Moving time  2 hours 12 minutes

Time  2 hours 17 minutes

Coordinates 1940

Uploaded March 17, 2019

Recorded March 2019

-
-
1,275 f
613 f
0
1.7
3.5
6.9 mi

Viewed 54 times, downloaded 1 times

near Bràfim, Catalunya (España)

Bràfim - Brafim / caminada 2019. Caminada espectacular, mol ben organitzada per la gent de Brafim, que surt de l'interior del poble i despres de 11 km. i pico s'acaba a la bonica ermita de Loreto, aixo escrit es fa molt rapit, pro es pasa per la Torre del Moro o Torre de Montferri, bonica i gens facil pujada, en la que si vols tens una cadena per ajudar a fer la pujada, aixo si un cop a la carena, les vistes son precioses, val la pena paras i gaudir, de un costat i l,altre de la carena, dons es veu la plana del camp de Tarregona i el Baix Gaia, fins la Maditerrania, i tota la plana de l'Alt Camp i les estibacions de les muntanyes del Montmell, un cop es baixa la carena i despres de pasar el riu Gaia per un pont de fusta, s'arriba a la ultima pujada, la que porta a la meta, i a la Ermita de Loreto, alla esperan fruits secs, un bon i complert entrepa, fruite, refrescos i begudes isotonicas, cafe, dolços etc, per cert la caminada te tres avituallaments dos de liquits i un de solits i liquits, ho sigui tot molt ben acomplert, molt ben senyalitzat, i en els creuaments mes duptosos, una persona per fer indicacions i que ningu es despistes.
La proba tambe es fa corrent, i cani cros, i la caminata es divideig amb dues: la llarga que es pasa per la Torre i la curta de 8 km., en la que no es puja la Torre.
Una mes al Calaix!!
Felicitats gent de Brafim, ho feu molt be!!
Tornare l'any que be!!
Torre de Montferri és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Montferri (Alt Camp). És situada al cim de la carena de la Torre Grossa, al sud de la vila i a 376 metres d'altitud. Des de la fortificació hi ha una bona panoràmica del sector oriental de l'Alt Camp, travessat de nord a sud pel riu Gaia. És de planta ovalada a la part exterior i circular a la interior. Té 15,66 metres de diàmetre i 8 metres d'alçada. El gruix dels murs és d'1,30 metres. Actualment, és d'un sol pis cobert per un terrat. El trespol és una volta que no arriba a ser de mig canó i es troba ornamentada amb un dibuix d'encofrat de canya. Hi ha una petita obertura que comunica amb el terrat, i que hauria donat accés al segon pis, del que només se'n conserven uns 2 m. d'alçada. En aquesta planta superior s'hi poden veure diverses troneres i les restes del que podia haver estat una porta original per on s'accedia a la torre. Actualment la porta d'accés es troba a la planta baixa, encarada al nord, però es tractaria d'una reforma posterior. A la base hi ha dues grans obertures.[1] Torre de Montferri (2018) Les dues cares de les parets, l'exterior i l'interior, són fetes amb pedres molt poc treballades, col·locades en filades i unides amb morter de calç dur. Els carreus fan unes mides d'uns 20 cm d'alt per 45 cm de llarg. A la cara exterior hi ha unes ratlles paral·leles, separades uns 20 cm que sembla que vulguin imitar carreus més escairats. A la cara nord-oest hi ha diversos forats, en dos nivells diferents, potser destinats a suportar les bigues d'algun edifici adossat. Ha estat restaurada i s'han reconstruït alguns fragments del mur, sobretot del costat meridional.[2] Encara que no es pugui assegurar, la torre es dataria en un moment proper a l'any 1000, relacionant-la amb altres construccions que tenen la mateixa planta oblonga amb extrems arrodonits com la torre del Papiol, la torre de Can Pascol o el castell de Font-rubí, totes del Penedès. Quan fou construïda segurament era ben bé uns 2 m més alta.[2] Història La denominació de torre del Moro és donada pels habitants de Montferri, mentre que els de les viles properes la coneixen amb el nom de torre de Montferri.[1] Segons Emma Liaño Martínez (Universitat Rovira i Virgili, department d'Història i Història de l'Art), el seu origen i el d'altres torres erigides en aquesta zona, es relaciona amb el procés de recuperació del territori ocupat pels musulmans. Potser fou una torre de guaita del castell de Castellví de la Marca (Alt Penedès). La seva missió era vigilar els límits occidentals de la Marca. Del «Munt Ferriolum» hi ha esment l'any 1010, i posteriorment, l'any 1059, anomenant-lo «Monte Ferreo».[1] El topònim Montferri va passar a denominar, a partir del 1917, el poble de Puigtinyós. En el domini de Puigtinyós, s'observa el llinatge dels Castellvell-Montcada, i després del 1233 i per donació de la vídua Garsenda i del fill Gastó de Montcada a favor del monestir de Santes Creus, la presència d'aquest monestir. El 1594 Montferri era de Francesc Joan de Tamarit, senyor de Rodonyà.[1] Actualment es troba esquerdada pels efectes d'un llamp, tot i que ja al segle XIX presentava un estat ruïnós. A principis dels anys 90 s'hi realitzaren treballs de restauració consistents en la reconstrucció de les parets de la part meridional i la transformació de la coberta en un terrat. Fou consolidada l’any 1991 gràcies a un conveni per a la seva restauració en el que hi van participar l’Ajuntament de Montferri, la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya.[1]
El Gaià és un riu de les comarques de Tarragona. Neix prop de Santa Coloma de Queralt, als contraforts de la Depressió Central, i recull les aigües de les serres de Brufaganya i de Serra de Queralt. Creua la Serralada Prelitoral Catalana, més concretament el Bloc del Gaià, i passa pel conjunt cistercenc del monestir de Santes Creus. Travessa la Serralada Litoral per l'estret del Cardenal, en el qual s'hi ha construït el pantà del Catllar, inaugurat el 1975, que permet a Repsol, propietària de l'embassament, aprofitar les aigües per a la indústria petroquímica del Camp de Tarragona. En conseqüència, els seus últims 11 km finals els baixa sec majoritàriament durant tot l'any, ja que el pantà la reté tota, destruint en gran part el ecosistema que albergava especies amenaçades com el barb cua-roig. En l'actualitat, es destinen projectes per a la seva recuperació,[1] tot i que segueix sense flux d'aigua. Desaigua prop d'Altafulla, sota el castell de Tamarit, a la comarca del Tarragonès. A la desembocadura forma una llacuna separada del mar per una barra de sorra. Aquesta llacuna i els seus voltants formen part de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de la Desembocadura del Gaià. La vall del riu Gaià conté una altíssima densitat de fortificacions medievals construïdes als segles X i XI, quan la zona feia de frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Àndalus.

Comments

    You can or this trail