Time  2 hours 2 minutes

Coordinates 441

Uploaded November 15, 2019

Recorded November 2019

-
-
2,022 f
1,823 f
0
1.0
2.1
4.17 mi

Viewed 74 times, downloaded 6 times

near els Hostalets de Balenyà, Catalunya (España)

Va ser en el context de la Guerra Civil Espanyola, que en aquests camps de conreu que envolten aquesta casa que tenim just al nostre davant, coneguda amb el nom de Can Moianès, es va construir un dels 4 camps d’aviació de la comarca d’Osona.

Aquests camps d’aviació van servir de suport de la República, tant a la Batalla de l’Ebre, com en la defensa de Barcelona. Tot i formar part de la reraguarda, Vic, Manlleu i Balenyà no es van escapar dels ensurts directes de la guerra, essent víctimes de diferents bombardejos.

La primavera de 1938, l’Ajuntament de Tona va fer una crida per treballar en el futur del camp d’aviació de Tona.

Es fa saber: Que demà, a les vuit del matí, tots els homes, no compresos en les lleves mobilitzades, dels 18 als 50, deuran presentar-se amb pics, pales o aixades, als Plans de can Moianès de Balenyà, per efectuar treballs d’explanació. També deuran portar-si els carros-volquet, arades i altres eines utilitzables, com i també els animals de peu rodó o forcat, que hi hagin en aquest terme municipal. Tona, 15 d’abril de 1938. Signat, l’Alcalde, Joan Vilaseca.

Hi hagué una segona crida, el 4 de maig de 1938, i una altra, el 6 de gener de 1939.

Veïns de Tona i Balenyà recorden que en Pere Baulenas (de can Tarlina de Centelles) tenia un tractor de la marca “Land” que aplanava els camps de conreu per al futur camp d’aviació. Era un dels pocs tractors que hi havia en tota la comarca.

Segons els informes de la Jefatura Fuerzas Aéreas, l’aèrodrom de Tona/Balenyà era de forma irregular, compost de dues pistes, una de les quals en la mateixa direcció dels vents dominants del sud-est i d’unes dimensions de 1.100 metres per 250 metres d’amplada. I l’altra formava un fals escaire, de 570 per 300 metres.

Al camp d’aviació de Balenyà hi ha un total de nou refugis: un d’antiaeri, que es troba just al davant de la casa de Can Moianès, i vuit més d’elementals, que es distribueixen al llarg de tot el camp, tancant-lo pel nord i sud, i per llevant i ponent.

El refugi antiaeri de Can Moianès és el de dimensions més grans i de característiques totalment diferents. Es tracta d’un passadís subterrani en forma de doble 4, d’uns 33 metres de llargada i 6 metres de profunditat, construït totalment de formigó. S’hi podien encabir unes 120 persones, i la seva funció era donar protecció als soldats i als comandaments que es trobaven a la casa. D’aquí les seves dimensions.

En canvi, els 8 refugis elementals són de dimensions molt reduïdes, just per servir de protecció als operaris que estiguessin al llarg del camp d’aviació en cas d’atac. D’aquests 8 refugis elementals, n’hi ha dos que són accessibles (els dos que veurem tot seguit continueu la visita), quatre més són visibles des de fora, però no s’ha completat el procés de restauració i no estan en condicions de ser visitats, i dos no s’han pogut trobar ja que la terra els ha tapat completament.

El refugi que tenim al nostre davant és el de Moianès 2. Aquest és un dels refugis elementals que està en fase de recuperació.
A una distància similar de Can Moianès, però al sud, hi havia Moianès 1, que és un dels refugis que s’ha perdut totalment. Moianès 1 marcava el límit al sud del camp d’aviació, junt amb un altre refugi que es troba més o menys a la mateixa latitud, però més cap a ponent.

Mirant en perpendicular al camí ral, direcció a ponent, veureu la casa de Can Tomàs, on es troba un altre dels refugis elementals d’aquest camp d’aviació. No obstant això, aquest està parcialment ensorrat, i no es possible visitar-lo. I una mica més cap a ponent s’hi troben 2 refugis més, el de la Granja 3 i el Granja 2, que conformen els tres refugis a l’entorn a la granja que podeu veure una mica més al sud de Can Tomàs.

El Granja 3 es pot veure des del camí, i el Granja 2 tampoc s’ha aconseguit localitzar, mentre que el Granja 1 és visible, però no es pot visitar, ja que les parets interiors s’han fet malbé.
Dels refugis elements identificats, es poden visitar els de Trabau 1 i Trabau 2. El de Moainès 2 està en fase de recuperació i esperem sigui visitable aviat, tot i que sovint té problemes d'innundació. El Granja 3 és pot trobar a preu de camí, però com que l'accés era molt difícil, s'ha optat per limitar-ne l'accés. El refugi de la Roureda (Can Tomàs), així com el de Granja 1, estan parcialment ensorrats, de forma que no es poden visitar. I el Moianès 1 i el Granja 2 no s'han aconseguit localitzar mai.
Finalment, davant de la casa de Can Moianès, hi un refugi que no es pot considerar elemental, sinó que estava pensat per encabir-hi molta més gent. D’aquí que es construís de formigó, i consta d’un llarg passadís, enllaçat amb dues escales amb forma de 4

És en aquest context que s’inicià la construcció d’aquest camp d’aviació de Tona/Balenyà. Per a la construcció dels refugis elementals que se situen a l’entorn del camp d’aviació es van utilitzar els totxos que l’empresa del sector carni de can Licos de Tona tenia reservats per a les obres de millora de la fàbrica. Totxos que possiblement havien estat construïts per la teularia de Tona Les Escomes.

El cert és que la guerra va trasbalsar molt les coses, i confiscar immobles i fàbriques va esdevenir una pràctica habitual. No només es confisquen habitatges, com ara els d’aquest camp d’aviació, sinó també fàbriques tèxtils, siderúrgiques i químiques per a la fabricació d’armes.

Tornant a l’aeròdrom, el cert és que poca activitat aèria va tenir. Segons els masovers de la veïna casa de la Serra, que no van haver de marxar durant la guerra, cap a l’estiu del 1938 van veure enlairar-se alguns avions, que s’amagaven a la roureda de la Granja.

D’acord amb els diaris de vol, sembla ser que hi ha constància que en aquest camp d’aviació hi van aterrar avions Polikarpov I-16, més coneguts com els “Mosca”. Aquests caces tenien el xassís de fusta i les ales metàl•liques recobertes de tela, i les rodes eren recollides pel propi pilot a mà.

Era un avió de molt petites dimensions. D’ala a ala, feia 9 metres, i de llargada, 6 metres. Capaç però d’assolir els 300 Km/h en velocitat creuer i els 450 Km/h de velocitat màxima, i amb una autonomia per fer fins a 820 km.

Els avions, per seguretat, necessitaven estar lluny del front. Per a la República constituïen un bé valuós que no podia sacrificar-se en un atac per sorpresa. És per això que els aparells eren situats en camps tan allunyats del front com tàcticament era possible.

On sí que hi va haver força moviment vinculat a la guerra va ser ben a prop d’aquí, a l’hotel Prudenci de Tona, que es va adequar com a hospital de sang on s’hi recuperaven els soldats ferits al front des de l’octubre de 1936, quan van començar a arribar-hi els primers refugiats vinguts del nord d’Espanya.

A Osona, però, el gruix de l’activitat politicomilitar es va concentrar al Casal de Saladeures, al poble de Santa Eugènia de Berga. Un edifici construït poc abans, entre el 1930 i 1934, i que va ser confiscat el 1936 i posat a disposició del govern de la República.

La veritable entrada en combat dels camps d’aviació d’Osona i el Vallès Oriental no es va produir fins el maig de 1938.

Franco, preocupat perquè Barcelona no rebés reforços per mar, va bombardejar com mai s’havia vist el port de la capital amb el suport de la Legió Còndor, l’Aviació Legionària de les Balears, la Legionària peninsular i l’Aviació Hispana.

L’esquadra de caça republicana, aleshores ja tota al Vallès Oriental i a Osona, va lluitar per defensar el cel de la ciutat, alhora que donaven suport a les tropes pròpies que es trobaven al front.
El dia 26 de gener de 1939, el mateix dia que Barcelona va caure en mans de les forces franquistes, el darrer avió de caça republicà s’enlaira de la Garriga en direcció als aeròdroms d’Osona, on la tasca ja no era la protegir Barcelona, sinó evitar els metrallaments de les columnes de soldats i refugiats camí de França.

La primera incursió bèl•lica de l’aviació italianogermana a la comarca d’Osona es va produir el 21 de desembre de 1938, possiblement a càrrec de bombarders italians provinents de l’aeròdrom de Son Sant Joan (Palma de Mallorca). Els seus objectius eren clars, una bomba va impactar sobre l’antic hotel Ristol, ubicat a la cantonada dels carrers de la Fusina i de Sant Sebastià (actual can Mateu), lloc on s’hostatjaven els pilots i els mecànics de l’aviació de l’aeròdrom de Vic.
El dia 1 de febrer de 1939 les tropes franquistes van entrar a Balenyà i avançaven cap a Tona, que tenim en direcció nord.

Era el batalló de la “2a Bandera de la Falange Tradicionalista y de la JONS” d’Astúries. La tropa franquista va entrar al poble de Tona pel carrer Nou. El comandant de la tropa franquista en va deixar constància al llibre d’actes de l’ajuntament amb aquest escrit:

“Liberación en la España de Franco. En el pueblo de Tona a primero de febrero de mil novecientos treinta i nueve, y siendo la hora de las diez y nueve, seguidamente de haber sido liberado este pueblo por la Fuerzas del Generalísimo Francisco Franco Bahamonde, al mando del comandante Don Leonardo Sánchez Risco, jefe de la 2a Bandera de Falange Tradicionalista y de las Jons de Navarra, digo de Asturias, y por orden de éste Sr. Comandante se nombra Alcalde al vecino Don José Balaguer Forment.

Aquell mateix dia 1 de febrer van entrar a Vic, i el dia 7 arribaven a Ripoll. Aquell dia es va acabar l’activitat bèl•lica a Osona. Llavors vingueren les represàlies i les penúries de la postguerra.

Informació extreta de l'Audioguia del Camp d'Aviació de Tona/Balenyà
.
Waypoint

Can Quelot

Waypoint

Cap a l'esquerra

Waypoint

Punt 1. Inici de la ruta

Waypoint

Punt 2. Can Moianès

Waypoint

Punt 3. Refugi de Can Moianès 2

Waypoint

Punt 4. Refugi Trabau 1

Waypoint

Punt 5. Refugi Trabau 2

Waypoint

Punt 6. Can Tomàs i refugi de la Roureda

Waypoint

Punt 7. Refugi de la Granja 3

Waypoint

Punt 8. La Granja

Waypoint

Refugi de la Granja 1

Waypoint

Zona Industrial Aparcament

Comments

    You can or this trail