punts de caça, segurament són els caçadors que han mantingut oberts els corriols.

En resum una ruta complerta, un xic d’aventura i molt interessant, que es pot escurçar fàcilment, doncs hi han moltes opcions per fer-la més petita.

Salut i Cames!!