Moving time  3 hours 10 minutes

Time  5 hours 40 minutes

Coordinates 2201

Uploaded January 27, 2018

Recorded January 2018

-
-
2,560 f
601 f
0
1.9
3.9
7.71 mi

Viewed 154 times, downloaded 12 times

near Alfondeguilla, Valencia (España)

La ruta comença al poble d'Alfondeguilla, des d'on eixim cap a l'oest per a buscar el camí de Castro, que remunta el barranc del mateix nom, i la partida de l'Assut. En aquest primer tram, guanyem un poc d'altura i, en cosa de cinc minuts, arribem a la font del Frare. Poc més endavant, a mà dreta, veiem l'Assut que dóna nom a la partida.

Sense abandonar en cap moment el camí de Castro, continuem encara uns quants metres més cap a ponent i pujant. Ara bé, en arribar a la partida de la Riera, el camí tira cap al nord. Des d'allà tenim una bona perspectiva de la vall del barranc de Castro, o vall d'Alfàndec, que s'obre camí cap al poble d'Alfondeguilla. És en aquest punt on el camí de Castro deixa de ser pista i continua per una sendera que arranca a mà esquerra, ascendint i en direcció oest.

De seguida, passem per uns camps de conreu. Allà mateix estigué Castro, poble abandonat arran de l'expulsió dels moriscos el 1609. Tot i que pareix que els cristians l'arribaren a ocupar en acabant, el poblament no es va consolidar i cap a mitjan segle XVII tornava a estar abandonat. La resta més evident del conjunt és el corral de Castro que, probablement, fou un habitatge en el passat.

El camí de Castro ens condueix per un paisatge farcit de sureres. Guanyem altura a poc a poc, a vegades en ziga-zaga, d'altres no. A mà dreta, ens queda el barranc de la font de la Penyeta, també documentat com a barranc de Cabrera i barranc de les Hortetes. Així mateix, a aquesta banda també paren les penyes de Carles i les penyes de la Rimansa, espectaculars rocs preludi dels que observarem a les acaballes de l'excursió.

Ens endinsem més i més per la clotada fins a caminar a peu pla per dins del barranc de la font de la Penyeta. Llavors, fem cap a la surera Mare, que també ha estat anomenada la Femella. De fet, aquesta partida té aquest nom. És una surera monumental que podria datar del segle XIV i que, després de morir, va caure cap a l'any 2012-2013.

Deixem enrere el seu tronc mort, ara aliment de microorganismes, per la seguida que portàvem fins a eixir, en uns deu minuts, a una pista de terra. En aquest últim tram de pujada, el barranc que ens acompanya rep també el topònim de barranc de Falcó. A l'altra banda de pista, el camí de Castro continua i, poc més endavant, passa per la font de la Penyeta. Aquest indret, envoltat de sureres, és ideal per a fer una parada en el camí i agafar forces.

Després d'això, el camí de Castro gira cada vegada més i més cap al sud, fins a agafar completament aquesta direcció. La pujada és constant i, de vegades, pronunciada. Tota l'estona estem envoltats d'un frondós bosc de sureres. Al remat, i després de mitja hora ben tocada de camí des de la font de la Penyeta, guanyem el coll de Boix (718 msnm). Aquesta collada fou important durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que separava a les tropes republicanes atrinxerades al castell de Castro, al sud, de les sublevades que dominaven la Malladeta, al nord.

Des del coll de Boix ix la sendera que recorre el darrer desnivell que ens separa del castell de Castro. En cosa de deu minuts, i en havent observat algunes trinxeres de la Guerra del 1936-1939, coronem la penya del castell de Castro, el punt més alt de l'excursió, a 780 msnm. Les ruïnes estan escampades per l'escarpat capoll de la muntanya: restes de torres, pedres marcades, muralles, ... . La vista és magnífica. Al nord, la Penyagolosa i fins als Ports de Morella. A l'est, tota la Plana des de la serra del Desert de les Palmes fins a València, amb la mar Mediterrània. Al sud, la serra Calderola i, més enllà, ultramar del golf de València, les muntanyes costeres de Diània a uns 200 quilòmetres. A l'oest, la nevera de Castro, el puntal de l'Aljub, el Benialí.

Gaudim de l'entorn privilegiat que ens ofereix aquesta fortalesa enrunada i, en havent descansat de la pujada, desfem les nostres petjades fins al coll de Boix. Allà agafem el camí de l'esquerra, que baixa. Es tracta del camí del Forcall que, ràpidament, ens fa perdre altura.

En cosa de cinc minuts, ens incorporem a una pista, que es correspon amb aquest mateix camí del Forcall, cap a l'esquerra. La resseguim fins al final, on el camí es torna a transfomar en sendera. A partir d'ací, comença el tram més complicat de la ruta, que no ens serà possible fer si ha plogut el suficient com per a que els barrancs espadànics duguen aigua.

Després d'uns metres de senda, just abans d'aplegar a la font del Forcall, el camí del Forcall tomba cap a l'esquerra per a endinsar-se pel llit del barranc del mateix nom. L'entorn és silenciós, ombriu, farcit de sureres. Tanmateix, el barranc del Forcall està relativament net i, malgrat els cudols solts, anem avançant amb decisió cap al sud.

Cap a la part final del barranc, hem de salvar un parell de desnivells més grans però, si anem amb compte, els superem sense major dificultat. Al remat, el camí del Forcall per dins del barranc sembla tallat per la vegetació. Nogensmenys, ens obrim pas i, de seguida, veiem un corriol net i marcat que baixa de ponent del barranc. Tan a penes el seguim i eixim a una cruïlla. Allà mateix, a la dreta, tenim el poc que queda de la caseta de l'Horteta.

Nosaltres, però, tirem cap a l'esquerra, tot creuant el barranc del Forcall. Anem per l'ombria Fontanelles durant uns cinc minuts, per dalt del barranc. Després, el tornem a creuar just per on raja una fonteta canalitzada. Anem a peu pla d'ell, creuant i tornant-lo a creuar, fins a aplegar a la partida de l'Estret, tot veient a mà esquerra les increïbles penyes de Moixell. En fer cap a l'Estret, el camí del Forcall s'eixampla i es fa pista. A mà dreta ens queda el corral de l'Estret.

L'observem i seguim la nostra excursió cap al sud, pel camí del Forcall. Amb ell, travessem el pla Manuel i les Vinyes, sempre acompanyant el camí del barranc del Forcall, o de l'Horteta, o de les Vinyes, cap al riu d'Uixó, o Belcaire. Al remat, després de vint minuts , passem per un forn de calç, ja a la partida de l'Algepsar, i eixim a la carretera pel pla de Manyà.

Ara només queda recórrer el quilòmetre i escaig que ens separa d'Alfondeguilla on fiquem el punt i final a l'excursió.
Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
fountain

Font del Frare

Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
Waypoint

Mirador

Mirador
Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
Waypoint

Castro

Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
Waypoint

Mirador

Tree

La surera Mare

Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
fountain

Bassa de la font de la Penyeta

fountain

Font de la Penyeta

Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
Mountain pass

Coll de Boix

Coll de Boix
Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
Waypoint

Castell de Castro

Waypoint

Castell de Castro

Castell de Castro
Summit

Castro

Photo

Camí del Forcall

Camí del Forcall
Photo

Camí del Forcall

Camí del Forcall
Waypoint

Caseta de l’Horteta

Photo

Camí de Castro

Camí de Castro
Waypoint

Tancat de pedra seca

fountain

Font

Font
Photo

Camí del Forcall

Camí del Forcall
Waypoint

Caseta

Caseta
Waypoint

Corral de l'Estret

Corral de l'Estret
Photo

Camí del Forcall

Camí del Forcall
Waypoint

Caseta

Caseta
Waypoint

Aljub de les Vinyes

Aljub de les Vinyes
Photo

Camí del Forcall

Camí del Forcall
Waypoint

Forn de calç

Forn de calç
Photo

Carretera

Carretera
Photo

Pont de l'Aigua

Pont de l'Aigua
Waypoint

Alfondeguilla

Alfondeguilla

Comments

    You can or this trail