-
-
1,467 ft
574 ft
0
3.1
6.2
12.45 mi

Viewed 40 times, downloaded 1 times

near Sant Sadurní d'Anoia, Catalunya (España)

Iniciem aquest recorregut a Sant Sadurní d’Anoia, coneguda popularment com la capital del cava, Més de vuitanta cases locals produeixen el 90% del cava de l’Estat, algunes de les quals exporten arreu del món amb la DO Cava. Un terme municipal que deixa una traça d’interessants elements naturals i arquitectònics que mostren l’estreta relació d’aquesta terra amb les vinyes i la producció de vi i cava. Un paisatge d’arrels mil.lenàries que paga la pena assaborir pas a pas i que varia a cada època de l’any, des del setembre, caracteritzat per les actives veremes fins els mesos d’estiu on les vinyes llueixen farcides de raïm, passant pel paisatge primaveral ple de vida i de color. A més a més, les caves constitueixen per elles mateixes veritables monuments arquitectònics, alguns d’època modernista i d’altres més moderns, adaptats a les noves tecnologies de producció.

Iniciem la ruta a l'estació de tren de Sant Sadurní. Ens separen 10 minuts de Can Mas de la Riera, una masia senyorial del segle XVIII des d’on podem enllaçar amb El Camí al carrer Vilafranca i creuar el poble. Podem decidir allargar la ruta fins a les Caves Codorniu i gaudir de la visita a aquest imponent celler modernista dissenyat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch (anar i tornar uns 40 minuts).

Des de Sant Sadurní d’Anoia la ruta enfila cap a Torrelavid. De camí ens obren les portes desenes de cellers disposats a satisfer el paladar dels amants del vi i del cava. El camí paperer que transcorre per la llera del riu de Bitlles ens mostra, entre la frondosa vegetació de ribera, diversos molins paperers en bon estat i al nucli urbà, alguns parcs on gaudir del riu. Al centre del poble, el Centre d’Interpretació de l’Aigua és un equipament que narra l’estreta relació que hi ha entre el riu de bitlles, amb els seus afluents, i la història i el paisatge de Torrelavit. També les Escoles J. J. Ràfols que s’aixequen en un bonic edifici noucentista de 1928 són un punt destacat d’aquest itinerari.

El nom de Torrelavit té el seu origen a l’any 1920, quan els municipis de Terrassola i Lavit s’uniren amb la denominació de Torre-Lavit. La unió no es va executar fins al 1918, quan gairebé tots els veïns dels dos pobles van lliurar una instància tot considerant factible la fusió dels dos termes en un de sol. Aquell mateix any, els dos ajuntaments es van posar d’acord i el 1920 es van unir legalment. Econòmicament, Torrelavit combina dos motors productius ben diferenciats: l’agricultura i el sector del cava conviuen amb la indústria paperera tradicional, a la qual darrerament s’han afegit les indústries de fabricació de caixes de cartró ondulat.

Torrelavid, el nom del qual ja remet a la importància del cultiu de la vinya, ens endinsa en un hàbitat agrícola, passejant per un conreu de vinyes en harmonia amb els boscos de pins, on gaudirem d’una magnífica vista del Puigcúgul, un dels símbols muntanyencs de la zona. El paisatge rural ens encamina cap a Sant Pere de Riudebitlles, creuat pel riu que el bateja.

El riu sempre ha tingut una gran importància en el desenvolupament econòmic del municipi. La seva aigua ha mogut les rodes hidràuliques dels molins paperers des del segle XVI, fet que ha contribuït al desenvolupament de la indústria paperera al municipi, la qual va comportar un gran creixement demogràfic de mitjan segle XVIII. Ben bé al centre s’hi aixeca el Palau dels Marquesos de Lió, edifici bastit entre el segles. XIV-XV . Un magnífic exemple del gòtic civil català, on entre les finestres hi podem contemplar cinc escuts del llinatge dels marquesos de Llió. Al llarg dels anys ha tingut diferents usos i actualment és propietat de l'Ajuntament com un equipament cultural. Al costat hi ha l'antic Molí Paperer de Cal Ròmul, espai industrial construït pel primer marquès de Llió el segle XVIII, on hi resta la maquinària original instal·lada entre el 1890 i 1937; actualment s'hi fan diverses exposicions.

El camí creua un meandre del riu. Paga la pena aturar-se al l’espai de pícnic i oci a la plana d’en Soler, a tocar del riu, per fer una pausa en el camí i agafar forces tot contemplant la vegetació de ribera d’aquesta zona. Una mica més enllà hi queda el magnífic aqüeducte, vestigi de la importància de l’enginyeria fluvial a la zona.

Menys de 4 km ens separen ara de Sant Quintí de Mediona. Els seus orígens es remunten als temps en què la plana del Penedès era terra de batudes i disputes entre sarraïns i aquells primers catalans que s’esforçaven per eixamplar la frontera. És aleshores quan s’aprofita l’orografia escarpada del lloc per fundar-hi un priorat benedictí com a primer embrió de Sant Quintí, que amb els anys esdevindrà la vila de referència del Penedès cap a la Catalunya Central, amb una fira comercial centenària. Una vila que sap guardar les tradicions, tal i com es pot veure amb la seva festa major, i que va veure néixer justament el gran folklorista Joan Amades. Abans d'arribar al nucli és d'obligada visita el molí paperer de Ca l'Oliver, un conjunt industrial ben conservat i encara actiu que parla de la relació d'aquesta zona amb la indústria paperera, una relació que arriba fins els nostres dies. Ben a prop de la ruta, ja dins del poble, ens trobem amb els antics safarejos del carrer de la Bòria. I és que atansar-se al del riu és una de les experiències més agradables que es poden fer a Sant Quintí, perquè permet gaudir d’un bonic entorn natural que l’acció humana ha anat transformant. Un altre safareig que podem visitar és el restaurat safareig del Sol de la Vila. I en sortir del poble, tampoc massa lluny del camí principal, les fonts i grutes de les Deus constitueixen un dels llocs més atractius de la comarca. L'any 1954 es van construir els 23 brocs que hi ha actualment i que aboquen al riu Mediona. L’aigua que prové d'una surgència subterrània, la qual discorre per unes grutes plenes d'estalactites i estalagmites.

De camí a Sant Joan de Mediona ens acompanya un paisatge de vinya, ametllers i oliveres, on de tant en tant s’hi aixeca alguna construcció de pedra seca, com ara cabanes de pastor i murs. Mediona (o Sant Joan) és un terme municipal força muntanyós, cosa que en condiciona el microclima, amb una vall a la part central on es concentren els nuclis de població més importants; El municipi Sant Joan de Mediona també conegut com a Olim de Conillos des de l'Alta Edat Medieval, s'hi troben masies disperses per tota la dilatada geografia del terme, l'orografia fa que no hi hagi massa població agrupada i no és fins el segle X que trobem documentat el lloc: Mediona. Enclotat entre les vinyes trobem el Castell de Mediona, nucli històric del municipi homònim. Amb més de mil anys d’història, segueix essent avui un conjunt monumental viu i habitat, capaç d’acollir un ampli ventall d’activitats socials, culturals i de lleure, que van des del descans i el contacte amb la natura fins a la realització de trobades, tallers, cursets, exposicions, visites guiades. Una manera perfecta per finalitzar la ruta, cinc quilòmetres més endavant, al nucli del poble de Mediona, o Sant Joan, on ens endinsarem per acabar-hi la ruta.

Comments

    You can or this trail