Moving time  3 hours 30 minutes

Time  4 hours 47 minutes

Coordinates 1927

Uploaded May 22, 2019

Recorded May 2019

-
-
1,259 ft
-28 ft
0
1.7
3.3
6.66 mi

Viewed 221 times, downloaded 10 times

near Cadaqués, Catalunya (España)

Una volta que ens porta pel mig de rostos delimitats amb parets de pedra seca, visitem l'ermita de Sant Sebastià, baixem pel Mas d'en Baltre, observem la basseta seca de la Planassa fins sortir just sobre el Far de Cala Nans i d'aquí tornem a Cadaqués tot seguint el camí de ronda que ens regala les meravelloses vistes del mar i els seus penyasegats.

“El cel és tan bell, l’aire tan suau, la llum tan fina, el mar tan somrient, la terra dibuixa formes tan dolces, tan agradables, tan excelses...és perfectament natural que la mort sigui considerada un mer trànsit a un món igual que aquest" (J.PLA 1970)
Photo

Sortida a Cadaqués

Photo

Sant Sebastià de Cadaqués o de Peni

L’ermita de Sant Sebastià de Cadaqués es troba dalt als vessants de la muntanya de Pení, a unes dues hores a peu des del poble. La primera referència escrita que s'en té és del 1548. Al 1615 l'ermita és regida per un ermità i és sovint font de diputa entre els de Roses, que la creien dins el seu terme municipal, i els de Cadaqués. Al segle XVII el poble pagava un sou als diferents ermitans que hi passaven èpoques per tal que vigilessin les incursions dels pirates a la costa i les anunciessin al poble fent una gran foguera. A partir de la "Desamortitzación de Mendizabal" l'ermita passa a ser de titularitat privada i, des d'aleshores, va passant de mans en mans. Avui, l'ermita segueix sent de titularitat privada i només obre un cop l’any, per Sant Sebastià, el dia 20 de gener. L'església actual, que és del 1641 i fou ampliada al segle XVIII, fou construïda sobre una capella anterior. De fet, situada en una carena amb una vista excepcional de Cadaqués i tot el Cap de Creus, l'ermita és en un lloc de culte ancestral: al costat d'una font d'aigua natural i rodejada de grans roques i alzines sureres mil·lenàries. Durant segles, plogui o nevi, els habitants de Cadaqués han pujat a peu a l’ermita. Així doncs, és tracta d’una festivitat molt arrelada a les tradicions cadaquesenques que s’ha anat traspassant de pares a fills. La festa L'origen de la festa té les seves arrels en una llegenda local, idèntica a la que explica l'aparició miraculosa de les imatges de maresdedéu trobades. Un dia, un pastor que pasturava les seves ovelles va veure com una anava fins un marge i hi descorbia una imatge. El pastor la va baixar al poble i el capellà li digué que era una imatge de sant Sebastià i va decidir guardar-la dins l'església. L'endemà, però, la imatge havia desaparegut i el pastor la va tornar a trobar al lloc on la va veure el primer dia. I així va ser com es va interpretar que la imatge volia quedar-se allà i que allí s'havia d'erigir una ermita dedicada al sant. Al segle XIX Cadaqués va sofrir una terrible pesta que va matar molts habitants del poble, unes quatre persones cada dia. Desesperats, els seus habitants van demanar protecció al sant i aquest va aconseguir fer desaparèixer la malaltia. Per aquest motiu, i en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta, els habitants de Cadaqués van decidir convertir sant Sebastià en patró i dedicar-li una festa a perpetuïtat el dia 20 de gener. Durant molts anys, cada 20 de gener, la festa consistia en una processó que els cadaquesencs feien fins a l'ermita, a peu i duent la imatge de sant Sebastià que, d'ençà els problemes amb els de Roses, es guardava a l'església de Cadaqués. Es recreava així la llegenda segona la qual la imatge va tornar al seu lloc original. Avui, la festa ha canviat una mica i ha adoptat el model d'aplec. La seqüència ritual El 20 de gener, diada de sant Sebastià, és dia de festa local a Cadaqués. Durant el matí els seus habitants van pujant, a peu pel camí vell de Sant Sebastià, fins a l'ermita. Les campanes del poble ressonen a mig matí perquè ningú oblidi que avui és el dia gran de la festa. Al migdia, un cop tothom és dalt, es celebra una missa cantada en honor al sant -amb acompanyament musical de cobla- que culmina amb el cant del goigs. Acabada la missa es ballen dues animades i eixelebrades sardanes davant l'entrada de l'ermita i es procedeix a efectuar un antic costum de la festa que va a càrrec dels administradors de l'ermita: l'obertura d'una bóta de vi negre de l'Empordà i el repartiment de llepolies i entrepans pels més petits. Des de mig matí, els grups d'amics, famílies i colles de Cadaqués han anat agafant espai a les terrasses de pedra que hi ha entre sureres damunt l'ermita i van coent el dinar, a base d'arròs i de carn a la brasa, que cadascú es porta de casa seva i que es cuina en uns focs fets allà mateix per a l'ocasió.
Photo

Mas d'en Baltre

Es tracta d'un mas format per diverses construccions aïllades i edificat damunt la roca geològica de la zona. A escassos metres al sud-oest hi ha un altre edifici originàriament utilitzat com a pallissa o magatzem. Entre aquest i la casa principal hi ha una gran era que combina l'enllossat de pedra amb el substrat geològic de la zona. Vers l'est, a l'altra banda del camí, hi ha les restes d'altres construccions del mas enrunades. Destaca un motiu decoratiu de ferro, localitzat a un dels extrems del carener de la teulada que, segons tradició popular, s'ulitzava per espantar les bruixes i els mals esperits. (naturalocal.net)
Photo

La Basseta de sa Planassa

La basseta de sa Planassa està situada a la part plana del sector del final de la pista de sa Planassa, entre Cadaqués i el cap Norfeu. És una bassa natural temporània situada al terme municipal de Cadaqués, al sector de sa Planassa, a uns 300 m dels penya-segats marins. La bassa és molt soma i té una làmina d'aigua molt variable, en funció de les pluges. La zona inundable ocupa una superfície total de 0,13 Ha. La vegetació del voltant de la bassa és formada per brolles i bruguerars silícicoles de terra baixa, propis de les contrades mediterrànies marítimes, de sòls relativament secs. El caràcter temporal de la bassa no permet l'existència d'un cinyell helofític i les comunitats vegetals són força variables al llarg de l'any, en funció del nivell hídric. La bassa correspon a l'hàbitat d'interès comunitari prioritari 3170 Basses i tolls temporers mediterranis.
Photo

Cabanes de pedra seca a Cadaqués

Fins l'arribada de la fil·loxera, el 1883, el conreu de la vinya va ser, juntament amb la pesca, l'activitat econòmica bàsica del municipi. Per assentar i anivellar el terreny on plantar els ceps van aixecar-se centenars de quilòmetres de paret de pedra seca, és a dir, sense argamassa. Igualment, van construir-se un gran nombre de petites cabanes amb funcions d'aixopluc i per guardar-hi els estris de treball. Se'n troben per tot el municipi i utilitzen les pedres irregulars de pissarra que es troben pels voltants, seguint una tècnica de construcció ancestral. Poden ser de planta circular, quadrada o oval i són cobertes amb sostre pla sobre una falsa volta. (poblesdecatalunya.cat)
Photo

Vistes sobre el golf de Cadaqués

Photo

El Far de cala Nans

El far de Calanans fou projectat, com d'altres, en temps d'Isabel II, en regular el pla general d'enllumenament de costes i ports de l'estat, l'any 1847. La construcció fou atribuïda a l'enginyer J.M.Faquinetto, autor del far de Cap de Creus. Inicialment era considerat de sisè ordre, el seu senyal era llum fixa amb un abast de 10 milles i amb un alçat de focus de 35,50 m sobre el mar i 7,30 m sobre terreny. El feia funcionar un torrer. L'any 1926 fou modernitzat i passà a ser considerat de tercer ordre. Hom substituí la llanterna prismàtica de llum fixa per una de circular d 1,80 m de diàmetre amb mecanisme giratori que produïa grups de tres ocultacions (dues llums curtes seguides d'una de llarga), cada 15 segons, amb el mateix abast. Des dels anys 60 el far és automàtic i no hi ha personal adscrit, els farers de Cap Creus són els encarregats del seu manteniment. Expliquen que "la plaça de torrer del far de Calanans era envejada pels farolers del cos de l'estat i s'ocupava pels torrers més vells o més antics d'aquell cos administratiu, que la prenien com una jubilació anticipada. En caure l'activitat marítima i comercial del port de Cadaqués, al primer terç del segle XX, aquest fanal va perdre el seu valor estratègic i va ser relegat a un cert abandonament. L'any 1982, atès el seu estat ruïnós, es va voler enderrocar i substituir per un altre de nou. L'oposició dels veïns de Cadaqués ho va impedir. (wiquipedia.org)
Photo

Vista de Cadaqués

Comments

    You can or this trail