Time  4 hours 26 minutes

Coordinates 1429

Uploaded May 29, 2015

Recorded May 2015

-
-
3,432 f
2,147 f
0
1.4
2.8
5.52 mi

Viewed 1870 times, downloaded 63 times

near Monistrol de Montserrat, Catalunya (España)

Avui nova sortida i noves canals, tornem a Montserrat i decidim pujar per la cara Nord. Sortim d’Olesa amb tot l’equip del “Jueves al Sol” hem quedat mitja hora abans per no patir tanta calor.
Aparquem el cotxe a la carretera de Santa Cecilia a l’entrada del camí dels Degotalls, amb els trastos a l’esquena ens endinsem per anar a trobar la Canal del Pou del Gat.
Comencem a pujar per la canal, el mati és fresc i es fa agradable l’esforç, pugem ràpids fins al camí de l’Arrel i agafem la Canal Plana amunt fins anar a trobar el Coll.
Fem una ullada al voltant i unes quantes fotografies Clic clic el coll a vista d’ocell.
Fem una petita parada i aprofitem per fer una ullada al plano i fer una mica d’orientació.
Seguim camí cap al Pla dels Ocells, allí tenim el monòlit que ens indica que ja i som, lloc de encreuament de quatre camins, agafem al camí que surt a la dreta cap al Pas del Trencabarrals.
Gaudim una mica de les vistes meravelloses que es poden contemplar de les Gorres i les Magdalenes, a l’altre costat l’Elefant, La panxa del Bisbe, la Prenyada, etc.... Tot un espectacle, i com no!! El Trencabarral, allí majestuós, sembla un soldat fent guàrdia. Clic clic mi puc passar tot el dia.
Ens dirigim cap al Pla de les Taràntules, “Funicular de Sant Joan”, allí fem un mos, tenim gana i és un bon lloc per descansar una mica amb companyia dels gats que fan la seva ronda matinal.
Agafem els trastos i apa ens dirigim cap a Sant Onofre per visitar l’ermita de Sant Jaume penjada a mitja alçada de la Gorra Marinera, grimpem una mica per pujar fins dalt i quines vistes que tenim, allí baix tenim el Monestir, submergit dins del Torrent de Santa Maria, impressionant. Clic clic ja et tinc.
Baixem per l’altre costat fins al camí de Sant Jeroni, i d’aquí cap a l’ermita de Sant Anna, camí dels Francesos i Escales dels Pobres fins a al Monestir i d’aquí al cotxe passant pel camí dels Degotalls.

Això s’ha acabat i ara toca recuperar forces, a dinar i a riure com sempre.

Salud
L'orella d'ós (Ramonda myconi) és una planta de la família de les gesneriàcies. Popularment també és coneguda com a herba peluda, borraina, herba tossera i borratja de roca.[1] És considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical que durant el Terciari, fa més de 20 milions d'anys, va ocupar els Pirineus. Rebé el seu nom en honor al naturalista gal Louis-François-Élisabeth de Carbonnières, baró de Ramond (1753-1827), que va pujar el Mont Perdut el 1808. L'epítet específic està dedicat al botànic Francesc Micó que fou botànic i metge nascut a Vic.

Comments

    You can or this trail