Moving time  3 hours 48 minutes

Time  5 hours 42 minutes

Coordinates 3220

Uploaded February 17, 2018

Recorded February 2018

-
-
1,512 f
100 f
0
2.9
5.7
11.5 mi

Viewed 174 times, downloaded 8 times

near Montcada i Reixac, Catalunya (España)

FITXA TÈCNICA

Comarques:
Barcelonès
Vallès Occidental
Tipus de ruta: Etapa GR®
Punt d'inici: Montcada
Circular: No
Punt de finalització: Baixador de Vallvidrera
Província: Barcelona
Distància: 16,53 km
Desnivell positiu: 913 m
Desnivell negatiu: 710 m
Desnivell acumulat: 1.622 m
Altitud màxima: 462 m

Malgrat la proximitat a la ciutat de Barcelona, l'itinerari transcorre quasi sense excepció entre bosc, passant per alguns punts d'una gran frondositat. També hi ha bons miradors sobre Barcelona, el mar i el Vallès. L'etapa es pot considerar com una bona travessa de la Serra de Collserola, coneguda com el pulmó de les poblades comarques veïnes. Prop de la fi de l'etapa es passa pel Centre d'Informació del Parc de Collserola, amb abundant material i que mereix una visita detinguda
Train stop

Estació de tren de Montcaqda i Reixac

Sacred architecture

Església de Santa Engràcia

L'església parroquial de Santa Engràcia està documentada des de l'any 1007 però no estava situada al lloc del temple actual sinó molt més a prop del riu. Al segle XIV es va traslladar a la Pobla de Montcada on ja hi havia una capella dedicada a sant Antoni i sant Llorenç. El 1888 es construí un nou edifici més gran, d'estil neogòtic (veure fotografia) iniciat per Enric Sagnier i enllestit l'any 1928 per l'arquitecte municipal de Montcada Joan B. Serra i Martínez. Dissortadament, l'any 1936 l'església va ser totalment destruïda i, acabada la Guerra, l'any 1942, es va construir el temple actual, amb un destacat campanar de línies racionalistes.
Tunnel

Pas subterrani

Waypoint

Punt informatiu GR-92

fountain

Font de la Mitja costa

Construcció gran, de formes senzilles que està formada per un frontal gran de pedra arrebossada que es recolza al marge de la muntanya. Del tub en surt un bon raig d’aigua que es cola per la reixa metàl·lica del terra i que alimenta un abeurador situat uns metres més avall. Està situada a Montcada i Reixac – Santa Maria, a la cruïlla del carrer Crisantems amb el sender GR92.
fountain

Abeurador de la Mitja Costa

Construcció gran, de formes senzilles que està formada per un frontal gran de pedra arrebossada que es recolza al marge de la muntanya. Del tub en surt un bon raig d’aigua que es cola per la reixa metàl·lica del terra i que alimenta un abeurador situat uns metres més avall. Està situada a Montcada i Reixac – Santa Maria, a la cruïlla del carrer Crisantems amb el sender GR92.
Waypoint

Punt informatiu GR-92

Bridge

Pont

Waypoint

Punt informatiu GR-92

Waypoint

Can Catà

És una masia amb disposició característica dels segles XV i XVI amb els portals d'entrada a punt rodó i la teulada amb pendent als costats. La façana és orientada a migdia i fou reformada a inicis del segle XX. Mostra l'estructura formada per la planta baixa, pis i golfes en les que s'ha fet una galeria de dos arcs. La façana és coronada per un frontó amb formes motllurades circulars i els balcons tenen baranes amb balustrada. Les finestres són coronades amb cornises. Té uns jardins d'estil neoclàssic dissenyats (al segle XX) per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens (o per Leopoldo Gil Nebot). La mateixa finca inclou la Reserva Natural de Can Catà, que actualment s'obre al públic. Al segle XVII era un dels masos més importants de les Feixes, encara amb el nom de Catà, i no apareix documentat fins al segle XVIII. Es desconeixen els seus propietaris al segle XVIII. Més endavant, la propietat va passar al noble Ramon de Llordella
Sacred architecture

Ermita de Sant Iscle

Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes és una església d'estil romànic del segle XII situada a la serra de Collserola, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).Avui és capella d'una residència de monges que ocupen la veïna casa rectoral del S.XVIII Can Catà, mentre que l'edifici principal forma part del Museu de Cerdanyola i està dins la Ruta del Vallès Natural. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Es tracta d'una església d'una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants. L'absis és de planta semicircular i cobert amb volta de quart d'esfera. Tant la nau com l'absis són els originals, en canvi hi ha dues capelles laterals, la sagristia i una petita estança prop de la pica baptismal que corresponen a una modificació posterior. Els paraments de l'edifici són llisos tant per dins com per fora, només hi ha dos fragments de cornisa a cada costat de la nau. L'aparell dels murs és de pedres de riu trencades i disposades en filades horitzontals. A les cantonades hi ha carreus grans ben treballats. Al mur de ponent s'alça un campanar d'espadanya amb dues obertures. Pertany al primer període romànic i per la seva estructura es pot classificar dins de les esglésies d'una sola nau i un absis. El treball de la pedra i la manca d'ornamentació fan pensar que es tracta d'un edifici del segle XII, tot i que la porta és de forma rectangular amb una inscripció de l'any 1577, fruit d'una reforma posterior. En els seus voltants hi varen ser practicades sepultures de tipus olerdolà, amb la diferència d'ésser excavades a terra en lloc d'obertes a la roca. L'altar major és del S.XVII i el sagrari del S.XVIII. Estava decorat amb una pintura romànica que actualment es troba al Museu Diocesà de Barcelona. A principis del segle XX, la façana es va remodelar incorporant decoracions neogòtiques i eixamplant el campanar. Fou edificada sobre una altra església del segle X. El mot topogràfic Facxas ja surt en una escriptura de l'any 964. La primera referència escrita de l'església és de l'any 995. Les referències al temple són nombroses durant tot el segle XI, i el 1082 és citat com a parròquia. En el segle XVI es feren obres. A l'edat mitjana era una parròquia amb pocs recursos i feligresos, però va viure un període de prosperitat durant la segona meitat del segle XV i fins al segle XVII, relacionada amb l'adquisició de masies del terme per ciutadans de Barcelona. És en aquesta època quan es va realitzar certes modificacions que van transformar l'aspecte original de l'edifici romànic, afegint-hi dues capelles laterals per donar-li forma de planta de creu llatina, cobrint l'absis amb un retaule, construint una sagristia i modificant la decoració interior, així com alçant l'espadanya. L'any 1577 s'adquirí la pica baptismal i la llinda del nou portal. L'any 1624 se li agregà com a sufragània l'església de Santa Engràcia de Montcada i Reixac, al S.XIX aquesta s'independitzà i Sant Iscle passà a ser sufragània de Sant Martí de Cerdanyola. La seva ubicació és a prop d'una cruïlla de cami que unien Montcada, Horta i Cerdanyola. La parròquia va quedar suprimida el 1868.
Waypoint

Punt informatiu GR-92

fountain

Font de Can Llosses

Construcció original de formes molt senzilles. La base és empedrada i tan el frontal com els dos laterals són de pedra tallada i col.locada en fileres. El tub és de ferro. Ha estat recuperada durant 2009 i presenta molt bon aspecte. Està situada en una gran esplanada ombrejada per arbres grans com castanyers, roures i garrofers.
Waypoint

Batuda de la Societat de caçadors L'Harmonia (Cerdanyola)

http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/caca
Waypoint

Batuda de la Societat de caçadors L'Harmonia (Cerdanyola)

http://www.parcnaturalcollserola.cat/pages/caca
Waypoint

Restaurant

Waypoint

Passeig de les Aigües

La carretera de les Aigües és un camí de passeig situat a la serra de Collserola, al terme municipal de Barcelona. Discorre pel vessant que mira cap a la ciutat de Barcelona, des del barri de Penitents fins al barri de Pedralbes i Esplugues de Llobregat. Té una longitud d'extrem a extrem d'uns 10 km: aproximadament 1 km des del carrer del Comte de Noroña fins al pla dels Maduixers, i 9 km més fins a la plaça de Mireia, considerats «circuit esportiu» per l'Ajuntament de Barcelona. El seu origen rau en el recorregut d'una antiga conducció de distribució d'aigua, motiu del seu traçat horitzontal i del seu nom. El camí té unes bones vistes sobre la ciutat i és utilitzat habitualment per a passejar. És especialment popular entre ciclistes i corredors de fons que l'utilitzen per als seus entrenaments, aprofitant el seu perfil totalment pla i la facilitat d'accés que suposa el Funicular de Vallvidrera, que hi té una parada i d'altres mitjans de transport. Darrerament s'ha allargat per l'extrem del Llobregat per connectar amb Esplugues (a la plaça Mireia), i a l'extrem del Besòs existeix el projecte d'allargar-la tot integrant-hi d'altres pistes existents (aquesta prolongació perdria el caràcter horitzontal de la resta del passeig). Forma part de la Ronda verda de Barcelona.
Waypoint

Vertader de cartutxos

Waypoint

Vertader de cartutxos

Waypoint

Portell de Valldaura

Summit

El Turó de Valldaura

El Turó de Valldaura és una muntanya de 421 metres de la serra de Collserola, entre els municipis de Barcelona i Cerdanyola del Vallès. Al cim hi ha instal·lada una torre de vigilància contra els incendis, i hi ha una pista pavimentada per accedir-hi.
Photo

Foto

Summit

Turó de la Magarola

El Turó de la Magarola o Turó del Maltall de Magarola és un turó de 430 metres a la intersecció dels termes municipals de Barcelona (Barcelonès) i Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), a la serra de Collserola. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic. Des del 1988 s'hi realitza als mesos de setembre i octubre el seguiment de la migració tardoral d'ocells rapinyaires, i al cim s'ha construït una plataforma de fusta, equipada amb plafons informatius, per a allotjar els participants. L'espècie més vista en aquest seguiment és l'aligot vesper (Pernis aviporus), que també ho és en la majoria d'estacions de Catalunya en què es fa un seguiment semblant,[6] seguida del xoriguer (Falco tinnunculus) i l'arpella (Circus aeruginosus). Pel mateix cim hi passa el sender de gran recorregut GR 92, i a pocs metres el GR 6. El nom "Magarola" apareix esmentat el 985 com a "Magerova" o "Magarova" referit a un altre lloc prop de Sant Cugat.[9] Posteriorment va ser adoptat per una família burgesa de Barcelona i aplicat a diferents lloc on tenien possessions, començant pel palau Magarola del carrer Portaferrissa. Aquest cim esta inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC amb el nom de Turó de Magarola.
fountain

Font Groga

fountain

Font de la Salamandra

La Font de la Salamandra, es podria dir, que és una de les Fonts que està situada en la part mes alta de la Serra de Collserrola. Del llibret “Fuentes en las Montañas de Barcelona” de X.Coll dels anys 50 del segle passat, en trèiem la descripció de com arribar a la Font de la Salamandra : “En el barranco que se inicia en la vertiente norte del Tibidabo, detrás del Hotel Florida, y cercana del antigua atajo a Cal Borni a Sant Cugat del Vallés, se encuentra esta antigua y popular fuente, que mana 1 litro por minuto. Ha perdido mucho de su antiguo renombre”.
fountain

Font de la Bodellera

fountain

Font de Canet

Ha estat reconstruïda durant el mes de maig de 2008. És una construcció molt sòbria formada per un frontal, d’on surt el tub que raja, i per una gran bassa, també de totxo vist. Està situada a tocar del camí de gran recorregut GR-92
Photo

Parc Natural de la Serra de Collserola

Parc Natural de la Serra de Collserola és la denominació oficial del parc de Collserola, un parc de 8.259 hectàrees situat a la serra de Collserola que gaudeix de protecció oficial des de 1953 i l'any 2010 va ser declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya. El parc es troba repartit en nou termes municipals (Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, el Papiol, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern)[3] i és gestionat pel Consorci del Parc de Collserola que inclou la Diputació de Barcelona i els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. http://www.parcnaturalcollserola.cat/es
Building of interest

Vil·la Joana

La Vil·la Joana és una antiga masia de Vallvidrera (districte de Sarrià - Sant Gervasi, Barcelona) situada dins del Parc de Collserola. Es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos amb coberta a dos vessants. El corona una torre mirador i presenta galeries laterals afegides. Un element molt característic n'és el rellotge que presideix la façana principal.Actualment és un centre museístic depenent del Museu d'Història de Barcelona. Història La Vil·la Joana fou una de les masies més importants de Vallvidrera.Documentada des del segle XVI, va ser adquirida al segle XIX per la família Miralles, que la reformà completament i li donà caràcter residencial i el nom de Vil·la Joana pel qual és coneguda. Al maig de 1902, Ramon Miralles va convidar-hi el poeta Jacint Verdaguer quan els metges van recomanar-li aire de muntanya per pal·liar els efectes de la seva avançada tuberculosi. El poeta va morir en aquesta finca el dia 10 de juny d'aquell any. Dins de l'acció escolar de l'Ajuntament de Barcelona empresa a les primeres dècades del segle XX, el 1917 es plantejà la reforma dels ensenyaments especials, que a partir de 1920 es van instal·lar a Vil·la Joana, aprofitant els grans avantatges que des del punt de vista higienista oferia el seu entorn natural. L'any 1920, l'Ajuntament va endegar la compra de la casa a la família Miralles i va habilitar-la com a escola d'educació especial. El projecte de les Escoles Vilajoana incloïa una part pedagògica (escola de deficients,escola de cecs i escola de sordmuts) i una part científica: un laboratori general d'estudis i investigacions (amb branques dedicades a l'antropologia, la psiquiatria, la psicologia, la fonologia, l'òptica i l'otorinolaringologia) que actuava com a centre director del conjunt de la institució. Les Escoles Vilajoana comptaren amb professionals de gran prestigi com el doctor Jesús Maria Bellido i Golferichs, el psiquiatre Joan Alzina i Melis,el fonetista Pere Barnils i Giol (primer director de l'escola de sordmuts), o Joan Llongueres (responsable de l'educació musical pel ritme), podent-se considerar una institució modèlica en l'àmbit dels ensenyaments especials. Es crearen, dins de l'escola, tallers de fusteria, impremta, cistelleria i fotografia, entre altres. L'escola de sordmuts romangué a Vil·la Joana fins al 1925 i la de cecs fins al 1954, de manera que a partir d'aquesta data Vil·la Joana va passar a ser, exclusivament, un centre per a deficients. El 1973 l'escola es va traslladar a un altre edifici de nova construcció, situat en aquell mateix entorn.
Train stop

Baixador de Vallvidriera

Comments

    You can or this trail