Time  7 hours 14 minutes

Coordinates 1504

Uploaded February 23, 2017

Recorded February 2017

  • Rating

     
  • Information

     
  • Easy to follow

     
  • Scenery

     
-
-
2,675 f
633 f
0
3.1
6.2
12.34 mi

Viewed 794 times, downloaded 31 times

near Caldes de Montbui, Catalunya (España)

Excursió que sortint i acabant a Caldes de Montbui fa una ruta circular que puja al Pic del Vent de la Muntanya del Farell seguint alguns trams del Camí dels Ermitants i de la Torre Roja i visitant punts d'especial Interès patrimonial i paisatgistic , però malauradament hem tingut un dia gris i amb gens de visibilitat a causa de la pols en suspensió procedent de l'Àfrica .

Elements a destacar del recorregut :

Torre Nova .
Aquesta torre està situada a la defensa de la vall de la riera de Caldes de Montbui. Esta dalt d’un turonet entre la riera i la muntanya del Farell.
La torre és de planta regular i l’edifici principal té tres pisos d’alçada i el que sembla una petita torre central, que en realitat és una claraboia per donar llum a l’interior de la casa.
Des de la casa tenim una magnifica vista sobre les planes del Vallès, i en dies clars es divisa el mar. El lloc - de tot encisador - es un autèntic paradís.
Durant la Guerra Civil, va ser confiscada per L’ajuntament de Caldes de Montbui
l'actual denominació de Torre Nova, sorgiria possiblement a partir de l’ampliació en que es feu l'esmentada torre central.
Al llarg dels segles la casa ha tingut més propietaris i sens dubte altres denominacions. Fora molt interessant conèixer aquesta dada.
Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l'Aranella. (blog Coneixer Catalunya)

Cova dels Ermitants.
La cavitat considerada anteriorment d’un recorregut de 70 m, fou objecte d’una topografia més complerta pel Grup de Recerques Espeleològiques de Granollers i l’Espeleo Grup de l’Hospitalet que fou publicada en la revista Subterranea 12 (1999), on se li atribueixen 268,8m de recorregut i un desnivell de 28,7m amb tres boques de comunicació a l’exterior.
Tota la cavitat s’estructura sobre una fractura fortament inclinada i on grans blocs encaixats entre les parets crean diversos itineraris que els autors de la topografia agrupen en quatre nivells. No hem vist cap forma reconstructiva: tot el conjunt és un gran apilament clàstic, que cal anar superant amb “grimpades” amb diversos graus de dificultat. Per garantir un major grau de seguretat, nosaltres vam utilitzar cordes en algun punt.
En la mateixa entrada existia un tauló que teòricament deuria permetre sortejar el primer ressalt, però el seu estat de putrefacció va ocasionar que gairebé sense proposar-nos-ho el precipitéssim pou avall. (Espeleobloc)

Mas el Farell .
Diu la història que en els voltants de Caldes de Montbui, hi havia una masia anomenada el Farell, en la qual habitava un gegant de singulars proporcions. Lliurat a les feines del camp, exhibia una gran força i tots a la zona el coneixien pel nom de "Farellàs". I com que en tota llegenda sempre hi ha "un bon dia" aquest no es va fer esperar. I va ser així que un bon dia un altre gegant que caminava de pas, sorprès per la fortalesa física del bo de Farellàs, li va proposar viatjar fins a Barcelona per tal de rescatar la bella Gisla captiva d'un gegant moro. El gegant pagès va acceptar el repte en un gest que encara l'honora i pel camí va prendre un pi d'un frondós bosc per emprar-lo com bastó i també per saltar la muralla que envoltava Barcelona per aquell temps. Comptat i debatut, el bo de Farellàs va resultar vencedor i per haver arribat a la ciutat comtal en companyia de la conífera, adoptaria en endavant el nom del "Gegant del Pi" que, al seu torn, dóna títol a la cançó popular catalana que tots coneixem.

Acabat amb la seva comesa, el nostre gegant va prendre el camí de tornada a casa, però com que estava exhaust, poc abans d'arribar decidir tendir a descansar per reprendre la marxa més tard. Va succeir, que mentre l'ara Gegant de Pi dormia sota un arbre, el va sorprendre un immens aiguat acompanyat de calamarsa que va cobrir el cos del gegant en tota la seva extensió. Es diu que mai més va despertar, però ell es va formar la muntanya que avui coneixem com Farell.
Pobre Farellàs! sens dubte no mereixia aquest final però d'aquesta manera la història va adquirir tints una miqueta més èpics que són en definitiva el camí més curt cap a la immortalitat. (bloc Mas Farell)

A finals del segle XIX la masia encara estava habitada pels seus propietaris, que, a més, tenien uns masovers que cuidaven la finca i conreaven les terres. A partir de la dècada dels anys vint del segle XX, la família Rocamora, la propietària, va abandonar la casa pairal, la masoveria però, va continuar habitada per un pastor conegut com el "Refilat", que hi tancava el seu ramat de bens. Algunes temporades de l'any també hi vivia un carboner anomenat "Galí".
L'any 1964, l’Antoni Rocamora y Vidal-Sala, marquès viudo de Villamiz, va morir. Llavors la finca va passar a mans d'uns altres propietaris, que van muntar-hi un hotel restaurant. (blog Conèixer Catalunya)

El Pic del Vent .
El Pic del Vent és una muntanya de 815 metres que es troba al municipi de Caldes de Montbui, a la comarca del Vallès Oriental.
Al cim s'hi pot trobar un vèrtex geodèsic i una Rosa dels Vents i en dies clars les vistes són espectaculars de tot l'entorn . (Viquipèdia)

La Torre Roja .
La Torre Roja de Caldes de Montbui és una fortificació de Caldes de Montbui (Vallès Oriental) situada al cim del turó de la Torre Roja, turó dividit per la línia de terme entre Sentmenat i Caldes, des d'on s'albira tota la plana de Caldes de Montbui. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional. Comparteix la plana on està edificada, amb restes d'un poblat Iber del segle V aC.
El nom primitiu del puig fortificat on s'alcen les ruïnes de la torre era Puig Castellar i correspon a un establiment ben segur d'època ibèrica, reutilitzat posteriorment pels romans. A partir d'aquesta edificació es produí una continuïtat d'ocupació en temps medievals. No hi ha documentació històrica fins a l'any 1529 del topònim si bé a Caldes existeixen dos llinatges dits «Penya Roja» i «Turre Rubea» durant els segles XI i XII.

La base de fonamentació de la torre de guaita és feta amb carreus regulars que recorden tipològicament les construccions romanes. Torre situada al límit entre Caldes de Montbui i Sentmenat. Està formada per dues construccions: una torre exterior amb un diàmetre de 10,5 metres, amb un gruix de mur de 155 centímetres i 170 centímetres d'alçada, i una torre interior, també de planta circular amb un diàmetre interior de 360 centímetres, els murs fan 190 centímetres de gruix i fa 140 centímetres de més alçada que la torre exterior. Conserva restes d'arrebossat a l'exterior. La base de fonamentació de la torre de guaita és feta amb carreus regulars que recorden tipològicament les construccions romanes. Tant a la torre exterior com a l'interior s'observen filades d'opus spicatum.

Quant a l'evolució d'aquesta construcció, hi ha dues hipòtesis. La dels precedents romans establiria que una primera torre d'època romana (ara l'exterior), s'inclogué a l'interior una torre de l'alta edat mitjana, reconstruint, a més, bona part de la vella. L'altra hipòtesi és que a la torre alt-medieval interior, durant la mateixa edat mitjana, s'hagués afegit, per tal de consolidar-la, una torre exterior. Per a construir la cara més desprotegida pel relleu potser s'aprofitaren alguns carreus més antics provinents del jaciment ibèric proper. Això permet comprendre el fet que bona part dels murs de la torre exterior siguin fets amb «opus spicatum» i que no tinguin una cara interna. També explicaria que la torre interna, que es pot datar cap al s. X, tingui un arrebossat exterior, cosa que no seria lògica si no hagués estat a l'aire lliure en una etapa inicial. Hi ha altres exemples de processos de recobriment d'una torre pre-romànica en les fortificacions d'Ardèvol i de Vallferrosa .(Viquipèdia)

Poblat Ibèric .
El jaciment de Caldes i Sentmenat va ser una de les ciutats ibèriques més importants del Vallès. L'assentament, poblat des del segle VI a.C. es va mantenir fins a finals del segle I a.C., mig segle més que la majoria de poblats ibers de Catalunya. Al jaciment s'observen clarament dues fases: l'ibera, compresa entre els segles VI i III a.C., i l'ibero-romana (segles II i I a.C.)
L'arqueòleg calderí Llogari Sala i Sala, a mitjan segle XX, va voler excavar el turó. Va ser al 1984, però, quan es van iniciar una sèrie d'excavacions, que no es van interrompre fins l'any 1992, i que van posar de manifest el gran potencial arqueològic del jaciment. No obstant això, les excavacions van estar aturades durant 12 anys. L'any 2004, l'associació FIDES, Recerca i Difusió Històrica, en col·laboració amb el museu Thermalia, l'Ajuntament de Caldes de Montbui, reiniciaren les excavacions, que han permès ampliar el coneixement del procés de romanització dels íbers.(blog Pobles de Catalunya)
Waypoint

Alzina de les Tuies

Waypoint

Bosc de Guanta

Waypoint

Cadena

Waypoint

Cadena1

Waypoint

Carretera BV-1243

Waypoint

Collet de La Torre Roja

Waypoint

Collet del Català

Waypoint

Cova Dels Ermitans

Waypoint

El Farell

Waypoint

Font de Les Escales

Waypoint

Font Del Xec

Waypoint

Forns de calç

Waypoint

Graons dels ermitans

Waypoint

Inici corriol

Waypoint

La Torre Roja

Waypoint

LaTorre nova

Waypoint

Pic Del Vent

Waypoint

Pic del Vent (sud)

Waypoint

Pic del Vent-Obaga PR C-9.2

Waypoint

Pla de Les Absoltes

Waypoint

Poblat Ibéric LaTorre Roja

Waypoint

Pont Romànic

Waypoint

Sant Miquel de l'Arn

Waypoint

Serra Llisa

Waypoint

Urbanització El Farell

Waypoint

Zona Esportiva

1 comment

  • Photo of RICARDOPIÑAR

    RICARDOPIÑAR Feb 24, 2017

    I have followed this trail  View more

    Caminada muy bonita al principio con una subidas fuertes, cuando llegas arriba te alegras en un día claro puedes a llegar a ver el mar.
    Después de subir al pic del Vent y bajasen el camino hay mucha vegetación,recomendable para el verano por las sombras que hay, pero poca vistas.

You can or this trail