Moving time  5 hours 59 minutes

Time  7 hours 53 minutes

Coordinates 5306

Uploaded February 19, 2018

Recorded February 2018

-
-
319 f
-56 f
0
4.8
9.6
19.13 mi

Viewed 418 times, downloaded 6 times

near Tarragona, Catalunya (España)

FITXA TÈCNICA
Comarques: Baix Camp-Tarragonès
Tipus de ruta: Etapa GR®
Punt d'inici: Tarragona
Circular: No
Punt de finalització: Cambrils
Província: Tarragona
Distància: 28,14 km
Desnivell positiu: 196 m
Desnivell negatiu: 220 m
Desnivell acumulat: 416 m
Altitud màxima: 70 m
Encara que el GR 92 ofereix un itinerari una mica minuciós a Tarragona, la ciutat té tant interès que el més lògic seria dedicar-li un dia sencer per poder visitar els seus monuments i museus, i començar aquesta etapa a la plaça Imperial Tarraco el dia següent. En aquesta etapa, el GR92 transita per terres densament poblades i amb implantació industrial. L'itinerari manté sempre, però, el seu interès, amb varietat d'entorns naturals i humans. Els pobles que es passen estan tots ben comunicats amb Tarragona, el que permet el muntatge d'excursions més curtes si així es desitja. A partir de Salou i fins el final d'etapa a Cambrils, el GR92 retroba la vora del mar, després de diverses etapes de traçat majoritariament interior. Per això, aquest últim tram és especialment recomanat.
Train stop

Estació de tren de Tarragona

Beach

Platja de Tarragona

Waypoint

Roguer de Llúria

Ruggero di Lauria i d'Amichi (més conegut per Roger de Llúria, Roger de Lòria o Roger de Luria)[2] (Lauria-Basilicata o Scalea-Calàbria, 17 de gener del 1250 - València, 19 de gener del 1305) fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona on va arribar en el seguici de la reina Constança de Sicília, la muller de Pere III d'Aragó «el Gran». Fou el més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran. Està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus.
Waypoint

Monument als herois de 1811

El Monument als herois de 1811, conegut popularment com Els Despullats, és una obra a Tarragona d'Antonio Julio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, 1889 – Madrid, 1919), conegut per Julio Antonio. Es troba sobre un podi de pedra amb tres escultures de bronze a la Rambla Nova de Tarragona, a la cruïlla amb els carrers d'Ixart i Cañellas. Es tracta d'un grup escultòric dedicat als tarragonins que s'enfrontaren a l'exèrcit napoleònic el 1811 i que, després d'un dur setge, patiren tots els horrors de la repressió. És l'escultura pública més important de la ciutat i, alhora, un dels seus monuments més emblemàtics. És l'obra a la qual Julio Antonio, el seu autor, dedicà més anys i més esforços. Sobre un bloc quadrangular de pedra s'alcen tres sòbries figures que representen Tarragona i els fills que ofrenaren la vida en la seva defensa. La figura que simbolitza la ciutat sosté el fill mort i recorda la tradicional iconografia cristiana dels davallaments i les pietats. En l'època en què es va esculpir, als inicis del segle XX, el més usual era fer monuments d'aparatoses al·legories bèl·liques, però Julio Antonio va triar un model més classicista, al que incorporà la idea del dolor i del sacrifici. L'heroi mort s'inspira en un dels esclaus que Miquel Àngel esculpí per al mausoleu del papa Juli II, mentre que la figura femenina guarda relació amb la Venus Mediterrània de Julio Antonio. L'al·legoria de la ciutat manté, malgrat el dramatisme de la situació, una postura vertical, serena i altívola, i vol transmetre, més enllà d'aquell moment d'intens dolor, una actitud de seguretat i de permanència. L'obra té una gran càrrega espiritual i presenta un concepte de l'heroisme profundament humà, que trenca amb les habituals representacions del tema. Per això els seus detractors també trobaven l'escultura poc identificativa de la gesta, ja que li mancaven elements de significació bèl·lica. El temps però, ha donat la raó a l'escultor, i la gran harmonia de les formes i la greu emoció de serenitat dins la tragèdia, ha permès conservar, al llarg dels anys, la modernitat d'un monument impregnat de mediterranisme.
Waypoint

Monument als Castellers

El Monument als castellers és un monument dedicat als castellers obra de l'escultor català Francesc Anglès i Garcia. Està situat a la Rambla Nova de Tarragona i representa un 4 de 8 a mida natural. Fou inaugurat el 29 de maig del 1999. El Monument als castellers és una escultura que representa un castell figuratiu en el moment en què és carregat i l'enxaneta fa l'aleta. Es tracta d'un 4 de 8 d'onze metres d'alçada fet a mida natural. Està fet de bronze i pesa dotze tones.[1] El conjunt de l'escena està format per 222 persones realitzades amb gran detallisme. D'aquestes, 219 figures es troben al castell, tant a la pinya —on es reconeixen rostres com els de Pau Casals, Pablo Picasso, Antoni Gaudí, Joan Miró o Joan Antoni Samaranch i diversos personatges de Santa Coloma de Queralt (com l'historiador local Salvador Palau Rafecas "el Galo" o el professor Josep M. Carreras Tarragó) entre d'altres—, al tronc o al pom de dalt. Fora el castell s'hi troba un grup de tres músics a una banda —format per dos grallers i un timbaler— i el cap de colla, que dirigeix el castell, a l'altra.[2] El model, fet amb escaiola, que es va emprar per a la realització del motllo de la fosa del bronze, va estar exposat durant un temps davant del Castell dels Comtes de Santa Coloma de Queralt, degut al vincle de l'autor amb aquest municipi.
Waypoint

Plaça Imperial de Tarraco

La Plaça de la Imperial Tàrraco de Tarragona és una gran intersecció giratòria practicable a la qual s'accedeix per un pas de zebra des de la Rambla Nova. En aquesta plaça conflueixen diverses carreteres importants d'entrada a la ciutat, com ara la de Salou (C-31b), la de València (N-340) i la de Lleida (N-240), la qual cosa la converteix en un dels principals nusos de trànsit de Tarragona. Hi ha també diversos edificis importants, com l'estació d'autobusos, l'antiga Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, la subdelegació del govern espanyol, la seu central de Caixa Tarragona i la Delegació General de Trànsit provincial. Des del juny del 1990 s'hi troba un clon del Manneken Pis brussel·lenc, amic de bronze del Maginet, com símbol de l'agermanament de Tarragona amb Brussel·les.
fountain

Font

fountain

Font

Waypoint

Torre dels vents

En primer lloc, la Torre dels vents es situa al final del principal passeig de Tarragona, que té una llargària de gairebé dos quilòmetres. L’obertura del tram de l’avinguda Francesc Macià culmina un ambiciós projecte de conversió de l’eix central de la ciutat que va des del Balcó del Mediterrani fins a la Plaça de les Corts Catalanes, on es situa l’estrella d’aquest apartat, la torre dels vents. El nou tram manté l’esperit del disseny de la resta del passeig, sobretot seguint l’esperit del tram de l’avinguda Lluís Companys. Té dues calçades de dos carrils de 6,5 metres d’amplada, unes voreres laterals de 8 metres, i el passeig central de 23 metres d’amplada. Amb l’obertura d’aquest tram es tanca un cicle de poc més d’onze anys de durada en què la Rambla de Tarragona ha crescut de manera espectacular. El desembre de 1994, l’alcalde Joan Miquel Nadal inaugurava el tram que va de la Font del Centenari a la Plaça Imperial Tarraco. Coincidint amb les festes de Santa Tecla de 2004 es va posar la primera pedra al tram de l’avinguda Lluís Companys, i ara la Rambla culmina aquest procés arribant a la zona de Joan XXIII
River

Riu Freser

Bridge

Pont

Archaeological site

Runes

Bridge

Pont

Intersection

Bifurcació esquerra

Bridge

Pont

Building of interest

La vil·la romana de Centcelles

La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del segle I aC, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del segle IV, l'element sens dubte més important del conjunt.[1] Està ubicada en l'actual terme municipal de Constantí, a 6 quilòmetres de Tarragona, molt a prop del riu Francolí.[2] És un dels monuments romans conservats més importants dels Països Catalans i de la península Ibèrica, principalment pels seus mosaics. El lloc fou ocupat per una gran vil·la de l'alt imperi, completament refeta durant el segle IV dC; a aquesta segona fase pertanyen unes termes romanes. L'edifici fou aprofitat durant l'època medieval com a capella dedicada a sant Bartomeu i després com a casa de pagès fins al 1958. La importància de l'edifici rau en una de les estances principals de la vil·la, espai que durant molt anys s'ha pensat que fou habilitat, a mitjan segle IV, com a mausoleu. La seva cúpula presenta un revestiment de mosaic amb escenes de cacera, representacions de l'Antic i del Nou Testament, de les quatre estacions i de personatges entronitzats. Una nova interpretació cronològica i funcional per a l'edifici tardoromà de Centcelles proposa situar la construcció al voltant de l'any 420 dC i relacionar-lo amb el praetorium del comes Hispaniarum Asterius i el seu exèrcit a Tarraco durant la preparació d'una important campanya militar contra els bàrbars que ocupaven gran part de la península Ibèrica.[3] És, en conjunt, un monument clau de l'arquitectura paleocristiana.[4] Durant els primers mesos del 2012, va estar tancat per manca de personal.[5] L'edifici és una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
Waypoint

Casa de la Vila de Constanti

Bridge

Pont

Waypoint

Camí GR- 92

Waypoint

112 Emergencies

El centre 112 de Reus s’ubica estratègicament per atendre amb rapidesa qualsevol emergència que es produeixi a les indústries petroquímiques i la central nuclear del Camp de Tarragona. Des del centre s’accedeix a una àmplia xarxa d’infraestructures com són les autovies T-11 i A-7 i l’autopista AP-7, l’aeroport de Reus, el port de Tarragona i l’estació del tren d’alta velocitat del Camp de Tarragona.
Bridge

Pont

fountain

Font La Canonja

La Canonja és un municipi de la comarca del Tarragonès. Està situat a la vora del nucli tarragoní de Bonavista. El 2010 recuperà la independència administrativa que havia perdut des de la seva annexió a Tarragona el 1964. El nou municipi compta amb una superfície de 7,32 quilòmetres quadrats i 5.741 habitants. No inclou el barri de Bonavista, però dins del seu territori hi ha la gran majoria de les empreses petroquímiques de la zona.
Waypoint

La Canonja

La Canonja és un municipi de la comarca del Tarragonès. Està situat a la vora del nucli tarragoní de Bonavista. El 2010 recuperà la independència administrativa que havia perdut des de la seva annexió a Tarragona el 1964. El nou municipi compta amb una superfície de 7,32 quilòmetres quadrats i 5.741 habitants. No inclou el barri de Bonavista, però dins del seu territori hi ha la gran majoria de les empreses petroquímiques de la zona.
Waypoint

Camí de la Canonja a Vilaseca

Train stop

Estació de Tren de Vilaseca

Waypoint

Port Aventura

PortAventura World Parks & Resort[1] és un complex turístic format per dos parcs temàtics (PortAventura Park i Ferrari Land), un parc aquàtic (PortAventura Caribe Aquatic Park), 5 hotels tematitzats i un centre de convencions. Es troba al Tarragonès, entre Salou i Vila-seca. El parc va ser inaugurat l'1 de maig del 1995 pel president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol. Va ser el primer parc temàtic de l'Estat Espanyol i actualment és un dels que presenta certs beneficis.[2] Segons dades de l'any 2015, PortAventura rep uns 4 milions de visitants a l'any.[3] Està dividit en 6 grans zones temàtiques: Mediterrània, Polinèsia, Xina, Mèxic, Far West i SésamoAventura. Una atracció emblemàtica del parc és el Dragon Khan, una muntanya russa dissenyada per Bolliger & Mabillard. En el seu moment va batre el rècord del món amb 8 inversions. Fa 1.250 m de llarg i 45 d'alt, també va batre dos rècords mundials en comptar amb 8 inversions i amb el looping més alt creat fins aquella data. Com a curiositat, el llavors president de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrussola, van pujar-hi el dia de la seva inauguració. Juntament amb Kumba (al parc Busch Gardens de Tampa, Florida) va marcar un estil de muntanya russa molt construït actualment. És una atracció que ha donat molta fama al parc. L'atracció Shambhala va ser la gran novetat el 2012 i fou dissenyada també per Bolliger & Mabillard, la mateixa empresa que va dissenyar la seva germana petita, Dragon Khan, que es va convertir en un gran èxit per al parc. La multinacional Universal Studios va entrar l'accionariat i va assumir la gestió del parc entre l'any 2000 i 2003, quan el parc va viure la seva època daurada i es va convertir en una destinació turística important. Es van inaugurar dos hotels temàtics: un d'estil mediterrani i un altre d'estil mexicà. El parc va tenir per primera vegada amb atraccions de la marca Universal com el simulador Sea Odyssey i el walk-through Temple del Foc. Universal va entrar en crisi i va vendre les seves accions a Criteria que va intentar seguir els passos del seu predecessor, inaugurant Hurakan Condor el 2005 i poc després Furius Baco el 2007 (any de gran apogeu). A partir d'aquí el parc entra en una etapa on gairabé no hi ha novetats. No serà fins l'entrada d'Investindustrial a l'accionariat de PortAventura, cap al 2009, quan les coses van començar a canviar. Els italians van invertir prop de 80 milions d'euros (€) en noves expansions com l'àrea infantil SésamoAventura, la gran novetat del 2011, Shambhala: Expedició a l'Himàlaia, l'any 2012, l'ampliació i renovació del parc aquàtic Costa Caribe Aquatic Park el 2013, Angkor: Aventura al regne perdut com a novetat 2014 i l'arribada del parc temàtic Ferrari Land. Encara que han estat notables èxits, molts aficionats critiquen a Investindustrial per no seguir el fil temàtic de les antigues àrees temàtiques del parc, de la mateixa forma critiquen la menor qualitat constructiva, temàtica i organitzativa de les expansions.
Beach

Platja de Llevant

Aquesta platja de Salou té 1.200 metres de longitud per 70 metres d'amplada. Normalment el nivell d'ocupació de la platja Platja de Llevant és alt. Platja urbana la composició és de sorra fina daurada. Platja amb accés a minusvàlids. Aquesta platja de sorres fines és la més gran i extensa de les platges de Salou. Limita amb el Club Nàutic de Salou. És la platja que es troba al centre de la població, està paral·lela al Passeig Jaume I.
Waypoint

Salou

Salou és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès amb 26 558 habitants, creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir la independència administrativa de Vila-seca de Solcina. Al llarg del segle XX, Salou va convertir-se en un important centre turístic, condició que consolida actualment, en part, mercès al parc temàtic de Port Aventura, ubicat entre els termes dels dos municipis veïns. Segons la hipòtesi actualment acceptada, Salaurio (ciutat sanejada) fou fundada al segle VI aC pels grecs de la regió de Fòcida. La primera font escrita que anomena la ciutat és "l'Ora Marítima", de l'escriptor romà Aviè (segle IV). Aquest llibre, basat en un text grec d'entre 530 i 500 aC, realitzava una descripció geogràfica del litoral mediterrani d'Hispània, de Gibraltar fins a Marsella. Durant l'imperi Romà, la ciutat passa a anomenar-se Salauris, i constitueix un dels ports més importants de la Hispània Citerior. Amb la invasió musulmana, es produeix un progressiu despoblament i abandonament del territori. La ciutat va tornar a florir amb l'empenta catalana, i és el punt de partida de la Croada pisano-catalana del 1114 contra l'Emirat de Mayūrqa, i atorgant-se el 1211 la jurisdicció del territori a l'arquebisbe de Tarragona. Degut a les excepcionals condicions del port natural de Salou, la ciutat es converteix ràpidament en un dels ports més importants de la Corona d'Aragó, importància que durarà fins al segle XIX. En conseqüència, a petició dels mercaders de Barcelona, Tarragona i Tortosa pels atacs del pirates sarraïns mallorquins a les flotes comercials catalanes, el 6 de setembre de 1229 el rei Jaume I concentra a Salou una esquadra catalano-aragonesa que partirà a la conquesta de Mallorca d'Abú Yahya, el governador almohade de l'illa. Els saquejos pirates es van interrompre que atemorien la població fins a la segona meitat del segle XIV, ara des del nord d'Àfrica, i portaren que, el 1384 s'instal·lés durant un temps el frare Guillem de Sanmartí com a guaita marítim permanent, però pocs anys més tard es produí el saqueig de Barenys. L'any 1527, després de detectar-se la presència de Khair ed-Din Barba-rossa es va construir la torre de Barenys, i l'any 1530, Pere de Cardona, l'arquebisbe de Tarragona, ordenés construir la Torre Vella per defensar la vila, però no va dissuadir els pirates, que van atacar de nou el 1543, 1547, 1549, 1550, 1552, 1558, 1562, 1563, 1582, 1584 i 1587.[5] A la guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de 1641, la ciutat fou conquerida als castellans el 9 de maig, pocs dies després d'iniciar-se el setge. L'any 1649, el general filipista Juan de Garay, obliga els reusencs a destruir les fortificacions de Salou amb la finalitat d'evitar que fossin utilitzades pels somatents catalans (milícia armada que es reunia als pobles amb el toc de les campanes) o pels seus aliats francesos. L'any 1673, l'arquebisbat atorgà drets de ciutat al municipi de Vila-seca i inicià un procés pel qual aquesta vila anirà adquirint la possessió de Salou i el seu port, situació que s'ha prolongat fins fa pocs anys. La importància comercial del port de Salou continua durant el segle XVIII i començaments del XIX. Va ser creat per l'Imperi Romà i va ser un dels ports més importants de la Hispània Citerior.[1] L'any 1194 es documenta la carta de població de Salou, atorgada per Alfons I el Cast a favor de Ximeno d'Artusella. Fou un dels ports més importants de la Corona d'Aragódegut a les perfectes condicions naturals que tenia, però aquesta importància durà fins al segle XIX. Des d'aquest port va partir Jaume I per a conquerir Mallorca a l'any 1229. Actualment, el Port de Salou no és utilitzat pel comerç, sinó que s'ha convertit en un port totalment turístic, com el seu poble. L'any 1766 es beneeix l'església de Santa Maria del Mar. El 1820 s'edifica la Capitania i la Nova Duana al carrer Barcelona. El 1858 s'inaugura el far, situat al Cap de Salou. Una de les locomotores i un vagó, preservats del Carrilet Reus-Salou A principis del Segle XIX, el port de Salou entra en decadència i a mitjans del XIX es prohibeix el seu funcionament. La ciutat comença un procés de conversió de port comercial a centre turístic i l'any 1863 s'autoritzen les casetes de bany a la platja de Ponent. L'any 1865 es posa en funcionament l'estació del ferrocarril. El 1887 s'inaugura el conegut "Carrilet", el tramvia Reus–Salou, que porta els primers estiuejants a la vila. Durant els anys vint es comencen a edificar els edificis modernistes del passeig de Jaume I, com els xalets "Bonet", "Loperena", "Marisol/Solimar", "Llevat", "Miarnau" i "Banús" dissenyats per l'arquitecte i col·laborador de Gaudí, Domènec Sugranyes i Gras. Monument a Jaume I, de Lluís Maria Saumells A partir dels anys 60, Salou experimenta un espectacular creixement urbanístic provocat pel turisme. L'any 1965 s'erigeix el monument a Jaume I, símbol del Salou contemporani. Als anys 70, un ampli moviment popular promourà el procés de segregació de Salou de Vila-seca. El 1980 es van començar a recollir signatures, recolzades posteriorment per una sentència del Consell de l'Estat de febrer de 1983. El 1984 la Generalitat de Catalunya va denegar la petició de segregació, però el procés va culminar el 30 d'octubre del 1989 amb una sentència del Tribunal Suprem que va concedir la independència administrativa de Salou. El 1995, com a cim del desenvolupament urbanístic de Salou, es construeix el parc temàtic de Port Aventura als afores de la localitat, i el 2012 es va presentar el projecte Barcelona World per completar el complex d'oci temàtic i familiar, amb una inversió de 5.000 milions al terreny ja reservat.
Mooring point

Club Deportiu de Salou

Beach

Platja de Ponent

És la més meridional de les nou platges que ofereix el municipi, i té una llargada de 1.115 metres que discorren paral·lels al passeig Miramar. Forma part del grup de platges urbanes, juntament amb la de Llevant i la dels Capellans, amb un global de 2,5 quilòmetres d’arenes fines i daurades i aigües poc profundes i cristal·lines. La platja de Ponent s’ha convertit en una de les més familiars i també és freqüentada per propietaris de segona residència. La platja de Ponent és accessible per a persones amb mobilitat reduïda i compta amb lavabos públics i guinguetes, una de les quals és també restaurant, així com una oferta variada per a la pràctica d’esports i activitats nàutiques.
Waypoint

Passeig Maritim de Cambrils

Beach

Platja del Cap de Sant Pere

La platja del Cap de Sant Pere està situada a l’extrem oriental del terme municipal de Cambrils (comarca del Baix Camp), fent de límit amb el terme de Salou (comarca del Tarragonès). De sorra de granulometria fina, té unes dimensions de 800 m de longitud i 10 m. d'amplada. Es troba localitzada en una àrea semiurbana, la urbanització Verge del Carme, davant del passeig marítim que porta el nom de Passeig Miramar. La seva situació afavoreix l'oferta hotelera i per tant és possible trobar allotjament en primera línia, així com l’accés per transport públic (línia regular d’autobús) i particular. En temporada alta es neteja la sorra diàriament. El seu grau d’ocupació és alt. La Platja del Cap de Sant Pere disposa de papereres, dutxes i servei de vigilància. Altres serveis d’oci i restauració que es troben a la platja del Cap de Sant Pere és la possibilitat de llogar tendals, hamaques i patins i punts de venda de menjar i begudes, en temporada alta.
fountain

Font paseig maritim Cambrils

Beach

Platja de Vilafortuny

La Platja de Vilafortuny es troba a la zona de llevant de la població de Cambrils (comarca del Baix Camp), al barri de Vilafortuny, antic nucli de població. Platja de Vilafortuny (Cambrils) Platja de Vilafortuny (Cambrils) durant un temporal d'hivern. De sorra daurada i fina i amb aigües tranquil·les, presenta una longitud 1.200 m i una amplada mitjana 70 m. Si accedeix per carretera A7 sortida Cambrils est. Hi ha línia regular d’autobús amb parades a la platja. La platja de Vilafortuny es troba davant de l’avinguda Diputació, enfront del passeig marítim envoltat de pins. En aquest tram és possible l’allotjament en primera línia, ja que hi ha una àmplia oferta hotelera. Disposa de papereres, dutxes, lavabos, lavabos adaptats i altres serveis d’oci i restauració com bars, lloguer de tendals, hamaques i patins.Existeix una passarel·la fins a l’aigua per facilitar la seva accessibilitat. S’ofereix la possibilitat d’un servei d’acompanyament amb cadira de rodes adaptable per al bany de l’1 de juny al 15 de setembre. En temporada alta la neteja de la sorra es fa diàriament, ja que el seu grau d’ocupació és alt. Hi ha servei de vigilància de la platja així com de senyalització de l’estat de la mar
Beach

Platja de l'Esquirol

La platja de l’Esquirol constitueix el primer tram del sorral que comença a la riera de Maspujols de Cambrils i arriba fins a la platja de Ponent de Salou. Té una extensió de 895 metres de longitud i una amplària mitjana de 40 metres. La sorra és fina i daurada, i les aigües tranquil·les i amb poca profunditat presenten lleugers desnivells en algun punt. Es troba en una zona semiurbana i té un grau d’ocupació elevat que augmenta considerablement durant els mesos d’estiu. Disposa de dutxes, accés per a discapacitats, bars, aparcament, una escola nàutica per a aficionats i zona d’avarament. Prop de la platja hi ha la torre de l’Esquirol, molt important a l’època de les comunicacions mitjançant telegrafia òptica ja que servia d’enllaç entre Madrid i la Jonquera. És per això que se la coneix més amb el nom de torre del Telègraf. Està adscrita al Museu d’Història de Cambrils. L’accés a la platja pot fer-se, a més de amb vehicle particular, pel carril destinat a bicicletes del passeig marítim que la voreja, o bé amb autobús interurbà.
Waypoint

Torre de l'Esquirol

Torre del municipi de Cambrils del segle XIX construïda per optimitzar les comunicacions de l'època mitjançant la telegrafia òptica. Està situada ran de mar a la platja de l'Esquirol. És una de les torres de telegrafia òptica més ben conservades de l'Estat Espanyol. Restaurada fa uns anys, s'hi va obrir una porta a la planta baixa per a facilitar l'accés. La planta és quadrada amb la part inferior en forma de talús. Bé d'interès nacional.
Bridge

Pont sobre els aiguamolls de la Riera Riudoms

La desembocadura de la riera de Maspujols o de Riudoms forma una petita llacuna d'aigües salabroses al municipi de Cambrils i ocupa una superfície de 5,6 hectàrees.[1] L'espai presenta un bon estat de conservació. Les dunes, el canyissar, el bogar, les jonqueres i alguns peus aïllats de tamarigar ocupen la pràctica totalitat de l'espai.Com a hàbitats d'interès comunitari trobem les dunes amb pinedes de pi pinyer (hàbitat d'interès comunitari prioritari, codi 2270) i les bosquines i matollars meridionals de rambles, rieres i llocs humits (Nerio-Tamaricetea) (codi 92D0).[1] Els ocells aquàtics més comuns a la zona són el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'esplugabous (Bubulcus ibis), la gallineta o polla d'aigua (Gallinula chloropus), etc. Els passeriformes com el trist (Cisticola juncidis) i altres, també hi són comuns. La fauna ictiològica es compon de les típiques espècies que es troben en llacunes de rambla, com ara les llises (Mugil sp.), les anguiles (Anguilla anguilla), etc.[1] En resum, es tracta d'un espai força ben conservat i amb un interès i potencial ecològic molt elevat pel fet de ser un punt de repòs per a moltes espècies d'ocells migradors. Fa uns anys també tenia importància el fet de tractar-se d'un espai de dimensions mitjanes força allunyat de les zones urbanes de Cambrils però no es pot afirmar actualment. Tot i trobar al marge dret de la desembocadura una extensa pineda de pi pinyer (Pinus pinea) que contribueix a augmentar la diversitat biològica de la zona i al marge esquerre un càmping força ben aïllat, el desenvolupament urbanístic creixent fa que a banda i banda de l'espai apareguin nous espais urbanitzats. També cal destacar el nou passeig que travessa la zona humida però que ha salvaguardat la llacuna amb la construcció d'una passera elevada. La pineda de pi pinyer del marge dret és molt freqüentada pels veïns i turistes de Cambrils. Aquest fet suposa una presència humana a la zona molt elevada. Per aquest motiu, l'any 1994, el Departament de Medi Ambient va atorgar a l'Ajuntament de Cambrils una subvenció per a executar un projecte de millores ambientals a la zona que tenia, com a objectius prioritaris, ordenar els usos públics d'aquest espai. Es van a dur a terme diverses actuacions, com la realització d'itineraris amb senyalització, passeres i punts d'aguait. No obstant, cal dir que aquests es troben actualment (desembre 2006) en molt mal estat de conservació.[1]
Beach

Platja del Cavet

La Platja del Cavet es troba en la zona de llevant dins el municipi de Cambrils (Baix Camp). Platja del Cavet (Cambrils) Està situada en la urbanització coneguda com a Sol Cambrils. Està limitada l’oest pel passeig de les palmeres i a l’est per la riera de Maspujols. La seva sorra és de sorra gruixuda i pedres. De longitud de 669 m i una amplada mitjana 21 m. És una de platges d’ocupació mitjana en temporada alta, ja que es troba al costat de la platja del Prat d’en Forès i de l’Esquirol, les dues platges molt més llargues i de sorra molt més fina que la del Cavet. S’hi pot accedir amb transport públic d’autobusos i vehicle privat. Té una zona de pàrquing molt propera. Al llarg de les platges de llevant hi ha un passeig per vianants que incorpora carril bici. La platja del Cavet disposa de servei de dutxes, papereres i fonts.Existeix una rampa de fusta per fer la platja més accessible.Durant la temporada estiuenca es neteja la sorra diàriament. Té com a màxim interès una zona d’aiguamolls a la desembocadura de la riera de Maspujols. Com a mostra de com eren les antigues platges formades per dunes i llacunes cobertes de flora i fauna, a uns 400m. de la costa es conserva una duna fòssil.
Beach

Platja Prat d'En Fores

La platja del Prat d'en Forès, també coneguda com del Regueral, és una de les platges més conegudes del municipi de Cambrils (comarca del Baix Camp). Està situada al nucli urbà de Cambrils, al costat est del port nàutic, a l’inici de l’avinguda Diputació. Està delimitada a l’oest per la banya del port (on hi el far verd) i a l’est per la desembocadura de la riera de Maspujols. És de sorra molt fina i amb unes aigües tranquil·les. Té una longitud de 1.210 m i una amplada mitjana 78 m. S’hi accedeix per la carretera AP-7 (sortida 37) i les nacionals A7 i antiga N-340. La platja del Prat d’en Forès està ben comunicada amb transport públic, ja que compta amb parades d’autobús de la línia Cambrils- Salou i també amb les del bus interurbà, de parada de taxis i queda propera a l’estació de tren i d’autobusos. És una de les platges amb un índex més alt d’ocupació. La neteja de platja es fa diàriament en temporada alta. És possible trobar allotjament en primera línia, ja que l’oferta hotelera és àmplia. Disposa de servei de vigilància de platges (punt de Creu Roja) i de policia de platges, accés per discapacitats, senyalització de l’estat de la mar i altres serveis com zona de pàrquing, papereres, dutxes, lavabos (adaptats), bars de platja, servei de lloguer de tendals, hamaques i patins. Al llarg de les platges de llevant s’estén el passeig marítim que connecta Cambrils amb Salou. En la platja d’en Prat d’en Forès aquest passeig té la màxima ampliada i disposa de bancs sota l’ombra i fonts al llarg de tot el recorregut. També compta amb diversos punts d’oci: amb gronxadors a la desembocadura de la riera del Regueral i amb pistes per practicar esports de platja com el voleibol a la part oriental. Degut a la seva situació a la varietat de serveis que ofereix, tradicionalment s’ha considerat una platja ideal pel turisme familiar. Com a punts d’interès compta amb el Pi rodó, un arbre centenari declarat d'Interès Local i Comarcal.
Tree

Pi Rodó

Gènere: Pinus Espècie: pinea Família: Pinàcies Origen geogràfic: Regió mediterrània Nom comú: Pi pinyoner Arbre d'interès local i comarcal de l'espècie Pinus pinea. Característiques generals: és una conífera d'una alçada entre els 10 i 25 m i una amplada de capçada entre els 6 i 12 m. L'escorça és fissurada en plaques, d'un color marró vermellós. Les fulles són aciculars en grups de dues, d'entre 8 i 10 cm, i de color verd fosc brillant. La floració es produeix al final de la primavera, amb les flors agrupades en ament, de color daurat les masculines i verd groguenc les femenines. Els fruits són pinyes de color marró vermellós i apareixen al final de l'estiu. La llavor, el pinyó, és comestible.
Beach

Platja d'en Prat d'en Forest

Aquesta platja s’anomena en realitat Prat d’en Forés, però és més coneguda amb el nom de platja del Regueral pel barranc del mateix nom que hi desemboca. És de sorra fina combinada amb gra gros. Plana i extensa, té una longitud de 967 metres i una amplària mitjana de 78. És ideal per al bany per la poca profunditat de l’aigua en els primers metres d’entrada al mar. En tractar-se d’una platja pròxima al nucli urbà, el grau d’ocupació és elevat. Disposa, entre altres serveis, de quatre punts de salvament, dutxes, rentapeus, serveis públics, lloguer de gandules i tendals i de patins de pedal. Té també una àrea de jocs infantils, xarxes de voleibol, un camp de futbol i uns quants bars. El Club Nàutic que es troba al port adossat a la platja ofereix la possibilitat de contractar cursets de vela i de submarinisme
Mooring point

Club Nautic Cambrils

Waypoint

El Pla de les Serenes

Obra formada per un grup de tres pescadors que representen les ànimes. A les seves mans hi duen paneres plenes de peix per anar a vendre, com es feia antigament. Dues sirenes d'alçades majestuoses que simbolitzen la bonança i la tempesta. La Dolça i la Calma d'aquest mar. Éssers mitològics metàfores també dels elements: el sol i la lluna, determinants a l'hora de sortir a pescar. El petit Adrià, és el símbol d'un present i d'un futur; la nota de color i de tendresa. Infància i innocència que observa l'escena des d'un pla de serenor.
Building of interest

La Torre del Port o també anomenada Torre dels Moros

La Torre del Port o també anomenada Torre dels Moros, és una antiga torre de guaita de defensa de la costa alçada al segle XVII. La seva ubicació al mig del port, l’ha convertit en un dels edificis més coneguts de Cambrils, ja que des de l’aparició del turisme sempre s’ha lligat amb la imatge que es vol projectar del municipi. L’edifici és catalogat Bé Cultural d’Interès Nacional i s’obre de forma intermitent amb exposicions temporals La torre és de planta circular amb un primer pis amb volta on es conserva la porta d’entrada original de l’edifici defensada per un matacà fet amb carreus. Al peu de la torre, a l’exterior, és evident un eixamplament de la construcció anomenat escarpell, propi d’aquestes edificacions. Inicialment construïda pels cambrilencs del segle XVII, va passar a mans privades al 1894. Un dels propietaris, damunt de la torre, hi bastí un segon pis l’any 1948. Després de gairebé un segle, va ser adquirida per l’Ajuntament de Cambrils el 1993. A partir de 1995 es van dur a terme diverses obres de rehabilitació a càrrec de l’Ajuntament de Cambrils amb l’ajut de la Diputació de Tarragona, Generalitat de Catalunya i Unió Europea. Des de l’any 2002 s’obre al públic de forma intermitent amb exposicions temporals, especialment lligades amb el patrimoni marítim.

Comments

    You can or this trail